divendres, 3 d’abril del 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 20


                           
Alleuja veure que hi ha gent voluntariosa que ha pensat en els vells que estan sols perquè, en no poder sortir al carrer, no els falti l’essencial. Però avui penso en les persones que conec que viuen soles, més o menys de la meva edat i més joves, per qui aquest confinament està resultant un calvari. Enfrontar-se a un mateix i només a un mateix, dia rere dia pot ser dur per circumstàncies diverses. N’aventuro unes quantes: haver tingut una bona companyia i haver-la perdut, una manca d’acceptació del que som i dels nostres actes, un cercle molt reduït al voltant que no dona prou per agafar-s’hi, l’enyorament d’amics i família que fins fa poc omplien la nostra vida i ara estan desapareguts físicament. Me’n dec deixar moltes.
No soc ningú per donar consells que, com diuen els més grans, prou feina tinc, però sí que vull compartir un remei que acostuma a funcionar que és tenir una ocupació activa. Em refereixo a alguna cosa més que mirar la televisió o llegir a l’ordinador o al mòbil, o mirar pel·lícules i sèries que, tot això amb mesura també està bé. Però millor una tasca que faci treballar el cos o l’esperit i anar canviant: fer uns minuts de gimnàstica vàries vegades al dia, ballar concentrant-nos en el ritme de la música, sortir al balcó i respirar a fons. Llegir un llibre que ens hagi agradat molt o un de nou, que tingui un mínim de garanties ―alerta a la temàtica!―; intentar resumir en poques línies com ens sentim i perquè creiem que ens sentim així; entrar als museus del món i atansar-nos moooolt a les obres d’art sense perill que el vigilant ens renyi ―fins i tot les podem fotografiar―; escoltar música o veure concerts i òperes i deixar-nos portar; fer encreuats, o sudokus, o qualsevol d’aquests jocs que corren a centenars per la xarxa; cuinar-nos un menú diferent dels habituals, endreçar cada dia algun calaix o algun armari ―només un, que encara queden dies―, pensar quina cosa que no haguem fet mai, farem quan puguem sortir al carrer. També podem fer trucades o videotrucades a les persones properes i no només parlar-hi  per WhatsApp. I si som hàbils amb les mans, podem fer alguna manualitat amb els materials que tinguem a casa; fer anar la imaginació i ser creatius sempre ajuda a sentir-se millor. Hi deu haver moltes més maneres d’estar ocupats a dins de casa, així que us convido a dir-les. Ens aniran bé a tots. I, si us plau, no em digueu que per un mateix no val la pena! No us estimeu tan poc! Precisament val la pena perquè és per la salut d’un mateix.

Germà colom, amb la tírria que et tenia,
i ara resulta que t'envejo.

Hem de tenir present que això que estem vivint no és la nostra vida. La vida real està formada per diferents parcel·les i ara ens les han reduït només a una. Però aquest malson s’acabarà i ja en tenim una bona part de passat ―la meitat?― Es tracta de viure-ho de la millor manera possible i amb un objectiu clar: resistir i que, almenys la nostra gent, resisteixi sense infectar-se. Com més sans estiguem psicològicament, menys possibilitats li estarem donant al virus. Però no podem esperar que aquesta solució ens caigui del cel o ens vingui de fora. Ara precisament, no. Aconseguir el benestar és a les nostres mans, només a les nostres.

Darreres dades publicades de COVID19 a Catalunya:


    
CONTAGIATS TOTALS   
 CONTAGIATS SANITARIS
GREUS
MORTS
ALTES
15-03-20
DIA 1
903

52
12
3
16-03-20         
DIA 2
1394

74
18
?
17-03-20
DIA 3
1866

65
41
?
18-03-20
DIA 4
2702

92
55
?
19-03-20
DIA 5
3270

98
82
82
20-03-20
DIA 6
4203
600
312
122
150
21-03-20
DIA 7
4700

479
191
180
22-03-20
DIA 8
5400

?
?
600
23-03-20
DIA 9
5925
?
551
245
?
24-03-20
DIA 10
7864
1346
?
339
?
25-03-20
DIA 11
9937
1524
781
516
1274
26-03-20
DIA 12
11500
1996
1021
672
1697
27-03-20
DIA 13
12940
2248
1187
880
2384
28-03-20
DIA 14
14263
?
?
1070
3106
29-03-20
DIA 15 
?
?
?
?
?
30-03-20
DIA 16
16157
?
1512
1410
4125
31-03-20
DIA 17
18773
?
?
1672
4966
01-04-20
DIA 18
19991
?
?
1841
5701
02-04-20
DIA 19
21804
?
?
2093
6917
03-04-20
DIA 20
23460
?
?
2335
7849








5 comentaris:

  1. Això d'endreçar calaixos ho intento. Més que res canvio les coses d'un calaix a un altre. I sembla que encara queden més plens i em costen més de tancar.
    Tots els teus consells són benvinguts, Tresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He,he, he... ja veig que no domines l'endreça dels calaixos, Xavier.
      Però mira, m'has fet riure i això ja et dona molts punts.
      Procuraré no seguir el teu siostema quan m'hi posi.
      A mi m'encanta endreçar calaixos!!

      Elimina
    2. Xavier, saps que a mi em passa el mateix? No ben bé, vaja. Jo no ho passo cap a un altre, però en trec un munt de coses i al final queda tan ple com abans. Passen les ganes d'endreçar, ostres!

      Elimina
  2. Deia Víktor Frankl que "qui té algun objectiu pel qual viure, és capaç de suportar qualsevol COM". No tots elsconfinaments són igual de còmodes, és cert, però tothom s'ho ha de pode muntar el millor possible, amb les ganes de sortir-se'n i de sortir-se'n bé. Amb salut física i mental.

    Es objectius a proposar-nos poden ser infinits, des dels més immediats, com ara proposar-nos fer una mica de gimnàstica cada dia, fins als que hem de posposar, però que ens il·lusionen i que pensem continuar així que podrem.

    Has dit tanta varietat de coses a fer que quasi no se me n'acudeix cap més, però no sé si per la meva feina o per quina raó, aquests dies he rebut informació de diversos audios o vídeos o programes per superar l'estrés, per retrobar la calma, relaxacions, meditacions i coses d'aquesta mena, en les quals si algú et guia, només cal deixar-se portar per la veu i es va retrobant el benestar interior.

    També penso que tornar-se a interessar pels blogs podria ser una bona cosa... he, he he... compartir tantes coses com hem compartit aquí, pot curar molts mals de l'ànima. És una mica de broma, però no del tot.

    ResponElimina
  3. Me'ls apunto, Carme! Això té pinta de ser una història interminable i un altre dia els penjo, juntament amb algun altre que n'he rebut.
    Gran idea la dels blogs! Jo crec que combaten molt bé la soledat.

    ResponElimina