Sembla
que el gran-gros-talòs Senyor de la Guerra, de color taronja, amb parlar de
monja, que té per cervell una esponja, ha convençut els xitxarel·los del món
occidental, del poc que en queda, d’augmentar el seu arsenal. Perquè l’amenaça
russa ens assetja, perquè ell aquí ja no vindrà a defensar-nos de res mai més
-dic jo que deu ser l’únic lloc on no anirà a posar la seva poteta pestilent-, perquè
l’hem deixat penjat en la seva guerra contra l’Iran, país que ben tranquil que
estava a casa seva, i que més tranquil estarà ara, econòmicament parlant, cobrant
un peatge amb el qual no comptava; ara que li hem dit que Groenlàndia no es
toca i que les seves bases al vell continent no serviran per disparar coets en
una guerra on s’ha posat ell solet.
Ara que els nostres dirigents havien
aconseguit donar algun “no” al capo major de la pirateria ianqui, ara van
Macron i Merz i es posen d’acord per seguir-li el corrent. Que consti que ja li
havien seguit abans la von der Leyen i el llepaculs secretari de l’OTAN, Mark
Rutte. O sigui que ara van i es rearmen en una mostra d’idolatria vers el capo
i d’inconsciència vers Putin. Sempre he pensat que Putin no hauria envaït
Ucraïna si l’OTAN hagués complert el seu pacte de no expansió cap a l’Est i
Rússia no s’hagués vist pràcticament encerclada per una organització de defensa
que considera enemiga. Si és veritat que ataquem quan ens sentim amenaçats, el
rearmament d’Europa no farà més que augmentar la sensació d’amenaça de Putin. Torno
als lloctinents del Senyor de la Guerra. Si les armes ens les fabriquem a
Europa, estarà content igual el gran-gros-talòs de color taronja amb parlar de
monja i cervell per esponja? O no és ben bé el rearmament el que el preocupa, sinó el negoci que li pot aportar?
Foto: El Mundo
En la meva joventut, temps de lluites i no
d’indiferències, dèiem que les armes sempre s’havien fabricat per a fer-les
servir. Doncs bé, senyores i senyors, caps d’estat, de la Unió Europea i de l’OTAN,
vostès que no representen per res ni el pensament ni el sentiment del poble que
els ha escollit, espero que quan arribi el dia de fer-les servir, es posin al
davant a donar exemple, arriscant la vida per tots, per comptes de fer el que fan
sempre: dirigir la guerra des dels seus búnquers, enviant a morir els que no hi
tenen res a dir i provocant la mort de milers i milers de civils innocents.
Que si vostès no n’han tingut prou, veient
la destrucció i la mort de Gaza, d’Ucraïna, del Líban i de l’Iran, els recordo
que en una guerra tots som vulnerables i susceptibles de perdre-ho tot, també
la vida. Pensin-s’ho bé abans de llençar-nos a tots a l’abisme amb les seves
irresponsabilitats!
