dilluns, 20 de juliol del 2026

VOSTÈS AL DAVANT, SENYORS!

 

                      

Sembla que el gran-gros-talòs Senyor de la Guerra, de color taronja, amb parlar de monja, que té per cervell una esponja, ha convençut els xitxarel·los del món occidental, del poc que en queda, d’augmentar el seu arsenal. Perquè l’amenaça russa ens assetja, perquè ell aquí ja no vindrà a defensar-nos de res mai més -dic jo que deu ser l’únic lloc on no anirà a posar la seva poteta pestilent-, perquè l’hem deixat penjat en la seva guerra contra l’Iran, país que ben tranquil que estava a casa seva, i que més tranquil estarà ara, econòmicament parlant, cobrant un peatge amb el qual no comptava; ara que li hem dit que Groenlàndia no es toca i que les seves bases al vell continent no serviran per disparar coets en una guerra on s’ha posat ell solet.

      Ara que els nostres dirigents havien aconseguit donar algun “no” al capo major de la pirateria ianqui, ara van Macron i Merz i es posen d’acord per seguir-li el corrent. Que consti que ja li havien seguit abans la von der Leyen i el llepaculs secretari de l’OTAN, Mark Rutte. O sigui que ara van i es rearmen en una mostra d’idolatria vers el capo i d’inconsciència vers Putin. Sempre he pensat que Putin no hauria envaït Ucraïna si l’OTAN hagués complert el seu pacte de no expansió cap a l’Est i Rússia no s’hagués vist pràcticament encerclada per una organització de defensa que considera enemiga. Si és veritat que ataquem quan ens sentim amenaçats, el rearmament d’Europa no farà més que augmentar la sensació d’amenaça de Putin. Torno als lloctinents del Senyor de la Guerra. Si les armes ens les fabriquem a Europa, estarà content igual el gran-gros-talòs de color taronja amb parlar de monja i cervell per esponja? O no és ben bé el rearmament el que el preocupa, sinó el negoci que li pot aportar?


                                Foto: El Mundo


      En la meva joventut, temps de lluites i no d’indiferències, dèiem que les armes sempre s’havien fabricat per a fer-les servir. Doncs bé, senyores i senyors, caps d’estat, de la Unió Europea i de l’OTAN, vostès que no representen per res ni el pensament ni el sentiment del poble que els ha escollit, espero que quan arribi el dia de fer-les servir, es posin al davant a donar exemple, arriscant la vida per tots, per comptes de fer el que fan sempre: dirigir la guerra des dels seus búnquers, enviant a morir els que no hi tenen res a dir i provocant la mort de milers i milers de civils innocents.

      Que si vostès no n’han tingut prou, veient la destrucció i la mort de Gaza, d’Ucraïna, del Líban i de l’Iran, els recordo que en una guerra tots som vulnerables i susceptibles de perdre-ho tot, també la vida. Pensin-s’ho bé abans de llençar-nos a tots a l’abisme amb les seves irresponsabilitats!



divendres, 3 de juliol del 2026

EL TELE-MALES-NOTÍCIES

 

                           

Segurament dec ser de les poques persones que dinen i sopen amb el Telenotícies. La majoria de gent amb qui en parlo s’assabenten del que passa a través de les xarxes o per altres mitjans i suposo que no ho fan a l’hora de menjar.

      Total, que ja fa temps que no se’m posa bé el que menjo i jo anant provant de treure elements dels meus àpats a veure si ho encerto i resulta que el que no se’m posa bé no ho tinc al plat, sinó a l’altra banda de la taula.

      Aquí un exemple del Telenotícies Vespre de fa pocs dies.

1. Cauen a Veneçuela les esperances de trobar ningú amb vida sota les runes dels edificis ensorrats. Sense comentaris. És tan mala notícia com per deixar de menjar a la primera cullerada.

2. Aznar esmena la plana a Feijoo, dient que no ha de pactar amb els nacionalistes catalans, que som el diable. Que el que s’ha de fer és un front nacionalista espanyol contra el PSOE. Si no fos perquè sé del cert que el que apareix a la pantalla és la mòmia vivent d’Aznar, moguda amb IA, diria que és una bona notícia que una crida a les dretes comenci dividint-les.

3. Impuls a la gigafactoria de IA de Mora la Nova i si guanya “ens” arribaran cinc mil milions d’euros  Sembla una bona notícia, però els detractors parlen d’impacte ambiental. Diria, diria que tractant-se de IA el veritable impacte encara no el coneix ningú. I davant del dubte, no m’estranyaria gens que guanyés la “nostra” proposta.

4. A Lleida un accident d’autocar deixa 44 ferits, 5 de crítics. Sens dubte, molt mala notícia, però n’han de parlar a cada Telenotícies? Tot i que per una vegada que no parlen del que passa a Barcelona, no m'hauria de queixar.

5. Cisma a l’Església Catòlica. Els lefebvrians tiren pel dret i el Sant Pare els ha excomunicat. I jo que havia posat les meves esperances en que érem molts els que seguíem el missatge del Papa! Doncs mira, ja som sis-cents mil menys.

6. Moren dos cantants mítics: Manuel Arjona del grup Locomia, i Victor Willis del grup Village People. Que cremin a l’infern, deuen dir els homòfobs, per haver fet tant de mal als joves i al món sencer. En pau descansin, dic jo; només pel valor que van tenir en el seu moment, es mereixen descansar en pau.

7. Trump va guanyar dos mil dos-cents milions de dòlars en el primer any del seu segon mandat a la Casablanca. Amb tot el que ha arribat a fer aquest boig, considero que aquesta no és la pitjor notícia que ens podrien donar sobre ell. La pitjor notícia és que faci el que faci, per greu, delictiu, escandalós, irresponsable i ridícul que sigui, ningú dels que li podrien parar els peus, no ho faci.

8. Anglaterra guanya al Congo en el Mundial. N’estic de contenta, per tant bona notícia... No us ho podeu imaginar.

9. El TOUR costarà als catalans deu milions d’euros. I diuen que el benefici multiplicarà aquesta xifra per dotze: cent vint milions repartits entre hotels, restaurants i visibilitat del país a tot el món. Voleu dir que no ens estan veient massa ja?

10.    Dos milions dues-centes mil persones veuen TV3 cada dia i el Cruanyes ens en dona les gràcies emocionat. I encara més: el Telenotícies Vespre acumula un milió dos-cents mil espectadors. Ah, doncs no! Encara hi ha molta gent que veu el Telenotícies vespre. No sé si també deuen tenir problemes de digestió com jo. És clar que sempre es pot sopar a una altra hora. Ostres! No se m’havia ocorregut.

11.    Nova onada de calor en els propers dies. Nooooooo! Tenia l’esperança que almenys la Gemma Puig em donaria una bona notícia.

        Jo miro de trobar-li la punta a tot, això no és nou. I qui diu la punta, diu la bona notícia dins de la mala i la mala notícia dins de la bona i la gràcia on no n’hi ha gens, el color on només hi ha negre i el negre on ens ho volen fer veure blanc. Però la realitat és la que és i deixant de banda les meves especulacions i ganes de portar la contrària, no trobeu que ja fa un temps que el Telenotícies s’ha convertit en una crònica de successos, a quin més terrible?

    La mama sordeja, sordeja molt i, sovint, mirant el Telenotícies, em pregunta què han dit, què ha passat, què és i a mi em venen ganes d’enganyar-la. Ja sé que no tinc perdó de Déu de dir això, però a vegades voldria ser sorda com ella. El meu pare també sordejava. Segur que jo igualment acabaré sordejant abans que arribem a l’era de les bones notícies.



El Tour també passa per Tarragona i l'espectacle de drons per escenificar-ho va ser magnífic, però, és
                              clar, deu ser massa bona notícia per donar-ho al Telenotícies.