tag:blogger.com,1999:blog-72598625023406991492024-03-18T04:03:52.988+01:00salsa-ficcióBlog per compartir tot allò que m'inspira, sempre amanit amb el que jo en dic salsa-ficció.Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.comBlogger310125tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-76890561372757515832024-03-08T17:50:00.004+01:002024-03-08T17:50:38.797+01:00A KILÒMETRES DE DISTÀNCIA<p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Com ja sap tothom, no soc poeta, però avui que és el nostre Dia, m'ha arribat aquest vídeo que trenca l'ànima i </span><span style="font-size: large;">he volgut expressar els meus sentiments amb un poema.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;">És aquest: </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dx6yyqK77R9qY05z8yBPOX6jJmej3P84lUySnC-kNKwoxLK7VeEj8KL0PnIznwzHNJKufR3QNaOlx2MQsoxXA' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><br /><span style="font-size: x-large;"><br /></span><p></p><p></p><div class="WordSection1">
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"> <span style="font-size: large;"> <span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span></span></span><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">A KILÒMETRES DE DISTÀNCIA<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></span></p>
</div>
<span style="font-size: large;"><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Aptos, sans-serif;"><br /></span></div>
</span><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">A kilòmetres
de distància,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">les teves
paraules demanen auxili,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">els teus
grans ulls criden “per què?”<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">i perquè no
tinc resposta,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">sento que mirada
i paraules, <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">com daga esmolada,
se’m claven al cor.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">Fa mesos que
corres sota les bombes<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">i pel camí
has perdut la mare, <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">dos germans,
tres cosins, els avis.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">Has perdut
la casa, la nina, l’escola, <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">i ni tan
sols saps si els teus amics,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">fa poc amb
tu a la plaça, són vius.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">Tens vuit
anys i no tens esperança,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">tens vuit
anys i estàs molt cansada,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">tens vuit
anys i no et veus<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>futur,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">No tens vuit
anys, en tens vuitanta<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">i veus la
mort tan propera <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">que t’és
igual viure que morir.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">Què et puc
dir jo a kilòmetres de distància?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">No tinc respostes
ni explicacions ni <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>solucions.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">La
impotència m’aclapara <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">i, incapaç
d’ajudar-te, m’indigno, em rebel·lo, <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">em crido a
la revolta contra tanta injustícia<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">contra
aquest abús, contra tanta crueltat.</span></span><span style="font-size: x-large;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">Vull dir-te
que no estàs sola, <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">que les
dones del món estem amb tu,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">que milers
de dones compartim el teu dolor,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">perquè pots
pensar que tothom t’ha deixat:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">els polítics
megalòmans que t’agredeixen, <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">els polítics
inútils que no fan res per evitar-ho.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">Però no
estàs sola, voldria que ho sabessis,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">que les
dones, les que sempre hi perdem més,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">espoliades,
violades, vídues, orfes,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">nosaltres et
fem costat cada dia<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">i cada dia demanem
a Déu, al teu, al nostre, <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">que s’acabi aquesta
despietada guerra.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">Ets tu, nena
palestina innocent,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">qui
m’inspira aquestes paraules, <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">però no hi
ha bandera, ni cobdícia, ni recel<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">que
justifiqui cap guerra, <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">com no hi ha
indulgència ni perdó<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">pels qui les
han declarat.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">A kilòmetres
de distància, <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">deixa’m dir-te
com el poeta, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">que hi haurà
un dia que no podrem més<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">i llavors ho
podrem tot.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">I no serà seguint
consignes dels polítics,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">serà
aplegant-nos totes per fer un món millor. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span>Teresa Duch Dolcet<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></p><span style="font-size: x-large;"></span><p></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-40483518371483128762024-02-13T17:24:00.004+01:002024-02-13T17:36:01.173+01:00PAGESOS, NO BAIXEU DEL TRACTOR!<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span></span><span style="font-size: 18pt;"> </span><span style="font-size: 18pt;"> </span><span style="font-size: 18pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;">Lamento les molèsties
provocades als conductors per carreteres i ciutats, però jo estic amb
els pagesos i les seves reivindicacions. I encara trobo que arriben amb més de
dos segles de retard.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy9NFvDWN1Tf1W938_1AS3cfa0yOUSvfs68rf4ehAYwwbWPeiqHyD5Q7pMPOVTalW4zFCzTZFElJs69wwYy3TLa64CDzXMjf8ZHkBnzqqsDPLuMzqpMe4S-tQDWaRRTUXwz-Bqu-nlpD3EjiELHwvJCkFYhQfJoU4tsZa9bi8gNwdNA_TqJvbKLDC71Bqe/s2560/f0397cb9-9082-496d-82c6-31c8c7f1ae5f-scaled.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1707" data-original-width="2560" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy9NFvDWN1Tf1W938_1AS3cfa0yOUSvfs68rf4ehAYwwbWPeiqHyD5Q7pMPOVTalW4zFCzTZFElJs69wwYy3TLa64CDzXMjf8ZHkBnzqqsDPLuMzqpMe4S-tQDWaRRTUXwz-Bqu-nlpD3EjiELHwvJCkFYhQfJoU4tsZa9bi8gNwdNA_TqJvbKLDC71Bqe/w640-h426/f0397cb9-9082-496d-82c6-31c8c7f1ae5f-scaled.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;"> Suposo que devia ser quan l’urbanisme es va començar a
estendre amb la Revolució Industrial que es va iniciar el menyspreu al camp, la
pagesia i tot allò rural. Entenc que eren signes del temps, però des de llavors
ha plogut molt i fins i tot ha deixat de ploure. Ara el camp, pels que no hi viuen,
és aquell espai idíl·lic i desitjable per passar-hi com més temps millor, que
no acostuma a ser més d’un cap de setmana. I amb tot, aliens a com els pagesos
pateixen pel canvi climàtic i per la injustícia amb què se’ls tracta des dels
governs i les elits econòmiques.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;"> Jo soc d’origen pagès, un origen allargassat perquè mentre
el meu pare va ser viu, o sigui fins fa menys de deu anys, sempre vaig anar al
tros -a la Conca en diem tros-, com a mínim en l’època de la collita. I molts
anys a treure brots i cavalls -per als no iniciats, treure les pampes grosses i
petites per a fer lloc pels raïms i que puguin créixer-. La veritat és que encara sento la pagesia com
una cosa meva i des d’aquesta còmoda implicació -i dic còmoda perquè per mi no
representa cap molèstia, comparat amb les que pateixen ells- recolzo els
pagesos, els demano que no afluixin i que no baixin del tractor fins que
aconsegueixin un canvi.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;"> Puc dir que mentre no em vaig posar a treballar, vaig viure
la precarietat de l’economia familiar. Sort en teníem de l’hort! Ja sé que als
anys 70 l’economia de la majoria de famílies era semblant, però per ningú de manera tan atzarosa com pels
pagesos. Quan el salari no depèn només del treball, sinó del caprici de
l’atmosfera, la supervivència material es fa molt difícil. O bé plou massa o
massa poc. O bé fa poc fred a l’hivern o massa calor a l’estiu. O bé quan tot
és a punt per una bona collita fa una pedregada o un aiguat i ho fa malbé tot.
Ui, sí! Els pagesos sempre ploren. La de vegades que ho he sentit dir! Amb
sorna, és clar. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;"> A la meva terra -de secà, per més inri- tots els pagesos
diversificaven els cultius. Recordo de molt lluny els sembrats a casa meva,
perquè el pare de seguida va plantar avellaners, i ceps, i ametllers, i
olivers. Amb una mica de sort si es malmetia una collita se’n salvava una
altra. Era gairebé una excepció que hi hagués collita de tot, però si n’hi
havia, ai las! Segur que baixava el preu d’un o altre producte i tot quedava
igual. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;"> I això després de passar-me un mes a l’any i uns quants caps
de setmana arrossegant-me per sota els avellaners, doblegant l’esquena per
veremar, estirant borrasses per recollir les ametlles o quedant-me amb les mans
balbes mentre collia olives. És clar que... de què em podia queixar jo? Si el
pare s’hi passava l’any sencer totes les hores de claror i la mare també una bona
part! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;"> Ja sé que la manera de treballar la terra ara és força
diferent del que jo explico, però està clar que el trinomi pagesia/treball
esforçat/precarietat es manté intacte. En els darrers anys s’hi ha afegit la
burocràcia excessiva, la competència deslleial dels productes que venen de fora
i els robatoris, gairebé sempre impunes, de tractors i eines, de collites -quan
ja estan collides, és clar; no es posaran pas a treballar els lladres!- i de
bestiar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;"> No em vull embolicar gaire més, però sí que faré esment del
preu dels productes del pagès. Entenc perfectament que totes les baules de la
cadena són necessàries perquè arribin al consumidor. El que no entenc és que al
pagès se li pagui un quilo de taronges a 0,12 euros i el preu que paguem
nosaltres oscil·li de 1,2 a 3 euros el quilo. En el primer cas, el pagès, que
és qui hi dedica tot el temps i totes les suors, en rep un 10% i en el segon, menys d'un 5%. Quina vergonya! On va a parar el 90/95% restant? Transportistes,
botiguers, impostos...? Que potser també hi ha un fons voltor per allà al mig?<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_LU9IKTZ4z5S-NvQEG4r-L5CrTCMYLzc5mu7ROjw4mvzf4LMRV3yzebQz8qNcCzAoLwZTTDFEWvrzDH3DmmlLQpZXVGQ9ZgFdqLuw1toPurIQeT595mhDzfdJ6aiS23ptbaZIgocKiiIQDd_JJSEh9lp_ghxUMH_D2k_0zQFufCxag4W6MTTLyPDrKw6M/s982/Imatge%20de%20WhatsApp%202024-02-08%20a%20les%2022.13.10_283ce02e.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="982" data-original-width="720" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_LU9IKTZ4z5S-NvQEG4r-L5CrTCMYLzc5mu7ROjw4mvzf4LMRV3yzebQz8qNcCzAoLwZTTDFEWvrzDH3DmmlLQpZXVGQ9ZgFdqLuw1toPurIQeT595mhDzfdJ6aiS23ptbaZIgocKiiIQDd_JJSEh9lp_ghxUMH_D2k_0zQFufCxag4W6MTTLyPDrKw6M/w294-h400/Imatge%20de%20WhatsApp%202024-02-08%20a%20les%2022.13.10_283ce02e.jpg" width="294" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;"> I ara, amb la manca d’aigua, va el polític -el d’aquí, el
d’allà i el de més enllà- i diu que la despesa en aigua per l’agricultura s’ha
de reduir en un 80%. No m’ho puc creure! Pot ser que els polítics no sàpiguen
que els productes de la terra són plantes, que les plantes necessiten aigua per
viure i que sense aigua no hi ha plantes? Ah, sí! Que facin servir aigua
regenerada, els han dit. Que sí, que sí, que a cada comarca hi deu haver una
planta regeneradora d’aigua a l’abast dels pagesos, oi?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;"> Senyors del govern, dels governs, posin-se a la feina, si
és que saben com fer-la. Els pagesos no volen ni subvencions <i>generation</i>,
ni rebaixes fiscals, ni almoines ni subsidis. Els pagesos no volen viure de caritat. Els
pagesos només volen viure del seu treball amb dignitat, cosa que estaria bé que
fessin vostès també, per comptes d’anar, sense tenir-ne ni idea, a les palpentes a veure si l’encerten.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="line-height: 150%;"><span style="font-size: 18pt;"> </span><span style="font-size: 18pt;"> </span><span style="font-size: 18pt;"> </span><span style="font-size: 18pt;"> </span><span style="font-size: 18pt;"> </span><span style="font-size: 18pt;"> </span><span style="font-size: 18pt;"> </span><span style="font-size: 18pt;"> </span><span style="font-size: 18pt;"> </span><span style="font-size: 18pt;"> </span><span style="font-size: 18pt;"> </span><span style="font-size: 18pt;"> </span><span style="font-size: 18pt;"> </span><span style="font-size: 18pt;"> <span> </span><span> </span><span> </span><span> </span> </span><span style="font-size: medium;"> Teresa Duch Dolcet</span><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;"><span style="font-size: 18pt;"> </span><span style="mso-tab-count: 2;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span style="font-size: 18pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br /></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-20350105848327869182024-01-27T19:42:00.003+01:002024-01-27T19:42:12.731+01:00DESCONNECTATS<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"> </span><span style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">I
doncs? Què se n’ha fet d’aquell eslògan tan bonic de Nokia, que deia que
connectaven gent? <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj033zKAlIopBnkqh1wxGPdtHME74ihsmI9CufFE5OmAWXuFuMEVnd1MXs5gtZXqsOgKykuRH0Bc8zD9q3ID4pSef03h-UtAwW4viT4a2HTj5iCKHSmvT2nsXR83X4rpN5133mmHsXiNR8JjuABb1UCk-ehafN0v860UTTG403n1arwcXxiyw6TnpYuUDKb/s440/N%C3%B2kia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="440" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj033zKAlIopBnkqh1wxGPdtHME74ihsmI9CufFE5OmAWXuFuMEVnd1MXs5gtZXqsOgKykuRH0Bc8zD9q3ID4pSef03h-UtAwW4viT4a2HTj5iCKHSmvT2nsXR83X4rpN5133mmHsXiNR8JjuABb1UCk-ehafN0v860UTTG403n1arwcXxiyw6TnpYuUDKb/w400-h272/N%C3%B2kia.jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">És
una bona paradoxa que en l’era de la comunicació i de la connexió estiguem tots
tan desconnectats, però també és un fet que els excessos sempre acaben produint
l’efecte contrari al desitjat. Des que estem tan connectats: WathSapp,
Telegram, Twitter, Facebook, Instagram, Tik-Tok... -Correu electrònic? No, per
Déu! Massa lent, resposta no immediata, no possibilitat de likes...- patim d’estrès
com no ens havia passat mai. I tot això, gràcies als mòbils, aquests aparells tan
petits que podem encabir en qualsevol lloc i que ens permeten viure al minut,
al segon, a la dècima de segon. I pobres de nosaltres que les respostes es
facin esperar, perquè l’estrès s’intensifica. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">No
presumiré de sostreure’m d’aquesta voràgine, però sí que a vegades poso
distància, observo el panorama -com si diguéssim, poso mirada de novel·lista- i
em quedo una mica estupefacta. Al cinema, i mentre no comença la pel·lícula, tothom
mira el mòbil, i no és que estiguin sols, no, sinó que tenen una persona de
carn i ossos al costat. Igualment al teatre, als concerts; desolador, seure a l’amfiteatre
i mirar cap a platea: tothom mira el mòbil, pocs parlen entre ells. També pel
carrer, caminant o aturats, en colla asseguts en un bar, en l’espera de torn a
la botiga, al CAP, esperant que els nens surtin de col·le. El mòbil ha envaït
les nostres vides, la nostra persona. Ja és com un apèndix de la nostra
anatomia; la prova està en què si ens el deixem a casa o en algun lloc, oh,
desgràcia! ens falta quelcom essencial per seguir vivint. O aquesta és la sensació,
no?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Torno
a la desconnexió, no pas de la comunicació, sinó a la que ens desconnecta de
les persones, ens aïlla i -crec que no exagero- ens exilia. No és estrany que
desconnexió sigui una paraula que sentim arreu: Vols desconnectar?, Un viatge
per desconnectar!, Desconnecta ballant!, Vine a desconnectar amb nosaltres!, Camina
per desconnectar!, Fes... (el que sigui) i així desconnectes!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">L’altre
paisatge urbà que em fa pensar tot això és el que composen tots aquests joves,
i no tant joves, que van pel carrer amb els auriculars, aliens a tot el que els
envolta. No tinc clar si aquests estan connectats o estan desconnectant. El que
tinc clar és que la imatge em fa molta pena. I que consti que no és perquè jo
no hagi aconseguit mai que se m’aguantin els auriculars a les meves orelles de
pitiminí! És perquè tinc la impressió que, després d’estar connectats tot el
dia en la intimitat i no, a través del mòbil i només del mòbil, potser sortir
al carrer i mirar la gent a la cara els provoca alguna mena de rebuig, sinó
pànic. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Ja
sé que la meva visió deu ser anacrònica i plena de perjudicis, però em temo que
estem perdent les habilitats socials i la capacitat de relacionar-nos de tu a
tu. Algú s’imagina una societat sense cap conversa que no sigui a través de la
pantalla? Converses entre pares i fills, germans, amics, companys de feina, a
les botigues, a les empreses de serveis, a l’administració, a l’escola... Trist,
oi? Doncs tant de bo m’equivoqui, però tots el senyals em porten cap aquí.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">I
és que la pantalla no és el món real. No som nosaltres mateixos darrere la
pantalla. Escrivim, gravem vídeos, ho ensenyem als que hi ha a l’altra banda,
però en realitat amb les paraules i les imatges no projectem allò que som, sinó
allò que volem que vegin de nosaltres. Potser allò que voldríem ser?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">O
sigui, estimats lectors, com que jo també em puc incloure en aquest grup tan
majoritari que es mostra en un aparador, tingueu clar que jo no soc el que
llegiu, sinó el que vull que veieu i sapigueu de mi. Però -i ara ho arreglaré-,
puc dir a favor meu que mai no publico res que no pensi. I afegiré que
compartir-ho amb vosaltres és el millor de tot el procés.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 16pt;"> </span> </span></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-85802894161340668562024-01-03T17:49:00.000+01:002024-01-03T17:49:01.586+01:00CARTA ALS REIS MAGS<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span></span><span style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Sento
a parlar tant de la Intel·ligència Artificial que m’he sentit obligada a
preguntar-me si servirà per millorar el món. A simple vista jo diria que no,
però ho he volgut preguntar a Google i he trobat paraules com aquestes: mercat,
capitals, frau, automatització, robots, algoritmes, xarxa, evitar tasques
rutinàries, fomentar tasques creatives, dependència, costos, agilització... i
bla, bla, bla. No he volgut posar totes aquestes paraules al ChatGPT perquè
m’ha fet por que m’explotés el PC. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">No
hi he trobat res de pobresa, desigualtats, guerres, injustícia, solitud... Em
sembla que la I.A. no té resposta a cap d’aquests problemes de la humanitat.
Potser és perquè té l’origen en la intel·ligència humana. Potser. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Digueu-me
retrògrada per estar en contra d’un avenç “tan important”. Ja ho sé que en
alguns àmbits deu aportar solucions, però pertanyent a l’espècie humana com
pertanyo i amb els anys d’experiència que porto, permeteu-me que dubti de
l’honestedat de l’espècie per a fer un bon ús de l’invent. I no és pas un
perjudici. Però és que, amics, si bé diuen que som els més evolucionats de
l’espècie animal, no hauríem de perdre de vista que només som una baula més de
la cadena i que estem molt lluny de la perfecció. Segur que podem millorar,
però no crec que sigui a través de la I.A. i, francament, pensar que uns éssers
com nosaltres tenim la pretensió de crear-ne uns altres que han de ser gairebé
perfectes, em faria riure, si no fos per la gravetat de les conseqüències. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">He
de dir en defensa pròpia que el meu pessimisme té una base real perquè dels
grans invents de la humanitat no n’hem sabut veure la part negativa fins que ha
sigut massa tard. Penso en l’energia nuclear, un bon invent per la medicina i
altres usos, però definitiu per la destrucció dels pobles en la guerra i per
l’amenaça que representa. Penso en els mòbils, tan útils, tan complets ells, i
tan perjudicials per als joves, no prou preparats, ni neurològicament ni
emocionalment ni sociològicament, per tenir-los a les mans. I penso en el
carallot del reportatge sobre la I.A. que es vantava que d’aquí a pocs anys ja
no distingiríem si parlàvem amb una persona humana o amb un producte de la I.A.
I de què punyeta ens servirà això, pregunto? Que no! Que invents sense avenç social ni millora no són progrés, són retrocés.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Aquest ha de ser l’objectiu únic, o bé prioritari, la millora del
món i dels éssers que l’habiten. De tots, sense excepció. Perquè no ens
confonguem: la millora d’uns pocs sempre anirà en detriment dels altres, que no
és res més que el que està passant actualment. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Aquest
any els he escrit una carta, als Reis. Per començar l’hem escrit a mà i en
paper amb ratlles, res d’I.A. Parlo en plural perquè li he demanat a la meva
neta Elna que me l’escrigui ella. No fos cas que els Reis, veient-me tan
ganàpia, diguessin que a mi ja m’ha passat el temps d’escriure’ls cartes. Als
Reis Mags els demanarem que facin màgia i que ens facin avançar ni que sigui
mitja baula més. Que estovin els cors més durs. Vegis Netanyahu, Putin i tots
els caps de trons dels cinquanta nou països en guerra que hi ha actualment, que
no han trobat cap altra solució que massacrar els seus veïns i, conseqüentment,
també el seu propi poble. Ah sí, i tots aquells que ajuden a què les guerres
s’eternitzin. Doncs això, que estovin els cors durs, que arranquin l’ambició de
terres i riqueses de l’ànima humana i, en fi, que si hi ha algú que en el lloc
del cor hi té una pedra, que n’hi portin un de ben bla i innocent. Es quedaran
parats del benestar que els envaeix de sobte.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS690lvNJw4a95ZThlp3Z46_QnUBlEO0yNSyflYRuE-A2f3UxkGSa7FPB4t4K3AltvOEJvUzG2yPp9OnVFcren4_7olPutjXgmELjNKsxBW41_z-zF6-IEUztbG2anVceOWBLohBqADIvVh0zgJYPL5z4P7bypKbgIEGqYLGPC9yTfpEIn2cdVv3tugWjs/s1600/1704106080076.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1204" data-original-width="1600" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS690lvNJw4a95ZThlp3Z46_QnUBlEO0yNSyflYRuE-A2f3UxkGSa7FPB4t4K3AltvOEJvUzG2yPp9OnVFcren4_7olPutjXgmELjNKsxBW41_z-zF6-IEUztbG2anVceOWBLohBqADIvVh0zgJYPL5z4P7bypKbgIEGqYLGPC9yTfpEIn2cdVv3tugWjs/w400-h301/1704106080076.jpg" width="400" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">I ja
sé que és molt demanar, però estic convençuda que si els Reis Mags no ho fan,
la I.A. encara menys.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 16pt;"> </span><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-46985141016092352692023-12-08T19:04:00.001+01:002023-12-08T19:11:07.999+01:00ARA TOCA DESVELAR EL SECRET<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Quan
només escrivia relats tocava tots els temes i tots els gèneres, però crec que
no podria escriure una novel·la sobre un tema que abans no m’hagués plantejat
molts interrogants i no m’hagués fet reflexionar. I és que al final, escrivint,
el que faig només és això: posar en boca dels meus personatges les meves
pròpies reflexions sobre un tema del que m’agradaria obtenir respostes. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Ho
vaig fer a “Les cadenes subtils” qüestionant el tracte que reben els vells en
algunes residències, del qual no culpo pas el personal, sinó a les direccions
que només busquen el benefici de l’empresa i no posen els mitjans suficients
per a una bona atenció. I durant un temps, després de publicar-lo, vaig pensar
que potser havia estat molt dura i que havia deformat la realitat, però caram!,
quan vaig haver de posar el meu pare a la residència, ho vaig patir en pell
pròpia, i amb la pandèmia vaig refermar-me en la idea que no m’havia allunyat
gaire de la realitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">A
“El silenci de Vallbona” explicava el que és capaç de fer l’Església per tal de
mantenir l’estatus i el poder i com es pot embolicar la troca si algun
personatge no pensa aturar-se per res per aconseguir reconeixement i prestigi. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">A
“La llum de l’impostor” les preguntes em van arribar en l’atemptat del 17A a
Barcelona i Cambrils. Com és possible que algú, aparentment ben integrat al seu
país d’acollida es radicalitzi i provi de destruir la societat amb qui hi viu,
sense importar-li morir en l’intent?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Finalment
a “L’era dels llops” -com ja haurà endevinat algú, per molt que jo, aquesta
vegada, he intentat mantenir-ho en secret-, plantejo el tema de les violacions
en grup i em pregunto què pot portar alguns homes a cometre-les. I és que en
aquest tema, la meva identificació amb les víctimes, pel fet de ser dones, és
inevitable i saber que hi ha hagut una nova violació en grup, o en solitari,
tant se val, és com si m’arrenquessin un bocí de mi mateixa. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dzBkvy3DnBnEPisMBrpmHRzZ3uZZrAKgMYZJBcKSmpsajIVV-xzKqoxSHuoAffdC4HRAZ3tx9w2CcbO3MniKQ' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Totes
quatre novel·les formen part de la saga de l’ara inspectora Mimí Vidal, que al
llarg de la saga passa d’un estat de rebel·lia i negació contínua (Les cadenes
subtils, 2016) a descobrir la seva vocació i motivar-se a estudiar Criminologia
(El silenci de Vallbona, 2017). A La llum de l’impostor, 2020, la Mimí, gràcies
a les seves empatia i intuïció, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ja ha
adquirit un cert prestigi i rep l’encàrrec directe de la Presidenta de la
Generalitat perquè esbrini les causes de la radicalització gihadista a Catalunya.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">I
tot embolcallat sempre dins el gènere de novel·la negra que reconec que em té
enganxada. I això que confesso que soc poc lectora de novel·la negra! Ves qui
ho entén! En fi, els designis de la inspiració són inescrutables. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Sempre
he trobat en els meus personatges dolents, no diré excusa, però sí alguna causa
de la seva dolenteria i a “L’era dels llops” em vaig proposar dibuixar uns
dolents sense causa, com si diguéssim de maldat pura: el mal pel mal. He de dir
que no me n’he sortit. No he aconseguit fer ni un sol personatge malvat –i aquí
n’hi ha uns quants- que no tingui algun motiu per ser-ho: trastorns psicològics
o sociològics, conflictes, ambicions, enveges i, sobretot, l’elecció d’una
sortida errònia a l’hora de trobar la solució al seu problema. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Bé,
doncs, com que ara ja ho sabeu “tot”, espero que us hagin vingut ganes de
llegir la novel·la per poder descobrir una nova aventura de la Mimí Vidal. I si
encara no la coneixeu que, si més no, us piqui la curiositat per conèixer-la. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9TZhtLXYUDuqZ1-WB84cQJ8_DHJF6vA0u3lo5WbRM0byiXsVTfKVKxT-LXy7qsW2IJak9q8QVQJmVQwDtBkTeV95P9Ii48CadPGWtkTJr-KJ_UV-pL_cIcGs2TjHrgOWAFWBoM6TxhJpdh7y9HYCoyCLad0rD1BfhVv5XkdRDBztZj4Y9BwBLGEDRmZZL/s1573/Invitaci%C3%B3-Tarragona-L_era-dels-llops.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1166" data-original-width="1573" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9TZhtLXYUDuqZ1-WB84cQJ8_DHJF6vA0u3lo5WbRM0byiXsVTfKVKxT-LXy7qsW2IJak9q8QVQJmVQwDtBkTeV95P9Ii48CadPGWtkTJr-KJ_UV-pL_cIcGs2TjHrgOWAFWBoM6TxhJpdh7y9HYCoyCLad0rD1BfhVv5XkdRDBztZj4Y9BwBLGEDRmZZL/w400-h296/Invitaci%C3%B3-Tarragona-L_era-dels-llops.jpg" width="400" /></a></div><br /><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br /></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-38072011781707805252023-11-21T17:17:00.002+01:002023-11-21T17:17:48.494+01:00L'AVENTURA D'ESCRIURE UN LLIBRE<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Escriure
un llibre, contràriament al que podria semblar -concentració, solitud, silenci-
és una gran aventura. Ho dic ara que el setè és a punt de veure la llum i que
ja hi tinc una certa experiència.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">La
cosa comença amb el tema i, en el meu cas, el tema de fons, que acostuma a ser
independent de la trama. Segueix amb allò que els escriptors en diem “la frase
de Déu”, aquella frase inspirada i inspiradora de deu o dotze paraules que ens
permet descabdellar -i desbarrar- fins a obtenir-ne... 83492 per exemple, que
són les que té aquest. Suposo que el nom li ve perquè a partir de la frase pots
crear tot un món.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">L’aventura
s’acaba quan el llibre passa a les mans del lector. I com que si hi ha sort,
aquest pas es manté en el temps, l’aventura no s’acaba d’acabar mai.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Entre
el primer pas i aquest últim, el procés no està exempt de riscos i d’aquí que
jo li’n dic “aventura”. En un principi, per mi que treballo sense esquema,
totes les idees em bullen dins del cap i s’interfereixen entre elles, amb
perill que alguna sigui xuclada per una altra. Per això de tant en tant s’ha
d’anar rellegint tot allò escrit per comprovar que respon a la idea inicial i és
que si no, corres el risc d’escriure un llibre diferent d’aquell que tenies
intenció d’escriure.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En tot el procés d’escriptura
el llibre m’acompanya sempre perquè hi penso constantment. Una vegada una
escriptora més gran quan jo començava a escriure em va dir: “Si escrius, mai
més no estaràs sola”. I penso que és veritat. Dono gràcies a Déu perquè gairebé
sempre em sento acompanyada per la meva gent, però la companyia de l’escriptura
és incondicional i hi és sempre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Una
altra fase de risc és la de quan s’acaba la novel·la i en comença la revisió.
L’exercici de memòria és bastant bèstia a fi d’evitar cap incoherència entre el
que vaig escriure en la primera pàgina i el que he anat escrivint al llarg de
la novel·la. Jo soc reconsagrada amb les revisions; gairebé estic més temps
revisant-la que escrivint-la. No sé si els passa a tots els escriptors, però en
la meva opinió, si es volen fer les coses bé, les revisions són
imprescindibles. És clar que tot té un límit perquè si no, una corre el risc de
quedar-se revisant sempre. Amb raó Jaume Cabré va dir que una novel·la no
s’acaba, s’abandona. Li dono tota la raó. Arriba un moment que has de dir:
“Prou! Aquí et quedes!”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Quan
envies la novel·la a l’editorial, l’aventura comença a ser compartida i com a
conseqüència el control de l’aventura també. Tu fas unes previsions, uns
terminis, programes en funció d’això i, tot i haver-t’hi tirat amb temps, el
temps sempre se t’acaba tirant al damunt. Aquests dies, amb el disseny de la
portada m’he sentit literalment com Indiana Jones perseguit per la gran pedra
que rodolava al seu darrere a la pel·lícula “A la recerca de l’arca perduda”.
Ara que la portada està encarrilada, que no vol dir que ho estigui tot, he
tingut ganes d’explicar i compartir l’aventura d’escriure amb vosaltres. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMcF7nNEG9OnAsDWe9CKS3U8M_f7leIL-5GDeGWbys_ljimuzgbHo9MBZZZvmR2OymMJv6N9DUIrmFvV0t6IwE5pmZ5Sjm4nSnEufX6CWnuvnx_KSXyx1jExK0ySHGR47mJ2c4c9U1RJ0qA_5bjFySz7TApCqtS6Oy4V20AGnBhgyB8XcU0JzBlPvjxcZM/s943/portada%203D.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="943" data-original-width="608" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMcF7nNEG9OnAsDWe9CKS3U8M_f7leIL-5GDeGWbys_ljimuzgbHo9MBZZZvmR2OymMJv6N9DUIrmFvV0t6IwE5pmZ5Sjm4nSnEufX6CWnuvnx_KSXyx1jExK0ySHGR47mJ2c4c9U1RJ0qA_5bjFySz7TApCqtS6Oy4V20AGnBhgyB8XcU0JzBlPvjxcZM/w413-h640/portada%203D.png" width="413" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ai, que no he dit el títol! Bé, aquí el teniu.<br />Encara que ho podria semblar, no és un llibre naturalista</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt;">Evidentment
és un resum molt resumit d’aquesta gran aventura, però és que això és un blog i
no un llibre. Potser d'aquí uns dies, publico un altre resum.</span></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-54254183952672115392023-11-02T20:21:00.002+01:002023-11-02T20:21:22.374+01:00DESPROPORCIÓ<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 16pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">La
major part de la gent a qui segueixo per xarxes està indignada, trencada,
desfeta, malalta pel que Israel està fent amb els palestins. Jo també i potser
per això avui repeteixo tema. Segurament si seguís altres perfils trobaria
altres opinions contràries, perquè les raons de cadascú sempre són prou
poderoses per mantenir-les.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Però
per damunt de les raons hi ha una cosa que clama al cel i és la desproporció
entre els dos bàndols. Recordo que quan Rússia va atacar Ucraïna, tots vam
posar també el crit al cel, però Ucraïna va sorprendre el món, defensant-se i
contraatacant. I Ucraïna encara que no tingui l’exèrcit de Putin, té el suport
militar de bona part del món occidental. Però Palestina.. per Déu! Què té
Palestina? Només comparant els coets que llença Hamas amb els míssils que
llença Israel, ja ens podem fer una idea clara de la desproporció.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">No
és només això. Si no m’he descomptat, en les tres setmanes que dura la guerra,
Israel ha pogut eliminar set-cents membre de Hamas, entre ells vull capitostos,
i per fer-ho ha assassinat vuit mil palestins que, diu, tots eren de Hamas. Es
veu que una criatura en néixer ja ho és, i les mares també. Es veu que les
nenes i els nens i tots els joves també ho són. I els homes? Els homes igual,
és clar que sí! I els homes, que tenen com a principal preocupació tirar
endavant la família, i els que tenen un minúscul hortet per abastir-se
mínimament, i els que pasturen quatre cabres, també. Tots porten una arma sota
el braç perquè tots, tots els palestins són de Hamas i la llavor del diable
s’ha d’extirpar d’arrel i quan dic d’arrel, vull dir deixant al descobert els
fonaments de totes les cases de la Franja de Gaza. Em vaig equivocar quan vaig
dir que Israel sempre tornava cent per u; havia d’haver dit mil per u.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Més
desproporció. L’altre dia al TN mostraven uns civils israelians, molt indignats
ells, en un self-service per a refugiats que els havia muntat l’estat; un altre
dia ensenyaven un hotel on s’hostatjaven els israelians que s’havien hagut
d’evacuar de la frontera amb el Líban; es queixaven, és clar, per les
molèsties! I a continuació vèiem els palestins buscant entre les runes, portant
els seus fills morts als braços, les dones plorant i cridant, els nens vius
observant, desconcertats, la desfeta i el trasbals. La diferència entre unes
víctimes i les altres era, és, tan obscena que vaig decidir no veure més
imatges de la guerra en el TN, que és justament la meva hora de menjar.
Inútilment, perquè les imatges són per tot arreu i a tothora. Però millor que
hi segueixin essent, perquè el món sàpiga el que està passant. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Ni
Israel ni EEUU ni la Unió Europea ni cap dels dirigents que donen suport a
Israel en contra de Hamas no han entès res. Res de res! Si no hi ha justícia
per Palestina, si no hi ha uns acords justos pel repartiment del territori, si els
israelians no respecten els acords, ja poden delmar la població de Palestina,
ja poden anar eliminant líders de Hamas, que molt aviat aquells nens
desconcertats seran els nous líders de l’organització. Ho seran perquè la ràbia
i la rancúnia els haurà fet un forat al cor per on se’ls escolarà tot rastre de
compassió humana i, sense compassió, desplegaran la seva venjança a tort i a
dret. I no serà només a Palestina, sinó a tot el món. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Fins
fa poc em preguntava per què els líders polítics no entenien allò que entenem els
que clamem per la pau. Que il·lusa que soc! És clar que ho entenen, però els
seus interessos econòmics són tan bèsties que passen per damunt de qualsevol
solució justa que es pugui adoptar. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Gran
cop d’efecte el de Pedro Sánchez, demanant una cimera per la creació dels dos
estats per d’aquí a sis mesos. D’aquí a sis mesos potser ja no en quedaran, de
palestins. I d’aquí a sis anys o seixanta es parlarà del genocidi palestí. I
què diran? Potser que va ser en defensa pròpia? Potser que va ser excessiu?
Potser sí, però vaja! Com que de ben segur els que s’estan tacant les mans de
sang ja no seguiran al seu lloc, doncs res, a seguir vivint de la política,
representant els propis interessos i no pas els dels votants que, n’estic
segura, si tinguessin poder de decisió ara mateix aturarien Israel i la seva
venjança.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;"><span> </span><br /></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGXpan9RRzXPBlRWgNShl3p3vELb4riF2UmbyGpCDXvtjkzFik_S-_SJFnqIr6NBsR7lpG5TNYNumx0sEKSTRgBdIfsyzKrmHkyjjMSbgqNM0KRHclcRM5jbKlIfzZ2ReS37ZW5clnUBOLJxLE00XbcVUvI2LsSnyD3hLtbjX3Gw0LDJfj8dGbAnNoHKq2/s500/bird-157558-640_bg.webp" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="482" data-original-width="500" height="308" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGXpan9RRzXPBlRWgNShl3p3vELb4riF2UmbyGpCDXvtjkzFik_S-_SJFnqIr6NBsR7lpG5TNYNumx0sEKSTRgBdIfsyzKrmHkyjjMSbgqNM0KRHclcRM5jbKlIfzZ2ReS37ZW5clnUBOLJxLE00XbcVUvI2LsSnyD3hLtbjX3Gw0LDJfj8dGbAnNoHKq2/s320/bird-157558-640_bg.webp" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Només puc dir: PAU, però ho diré tantes vegades com faci falta: <br />PAU, PAU, PAU, PAU, PAU, PAU, PAU, PAU!</td></tr></tbody></table><br /></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">No
penso dir-li res a Netanyahu perquè aquest home deu tenir morenes o penellons o
llagues a la boca. No sé què té, però estic segura que per dintre el punxen.
Que com va dir Gandhi: “la persona que no està en pau amb ella mateixa, serà
una persona en guerra amb el món sencer” i la persona de Netanyahu, evidentment,
no està en pau amb ella mateixa i al pas que va no ho estarà mai. Però bé, com
que veig que darrerament Blogger em diu que em llegeixen des d’Israel, sí que vull
dedicar, per si els hi arriben, unes paraules als israelians: a vosaltres que
us anomeneu poble escollit de Déu, aquest Déu no us renya a través de la vostra
consciència per donar suport a una matança sense fi? Quan sentireu sadollades
les vostres ànsies de revenja? És que si no sentiu a Déu recriminar-vos-en,
desconfieu-ne perquè segurament no serà Deu, sinó el diable.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-15898181415894758762023-10-17T17:22:00.000+02:002023-10-17T17:22:16.190+02:00DE VÍCTIMES A BOTXINS<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Vagi
per davant, abans de començar, que condemno qualsevol persona que es cregui amb
el dret de disposar de la vida d’una altra i, per tant, voluntàriament ho faci.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Dit
això, entenc Hamas, en tant que representants d’una bona part del poble
palestí. Fa setanta cinc anys, des de l’any 1948, en què es va atorgar a Israel
una part dels territoris on vivien els palestins,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que aquests han de veure com cada vegada els
van restant terreny. Entre guerres, acords, atemptats, ocupacions i colons
israelians, suposadament díscols, als palestins els ha quedat un estat minúscul
partit en dos, un d’ells la Franja de Gaza, on malviuen més de dos milions de
persones.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">El
món occidental, presumiblement civilitzat i regit per lleis, ha assistit
impassible sense moure fitxa a aquest robatori, veient com Israel se saltava
impunement les lleis. Em pregunto el perquè. És perquè l’exèrcit israelià és
poderós i així EEUU té un aliat potent al Mediterrani -i Europa té així un
aliat potent del seu aliat-? És perquè el món occidental se sent en deute amb
els jueus per l’atrocitat que van patir a mans dels nazis? O potser és perquè
els palestins són pobres, cridaners, potser incultes, desheretats, desdentegats,
mal vestits... pàries en definitiva, i els israelians són rics, treballadors,
ben vestits, cultes i ben organitzats?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Sigui
quin sigui el perquè, per mi l’atac de Hamas és el resultat de la desesperació.
Ocupats, reprimits, no protegits per les lleis que els haurien d’emparar,
oblidats del món... agafen la sortida dels desesperats perquè si no tenen res,
què hi poden perdre? I crec, és la meva opinió, que aquesta desesperació de
setanta cinc anys també és la causa de la major part dels atemptats jihadistes
que s’han succeït al món occidental des de fa un quart de segle i que fins que
no se solucioni el conflicte d’una forma justa, aquesta seguirà essent la seva sortida.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI7T1OxJ9Ggz6LOTAhyphenhyphene7P4rQvzlEzmH2QnHQJw5gSusZaGQYM5tXh8EV0Z-6uJrmZZVGah_3aluSvaYFyeyToxnL5IyFJ5FQnWEu9KDnc4aEbSwZQDwFxVSTsBMvL7RAkKxBBbYJYHbDeZ7WjkjWRDl1RWlmYSpmZYk16rwPMu1eE2W3BcPK70bN6X8U0/s1451/Doc2-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="887" data-original-width="1451" height="392" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI7T1OxJ9Ggz6LOTAhyphenhyphene7P4rQvzlEzmH2QnHQJw5gSusZaGQYM5tXh8EV0Z-6uJrmZZVGah_3aluSvaYFyeyToxnL5IyFJ5FQnWEu9KDnc4aEbSwZQDwFxVSTsBMvL7RAkKxBBbYJYHbDeZ7WjkjWRDl1RWlmYSpmZYk16rwPMu1eE2W3BcPK70bN6X8U0/w640-h392/Doc2-2.jpg" width="640" /></a></div><br /><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">He
dit que entenc Hamas i també entenc el dolor d’Israel i que vulgui tornar el
que ha rebut. Però ha de tornar sempre cent per u? Ja fa uns quants dies que
dona ultimàtums perquè els palestins del nord de la franja se’n vagin cap al
sud, abans que comenci l’ofensiva terrestre. I els prorroga! No els hi vol fer
mal, diu. Mentrestant no s’està de bombardejar, destruir i matar, com si matar
per aire no tingués les mateixes conseqüències que fer-ho per terra. A mi,
digueu-me malpensada, però en vista dels antecedents i coneixent les seves
ànsies de fer-se amb tot el territori, que consideren històricament seu, no
m’estranyaria que aprofitessin l’ocasió per buidar de palestins el nord de la
franja i un cop al sud, els que hagin sobreviscut, amb una empenteta ja seran
fora. No seria pas la primera vegada que Israel provoca, ell mateix, un
conflicte, per acabar esgarrapant un bocí més de territori. Algú pot entendre
que un país tan ben defensat com el seu es deixi sorprendre amb un atac d’una
magnitud tan bèstia com el que ha rebut?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">He
dit que entenc la desesperació de Hamas i el dolor d’Israel. Sabeu el que no
entenc? No entenc ni entendré mai que els jueus, havent viscut el que han
viscut, ara actuïn així. Que vulguin saber i poder-se defensar perquè mai més no
els torni a passar el que els va passar em sembla legítim, però no s’adonen que
en aquest procés han passat de víctimes a botxins?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Sempre
clamo contra els polítics en general. Perquè no fan bé la seva feina, perquè
són uns vividors, perquè no arreglen res. Ara bé, crec que amb un altre govern
d’Israel no s’hauria arribat a aquest punt. El govern de Netanyahu, sostingut
per l’extrema dreta del país té una gran responsabilitat en aquest conflicte
perquè per comptes d’acostar posicions ha atiat els antagonismes. Netanyahu ha
mantingut i augmentat la situació tan humiliant dels palestins, però ells no
rebran cap tret. Tampoc no el rebran els dirigents d’EEUU i de la Unió Europea
que, ben arrepapats a les seves confortables butaques, són a recer de bombes,
trets, coets i destrucció. No com els pobres israelians que van perdre la vida
en l’atemptat, no com els pobres palestins que estan morint que qui sap quina
opinió en tenen, de Hamas, no com els pobres nens que també moren que quina
culpa en tenen i no com els pobres soldats israelians que, per molta
superioritat militar que tinguin, molts moriran en la invasió. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-82491104289903140402023-09-29T19:23:00.003+02:002023-09-29T19:23:51.035+02:00PÈLS DE PUNTA<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span></span><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Tot
i que ja m’ho esperava, el primer capítol de “Generació porno”, dins del
programa “Nits sense ficció”, em va deixar espantosament sorpresa. Podríem dir
que literalment em va posar els pèls de punta. Esfereïdor és saber que als vuit
anys els nens ja tenen accés al porno; esgarrifós, saber que no són ells qui ho
busquen, sinó que és el porno qui els busca a ells; escruixidor saber que a més
violència -contra les dones, és clar- més visualitzacions té el vídeo porno.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYgy3d3TxA6-sNcaJs5XOHiBXX5PhBJvxLqNUK5VS97kxfdg3sKbPMXW-apYAncmz6ypkUmdmb_0dEhD1vCrbNydLw8yH7BuvmNHHy0nVvApQJoqSChtlI2mKbIE98ftbNU6uTVAcm6mVT1ENfZLnrSDpWOLYkEA6aihvPnlkoQ6W5Nm2Rueo8hgaRh3fJ/s650/65125769493b7.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="430" data-original-width="650" height="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYgy3d3TxA6-sNcaJs5XOHiBXX5PhBJvxLqNUK5VS97kxfdg3sKbPMXW-apYAncmz6ypkUmdmb_0dEhD1vCrbNydLw8yH7BuvmNHHy0nVvApQJoqSChtlI2mKbIE98ftbNU6uTVAcm6mVT1ENfZLnrSDpWOLYkEA6aihvPnlkoQ6W5Nm2Rueo8hgaRh3fJ/w396-h262/65125769493b7.jpeg" width="396" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Hi
va haver un detall que em va cridar especialment l’atenció, que és la
innocència dels jovenets -entre tretze i divuit anys tenien- que donaven el seu
testimoni. Des de la noia que no es pot avenir que als nois els posi calents
que la noia pateixi, fins a la que explica als pares sense embuts que les seves
amigues practiquen la fel·lació -mamada en diuen entre ells- amb la mateixa
naturalitat que qui es pren un refresc o, donada l’edat, com qui es menja una
piruleta. Però la ingenuïtat no s’acaba aquí. També hi ha el noi de disset anys
que es va quedar molt decebut en la seva primera relació perquè no en va sortir
amb una “mamada” i que ara mateix està traumatitzat perquè després d’unes
quantes relacions més encara cap noia no n’hi ha fet cap. Com és possible -es
preguntava el noi- si això és el normal en les relacions?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">S’havia
apuntat al porno com la principal causa de violacions en grup fetes per nois
molt joves, però mirant el programa ho vaig veure tan clar... L’única
formació/informació sobre el sexe que reben els més joves és aquesta, així doncs,
aquest és l’únic món sexual del qual tenen referència. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Diu
que les noies practiquen aquesta mena de sexe com a signe d’empoderament: jo
faig el que vull amb el meu cos. I no s’adonen que no ho fan perquè volen, sinó
per agradar a aquells a qui volen. És un fals empoderament claríssim. Per què,
sinó, si es difon algun vídeo d’aquestes relacions, la noia s’ha d’amagar o a
vegades acabar marxant, avergonyida, del seu ambient habitual. Doncs quin
empoderament! És més, els nois a les més agosarades les titllen de putes. Vaja!
Ha canviat alguna cosa en el concepte que els homes tenen de les dones al llarg
de la història? <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Quan
m’assabento d’aquestes coses, i d’altres, penso que a les dones no se’ns
anomena sexe dèbil per les nostres característiques físiques, sinó perquè
sempre acabem accedint a allò que volen alguns homes de nosaltres. Per això som
el sexe dèbil, per aquesta vulnerabilitat emocional que a vegades ens ennuvola
la raó i fa que, per aconseguir o mantenir algú que ens fa gràcia, ens enganyem
a nosaltres mateixes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Ja
sé que la meva opinió és molt parcial. Soc de l’antiga llei jo, educada en
col·legi de monges, verge fins al casament i és difícil per mi, practicar el
“Aquí te pillo, aquí te mato”, però no tinc cap inconvenient en reconèixer que la
llibertat sexual que hi ha ara és millor que la repressió en què vivíem en la
meva adolescència. Ara bé, la llibertat sexual no té res a veure amb aquesta porqueria.
I molt menys ha de justificar aquest maltractament i aquesta humiliació a les
noies. Jo ho tindria clar, a cada “mamada” un cunnilingus a canvi. Potser els
nois no saben què és això. Segur que d’escenes on la noia gaudeix no n’hi ha en
el porno, segur que no!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">No
descobreixo res si dic que són els joves les autèntiques víctimes d’aquest
negoci que deu enriquir molt i a molts. Els criminals que en viuen enverinen
les seves ments i la seva imaginació amb un món irreal que, a manca d’altres
referents sobre el tema, és d’allò més convincent perquè promet plaer, poder i
exhibició de virilitat. Què podria anar malament? I si els governs no legislen
per posar-hi fre, tindrem, ja el tenim, un motiu més perquè aquest món se’n
vagi a la merda.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Víctimes
d’entrada ho són tots, noies i nois, però jo només em pregunto quan de temps
passarà abans que el noi que està traumatitzat perquè encara no ha gaudit del
seu dret de “mamada”, se senti tan frustrat i tan acomplexat que acabi
buscant-la a la força. Només és un exemple per parlar d’un fet concret. Als
videos hi ha escenes molt pitjors que una fel·lació.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">He
de felicitar la Marina Marroquí, educadora social especialitzada en violència
de gènere, amb força protagonisme al programa, per tenir el valor d’enfocar
aquest tema, assertivament i sense vergonya, entre els joves i per interpel·lar
els pares i la societat en un tema, sobre el qual sembla que ens costa molt de
debatre, però que és imprescindible que ho fem. Encara que ens torbi, encara
que ens posem vermells, encara que sigui incòmode, cal fer-ho pels nostres
fills, pel nostres nets i pels nostres joves!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-43060968361104583382023-09-05T20:22:00.004+02:002023-09-05T20:36:33.321+02:00EN EL MEU CAS, BOBA<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span face="Verdana, sans-serif" style="font-size: 16pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Vosaltres
us heu penedit mai de fer una bona obra? Jo sí. Unes quantes vegades. Però mai
com la darrera que vaig fer, que encara està per veure si socialment ho era.
Per mi, no hi havia cap dubte, si més no quan vaig decidir fer-la. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">A la
primavera em vaig instal·lar una col·lecció de pinxos ─vull dir punxes, no pas
una col·lecció d’homes que presumeixen de valents─. Ho vaig fer a les finestres
i a la galeria, els llocs que, em va semblar, eren els preferits dels coloms. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYFQ8Bu0joEetUsK48L7nYFYaMBAKAzdGcswa0Msevw5Lc0_dSMfM496oEXXRR7C1HxNMZs_PRe3agSrENjPd3-rH9f02DAv-DhQ694ndIQ-0FCtHqaiUCi1BLiN3NddLG4JDsWUHZZO4qVlvLp1JR6G64BUYnfxKfiSaXJLC2cohXNlODRC1DA_SDV9J7/s4000/1693850221974.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYFQ8Bu0joEetUsK48L7nYFYaMBAKAzdGcswa0Msevw5Lc0_dSMfM496oEXXRR7C1HxNMZs_PRe3agSrENjPd3-rH9f02DAv-DhQ694ndIQ-0FCtHqaiUCi1BLiN3NddLG4JDsWUHZZO4qVlvLp1JR6G64BUYnfxKfiSaXJLC2cohXNlODRC1DA_SDV9J7/w400-h300/1693850221974.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Heus aquí l'arma de destrucció massiva </td></tr></tbody></table><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Sempre
que veig branquetes en alguna finestra m’afanyo a treure-les perquè és senyal
que els coloms se n’han enamorat i no és qüestió de donar-los falses
esperances. Però tinc un lavabo, que quan soc sola a casa no el fa servir ningú
i vaig badar. Havia posat una filera de punxes a la represa de la finestra, que
deu fer uns trenta centímetres de fons, més o menys a la meitat i paral·lela a
la finestra. Doncs bé, quan me’n vaig adonar, ja hi havia un niu entre la
filera de punxes i l’angle de la paret amb la finestra. I ja em disposava a desfer-lo
quan em vaig adonar de dos bultets de color groc en el recó, no més grans que
el puny de l’Elna. Els bultets bategaven molt a poc a poc, per mi que tenien
poques hores de vida fora de l’ou. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dzXYoju9l_aiNQmv9I5Gonf75extkJzaF4xAUkkW5lialCepTETwPskwx08mxBHPu-izWYbAjFz4KcOtAc7aw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><br /><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">El
pensament va que vola i, en el temps d’estirar el braç per fer-los fora, el meu
va anar del colom de la pau de Picasso als coloms d’un sol traç que dibuixava
cada matí Palau Ferré, només llevar-se. </span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg09oncwiRevadsG7Wn-wEDxGamjOo2afIY0pppuj2oCZTMO7TnbSJZea7aVYl-QhOjDirK_7rQZSAkxa9oQ0KTKt-nlNByWCp3sSeM4vpDIEWCEV67Wb9UO5tRwbNOXQK0H2Y8IOw6kyukuEpLb7FhzC1ymfWAn5q1y80RlaINZ2SnhZyeN0xEgGh0VZ_z/s1096/Sense%20t%C3%ADtol.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="915" data-original-width="1096" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg09oncwiRevadsG7Wn-wEDxGamjOo2afIY0pppuj2oCZTMO7TnbSJZea7aVYl-QhOjDirK_7rQZSAkxa9oQ0KTKt-nlNByWCp3sSeM4vpDIEWCEV67Wb9UO5tRwbNOXQK0H2Y8IOw6kyukuEpLb7FhzC1ymfWAn5q1y80RlaINZ2SnhZyeN0xEgGh0VZ_z/s320/Sense%20t%C3%ADtol.jpg" width="320" /></a></div><br /><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br /><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgANp76wyFDErNceOaQvWTwGwxhyTAFtti09IIY3t45mcED0fswNyRY13TOlixZDjZliLrZAZnIdLOWWox-cTtg5Jl-XDJ1B1thWAH_lyu0MPuS84_2WsRhDcyf8A_0W8sytwmYpUk4L01LMzy2vojHyaDEj9u9cqBdsiUYZALFKG_QwAtczK7VqiGldJRz/s1792/Noia%20fent%20peto%CC%81%20a%20colom%20blanc.%20Palau%20Ferre%CC%81.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1792" data-original-width="1500" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgANp76wyFDErNceOaQvWTwGwxhyTAFtti09IIY3t45mcED0fswNyRY13TOlixZDjZliLrZAZnIdLOWWox-cTtg5Jl-XDJ1B1thWAH_lyu0MPuS84_2WsRhDcyf8A_0W8sytwmYpUk4L01LMzy2vojHyaDEj9u9cqBdsiUYZALFKG_QwAtczK7VqiGldJRz/w536-h640/Noia%20fent%20peto%CC%81%20a%20colom%20blanc.%20Palau%20Ferre%CC%81.jpg" width="536" /></a></div><br /><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Per cert, meravellosa la biografia novel·lada que n’ha fet Marius Serra a “La dona més pintada” i entranyable, el personatge que ha dibuixat. <br />Vaig recordar aquelles històries en què un humà
perdona la vida a un animal i, tard o d’hora, l’animal salva la vida a l’humà;
en realitat em costa imaginar-me un colom salvant-me la vida, però sí, ho vaig
pensar. Què més, que més? Ah sí! Qui no ha llegit allò de: “si no pots amb el
teu enemic, fes-t’hi amic” o alguna cosa semblant? Finalment, em va venir al
cap el gran servei ─a les pàtries─ dels coloms missatgers i em vaig tornar a
mirar els dos pollets de color groc i pèl suau, que l’única vida que mostraven
era aquell batec delicat, i que poc tenien a veure amb els coloms fastigosos
que m’assetjaven cada dia. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Total,
que no vaig tenir cor d’agafar-los i llençar-los i allí els vaig deixar. Sense
proposar-m’ho, cada dia els anava a veure, pel cap baix una vegada: si encara
hi eren, si estaven bé, si progressaven... Una vegada vaig llegir, no recordo
on, que quan salves la vida a algú et fas responsable de la seva vida per
sempre. I es veu que això era el que em passava a mi.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Ja
portaven quinze dies, ja anaven mudant el color i les plomes, ja em feien mal a
la vista totes les cagarades que entre ells i sa mare anaven deixant a la meva
finestra. Així que vaig mirar a veure quant de temps trigaven els coloms a
deixar el niu. Trenta dies, vaig llegir. Ja n’havia passat la meitat i, encara
no ho sabia, però els que quedaven serien molt llargs. El bany feia pudor de
colomar, les plometes m’entraven per la finestra, les branquetes també i, amb
aquestes, va arribar l’onada de calor i vaig començar a patir per si els
pollets patien, per si es morien, i cada dia els mullava un parell de vegades
amb el ruixador de les plantes. Fins i tot un dia els vaig posar un <i>taper</i>
amb aigua per si volien beure. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Amb
aquell gest ja vaig començar a pensar que m’havia equivocat de mig a mig amb la
meva “bona acció”, perquè una bandada de coloms adults van abalançar-se sobre
el <i>taper</i>. En cinc minuts se l’havien begut tota i els “meus coloms” ni
l’havien tastat. Dos dies més, esperant que els acabessin de sortir les plomes
de les ales i em vaig trobar un altre ou al niu. Aquí sí que em vaig enfadar
per abús de confiança de la mare i l’ou va sortir disparat cap al carrer. No
era la meva intenció, jo el volia llençar a la brossa orgànica, però la
finestra és de difícil accés i maniobrant per agafar-lo em va caure façana
avall. Quan vaig anar a la baixada comunitària a recollir-lo em vaig adonar del
desastre: no hi havia només l’ou, sinó que tot el terra estava ple, però que
molt ple, de caques de colom. Vaig mirar amunt cap a la finestra i vaig veure
els dos coloms a la punta de la represa, sense acabar de decidir-se a volar. A
la terrassa del damunt, la mare que, talment “l’amo de tot” controlava els seus
fills, la finestra, la casa i, segurament també a mi, i tots els seus companys
estratègicament ben situats a les terrasses de l’edifici. Un calfred em va
recórrer l’esquena pensant en els ocells de Hitchcock i en qualsevol història de
ciència-ficció on els coloms eren qui manava al món. Vaig escombrar-ho tot
ràpid. Ja no patia per mi, sinó pels veïns que, tenint la mateixa lluita que
tinc jo, que tenim tots, contra els coloms, si sabien de la meva “bona acció”
igual em retiraven la paraula.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Divendres
passat, els coloms per fi van volar i jo vaig córrer a treure el niu, a
netejar-ho tot ─que tampoc mai tornarà a ser el que era─ i a posar un laberint de
punxes a la finestra perquè mai més hi tinguin espai per fer un altre niu.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrVGo-PduuJYn3sYyPoO7lOR3R3HYzkwPKCt8PZsoNVr1kAQEPTdzjLqYIxM6YpOzP8WfoMTjhQL-2Arubmu-rcH6BcZobzs1263DMvf2u6a00m1Zo728L_RnnLeur89X3ASGiNQ1RDtZ6Sq0lypPtJ9Ivav4syNqvqd00PJSXQNYjRdQAi41Csnrr7W6a/s4000/1693850221961.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="3000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrVGo-PduuJYn3sYyPoO7lOR3R3HYzkwPKCt8PZsoNVr1kAQEPTdzjLqYIxM6YpOzP8WfoMTjhQL-2Arubmu-rcH6BcZobzs1263DMvf2u6a00m1Zo728L_RnnLeur89X3ASGiNQ1RDtZ6Sq0lypPtJ9Ivav4syNqvqd00PJSXQNYjRdQAi41Csnrr7W6a/w300-h400/1693850221961.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Em sap greu, però no tinc cap més opció</td></tr></tbody></table><br /><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">M’ha
mosquejat bastant que el meu moment de debilitat hagi passat de ser una bona
acció a ser un desgavell totalment incontrolable per part meva. I també que,
arran d’aquest succés, i em sap greu, la meva tírria pels coloms hagi augmentat.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">I he
pensat dues coses, que segur que de tot se’n pot aprendre. Una, que potser
l’ordre natural de les coses no entén de bones accions i que trencar
l’equilibri és jugar-se-la una mica; o sigui, que les relacions entre els
coloms i els humans han de seguir essent les que són: els coloms ho han de
provar i els humans els n’hem de fer desistir i que fora d’això, potser correm
el risc d’espatllar-ho tot. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">L’altra,
que a casa havia sentir molt la frase “Dues vegades bo, vol dir bobo”. En el
meu cas, seria boba. Així, doncs, ja m’he cansat de ser doblement bona i a
partir d’ara seré, aparteu les criatures, més dolenta que la tinya.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-19031703025692935272023-08-14T17:41:00.001+02:002023-08-14T17:55:03.891+02:00LA SORPRESA<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></span><span face="Verdana, sans-serif" style="font-size: 16pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Jo
no hi crec gaire en els talents innats, tot i que reconec que algun n'hi ha. Crec més en les deu mil hores de treball dedicades a alguna cosa que
t’agradi. No sé si la meva mare n’hi ha dedicat tantes a pintar i dibuixar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Quan jo era petita, un dia remenant a les
golfes, vaig trobar uns quaderns de dibuix que havia fet ella de joveneta i,
dins del meu escàs coneixement del tema, em van semblar poc menys que
meravellosos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">La meva mare va aparcar la seva afició durant
quaranta anys. Cap als anys vuitanta va agafar un pinzell i uns tubs de pintura
i, sense que ningú n’hi hagués ensenyat, va començar a pintar. Ho va fer durant
uns trenta anys, a estonetes curtes, quan estava sola a casa. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Quan la malaltia del meu pare va entrar per
la porta, la inspiració va sortir per la finestra i es va emportar les ganes,
el temps i la tranquil·litat d’esperit necessàris per a qualsevol tasca
creativa. Va trigar uns quants anys a tornar a agafar un pinzell i quan ho va
fer va dir que no li quedava bé i que ja no pintaria mai més. Dir-li que estava
desentrenada i que només era qüestió d’insistir una mica, no va servir de res. La
meva mare, a més de perseverant és tossuda, que diria que són virtut i defecte
que acostumen a anar plegats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Uns anys més i va recuperar l’antiga afició. No va venir sola. La meva filla li havia regalat un quadern de
mandales i va pintar mandales durant força temps. Dic jo que alguna cosa es
devia moure en el seu cervell mentre omplia de color aquells espais tan petits
entre línies. Alguna cosa que s’hi havia quedat pendent feia molt de temps. Va començar a dibuixar. L’antiga passió la feia treballar dues o tres hores cada tarda
amb tanta concentració que de tant en tant li havia de dir:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Ei, mama, com va? Hola? Hola?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">El resultat va ser més o menys un centenar de
dibuixos, sense comptar els que va fer pel meu llibre “Baltasana”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Ella me’ls anava ensenyant i jo ja feia temps
que cada vegada que me’ls mirava em dolia que aquells dibuixos tinguessin una
vida tan curta com la de ser creats i guardats en una carpeta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Després de molt insistir i en un moment en
què devia tenir la guàrdia baixa, es va deixar convèncer de muntar una
exposició al poble. Crec que des que hi va accedir fins al dia de l’exposició
se’n va penedir unes quantes vegades. I ho entenc perquè això d’exposar-se públicament
a l’elogi, però també a la crítica, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>requereix endurir-se la pell, que no és cosa
fàcil. Jo li deia que ara ja no ens podíem tirar enrere i així vam arribar a la
Festa Major, Sant Salvador, patró de Vimbodí i Poblet.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM8XTpnP-aCuWL4Sa4_YYwe5mrN73G0OoK4eVJS_o_juGtqEE2sV1Q_EmP7H9LeSq62FqzpOMbiXnMi3Yj4mQFLe5Dchn4jmJQyHbR1AsIetuAIIko7e1EoOwKp3RVOopfbmQa1Iw-ml5qUy7FCop9sDRNvgxYScec8ZcnZfBngpY261UTZBx4bCJ6A-Lk/s1024/_DSC0075.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="680" data-original-width="1024" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM8XTpnP-aCuWL4Sa4_YYwe5mrN73G0OoK4eVJS_o_juGtqEE2sV1Q_EmP7H9LeSq62FqzpOMbiXnMi3Yj4mQFLe5Dchn4jmJQyHbR1AsIetuAIIko7e1EoOwKp3RVOopfbmQa1Iw-ml5qUy7FCop9sDRNvgxYScec8ZcnZfBngpY261UTZBx4bCJ6A-Lk/w400-h266/_DSC0075.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'exposició era compartida amb un altre dibuixant, Benet Vilà,<br /> autor dels dibuixos que es veuen al darrere. Magnífics, per cert!</td></tr></tbody></table><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWifc-unL5rSOjAYCLxQdJvOgN1tZ4u75DXCelU6UV7VYngebmg_t2PeCWKjqmpJ1_arGrYcgEbUPVMBmT0i2C00L4ZyZld7JHMTUMTjmNcw5bx1TksyLVfwkBumqNthMHpSGBlhvxnQQ1Vv9X93-TmY7xXXcRbdXf0Ko3oJVZ37XQifPSxQlcEW0DlVPP/s1024/_DSC0077.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="462" data-original-width="1024" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWifc-unL5rSOjAYCLxQdJvOgN1tZ4u75DXCelU6UV7VYngebmg_t2PeCWKjqmpJ1_arGrYcgEbUPVMBmT0i2C00L4ZyZld7JHMTUMTjmNcw5bx1TksyLVfwkBumqNthMHpSGBlhvxnQQ1Vv9X93-TmY7xXXcRbdXf0Ko3oJVZ37XQifPSxQlcEW0DlVPP/w640-h288/_DSC0077.jpg" width="640" /></a></div><br /><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face="Verdana, sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">Per sort de la mare i, sobretot, meva </span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">ꟷ</span><span face="Verdana, sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">marededeu,
marededeu, que almenys anés bé!</span><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">ꟷ, </span><span face="Verdana, sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; text-indent: 35.4pt;">l’exposició
va ser un èxit. I que contenta que n’estic! La reacció general va ser de
sorpresa:</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Teresina!!!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">I que bonics!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Però que callat t’ho portaves!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Teresina!!!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Són preciosos!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Teresina!!!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Però com... quan ho has fet tot això?!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">La resposta era
“els darrers tres anys”. I no hi eren pas tots perquè només n’havíem seleccionat
la meitat i mitja dotzena de pintures de l’altra època. No cal dir que la meva
mare també en va quedar molt contenta. A qui no li agrada que li reconeguin la feina ben
feta!</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face="Verdana, sans-serif"><span style="font-size: 21.3333px;"><br /></span></span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoIKMH8ZpUivw2F0w7yFBpBQ2bFfV4D9FLVpWKuuXxHzpzobGZ4_B1pTVdRbAVNUn5ZsU-RoZr8h3tQqKmb8JXK-qOS0pmJvyLPrz0XdV5F4qxD9O2e3f5cCvcJamqrgF_6F5PF5EQbI32vmQN1f-oS_Fp-Q0XRQs0Ewaw2oXNlzm4fMCkr1kn0mMgANjj/s2339/expo%20blog%202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1654" data-original-width="2339" height="453" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoIKMH8ZpUivw2F0w7yFBpBQ2bFfV4D9FLVpWKuuXxHzpzobGZ4_B1pTVdRbAVNUn5ZsU-RoZr8h3tQqKmb8JXK-qOS0pmJvyLPrz0XdV5F4qxD9O2e3f5cCvcJamqrgF_6F5PF5EQbI32vmQN1f-oS_Fp-Q0XRQs0Ewaw2oXNlzm4fMCkr1kn0mMgANjj/w640-h453/expo%20blog%202.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQd9PUF7ZFLS9Qu50JCkBJ7qIffvDK7PvY7q7H0ydedieyfrv5qOkjpGifcIDIqy3AZX3UUjRSM0Fc80qOirwUGFNLSBTZbAgHfYkk9oQ9EMzgLQGz2bxOWkYRAQVIfFcw89Tl2INhafRt1pYP47da_5SbO5XCRpJ1N0pLXcGpR7g1JAZWUUw5X08t2Cvm/s2339/expoblog%203.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1654" data-original-width="2339" height="453" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQd9PUF7ZFLS9Qu50JCkBJ7qIffvDK7PvY7q7H0ydedieyfrv5qOkjpGifcIDIqy3AZX3UUjRSM0Fc80qOirwUGFNLSBTZbAgHfYkk9oQ9EMzgLQGz2bxOWkYRAQVIfFcw89Tl2INhafRt1pYP47da_5SbO5XCRpJ1N0pLXcGpR7g1JAZWUUw5X08t2Cvm/w640-h453/expoblog%203.jpg" width="640" /></a></div><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip45S3ngx-kdJu3uc8CNmLVgcgbSr-Pa3mdM8t8Uzqu4HuIeJewUSBnvWXhxnJcIrfec7RmwCMx2XQijrvfftX8Uw8hRmGImzl8IzlEKDzUikZfBVVxsjqXoKLmxRa-CZhjTXsTPbmb_GoLA8JW6XI97AZHMWGcreHGX7kOnMoEMajGGKu_gTclECXf5MW/s2339/expo%20blog.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1654" data-original-width="2339" height="453" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip45S3ngx-kdJu3uc8CNmLVgcgbSr-Pa3mdM8t8Uzqu4HuIeJewUSBnvWXhxnJcIrfec7RmwCMx2XQijrvfftX8Uw8hRmGImzl8IzlEKDzUikZfBVVxsjqXoKLmxRa-CZhjTXsTPbmb_GoLA8JW6XI97AZHMWGcreHGX7kOnMoEMajGGKu_gTclECXf5MW/w640-h453/expo%20blog.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitqxBc_OTFzsMEU-eNvzTKZmXABWL5Vyvp9wbibKL3qXUpzgPW_7ewrHG3p7OLXNlZHIcToSahqvEHUCs1O_saUbZTncyrCvyDR8mS4zMjxaluImcVURrg-Z7nA-szYg4dS_1FlhMG3jl4P7gC53K5lhRv7XBJWU43Qi5Z29V228zzvF80aAOMt-5kAfry/s2339/expo%20blog%201.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1654" data-original-width="2339" height="451" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitqxBc_OTFzsMEU-eNvzTKZmXABWL5Vyvp9wbibKL3qXUpzgPW_7ewrHG3p7OLXNlZHIcToSahqvEHUCs1O_saUbZTncyrCvyDR8mS4zMjxaluImcVURrg-Z7nA-szYg4dS_1FlhMG3jl4P7gC53K5lhRv7XBJWU43Qi5Z29V228zzvF80aAOMt-5kAfry/w610-h451/expo%20blog%201.jpg" width="610" /></a></div><br /><o:p></o:p><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dzPOhJdguzoL_b4ozGE8RUAzYrfVORTC2W4ByNKIuuCHVNQm5VFmabZiQB1VT2A7hWNdRiapZckI0FX_Q8JxA' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> L'altre comentari freqüent era: </span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"></span></span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span> </span><span> </span>ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Sou una família d’artistes!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Ella se’n sortia
com podia de tanta felicitació. I és que ningú no es podia imaginar que la meva
mare, pagesa, botiguera, prudent, discreta i modesta pogués treure del seu
interior l’habilitat de fer aquells dibuixos i, tot i així, haver-s’ho guardat
per ella tant de temps. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Família
d’artistes... Potser sí, però torno a la meva teoria de dedicar moltes hores a
la feina que t’agrada. El meu pare era pagès i s’estimava molt la terra; no cal
dir que s’hi passava moltes hores i el resultat era que tenia els trossos com
jardins. També aquesta, penso que és una forma d’art, però sobretot és el
resultat d’una dedicació plena i incondicional.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">I pel que fa a mi,
doncs només explicaré el comentari que em va fer el meu amic Joan. Em va fer
tanta gràcia </span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">la imatge és molt
bona</span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;"> que me’l quedo per la posteritat:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">És clar, la teva mare té un do i tu has heretat els
gens de la teva mare. Vas veure que ella dibuixava molt bé i ho vas voler
provar, però resulta que a tu només et van sortir lletres. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Vaig riure a cor
que vols. Hi he d’avantposar “moltes”. Moltes lletres i moltes hores, també. I
a més a més, m’agrada molt. Res de talent innat en el meu cas.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-83480750522567067392023-07-18T19:09:00.003+02:002023-07-18T19:13:04.789+02:00EL CATALÀ, LLENGUA ENEMIGA<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Sempre
havia pensat que la tírria que molts espanyols tenen cap els catalans era per
nosaltres, perquè tenim fama de gasius, <i>porque los catalanes hacen cosas,</i>
perquè som rebels i de tant en tant els donem un ensurt, perquè som la pedra a
la sabata d’España. Sempre ho havia pensat, però ara no ho tinc tan clar. Ara
sembla que l’enemic públic número u de l’estat espanyol sigui la nostra
llengua, la dels Països Catalans. La persecució del català, que el 2005 va
començar Ciutadans a Catalunya, ara s’ha estès al País Valencià a les Illes i a
la Catalunya Nord -le Grand France és encara més absolutista que la España
Grande y Libre-. Ciutadans està agonitzant, però l’aversió a la llengua del
país que va acollir els seus fundadors es manté.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnwhTh5sftkagR-e_Wx1OiHiukcCd5XturIuhicamXJVyK2soH-Yn2-HYW3ILTpk5pkao1MNjisndH0FLTES2ozSK7siwACf9pAiSg4OLpWrWpFvbgrh5CEBwy_iTcOyOox5iajaHtQ26VKUioAg65TWmJ8k1ZL6pzkkMuJFISe5NbWZwApIhdHZTFktq3/s618/carte-catalogne.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="618" data-original-width="500" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnwhTh5sftkagR-e_Wx1OiHiukcCd5XturIuhicamXJVyK2soH-Yn2-HYW3ILTpk5pkao1MNjisndH0FLTES2ozSK7siwACf9pAiSg4OLpWrWpFvbgrh5CEBwy_iTcOyOox5iajaHtQ26VKUioAg65TWmJ8k1ZL6pzkkMuJFISe5NbWZwApIhdHZTFktq3/w518-h640/carte-catalogne.jpg" width="518" /></a></div> Doncs, això, que som i serem!<p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Estic
llegint un llibre d’Alfons Duran-Pich, titulat “Querido Pol”. En castellà sí,
però per sort també l’entenc. I si entengués millor l’anglès també m’agradaria
llegir Shakespeare, i Dante Alighieri si tingués prou coneixement de l’italià. Mai
em passaria pel cap de menysprear cap llengua, ni majoritària ni minoritària. Torno
al tema. El senyor Duran-Pich escriu regularment a la seva web <a href="https://www.alfdurancorner.com/">alfdurancorner</a>,
que jo segueixo. Els seus escrits són racionals, desapassionats i afegiria que
equànimes, sinó fos que – no us vull enganyar- té la mania de defensar
Catalunya dels atacs d’España, però és que tampoc no té cap problema per
criticar-la o criticar els catalans si no ho estem fent bé. Per això em vaig
comprar el llibre i l’estic gaudint a base de bé. Igual que a la web, en el
llibre expressa els seus pensaments sobre molts temes. Alguns són veritables
perles per reflexionar i recordar. He pensat en ell ara al parlar de l’antipatia
pels catalans i per tot el que hi té relació perquè té un paràgraf on explica
què és un <i>meme</i>. Diu així: «Un <i>meme </i>és la unitat més petita
d’informació cultural que es transmet d’un individu a un altre, d’una generació
a la següent. O sigui, una idea que passa de l’un a l’altre com un virus». I
diu que la catalanofòbia és un <i>meme</i> nascut a Castella a mitjans del
segle XVI i alimentat des de llavors per tots els governs de l’estat espanyol i
la seva parentela, que ha quedat fixat en el subconscient col·lectiu de tots
els espanyols. Una cosa semblant a la judeofòbia o la russofòbia. I afegeix: «Jo
sempre he cregut que aquests odis cervals no són res més que l’expressió d’un
enorme complex d’inferioritat». Jo ho ampliaria dient que és símptoma d’ignorància
tenir aquest sentiment de rancúnia contra els catalans i no haver-se preguntat
mai d’on surt. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Només
cal mirar, sense anar més lluny, la campanya de les properes eleccions: qui
expressa més odi als catalans i al català, qui anuncia més repressió per
Catalunya va guanyant. Catalunya i tot el que hi té relació s’ha convertit en
l’objecte d’odi més eficaç per guanyar vots. Potser per això les enquestes no
auguren bons resultats per al PSOE+SUMAR. En realitat, a aquests les
pretensions de Catalunya els fan tanta ràbia com a la dreta, però com que no ho
pregonen a cara descoberta, per això van perdent.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Per
la via de l’enteniment no hi tenim res a fer amb España, governi qui governi.
Tenen el <i>meme</i> fixat al magí i si després de cinc segles no se l’han tret
ja no ho faran. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">És
clar que nosaltres, els catalans, hi devem tenir algun altre <i>meme,</i> al
cap, si tantes vegades ens hem rebel·lat i les mateixes vegades ens hem deixat
aixafar, si ens han castigat i humiliat, si ens han prohibit la llengua i la
cultura i l’únic que hem sabut fer és abaixar el cap. Potser el nostre <i>meme</i>,
el que ens anem transmetent de generació en generació, és no creure en
nosaltres mateixos i en la nostra força i francament, si no som capaços de
treure’ns-el, en qüestió de <i>memes </i>tampoc podem pretendre ser millors que
ells.<o:p></o:p></span></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-28808467139977891192023-07-10T19:43:00.003+02:002023-07-10T19:53:34.137+02:00EL MIRACLE DELS FOCS<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 5;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Els
tarragonins vam estar dos anys, 2020 i 2021, sense poder gaudir del Concurs de Focs
Artificials que fan a Tarragona durant quatre dies de la primera setmana de
juliol.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Va ser perquè la COVID anava
solta enganxant qualsevol desprevingut -i també previngut-, però és que a una
servidora la va enganxar, a més, l’any 2022, precisament aquests dies del
Concurs. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Bé, de fet els Focs els vaig poder veure
des de la terrassa, però la companyia de la COVID no és prou grata ni
consistent, ni amigable per anar dient oohhh i oohhh tota sola com una mussola.
I més quan ja tenia programades les visites dels amics cada dia. Per tant va
ser una setmana descafeïnada i amb el cos aixafat -tampoc no gaire, ja anàvem
guanyant la partida al virus.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>O sigui que aquest any, per la llarga
espera, tenia moltes ganes de Focs. Però ai! Va sortir el Molina i va anunciar
pluges per cada tarda-vespre tota la setmana. Ai, ai, que tornarem a tenir la
festa aigualida, aquest cop amb aigua real. Jo anava controlant. Als matins,
cada dia núvol, però amb una nebulositat poc seriosa: ara s’obre una clariana,
ara el cel està tot tapat, ara surt el sol amb tanta força que ca!, no plourà
pas. El dilluns a migdia ja va quedar clar que no hi havia fiat de res, perquè
va fer un bon ruixat, curt però intens. Dimarts va aguantar sense ploure. I
dimecres, primer dia dels Focs i de convidats, també ho semblava, però ai, las!
A les set de la tarda tots els que creuen que el temps enganya i que en dia de Focs
no pot ploure, van començar a baixar cap a la platja com formiguetes amb la
casa a sobre: les taules, les cadires, les neveres, les bosses de viandes, les
criatures, els gossets... Els veia baixar des de la terrassa pels diferents
viaranys, escaletes i dreceres que duen a la platja i em deia que aquell
entusiasme no el podia parar ningú i que la fe amb què caminaven, quasi quasi
com pastorets cap el portal de Betlem, bé es mereixia una recompensa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Però ni entusiasme ni fe ni pessebre ni
penosos carregaments a l’esquena van poder evitar que la pluja, insensible als
deliciosos deliris humans, comencés a descarregar amb ganes cap a les vuit del
vespre. També des de la terrassa vaig veure tornar les formiguetes xopes,
trastejant aquest cop costa amunt totes les il·lusions amb què havien baixat
feia una hora. A mi, sense tan esforç, també se’m feia costa amunt haver de
desparar la taula que havia parat una estona abans, però és que la pluja amenaçava
de deixar tot el que hi havia posat, estovat i immenjable. Em consolava dient
que si no podíem veure els Focs, almenys soparíem a l’interior i passaríem una
bona estona. Però no m’ho acabava de creure. Estava clar que no seria el
mateix.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Les convidades van arribar enmig d’un
xàfec impressionant, mig mullades i força excitades per la poca oportunitat de
la pluja. Vam sopar a dins perquè a fora encara hi plovia. Era la primera
vegada que venien i a mesura que la pluja anava afluixant, n’hi havia una de molt
preocupada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Com
ho sabrem si fan els Focs? Com ho sabrem? </span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">preguntava.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">No
pateixis, ho sabrem! </span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">li deia jo, que estava
segura que ho sabríem.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>I sí, ho vam saber. A les 22.20 va sonar
el primer petard d’avís. Ja no plovia. A les 22.25, el segon. A les 22.30, el
tercer i van començar els Focs. Corrents, vam sortir a la terrassa. Potser no
li havia dit mai a la meva amiga que els Focs els disparen des de la Punta del
Miracle, just al davant de casa meva, i que la meva terrassa, juntament amb la
trentena de terrasses dels veïns, aquests dies deu ser de les més cobejades de
Tarragona. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7yJvLzzWaL3DtwgjMbadGAKI0RdIW8g76SaWAVcZVHyo32OQ54TEKKyG7yawBy_IO65f5wWmlWiqrJvbHVNuKAOfSLVvSV6BBh3sEmDJLWg56MvD_KX9hUpyr27cY7taMF1LCiGXBUoyW9Pw1w3OcskY_Z28LcvKOdoMiyDFyBWAcWbZh_sarLveLH3PK/s1600/1689000453886.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7yJvLzzWaL3DtwgjMbadGAKI0RdIW8g76SaWAVcZVHyo32OQ54TEKKyG7yawBy_IO65f5wWmlWiqrJvbHVNuKAOfSLVvSV6BBh3sEmDJLWg56MvD_KX9hUpyr27cY7taMF1LCiGXBUoyW9Pw1w3OcskY_Z28LcvKOdoMiyDFyBWAcWbZh_sarLveLH3PK/w480-h640/1689000453886.jpg" width="480" /></a></div><div><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhao9fTL52lGeh0ilp4p1Ique8jAWFe0-T95CXfDJzDIaDXQE9Kk1W5d277BL9xGuX8fG31sZNoEWJ0-CAEbqzhYrQgA4-KBXN7jaIlH2yyQOP1tbr14CVrltaeM6YsrGp32Npm8yuQbryOtpfoJlQGYFHxUF3isg-ySV2sHdUEvKIPCjapxKAfSMX6ZG2z/s1600/1689000453891.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhao9fTL52lGeh0ilp4p1Ique8jAWFe0-T95CXfDJzDIaDXQE9Kk1W5d277BL9xGuX8fG31sZNoEWJ0-CAEbqzhYrQgA4-KBXN7jaIlH2yyQOP1tbr14CVrltaeM6YsrGp32Npm8yuQbryOtpfoJlQGYFHxUF3isg-ySV2sHdUEvKIPCjapxKAfSMX6ZG2z/w480-h640/1689000453891.jpg" width="480" /></a></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-MFdGc4xd1Qxzb-lRHrbtLO9mU2q5HEK7tHxr21sO-8jt3DNkoHiOdWp8hsxn20KalArESytk4Uqp_TsCPBoiDdNtUsXVDmu-6DlCelILwBFRO1r1-dlEd96B6-42_K-FikEXngUIvE5mOWGmAmQqXyGQqkKEN_WHWfrCeMZNcAjpYwgiHsK9pwuuhPAp/s1600/1689000453902.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-MFdGc4xd1Qxzb-lRHrbtLO9mU2q5HEK7tHxr21sO-8jt3DNkoHiOdWp8hsxn20KalArESytk4Uqp_TsCPBoiDdNtUsXVDmu-6DlCelILwBFRO1r1-dlEd96B6-42_K-FikEXngUIvE5mOWGmAmQqXyGQqkKEN_WHWfrCeMZNcAjpYwgiHsK9pwuuhPAp/w480-h640/1689000453902.jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotos: Marga Masdeu</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A mesura que els castells de Focs
s’enlairaven vaig anar comprovant que la fe dels tarragonins és indestructible
perquè altra vegada tots els baixants de la platja estaven plens de
formiguetes, no sé si en primera anada o en segona. Els Focs van compensar en
escreix, van ser magnífics. Així ho deien els ooohhs i els aplaudiments del
públic, les cares de les meves amigues i la meva, que no me la veia, però
suposo que també. Per fi, després de tres anys, els Focs tan enyorats!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El que sembla increïble és que just quan
es van acabar va començar a ploure una altra vegada. No hi crec pas en els
miracles, però quin nom se li pot donar a aquesta sincronització Pluja-Focs?<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ_mJFU-k5Q6n3lhtR9g3O8OTsLPi9Y21jQZ_tAi_PtBU_1XaqXc0cYbXkImxBs5r7TG4pWwGznoG9FeyN9W4TDaZ_0oVfQ6qotg6EuQ-_gU4rbsQ8QF4Qem1IcSe-KqrzrAUE7_idickX6UOBnTdQE0WxpiO0UVG75HL85STg5lSvrDAkaTYlnEWd_kiy/s1288/1689000453878.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="966" data-original-width="1288" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ_mJFU-k5Q6n3lhtR9g3O8OTsLPi9Y21jQZ_tAi_PtBU_1XaqXc0cYbXkImxBs5r7TG4pWwGznoG9FeyN9W4TDaZ_0oVfQ6qotg6EuQ-_gU4rbsQ8QF4Qem1IcSe-KqrzrAUE7_idickX6UOBnTdQE0WxpiO0UVG75HL85STg5lSvrDAkaTYlnEWd_kiy/w640-h480/1689000453878.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fem o no fem cara d'haver vist un miracle?</td></tr></tbody></table><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Ah! La resta de dies no va ploure, ni al
matí ni a la tarda ni al vespre. Al temps també li deuen agradar les emocions
fortes, devia pensar -amb aquell cervell pensador que té el temps- que el cop
d’efecte de dimecres era difícilment superable i ja ni s’hi va posar.<o:p></o:p></span></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-88522318111762882362023-06-26T20:09:00.004+02:002023-06-26T20:09:56.623+02:00PACTES DESCONCERTANTS<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Després
de veure com han anat les darreres eleccions penso que, qui més qui menys, s’hi
deu haver quedat força, de desconcertat: resultats de les eleccions, formació
d’ajuntaments i formació de governs autonòmics a Espanya. Tot plegat,
desconcert i despropòsit, per no parlar del desencís que ja fa temps que
arrosseguem.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Per
una banda, el cop baix de Collboni a darrera hora per agenciar-se el suport del
PP, sense temps que els dos vellets “independentistes” tinguessin marge per
contraatacar. </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://beteve.cat/politica/discurs-ernest-maragall-erc-ple-investidura-barcelona-2023/">MARAGALL: La ciutadania no perdonarà aquest espectacle</a><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://beteve.cat/politica/discurs-xavier-trias-ple-investidura-barcelona-2023/"><span style="font-size: large;">TRIAS: No s'atreveixen ni a mirar-me a la cara</span></a></div><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">I, malgrat l’enrabiada, les aliances de Junts amb el PSC a les
diputacions, que a mi no em suggereixen res més que “Quin goig que fa el poder,
sigui quina sigui la manera d’aconseguir-lo!”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">L’ànsia
de poder també ha fet acte de presència a Ripoll i, en la meva opinió, no pas
en la persona de Sílvia Orriols d’Aliança Catalana, sinó en la resta de
partits, a punt de fer-li un cordó sanitari. Encara no entenc com és que no se
n’han sortit. Potser les exigències de la cap de llista de Junts eren
desmesurades, no ho sé. Que com la veig jo, la Sílvia Orriols? Doncs veig una
dona que vol recuperar la identitat del seu poble i, a la vista de la gent que
l’ha votat, no és l’única. L’oposició de Ripoll i la que té a kilòmetres de
distància, a la Ciutat on es decideix tot, tot i tot el que s’ha de fer a
Catalunya, l’acusen de populista, xenòfoba i extrema dreta. Particularment,
posant-me al lloc dels ripollesos, penso que quan t’han enganyat amb tant de
cinisme, deu ser complicat no malfiar-se de tothom. I si a damunt estàs veient
que la teva llengua, la teva forma de vida i els teus signes d’identitat se
n’estan anant a la merda, per culpa d’una altra llengua, d’una altra forma de
vida i d’uns altres signes d’identitat, i ara em mullaré, em sembla lícit intentar
recuperar-los i la veritat tinc ganes de veure com ho fa; si mostra totes
aquestes “qualitats” que li adjudiquen, ja rectificaré la meva opinió. De
moment en els discursos i en les poques entrevistes que li han fet -el cordó
sanitari és llarg i té molts fils-, la veig més coherent que molts altres que
s’autoanomenen progressistes i que no aborden un problema que tots sabem que
tenim. </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=nB4aRnYwup8">Pilar Rahola entrevista Sílvia Orriols a Elfaxde8tv</a><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Voleu més xenofòbia que deixar que els migrants morin ofegats, que els
bastonegin a la tanca de Melilla o que, cas concret, vergonyós i indigne, la
Gendarmeria del Marroc, amb el suport de la Guàrdia Civil espanyola i la
Policia Nacional, no faci res per evitar la mort de quaranta subsaharians,
víctimes d’una allau humana? Regular la immigració és el primer que s’hauria de
fer si es vol evitar tot això i tot allò. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Crec
que el partit que ha guanyat a Ripoll no té res a veure amb VOX ni amb els bocs
de VOX que s’estan infiltrant en els governs del PP d’unes quantes autonomies
espanyoles i m’imagino que també d’uns quants ajuntaments espanyols. Quina greu
irresponsabilitat la del PP, de fer pactes amb VOX! Només s’explica, és clar,
per l’afany d’aconseguir el poder. No ho deuen saber -Què han de saber si uns i
altres són uns ignorants i un exemple d’incultura!- que estan seguint l’estela
de Hitler amb aquests pactes! Així va entrar ell al govern d’Alemanya i quan
se’n van adonar ja havia fet fora tots els que no eren nacionalsocialistes<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i havia abolit la democràcia. Ara bé, entre
els capitostos nazis n’hi havia algun d’intel·ligent -Sí, en la intel·ligència
també hi té cabuda la maldat, quan l’objectiu és diabòlic- però amb aquest
devessall d’intel·ligència, talent i discerniment que exhibeixen PP i VOX, jo ja
tinc ganes de veure el torero valència, exercint de Conseller de Cultura. Com
en el cas de Sílvia Orriols, serà qüestió d’asseure’s a veure com ho fan.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Que,
per cert, encara no sé si m’he de quedar asseguda a casa el 23J o he d’anar a
votar. A Twitter i a altres xarxes veig que es crida als catalans a l’abstenció,
però ningú no explica què passarà si la representació de Junts o ERC al Congrés
és molt baixa o nul·la. Pedro Sánchez és un triler que només promet i no dona,
que té molt bones paraules i mai no compleix, que porta la falsedat a la cara i
que no es mereix res, però Pedro Sánchez governa Espanya gràcies al suport
d’ERC, perquè sense els seus vots no hauria estat investit president del govern
el 2019. Què passarà doncs si a les properes eleccions ERC no l’hi pot donar?
No vull anomenar el llop que vindrà, però algú em pot explicar si tenim alguna
alternativa a les conseqüències d’abstenir-nos de votar? Si l’alternativa és
proclamar la independència, d’acord, m’hi apunto <i>ipso facto</i>, però si hem
de seguir dins d’una Espanya governada per PP i VOX potser que ens ho rumiem
això de l’abstenció. <o:p></o:p></span></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-24291504265545208052023-06-02T17:10:00.003+02:002023-06-02T17:26:51.105+02:00MOLTA AGILITAT, PERÒ CAP RESPECTE CAP ELS MEUS DRETS LINGÜÍSTICS!<p> </p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span></span><span face="Verdana, sans-serif" style="font-size: 16pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">L’altre
dia vaig anar a fer-me el passaport. A la tardor vull fer un viatge i em van
dir que el necessitava. Passaport??? Què és això? Entre els meus viatges, sempre
per Europa, i els anys de quietud de la COVID, m’havia oblidat del tot de quina
cosa era un passaport. Quan era jove, més jove, me’n vaig fer un, però diria
que ja porta quaranta anys caducat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Bé, doncs, vaig demanar cita per Internet a
la Policia i m’hi vaig presentar vint minuts abans, pensant que com més aviat
hi anés, més aviat en sortiria. En realitat és que tinc fixada en la memòria la
vegada que vaig acompanyar el meu fill a renovar el DNI, fa quinze anys. Tot i
amb cita prèvia, vam patir una espera de tres hores. Devia ser un moment de
canvi en la Policia, de canvi de la manualitat a la digitalització, perquè es
veia clar que anaven de cul. Amb tant de
temps vaig poder parar atenció als soferts i desesperats usuaris, companys
de fatigues, i al cap d’uns quants dies vaig escriure un relat hilarant que
encara em fa riure ara si el rellegeixo. El vaig titular “Digital agility” i no
el puc transcriure aquí perquè és molt llarg i també perquè és políticament
incorrecte. </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Bé, en transcric només un fragment que no pot ofendre ningú, vull
que rigueu una mica.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Digital
agility<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i><span face=""Verdana",sans-serif" lang="ES" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">“M’havien dit que el </span></i><i><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">procés s’havia agilitzat molt, que la digitalització era veloç, que
únicament s’havia d’anar a buscar hora a les vuit del matí, i que era arribar i
engranar.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><i><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Al taulell de la sala d’espera on ens esperem els desesperats, dos
policies, el jove que parla català i una dona, manejant dos Sudoku, un pels
DNIs i l’altre pels passaports. Cada vegada que algú arriba amb un número, el ratllen
del Sudoku corresponent, per saber que el sofert ciutadà ja ha començat a
esperar, i després quan des de dins algun company surt per avisar que ja poden
fer passar al següent, intenten esbrinar quin número hi ha sota la ratllada,
amb una confusió tal que sovint criden un número que ja han cridat abans. El
noi es jove, encara amb ganes de treballar una mica millor, si es que això és
possible, s’aixeca, va a mirar a dintre una vegada i una altra, torna i,
sobretot, se n’alegra molt quan pot cridar al següent. La dona és més tranquil·lota,
és més gran i s’ho agafa amb més calma. La seva única feina és ratllar noms.
Això sí, té un ordinador per ella sola, amb un monitor de <st1:metricconverter productid="17”" w:st="on">17”</st1:metricconverter> i 50 centímetres de fons,
diguem-ne l’antítesi de la pantalla
plana. Apagat per cert, però li va bé perquè s’hi amaga al darrere i així les
mirades furibundes dels soferts subjectes passius, no li arriben en la seva
totalitat.</span></i></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><i style="text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"> El meu fill es relaxa i escolta música amb
l’iPod. De tant en tant em posa un auricular a l’orella i anem marcant el ritme
amb el peu tots dos. Ara toquen totes les músiques guais dels anuncis
televisius. Quasi que veig els anuncis. Un de cotxes amb el gi-ra-pà, tots els
de Estrella Damm: Summer Cat, Apple Jack, el de quatre parts de cervesa per sis
de llimona, el de Free Damm,. La Shakira amb un altre cotxe. El del casament a
la francesa amb Sant Miquel 00...</span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"> El que veig ara no és un anunci. El senyor
gros i vermell del meu davant s’aixeca, fa les tres passes possibles fins
arribar a la paret i es gira de cara a l’auditori. Està més vermell del que em
pensava i la caròtida del coll se li ha inflat. No sento el que diu, però veig
que belluga molt de pressa els llavis, em sembla que renega. La seva dona li dona
l’esquena perquè està pendent del passadís per on van avisant que el turment
s’ha acabat per al propietari del número que toqui entrar. Ara segueix amb la
vista el culet del policia vestit de carrer que acaba de passar pel seu costat,
el ressegueix fins dalt i torna cap baix, amb ulls de morbosa cobejança. He
recuperat els anuncis, un de colònia d’home, gairebé sento el perfum del
policia, que desfila en olor de multituds”.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"> </span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Fins aquí, que
no vull que em vinguin a buscar i em prenguin emmanillada. Què diria l’Elna,
per Déu!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">La qüestió és que tot i havent anat altres vegades a fer
alguna gestió a la Policia sense tanta espera, es veu que la d’aquella ocasió
se’m va quedar gravada a foc i quan hi he d’anar no em programo res més en tot
el matí o en tota la tarda. He de reconèixer que l’altre dia l’agilitat va ser
màxima i a l’hora oficial de la cita, ja havia acabat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">A la recepció una policia parlant català em va atendre
amablement i em va donar les indicacions per recollir el paperet que avisava
que el titular de la cita prèvia ja havia arribat. Un company seu, enravenat,
jove, un nervi que no parava quiet, i castellanoparlant anava acompanyant els
usuaris a la maquineta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">De seguida em van cridar. En el centre operatiu on la
burocràcia espanyola intenta tenir tothom controlat vaig comptar, crec, dotze
taules: deu homes i dues dones. <i>Ea! Viva la paridad de genero, Pedrito!</i>
Em va tocar un xicot guapot que també parlava castellà. I fins aquí cap
molèstia. La molèstia la vaig tenir, i gran quan, amb mirada d’acer i to que no
admetia rèplica em va dir:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">ꟷ</span><i><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">No entiendo el
catalán.<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">“</span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Oh, doncs, l</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Verdana; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">’</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">hauries d</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Verdana; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">’</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">entendre, no?
Perqu</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Verdana; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">è</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"> ets a
Catalunya i aqu</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Verdana; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">í</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"> tenim les dues lleng</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Verdana; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">ü</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">es i qu</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Verdana; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">è</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"> passaria si jo no sab</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Verdana; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">é</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">s parlar castellà, a veure, eh? I a més, sempre és
positiu entendre un altre idioma i és bo pel teu currículum i bla, bla, bla,
bla...”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Algú s’ho ha cregut, que li vaig dir tot això? Ja
m’hauria agradat, però ni m’ho vaig plantejar. Jo havia anat a fer-me el
passaport i la meva mare m’esperava a quaranta kilòmetres de distància perquè
de forma imprevista l’havia de portar al metge. Jo no em volia entretenir, no
volia problemes, volia enllestir, o sigui, volia l’<i>agility</i> tan desitjada. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">I quina ràbia m’agafa quan penso que vaig passar al
castellà sense la més petita oposició, igual que un xaiet anant pel corriol
espantat pels lladrucs del gos d’atura. I encara, mentre esperava que em
confeccionessin el passaport, vaig fer una cerca a Plataforma per la Llengua
perquè no tenia clar si en aquests establiments de l’Estat també tenia el dret
d’emprar la meva llengua. I sí, hi tenia dret, tot el dret, i em vaig indignar
de mala manera, i segur que no tant per l’altivesa de l’agent que <i>no
entendia</i>, de <i>per se</i> prou indignant, sinó per la meva actitud passiva
i excusada per les presses. Lamentable,
imperdonable, deplorable, patètic!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyDKDQNJEzJnMVtmkk-NkXPljm2586asfRiKgruxIpS2LD9YC6-bTEgk8D2O1VYDCTULiDv5qsZsVjFcxaOmJ4CdGZ3HLp-Lzf00ryzp_FEEfvqGJZkiOHMeS_2wX08MCehPLoiNDL7dw3M2h0tkAqLKaBzWiSY_gCPE0GNpjtp9zjCF-JA3d-kgaFrQ/s1532/passaport%20(2).jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1532" data-original-width="1405" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyDKDQNJEzJnMVtmkk-NkXPljm2586asfRiKgruxIpS2LD9YC6-bTEgk8D2O1VYDCTULiDv5qsZsVjFcxaOmJ4CdGZ3HLp-Lzf00ryzp_FEEfvqGJZkiOHMeS_2wX08MCehPLoiNDL7dw3M2h0tkAqLKaBzWiSY_gCPE0GNpjtp9zjCF-JA3d-kgaFrQ/w586-h640/passaport%20(2).jpg" width="586" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br />Per si a algú li interessa</td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Doncs això, que a l’hora que tenia la cita ja sortia
per la porta amb el passaport a la mà. Ja sortia, sí, però pensant que el dia
que m’esperava seria amarg com un fel per la meva pusil·lanimitat, vaig tornar
a entrar i em vaig adreçar a la noia que parlava català. Em va atendre amb un
somriure.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">S</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Verdana; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">í</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">, digui</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Verdana; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">’</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">m.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Nom</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Verdana; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">é</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">s us volia
felicitar per la dilig</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Verdana; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">è</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">ncia amb què treballeu. La meva cita era just ara,
m’heu atès i, mira, ja tinc el passaport. Abans trigàveu moltíssim.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">La noia va ampliar el seu somriure. Jo encara no havia
acabat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Ara nom</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Verdana; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">é</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">s us falta
parlar o com a m</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Verdana; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">í</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">nim entendre el catal</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Verdana; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">à</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"> tots. Aix</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Verdana; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">í</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"> com tu, no?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">L’agent nervi, enravenat, castellanoparlant va aturar
el seu passeig imparable pel recinte i de cua d’ull vaig veure que aixecava el
cap i em mirava. O sigui que aquest sí que m’entenia en català! Ara sí que em
posa les manilles, adeu agenda del dia, adeu feinada que tinc, adeu velocitat
supersònica per arribar al poble, adeu portar la meva pobreta mare al metge. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Adeu, gràcies </span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">vaig dir i vaig marxar pitant. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">I quina audàcia la meva, haver plantat cara a una noia
que em somreia! La gràcia hauria estat enfrontar-me al “mirada d’acer”. Ara que
em sé la llei, poso a Déu per testimoni que no em passarà més, que afrontaré el
meu destí al <i>cuartelillo </i>per haver reclamat els meus drets i que no acceptaré la garantida acusació de desafiament a l’autoritat, sedició i
rebel·lió. Ai, senyor! Quan ens alliberarem de les cadenes, quan?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><i><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"> </span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><i><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"> </span></i><span style="mso-tab-count: 3;"> </span></span></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-69385206072452066332023-05-22T19:03:00.002+02:002023-05-22T19:03:27.110+02:00SIGLES QUE RESTEN<p><span style="font-size: 14pt; line-height: 150%; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 150%; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt; text-align: justify;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Sabeu
què penso? Doncs que no els fa gaire favor a les candidatures municipals tenir
un partit al darrere. Que ben bé hauria de dir al davant perquè el partit
acostuma a manar sobre la llista. Els partits polítics i els seus líders estan
prou gastats com perquè la sola presència del seu nom susciti desgana i
cansament per no dir decepció i desengany.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Penso
que els pobles n’haurien de prescindir i formar candidatures de poble al marge
dels partits, que fossin votades per les propostes i/o pel carisma dels seus
membres, que millor que no fossin polítics. I ja sé que tot ho és, política,
però en aquest cas l’interès dels veïns<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>hauria de passar al davant de tot. Hi ha pobles que ja ho fan: una
llista de persones interessades en l’interès del poble i el dels seus veïns,
independentment de la ideologia; que es recolzin en unes sigles o no, no té més importància si el seu objectiu és el bé del poble. Però jo crec què és inevitable relacionar una llista amb
les sigles que l’acompanyen. Les sigles remeten a interessos de partit, a
corrupció, a lluita pel poder, a pactes per mantenir-lo o assolir-lo i a
tirar-se a l’esquena totes les promeses per les quals els hem votat i gràcies a
les quals, són on són.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw2QhJrTQw_qvWaeLR3in3V7elTsvhYe-Xji4ntAL8cYEr83EjbrD3ucw79-qk1jWcBEPV7nS19xjbv3sn-cj05PELBuVNj5ZjqppkNJTkPWZqr-BOBTyQ52zmFSdFL9mRFyGVcXREjPS4XnQ9Ne126Xb75sPwOhW38Y3RaXOdRAGPvZtOEARa3UfPjg/s1157/sigles%20(2).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="682" data-original-width="1157" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw2QhJrTQw_qvWaeLR3in3V7elTsvhYe-Xji4ntAL8cYEr83EjbrD3ucw79-qk1jWcBEPV7nS19xjbv3sn-cj05PELBuVNj5ZjqppkNJTkPWZqr-BOBTyQ52zmFSdFL9mRFyGVcXREjPS4XnQ9Ne126Xb75sPwOhW38Y3RaXOdRAGPvZtOEARa3UfPjg/w400-h236/sigles%20(2).jpg" width="400" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Soc
independentista, encara ho soc, malgrat que actualment cap partit no em
representi, però la política municipal no em farà ser-ho més o menys. La
política municipal hauria de millorar el meu dia a dia o, encara millor, el dia
a dia de les persones que més ho necessiten. I aquest és un objectiu que
aconsegueixen millor els pobles que les ciutats grans. No sabria dir a partir
de quina mida de grans, però com més gran és la ciutat, més diners es mouen,
més persones hi ha que viuen de la seva activitat política, més veïns en
l’anonimat i més estesa és la pràctica d’anar tirant sense donar veritables
solucions als problemes. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Estic
generalitzant, que segur que hi ha excepcions. En conec algunes. Tot i així
encara hi ha pobles que no es poden sostreure a la rivalitat que les sigles que
emparen cada llista provoquen. Rivalitat que fa que per comptes de mirar pel poble
i pel seu progrés, l’objectiu sigui fer la traveta i estar amatents a les
cagades dels altres per treure’n el màxim profit. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Això
pel que fa al <i>Territori</i> -ja vaig parlar un dia a <a href="https://salsa-ficcio.blogspot.com/search/label/territori">LA CIUTAT</a> de la Ciutat i el
Territori-, perquè pel que fa a <i>la</i> <i>Ciutat</i>, l’única que TV3 pensa
que interessa a tot Catalunya, n’estic farta dels <i>Hola</i>, dels <i>Obrim
camí</i>, dels <i>Fem-ho junts</i> i de l<i>’Alternativa</i>. Per no parlar
dels <i>Allibera’t</i>, dels <i>Valents </i>i dels <i>Recuperem</i>. Per cert,
si la dreta Pepera compacta no hi tenia res a fer a Catalunya, dividida dubto
que recuperi res. És clar que als fatxes de Catalunya sempre els quedarà VOX
-que ara mateix no sé quin eslògan té ni em penso molestar a buscar-ho.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">N’estic
tan farta que si estic mirant algun programa que m’interessa i apareixen els
espais de propaganda electoral, amb les seves sigles corresponents, trec el so
de la tele i m’entretinc amb el mòbil o surto a la terrassa a prendre l’aire o
em faig unes herbes. El que sigui perquè quan torni a posar el so ja hagin
acabat perquè, la veritat, em treuen de polleguera. I no ja pel que diuen, que
no diuen res que no tingui com a objectiu la desqualificació de l’altre, sinó
per la barra i el desvergonyiment de tractar-nos d’idiotes a tots i pensar que
no ens adonem que darrere dels seus eslògans, denúncies i paraules buides no hi
ha res de res.<o:p></o:p></span></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-69338023189110394772023-05-03T16:57:00.006+02:002023-05-07T21:41:31.280+02:00PEL CAMÍ DE SANTA OLIVA<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span></span><span face="Verdana, sans-serif" style="font-size: 16pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Soc una nostàlgica dels mapes de carreteres. Fa anys, quan anava de copilot al
cotxe, no és per dir-ho, jo era, tot i ser dona, una navegadora infal·lible. Ja
queda clar, per raons òbvies que ara, anant de pilot titular, els mapes no
me’ls puc mirar. Però com els trobo a faltar!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Quan
em vaig comprar l’últim cotxe, fa pocs anys, el vaig voler amb navegador perquè
ja no em refiava de mi mateixa per saber trobar els llocs. No sé si ara hi ha
més llocs o més carreteres o el meu cervell està més embullat. La qüestió és
que el navegador m’ha decebut perquè no treballa tan bé amb les seves
localitzacions com treballava jo amb els mapes. I és que ja s’entén! Dit
planerament, a dalt hi ha un satèl·lit que controla tot el món. No és estrany
que se li escapi alguna cosa -qui tot ho vol, tot ho perd, que no sé si seria
gaire bona traducció de <i>quién mucho abarca, poco aprieta</i>, segur que ens
entenem-. A damunt ha de passar per un intermediari, la veu de la senyora: <i>en
la rotonda, coja la segunda salida – en 500 metros siga recto y enseguida a la
derecha – recálculo – conduzca dos kilómetros por esta carretera – recálculo –
recálculo – recálculo.<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Bé,
aquesta introducció és per explicar el periple de setanta cinc minuts que vaig
fer l’altre dia per anar de Tarragona a Santa Oliva, deixant-me guiar per la
senyora del navegador. Tarragona – Altafulla – Torredembarra – El Creixell –
Roda de Berà – Comarruga – El Vendrell. I havien passat 25 minuts des que havia
sortit de casa. Poc després de El Vendrell, això em diuen els que s’ho coneixen,
havia de trobar un encreuament cap a Santa Oliva, però jo vaig seguir
“cegament” les indicacions de la senyora i aquí va començar el calvari: Bellvei
– l’Arboç – Les Masuques – Sant Marçal – Sant Jaume dels Domenys. Passat Sant
Jaume em vaig aturar. La veu ja m’havia fet passar, entre altres proves
d’aquella formidable gimcana, per una riera i per un camí sense sortida. I mira
que el senyal ho avisava! Però jo encara tota la fe en la senyora! Soc tan
càndida, a vegades! Si no hagués estat perquè les vinyes m’ho desmentien, m’hauria
sentit com Ulisses a la recerca d’Ítaca, enmig d’un mar embravit, ressonant-li
el cant de les sirenes, en el meu cas, per res, plaent. A veure, Tereseta,
centrem-nos, que no pot ser que faci més de mitja hora que has passat pel
Vendrell i encara no hagis arribat a Santa Oliva. Torno a demanar-li la
direcció al navegador: <i>Conduzca dos kilómetros hasta la siguiente rotonda y
coja la cuarta salida</i>. Tothom sap què és <i>la cuarta salida</i>, no? Torna
per on has vingut, maca! <i>Oh my God!</i> No me’n sortiré d’arribar a <i>destino</i>?
I ves per on, abans d’arribar a la rotonda de la vergonya trobo un indicador,
d’aquells de tota la vida, que diu Llorenç del Penedès cap allà. I arribo a Llorenç del Penedès i allí sí, allí hi apareix lluminós l’indicador de Santa Oliva. I també
n’hi apareix un altre que diu: Vendrell 3 Kms. Pot ser? Havia trigat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>quaranta cinc minuts per arribar a un punt a 3
Kms. de distància???<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaZ1H_bxtHpgrvUmZO3uSFxiHYrnkszeOUdlzQkLRQoo0A5Nhh-54GnYmc9f4gdYsX936oi5dpqD5EC1RHmLGE-lJfk5kbXV4xWLZXsxN3Y0xIKSwo4Aq1u9Z9jZyubIBj-qeUn3Wjb1TmxWIW_nfrZDKYH8EcqA1E5FJygRltuBWJwShzEyHXCkC5Fg/s1141/mapa%20(4).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="859" data-original-width="1141" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaZ1H_bxtHpgrvUmZO3uSFxiHYrnkszeOUdlzQkLRQoo0A5Nhh-54GnYmc9f4gdYsX936oi5dpqD5EC1RHmLGE-lJfk5kbXV4xWLZXsxN3Y0xIKSwo4Aq1u9Z9jZyubIBj-qeUn3Wjb1TmxWIW_nfrZDKYH8EcqA1E5FJygRltuBWJwShzEyHXCkC5Fg/w400-h301/mapa%20(4).jpg" width="400" /></a></div> <span> </span><span> </span><span> </span>Una volteta de res<br /><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Havia
sortit amb temps perquè ja em conec, i conec el navegador, però vaig arribar a
l’hora justa. Per sort, a Santa Oliva m’ho van perdonar tot i la xerrada que
vam fer sobre <i>El silenci de Vallbona</i> amb les dones del Club de Lectura
va ser gratificant i em va reviscolar. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFmxaV7jOm353-CS3BuikETYCzPjgo0nSEO60Wbvds2xE4MCelgwoR7ZC4vZSfkA2kacGjjmWCRFSCv7RYzrptL-5GJtf_18B4GD9MkWA2GkKguqtUUNlJJj_MbaRM_hISJ9yiWAK79qnujnTV-sjkmN_IskBkxk_an_K2Pl8seDdjoa4UVIK5-SRbjQ/s1600/1682844623030.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFmxaV7jOm353-CS3BuikETYCzPjgo0nSEO60Wbvds2xE4MCelgwoR7ZC4vZSfkA2kacGjjmWCRFSCv7RYzrptL-5GJtf_18B4GD9MkWA2GkKguqtUUNlJJj_MbaRM_hISJ9yiWAK79qnujnTV-sjkmN_IskBkxk_an_K2Pl8seDdjoa4UVIK5-SRbjQ/s320/1682844623030.jpg" width="240" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Vaig
tornar a Tarragona en 30 minuts jo soleta, sense cap ajuda espacial ni cap veu
robotitzada. Tornar sempre és més fàcil. A meitat de mes he d’anar a un Club a
Vilanova i la Geltrú i ja tremolo. Hauré de sortir després d’esmorzar, a veure
si hi puc arribar a mitja tarda!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Ara
parlaré de Santa Oliva. Vaig quedar meravellada que un poble de 3300 habitants
tingués tanta activitat literària i cultural. Penso que, com sempre, una
biblioteca és el gran vehicle per a la mobilització intel·lectual dels que
tenen la sort de tenir-la i els orígens de la de Santa Oliva no són nous, sinó
que es remunten a l’any 1964. Van ser uns orígens modestos, a iniciativa de la
pedagoga Marta Mata i del mossèn de la parròquia Josep M. Mas, i anava adreçada
als alumnes de la catequesi, que s’impartia a la Sala dels Arcs. De mica en
mica es va anar creant un fons de llibres, simplement compartint els llibres de
cada nen amb tots els altres. Més endavant, el servei de llibres es va ampliar
a diferents indrets del poble: la plaça Major, el Bar Nou, el Poliesportiu i la
plaça de la Nostra Llar. El fons bibliotecari es va anar eixamplant, l’horari
d’apertura també. Una cosa va amb l’altra, no? Més llibres, més temps per
gestionar-los. Ara la biblioteca està situada a l’Escola Parellada. És
municipal i amb esperança de convertir-se en Biblioteca de la Generalitat.
Molta sort en l’objectiu! </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo7L78CIP6ZM-wnFf6szgpsR-5z6_94tF4ZUdEeSRp3pijJ295iVp6LJTCfbdw9S6ozs-4bQZgjU14WlEmwye5EHF0ia70J_qYTzj6-oqrlalbYNA3ZQ1-L-SeLRU-OC1fo5ezdkW68ukmp8f7wvRYHmAGgtwBA0WoLX9Kadmpu-cNiCwJYx5sq8yazg/s1600/biblio-2-1115201%20(1).jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo7L78CIP6ZM-wnFf6szgpsR-5z6_94tF4ZUdEeSRp3pijJ295iVp6LJTCfbdw9S6ozs-4bQZgjU14WlEmwye5EHF0ia70J_qYTzj6-oqrlalbYNA3ZQ1-L-SeLRU-OC1fo5ezdkW68ukmp8f7wvRYHmAGgtwBA0WoLX9Kadmpu-cNiCwJYx5sq8yazg/w400-h300/biblio-2-1115201%20(1).jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7JAdi2hHV-ICc-HQK1k0V_e9OK-XAfK0flGwfDoLkA_BRDaP0ecQDmUM4qP_pu3o1IbcDFGg90v5H7GPFapAlNpyKAc3KG9rpW-ePqJeensW2GUAICKNFcZqpX4tX7EeOIhp71YxNgYqvEbtJIuaY3oeZ0ISbqvWwW9FlAy0kg3VM7V3rYim7dNplKw/s1600/pict0001-1115211%20(1).jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7JAdi2hHV-ICc-HQK1k0V_e9OK-XAfK0flGwfDoLkA_BRDaP0ecQDmUM4qP_pu3o1IbcDFGg90v5H7GPFapAlNpyKAc3KG9rpW-ePqJeensW2GUAICKNFcZqpX4tX7EeOIhp71YxNgYqvEbtJIuaY3oeZ0ISbqvWwW9FlAy0kg3VM7V3rYim7dNplKw/w400-h300/pict0001-1115211%20(1).jpg" width="400" /></a></div><br /><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Del que no hi ha dubte és que és un lloc segur on
s’hi pot trobar llibres i, com diu l’Inquilí, la mascota de la biblioteca
creada per la il·lustradora Iraida Llucià, un lloc on s’hi pot viure aventures,
aprendre, viatjar, inspirar-se i sobretot... sentir-se acompanyat i estimat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipCYvX74IKFl8ca7kBdw9da40KQi8Kb9kCiIQvmLN5Tqb4Xy4WrW59uwMMrz082i7r5OymUL4f4gbv3vxEtcokw_bU3eL3HE-N0LYCSSgofsaWvonEv6CXL3VaRVyNRFdcZSlFfsQbqaaoOOgXURTfwiq_lXwG6Uxqc7_tm3YMXSx6KCnhCHfUdOZRQQ/s4000/1682938672028.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="3000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipCYvX74IKFl8ca7kBdw9da40KQi8Kb9kCiIQvmLN5Tqb4Xy4WrW59uwMMrz082i7r5OymUL4f4gbv3vxEtcokw_bU3eL3HE-N0LYCSSgofsaWvonEv6CXL3VaRVyNRFdcZSlFfsQbqaaoOOgXURTfwiq_lXwG6Uxqc7_tm3YMXSx6KCnhCHfUdOZRQQ/w300-h400/1682938672028.jpg" width="300" /></a></div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Actualment
està gestionada per voluntàries del Club de Lectura. Per qui, sinó?
Dones-lectores-activistes culturals, quin gran tàndem! <o:p></o:p></span></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-31523381514190665722023-04-19T17:57:00.002+02:002023-04-19T18:13:26.091+02:00INFINITES GRÀCIES, LECTORS<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Aquest
Sant Jordi no tinc llibre nou, però en tinc sis de “vells” que són tan actuals
com el dia que es van publicar. Per cert, ja fa més de deu anys de la
publicació del primer. Quins nervis! Baixar a l’arena, llençar-se als lleons,
exposar-se a la crítica, saber si el que escrivia agradaria... Bé, ja està fet!
Estic contenta d’haver-m’hi atrevit i del resultat que ha donat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">Em
vaig autopublicar el primer llibre, “Viatges insòlits de viatgers abrandats”,
farta que durant un any no me l’acceptessin en cap editorial. I sí, ja ho sé: dona
de cinquanta cinc anys intenta publicar el seu primer llibre. “Qui és aquesta?”
Vaig enviar-lo a una dotzena d’editorials i només dues es van dignar contestar.
Proa em va donar una resposta tipus: no encaixa en la nostra línia editorial.
Amb tot, gràcies! Club Editor va anar més lluny; em va escriure un correu, la
seva directora, la Maria Buhigas, on em deia que no tenien col·lecció de relats
-i era veritat, en aquell temps no en tenien- i també em donava una sèrie de
consells pel que feia al meu llibre. Que les editorials em responguessin sí o
no ja era cosa d’educació, que la Maria tingués la gentilesa de donar-me uns
consells és un detall que sempre li agrairé. Quan la veig a la tele, me la miro
com si fóssim amigues, ves! Aquell any d’espera desesperada en què gaire ningú
no em deia res, va ser clau per empoderar-me i dir-me que jo aquell llibre el
publicaria sí o sí. Cosa que no crec que hagués passat sense haver viscut
aquell any ingrat. No hi ha mal que per bé no vingui, no? Un cop em vaig decidir,
sí que vaig trobar molt de suport al meu voltant: els companys de l’Escola em
van empènyer a publicar-lo, també la meva mare; un amic, el pintor Marc A.
Pérez Oliván em va regalar la portada i una altra amiga, l’escriptora Coia
Valls me’n va fer la presentació. Són gestos de generositat que no oblidaré
mai.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%;">El
recull és molt variat i consta de disset relats. N’hi ha algun de dramàtic i
algun de crítica social, però hi dominen els emotius i els humorístics entre
els quals fins i tot hi ha una paròdia de la pròpia autora. Els rellegeixo ara
i, francament i amb tota la modèstia, només n’eliminaria un que és una mica
anada de bola, entre futurista i, ara mateix, surrealista perquè l’acció té
lloc en un context de pluja abundant.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br /></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdI9hvBfZuZ0BaNnFjIHu16kIoP4jz3u7SFanYaZJYgAmm0ozw6OtnETPjY1_dBWbZpr5H_OOwi8TyrL-8KoKU6qYR-SMsoFuqcLjnpMmASPzlPWyS7dgriXDD87TuwT1nAj4Ag8HDedRmhT761OzOSHFHz2cztSlesEV4XfWzqShlb-nAiMzg3EIWgg/s3406/DSC01682%20(2).JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3406" data-original-width="3102" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdI9hvBfZuZ0BaNnFjIHu16kIoP4jz3u7SFanYaZJYgAmm0ozw6OtnETPjY1_dBWbZpr5H_OOwi8TyrL-8KoKU6qYR-SMsoFuqcLjnpMmASPzlPWyS7dgriXDD87TuwT1nAj4Ag8HDedRmhT761OzOSHFHz2cztSlesEV4XfWzqShlb-nAiMzg3EIWgg/s320/DSC01682%20(2).JPG" width="291" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Que per què parlo ara del meu primer llibre? Doncs perquè ve Sant Jordi i s’ha de parlar de llibres i perquè, en qüestió de temps, ho recordo tot com si fos ahir que el vaig publicar, però si penso com ha canviat la meva vida, diria que fa molt més. Em fa feliç escriure, tant com que em llegeixin. Si, a damunt, els lectors s’ho passen bé amb el que escric, no sé què més podria demanar-li a aquesta parcel·la de la meva vida.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Sant Jordi, a part de ser una diada que ens identifica com a poble, és el dia del llibre i per tant el dia que celebrem tots els que tenim relació amb els llibres. Sí, sí, tots: editors, impressors, llibreters, distribuïdors, però sobretot, sobretot, escriptors i lectors, els que som al principi i al final de la cadena.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 28px;">Hi ha dos períodes de la meva vida que m’han marcat: el de filla de pagesos i el d’escriptora. Tant referent a l’un com a l’altre sempre m’he preguntat perquè els que produïm el producte, és a dir, els que hi deixem la suor, el cobrem tan barat quan els que el compren l’han de pagar tan car. No és que em queixi, no visc de la literatura, però no puc deixar de fer aquest paral·lelisme entre dos camps que conec bé.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 28px;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14pt;">Se m’ha colat aquest incís per... lamentar-me? No, per constatar un fet. Però avui la intenció era l’agraïment. Per tant, estimats lectors que seguiu les meves paraules en el format que sigui, aquí i allà, infinites gràcies per la confiança i la fidelitat i que tingueu una bona Diada!</span> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6T-Q9kjlFxC53htaK71gSlN-BZMPgQ8EgltlLvu2lDGGxr98dVfHOmHiceBGywLSBAYKEm-9D2_uapTq2U28oBrgrCihIKo3KPnB2ViJ6T5bYLE7THEvhkAc08lBsOHE9L57cAGexGTTHxKHgaYTbx-HSbyyhs2_YODNEdbVtKbfUwu8iz-wtRexL2A/s4000/1681902623840.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="3000" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6T-Q9kjlFxC53htaK71gSlN-BZMPgQ8EgltlLvu2lDGGxr98dVfHOmHiceBGywLSBAYKEm-9D2_uapTq2U28oBrgrCihIKo3KPnB2ViJ6T5bYLE7THEvhkAc08lBsOHE9L57cAGexGTTHxKHgaYTbx-HSbyyhs2_YODNEdbVtKbfUwu8iz-wtRexL2A/w480-h640/1681902623840.jpg" width="480" /></a></div><br /><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"><br /></span><p></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-52390416567255961102023-04-07T18:54:00.004+02:002023-04-09T14:23:48.556+02:00PARAR A LAURA BORRÀS<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Ja
fa temps que vaig decidir no escriure més sobre política i és que vaig arribar
a la conclusió que els polítics no s’ho mereixien. Però Laura Borràs no és una
política a l’estil dels professionals de la política. Ella és una persona del
món de la cultura, penso que formal, intel·ligent i treballadora ─i qui cregui
que l’estic ensabonant, que s’ho faci mirar, que jo només dic el que em
transmet─, que es va posar en política perquè tenia com a objectiu la
independència de Catalunya. Com jo. Per tant, a mi Laura Borràs em representa i
avui faré una excepció.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS3b3XURws_HMBwLLgu5dMbnZ5UHgw6kUJfkSOEMG0lTx8tefv8hfmIrRL0AWf4jmRNSCSl_XiYGoH0idg20j1jAH-ojuiSZrWkcQX8Eye6yliyxoH7Mx-qJ2XKAvdXYrkMA5Wm7uXVRElEozUJxJySDpLWTolBxhZlhaZJ-elZrLDcN1ra5w91C8Grw/s696/laura-borras-twitter-e1615773091804.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="472" data-original-width="696" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS3b3XURws_HMBwLLgu5dMbnZ5UHgw6kUJfkSOEMG0lTx8tefv8hfmIrRL0AWf4jmRNSCSl_XiYGoH0idg20j1jAH-ojuiSZrWkcQX8Eye6yliyxoH7Mx-qJ2XKAvdXYrkMA5Wm7uXVRElEozUJxJySDpLWTolBxhZlhaZJ-elZrLDcN1ra5w91C8Grw/w400-h271/laura-borras-twitter-e1615773091804.jpg" width="400" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">No
només em representa, sinó que crec en la seva innocència i per això tot el que
veig i escolto m’indigna, m’indigna moltíssim i em dol, encara molt més, per
ella. Em pregunto quant de temps resistirà el linxament que està rebent de
totes bandes. Aquest món és ple de mediocritat i als mediocres, incapaços
d’arribar a l’excel·lència d’uns pocs, no se’ls ocorre res més que
destruir-los. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Laura
Borràs és una de les poques persones -si no compto els exiliats- que no s’ha
venut, que manté intactes els seus anhels des que va entrar en política i que,
fins ara, ens podia representar als que encara somiem amb la independència. Per
tant és la persona que més por fa als mediocres. Parlo del partit del govern
català, dels periodistes que treballen pel govern i pels partits de l’oposició,
que ensumen alguna cadira lliure. Parlo de membres del seu propi partit, del
govern espanyol, dels jutges i, per no deixar-me ningú, de tothom que defensa
la unitat d’Espanya. Laura Borràs és l’enemic a abatre, l’oradora a fer callar,
la líder a eliminar, la independentista a treure del mig. Recordeu aquella
frase de l’inefable Eduardo Inda que deia: “<i>a Messi hay que pararlo por lo civil o
por lo criminal”</i>? Doncs això, es tracta de parar a Laura Borràs com sigui.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Veig
el PSC registrant al Parlament la proposició de llei per apartar-la, veig
periodistes de TV3 dient i redient que la Mesa ja ho farà abans, veig una
periodista repetint-li una vegada i una altra, fins a trepitjar les seves
respostes, amb pèssima educació, que està condemnada per corrupció; veig els
programes d’humor mofant-se’n a tothora. Però és que, quina vergonya! estic
parlant de TV3, que era “la meva”, i ara em recorda molt a Telecinco. Veig el
president Aragonès i tot el seu seguici dient que el delicte està provat i que
abandoni la presidència del Parlament, veig Pedro Sánchez amb cara de
satisfacció, tirant pilotes fora si li parlen d’indult, veig els jutges que
l’han jutjat, imposant-li una sentència que ells mateixos consideren excessiva,
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>veig un <i>amic</i> seu, el tal Isaías
Herrero traint la confiança que ella li tenia quan li va explicar com havia de
presentar els pressupostos perquè entressin dins de la legalitat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Sabeu
què no veig? No veig la culpabilitat de Laura Borràs per enlloc, no vaig veure
en cap moment del judici -dels que TV3 ens va permetre veure- que el fiscal
pogués demostrar res del que se l’acusava, no vaig veure que acceptessin la
prova de la custòdia dels correus electrònics que la podia haver exculpat, no
veig la web de l’institut d’Estudis Catalans que algú va bloquejar perquè no es
pogués demostrar la feina enorme que s’hi havia fet, no veig que es persegueixi
cap altra institució ni administració per haver fraccionat contractes, quan pel
que sembla, tothom fa el que diuen que ella va fer.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;">Què
estem a punt de veure? Doncs aviat veurem a qui li donen la presidència del
Parlament: Serà a la Marta Vilalta? Potser a la Jèssica Albiach? I l’Alícia
Romero? Ja es deuen estar fregant les mans totes tres. Qui serà, qui serà? Una
dona, segur, s’han de mantenir les quotes femenines i donar-l’hi a un home
quedaria molt lleig. Quanta impostura! Està bé això de les quotes femenines,
però que tal si s’hagués de mantenir una quota d’honestedat? De moment, de tots
els que he anomenat, no hi arribaria ningú. I sí, els mediocres es mouen per
por, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però en aquest cas s’hi hauria
d’afegir l’ànsia de poder i el desig de mantenir-lo, la malícia, la
prepotència, la revenja, la traïció i, segurament també, l’enveja. El seu cas
concentra totes les males intencions i totes les males arts hagudes i per
haver. Quina pena que fa l’espècie humana i quina vergonya, el cas de Laura
Borràs!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 14pt; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-83063000248174226542023-03-15T19:54:00.000+01:002023-03-15T19:54:27.006+01:00AMB EL FEMINISME SOL NO FEM RES<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 2;"> </span></span><span style="font-size: 18pt;"> </span><span style="font-size: 18pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18.0pt; line-height: 150%;">La setmana passada una
editora preguntava a Twitter quin era el primer llibre feminista que havíem
llegit. Vaig estar una estona rumiant i no vaig trobar la resposta. Sí que en
vaig trobar una altra: diria que cap llibre em va fer feminista, crec que tota
la vida n’he estat. Perquè... quina dona no ha sentit el pes del masclisme al
damunt, al llarg de la seva vida? Quina dona no ho ha trobat injust? Doncs ser
feminista per mi és això, sumat a la lluita personal o col·lectiva per
canviar-ho.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18.0pt; line-height: 150%;">I un cop feta aquesta
afirmació diré que m’agraden, m’agraden molt aquestes manifestacions
multitudinàries i aquests actes que s’organitzen la Setmana de la Dona, perquè
mostren la conscienciació col·lectiva del problema greu que patim les dones.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18.0pt; line-height: 150%;">Aquest any, però, no he
pogut evitar de veure-hi un postureig més descarat que mai. Les institucions,
els mitjans, els polítics... fins i tot les empreses adapten la seva publicitat
a l’ambient reivindicatiu de la Setmana. Tothom és feminista. TV3 ho allarga un
mes. Un mes, que bé! Amb una mica de sort anirem tot l’any de feministes. I
pregunto: de què servirà?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18.0pt; line-height: 150%;">Segur que el meu
pessimisme prové de l’allau de notícies desastroses que ens ha colpit durant
tota la setmana. Em refereixo a les de caire sexual, que les de violència
domèstica i assassinats de dones no es queden enrere. Però és que només amb les
primeres ja estem servits de dades indigeribles: La nena d’onze anys violada a
Badalona al novembre per una colla de menors d’edat, dels quals tres d’ells són
inimputables perquè no arriben a l’edat mínima, catorze anys, per ser imputats,
cosa que vol dir que no seran castigats. El documental “El sostre groc”, emès al
Sense ficció, va sobre els abusos a l’Aula de Teatre de Lleida, on un vividor, ni
més ni menys que el director, havia muntat el seu propi harem de nenes que no
arribaven als quinze anys per fer amb elles el que volgués quan volgués; ha
prescrit, amigues, els abusos han prescrit, o sigui que no pagarà pel seu crim.
No s’havia acabat la setmana que ja sortia un altre cas d’abusos per part d’un
cineasta de vint-i-tres anys, d’Alcover, durant dos anys a una nena de dotze.
L’endemà, un noi de vint-i-un anys de Vilanova i la Geltrú coneix una noia de
tretze anys a través de la xarxa, se l’emporta
al seu pis i la viola, entre altres perles per l’estil. Avui, ha sortit
un altre cas de la setmana passada. Segurament mentre publico aquest post, una altra noia està patint una agressió. Cada setmana, cada dos dies, cada dia hem de sentir
notícies d’aquestes, talment una gota malaia perforant-nos el cervell. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18.0pt; line-height: 150%;">I els polítics inútils,
inutilíssims, que no es posen d’acord en la llei del “Només sí és sí” i
mentrestant és igual el sí, com el no, com el consentiment, com la
poca-vergonya dels depredadors. Perquè els actuals veuen que les seves
malifetes queden impunes i els potencials, constaten que no els passarà res,
facin el que facin, que sempre hi haurà una escletxa per poder sortir, encara
que després hagin de tornar a entrar, i anar fent. I mentre canvien la llei i
la tornen a canviar, uns i altres dic jo que es deuen pixar de riure. I així
cada dia tenim una notícia o altra d’aquest caire, que fa que se’ns posin
malament els àpats, que tinguem malsons i que haguem de patir per filles,
nebodes, amigues, conegudes i per les netes en el futur terrorífic que s’atansa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18.0pt; line-height: 150%;">Si em centro en les
violacions en grup, em costa molt de creure que de sis nens violadors, tots
siguin de famílies desestructurades, tots tinguin problemes, tots pensin que
una nena és un objecte, cap no tingui consciència, cap sigui capaç de dir no, capaç
de dir que això no. Em costa molt. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18.0pt; line-height: 150%;">Jo, pobra de mi, no soc
experta en aquest tema i no sé quina és la solució, però amb tota modèstia
aportaré algun suggeriment. A veure, si
està tan clar que la pornografia dura que corre per la xarxa en té la major
part de culpa, no poden els estats legislar contra l’exhibició i el consum de
pornografia a la xarxa? Si fer això és il·legal en un país, qui ho faci estarà
infringint la llei i podrà ser castigat, no? Ja ho sé, torno a coartar la
llibertat. Doncs potser sí, em dec estar tornant totalitària, però trobo que
quan la llibertat d’uns atempta contra els drets fonamentals, molt fonamentals,
d’altres, d’unes altres, ja no és llibertat, sinó dominació, coacció, agressió,
abús i brutalitat </span><span style="font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">ꟷ</span><span style="font-size: 18.0pt; line-height: 150%;">I que consti que una sola d’aquestes
accions ja és un crim en si mateixa</span><span style="font-size: 18.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">ꟷ</span><span style="font-size: 18.0pt; line-height: 150%;">. Aleshores, on acaba la llibertat
d’uns i comença la de les altres? Ah, sí, els adults! Els adults que se’n vagin
a mirar pornografia dura a un país on estigui permesa i de pas que s’hi quedin.
Si no són capaços d’entretenir-se amb res més que amb la cosificació de la dona,
per què els volem a aquests tipus aquí?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18.0pt; line-height: 150%;">I els mòbils? Que bé que
ens haurien anat els mòbils si n’haguéssim fet un bon ús! Però com sempre,
acabem fent malbé tot allò que toquem. Ara resulta que els mòbil serveixen per
tenir controlats els nostres fills i que no els passi res i sí, és veritat,
controlats, sabem on són, però no sabem en quin cau virtual infecte estan
ficats ara mateix. Que no aniria bé un mòbil limitant l’accés a Internet, o
limitant determinades webs, o limitant el temps d’accés? Estaria bé, i perdoneu
la broma, que se’ls acabés l’accés a meitat del vídeo porno! Potser perdrien
l’interès d’una vegada. I una edat mínima per tenir mòbil? Resulta que no poden
conduir fins als divuit anys, però sí que poden tenir a les mans una arma d’autodestrucció
personal a l’edat que els pares ho considerin prudent. És clar que no sé quants
calers deuen reportar als governs aquests dos negocis. Deuen ser tants que no se’ls
poden deixar perdre. Si “només” és per arreglar un problema social que està
engegant la nostra societat a rodar no deu valer la pena, oi? <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18.0pt; line-height: 150%;">Potser també estaria bé
que l’educació sexual a l’escoles aprofundís una mica més. No es deu tractar
només d’ensenyar anatomia de l’home i de la dona, ni d’ensenyar a posar un
preservatiu, ni d’explicar la mecànica d’excitació del penis. Vaig veure que a
“El Sostre groc” parlaven d’ensenyar als joves quins són els límits perquè
sàpiguen quan ho han de parar. Suposo que es referien a tots els joves, nois i
noies. O només ho han de saber les noies? Perquè si els nois sabessin quins són
els seus, ja no hi hauria tema ni notícia ni planys ni indignació. No dic pas
que ho hagin de fer els mestres ni els professors, que prou feina tenen, però
sí que valdria la pena d’introduir psicòlegs com docents d’una assignatura més
perquè eduquessin en les emocions, en els conflictes, en el sexe i sobretot en
el respecte a l’altre, que és la base de tot. I de pas, que ho estenguin als
homes adults també, que n’hi ha alguns que són la vergonya del gènere. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOBZFD5uJm0Q-ckB961R1tkQtOruRYNZYD97mlzVZEGXUL2fua3f5H54Ouesv3cNhUQHcsXXfBrU1aY3YUKxOgXNcBKGlB2V-SYNXrwaHEcEufxMpcwIshjrNvhh-229DKutuy_ah7OKUCHDlP8oBc8PvSU-Rumld-fn_oNHZ3Eu_MsdzASNi3FO9skQ/s1141/violacions%20(3).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1097" data-original-width="1141" height="385" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOBZFD5uJm0Q-ckB961R1tkQtOruRYNZYD97mlzVZEGXUL2fua3f5H54Ouesv3cNhUQHcsXXfBrU1aY3YUKxOgXNcBKGlB2V-SYNXrwaHEcEufxMpcwIshjrNvhh-229DKutuy_ah7OKUCHDlP8oBc8PvSU-Rumld-fn_oNHZ3Eu_MsdzASNi3FO9skQ/w400-h385/violacions%20(3).jpg" width="400" /></a></div><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> PROU!!!</span><br /><span style="font-size: 18.0pt; line-height: 150%;"><br /></span><p></p><br /><p></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-41417039632071030892023-02-17T18:03:00.000+01:002023-02-17T18:03:11.095+01:00EL CATALÀ ÉS PRODUCTE DE PROXIMITAT?<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 2;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 15pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;">Sempre
compro la fruita i la verdura a la mateixa botiga. Els seus productes són de
qualitat i la majoria, d’aquí. Pel que fa als productes no frescos, per força
he d’anar al súper i els dos que em queden més a prop no tenen res a veure ni
amb els productes de proximitat ni amb el comerç local.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;">L’altre
dia em vaig atipar que en els dos súper habituals em parlessin en castellà i
vaig fer una recerca virtual dels súpers de Tarragona, l’empresa matriu dels
quals fos catalana. Tots em quedaven lluny, així que vaig fer un recorregut en
cotxe per veure si a prop d’algun d’ells hi trobava aparcament i podia
entrar-hi a comprar. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;">Hi
va haver sort. Vaig entrar i vaig mirar la llista. No veia iogurts de llet que
no fos de vaca i vaig preguntar a un dels nois que reposaven els productes. Em
va dir, molt estranyat, que de iogurts d’aquests no en tenien. En castellà, és
clar. <i>Bueno</i>, vaig pensar, compraré la resta de coses i hauré de buscar
un altre súper per comprar els iogurts. No tenia una llista gaire llarga, però
la resta ho vaig trobar tot i de seguida vaig acabar. De camí a la caixa, vaig
veure uns pernils penjats molt maquets que semblaven dir-me:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>─Compra’m, soc d’aquí, compra’m, soc aquí
per tu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;">Com
que a casa hi tinc una talladora d’embotits, senzilleta, però que funciona molt
bé, vaig pensar que desossat m’aniria millor. La conversa amb la caixera va
anar així:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>─Si vull un pernil sencer, me’l desosseu?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;">Entenc
que la paraula no era fàcil.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>─<i>Cómo?<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>─Sí, si desosseu el pernil.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>─<i>No entiendo.<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>─És que volia comprar un pernil i
preguntava si em podíeu treure l’os. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>─<i>Qué quiere? Un hueso de jamón?</i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>─No, dona! ─jo estava disposada a
explicar-ho amb tota la paciència del món, mantenint el català─ Mira ─vaig
assenyalar els pernils─, veus aquells pernils d’allà? Estic interessada en
comprar-ne un i et pregunto si vosaltres el desosseu, si li traieu l’os perquè
jo me’l pugui anar tallant a casa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>─<i>Ah, no sé. Si quiere, pregunte a mi
compañero.<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>─No, és igual, és igual, deixem-ho.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;">Suposo
que em devia canviar la cara perquè la noia va reaccionar ─una miqueta, només─
i ho va anar a preguntar ella. El <i>compañero </i>era el noi que no sabia que
existís una classe de iogurts que no fossin de llet de vaca. Era un xicot alt
que vaig veure que, després d’escoltar la noia, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>treia el cap per damunt de la prestatgeria i
em mirava, altre cop estranyat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>─<i>De dónde ha salido esa? </i>─dic jo
que devia pensar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;">Després
va negar amb el cap i tot seguit la noia va tornar, em va dir que <i>ellos no
eran charcuteros,</i> vaig pagar i vaig marxar. I aquí es va acabar la meva
relació amb el súper “d’aquí”. No sé si per sempre, no ho sé.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;">Vull
anar a fer una visita als altres súpers “d’aquí”, abans de llençar-me pel pont
del Francolí. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;">A
veure, puc entendre que en algunes cadenes no hi hagi determinats productes
perquè només comercialitzin els que produeixen ells, però... Costaria molt
incloure la llengua en els productes de proximitat? Costaria molt de formar
mínimament els empleats: en educació, en la seva feina, en els productes, en el
tracte als clients...? Costaria molt de saber-los motivar per a la feina, senyors
empresaris? <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;">Tot
plegat ho trobo vergonyós, llastimós i contraproduent per la bona marxa de
l’empresa. Si s’accepta una feina, que sigui perquè hi ha <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ganes de treballar bé i si no, no cal
acceptar-la; si es contracta algú, que sigui perquè se li veuen ganes de
treballar, però després s’ha de comprovar que les ganes es mantenen, no? Aquesta
gent, empleats i empresaris, potser no ho saben, els ho hauré de dir: treballar
amb desgana encara fa venir més desgana. Fa uns anys es parlava d’arribar a
l’excel·lència treballant, i ara es treballa tan malament que sembla que la fita
sigui el desastre.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;">En
la meva entrada anterior parlant del llibre “1984”, esmentava el Gran Germà,
l’ull que tot ho veia i no en deixava passar ni una. A vegades trobo a faltar
un Gran Germà que controli que es faci bé la feina, que no siguin els clients
qui paga sempre els plats trencats: a la botiga, al restaurant, al banc... ni
els contribuents: als carrers, a l’administració (la nostra, l’espanyola,
l’europea). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;">Oh,
sí! Ja sento que algú s’esquinça les vestidures perquè això són idees autoritàries
que coarten la llibertat. Ah, llibertat, llibertat! La llibertat combinada amb
la deshonestedat i amb el tantsemenfotisme, només pot donar com a resultat la
societat de merda a què ens estem abocant irremeiablement. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu1N9AJqrK1A-sMtFuBYDwGGf7nXZ3gqc2Na3K32hX6tM6yTLgQba2Ej6SH3wp8VUHldrEw3JBrJ8n9WS6IDuhtscJab69BUaVwA-K8DsyBHfDCtWWXMoh4WhiW4vTAkFR1mpbAqLDGcwwUDiDdpbN96wvx5eC82HRttA3cJWS7lOntckj6PbWMs5fGw/s866/catal%C3%A0%20(2).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="621" data-original-width="866" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu1N9AJqrK1A-sMtFuBYDwGGf7nXZ3gqc2Na3K32hX6tM6yTLgQba2Ej6SH3wp8VUHldrEw3JBrJ8n9WS6IDuhtscJab69BUaVwA-K8DsyBHfDCtWWXMoh4WhiW4vTAkFR1mpbAqLDGcwwUDiDdpbN96wvx5eC82HRttA3cJWS7lOntckj6PbWMs5fGw/w400-h286/catal%C3%A0%20(2).jpg" width="400" /></a></div><br /><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 15.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-11940419057545414842023-01-29T19:52:00.003+01:002023-01-29T19:52:54.595+01:00MERAVELLOSOS CLUBS DE LECTURA<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span style="font-size: 16pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Fa set anys al meu poble,
vam muntar un club de lectura. Des de llavors ens trobem una vegada al mes per
comentar el llibre de torn. És una activitat distreta i enriquidora que
recomano a tothom qui li agradi llegir perquè permet treure més profit del
llibre, a part del que ja té, de per si, llegir. Es tracta de compartir opinió
sobre la lectura i dic que és distret perquè a nosaltres ens ha permès treure
suc, i també riure, a alguns llibres que en tenien poc. I enriquidor perquè les
diferents opinions aporten punts de vista que en la lectura individual s’escapen.
I tot això per no parlar de l’enriquidor que em resulta a mi que em convidin a
algun club de lectura on han llegit els meus llibres. Allò que jo no he vist en
tot el temps d’escriptura de la novel·la, ho veu un lector. I una altre veu una
altra cosa, a vegades sorprenent. I algun em fa el gran regal d’haver copsat
tot, tot el que jo volia dir. En fi, visca els clubs de lectura!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9zb7tYdBNJ_-T7E5F-ajsqQdD2zjYlxDSxSju26U1Nq2HiOA5Dx4Pa-DgQqNJqDmRomRMBRfytUFOugpq6D4N9h4sSnaewgT3-thxxeMP5gi_TF17uqjW8BlyChTF1Yoo17G-f_CPgRI91TZC74CBlsI0TmIBShxkFuqqyR2rj3XDl40XNdljwxFzzA/s1024/IMG-20220713-WA0005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9zb7tYdBNJ_-T7E5F-ajsqQdD2zjYlxDSxSju26U1Nq2HiOA5Dx4Pa-DgQqNJqDmRomRMBRfytUFOugpq6D4N9h4sSnaewgT3-thxxeMP5gi_TF17uqjW8BlyChTF1Yoo17G-f_CPgRI91TZC74CBlsI0TmIBShxkFuqqyR2rj3XDl40XNdljwxFzzA/w400-h300/IMG-20220713-WA0005.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZbfo6qkzv8yVukllMl4YRVYWKEnB2zt5qTHokyDHnSlNWbyEiIGtgTzJBBST0ux9IfLM6b3DJRZSn_i_E0vq8sT2ilSwHrOaj9M5987Z4Mg9O6cqCqLSsILHmnEytnw4thMlzfOTnYFH8WIf3Pb9HGKL2VbgolYK5PnQmH8ioW_HdZbk_YSxZc2MRbw/s3264/Alcarr%C3%A0s.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1836" data-original-width="3264" height="209" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZbfo6qkzv8yVukllMl4YRVYWKEnB2zt5qTHokyDHnSlNWbyEiIGtgTzJBBST0ux9IfLM6b3DJRZSn_i_E0vq8sT2ilSwHrOaj9M5987Z4Mg9O6cqCqLSsILHmnEytnw4thMlzfOTnYFH8WIf3Pb9HGKL2VbgolYK5PnQmH8ioW_HdZbk_YSxZc2MRbw/w371-h209/Alcarr%C3%A0s.jpg" width="371" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEIfmG80UBn6siUExeD81HprzLLIXdMhouTsyFg6lmI3vIR-19kX4KsZU-re-6OpK5Op_jijqP80kRQ8SI4TBKNIR8PhN1vdY2qjv2C11nWTRND0SHkWS2cBDOEtRQeJyu19wYmcAZn3IyUPZZy6fZ3SZS69tQfsB7W6Ks5MOMkmN8UoAhwOxzzuSGgA/s2000/Baltasana-%20l'Espluga.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="2000" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEIfmG80UBn6siUExeD81HprzLLIXdMhouTsyFg6lmI3vIR-19kX4KsZU-re-6OpK5Op_jijqP80kRQ8SI4TBKNIR8PhN1vdY2qjv2C11nWTRND0SHkWS2cBDOEtRQeJyu19wYmcAZn3IyUPZZy6fZ3SZS69tQfsB7W6Ks5MOMkmN8UoAhwOxzzuSGgA/w329-h246/Baltasana-%20l'Espluga.jpg" width="329" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX-E_Upum4cIuW3MQJmyWVpjS-Z76F-iMzzURGye42VdwPUoMHdFxBVSqCg-FES4E1Y18ukenxtjr4f6qTp9zb_iizmx0cvn2gssfvTrhbpgfxWFpwubV8BpgjJd4sAZKX-Sm0iqiuWErXc4R5LMTaT6k3fA7M8AzGYuCT_C7GGqhhlAy5vISwVMqYaA/s2000/Roda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="2000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX-E_Upum4cIuW3MQJmyWVpjS-Z76F-iMzzURGye42VdwPUoMHdFxBVSqCg-FES4E1Y18ukenxtjr4f6qTp9zb_iizmx0cvn2gssfvTrhbpgfxWFpwubV8BpgjJd4sAZKX-Sm0iqiuWErXc4R5LMTaT6k3fA7M8AzGYuCT_C7GGqhhlAy5vISwVMqYaA/s320/Roda.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwbW0Omof4ozEfn1TxLQmWf8JphadGxCStT8Nb7DbxNgxpBIWHaQZ_6W-L2OTfVKXtPxugYjfB5VKWF2N4xg1caBuvYr1uYmc04LLg33UeaBnwRrH5hMzwwt0xPEDE7Woj0TdjMNynRrHUCPbAlT9jWFWwW3NKVS1LmmcGg9qRdifowHMB7VDHtBp3rg/s960/Club%20de%20Lectura%20CAMINS%20DE%20PEDRA%20a%20VIMBOD%C3%8D%20I%20POBLET.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="244" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwbW0Omof4ozEfn1TxLQmWf8JphadGxCStT8Nb7DbxNgxpBIWHaQZ_6W-L2OTfVKXtPxugYjfB5VKWF2N4xg1caBuvYr1uYmc04LLg33UeaBnwRrH5hMzwwt0xPEDE7Woj0TdjMNynRrHUCPbAlT9jWFWwW3NKVS1LmmcGg9qRdifowHMB7VDHtBp3rg/w325-h244/Club%20de%20Lectura%20CAMINS%20DE%20PEDRA%20a%20VIMBOD%C3%8D%20I%20POBLET.jpg" width="325" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Al meu club recentment
hem llegit la novel·la “1984”, escrita per Georges Orwell l’any 1949. El primer
adjectiu que em ve al cap és el de “visionari” i ho dic en el sentit de
descriure en una novel·la allò que passarà en el futur, en aquest cas trenta
cinc anys més tard, segurament sense cap intenció d’encertar-ho; penso que
Orwell simplement fa un exercici d’imaginació més enllà del present que té davant
del nas. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Potser si Orwell obrís
els ulls podria pensar que hi té alguna responsabilitat, en el que està
passant<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>setanta cinc anys més tard,
potser algun irreflexiu, frívol, cap boig, cap de trons d’aquests que
dirigeixen el món va llegir la novel·la i va agafar idees, no ho sé, però el
paral·lelisme entre el món que l’escriptor descriu i el món actual és indiscutible
i és, per mi, un dels punts forts de la novel·la.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">“1984” és una novel·la de
culte i segurament molts dels que em llegiu ja la coneixeu. He de confessar que
em fa una mica de vergonya no haver-ho fet abans. No acostumo a parlar de
llibres aquí, però faig aquesta entrada per compartir les meves impressions sobre
aquest llibre i per enaltir, com ja he fet, els clubs de lectura. Algunes de
les idees que aquí exposo no són del tot meves, sinó producte de tot el que es
va dir en el club de “1984”. Si l’heu llegit i hi voleu dir la vostra, ja sabeu
que la vostra sempre és benvinguda.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">En la novel·la, l’any
1984 hi ha tres blocs al món i sempre n’hi ha dos que estan en guerra.
L’important perquè res no canviï és una guerra permanent, gràcies a la qual els
administrats no pensin en millorar perquè sempre hi ha la guerra de fons i
l’estat -el Partit en la novel·la- pugui mantenir l’estructura jeràrquica de la
societat que tan bé li funciona. La societat està dividida en tres estrats: els
proles, a baix; el Partit Interior -l’elit- a dalt, i enmig la resta, que jo
associo amb les classes mitjanes. Els proles passen gana, però no estan
vigilats per l’ull del Gran Germà, mitjançant les telepantalles, així les
anomena Orwell; tenen pocs al·licients, bàsicament sobreviure i la loteria, que
es veu que mai no toca, o no toca tal ni tant com se’n fa la publicitat, però els
manté entretinguts. Els del mig estan controlats per les telepantalles que
sempre són a tot arreu, també a casa i els vigilen; no només vigilen el que
fan, sinó també els seus pensaments, que poden entreveure a través, sobretot,
de la mirada dels vigilats; si hi ha algun senyal de dissidència ja han begut
oli: els torturen fins que acceptin que dos més dos fan cinc; aquests no passen
gana, però tenen els recursos molt limitats. Els de dalt, el partit Interior,
són tot el corpus polític i administratiu, que és qui marca les directrius; són
els que viuen més bé, sense cap privació i fins i tot poden apagar les
telepantalles, si els convé, que no és un privilegi menor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">El Partit passa davant
dels individus, que no compten per a res, ni la seva vida ni la seva mort
perquè és el Partit qui roman sempre. La frase més brillant és “qui controla el
passat controla el futur, qui controla el present controla el passat”. Per
pensar-hi una estona, no? Perquè resulta que la manera d’exercir aquest control
és inventar-se el passat, reescriure la Història. És la feina del protagonista,
que treballa al Ministeri de la Veritat: esborrar de la Història tot allò que
no interessa i escriure una Història nova. Una altra tasca important és la
d’elaborar el que en diuen el Diccionari de Novaparla, on per una banda,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es tracta de reduir al mínim el nombre de
paraules perquè la gent no tingui paraules per poder aplicar als seus
pensaments i per l’altra, inventar-se noves paraules contradictòries perquè
tothom aprengui a acceptar que allò que és no és. Es tracta, en paraules del
Partit Interior, d’extirpar tota possibilitat de pensament independent.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Els noms dels Ministeris
i Departaments no tenen pèrdua: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Ministeri de la Pau, que
s’ocupa de la guerra.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Ministeri de
l’Abundància, que s’ocupa que tothom dels dos estrats inferiors passi gana.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Ministeri de la Veritat,
que és on es fabrica la mentida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Ministeri de l’Amor, que
s’encarrega de torturar els dissidents.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Departament de Ficció,
que escriu ficció buida de contingut, necessària per tenir els proles distrets.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">També hi ha la Lliga
Juvenil Antisexe, perquè l’amor no existeix i el sexe només ha de servir per
procrear, i els Dos Minuts d’Odi, crec que programats cada dia, per poder odiar
un tal Goldstein, dissident i enemic del Partit, que no existeix i només és una
creació del mateix Partit -amb biografia i doctrina inclosa- perquè tothom
pugui descarregar la seva fúria. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Crec que Orwell, quan la
va escriure, l’any 1949, estava influït -mol tocat, vaja!- per dues coses: una,
la revolució russa i la manera com Stalin va aplicar el socialisme a la URSS;
ell era un socialista convençut i aquella imposició del socialisme, en mode
dictadura i perdent l’essència que li volia donar Marx, li devia doldre en
l’ànima. L’altra, les dues guerres mundials que acabaven de patir, tan seguides
que, suposo, el devien fer ser molt pessimista de cara al futur.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">La novel·la té doncs,
moltes analogies amb el món actual:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>guerra
permanent, el Partit, que res no canviï, telepantalles controlant-ho tot, fer
combregar amb rodes de molí, el Partit Interior vivint a cos de rei mentre la
resta malviu, reescriure la Història, aconseguir que ningú tingui un pensament
propi, els noms dels Ministeris en contradicció amb la tasca que fan, difusió
de ficció buida de contingut... I significatius són els Dos Minuts d’Odi:
sempre hi ha d’haver algú a qui odiar. Em ve al cap l’acarnissament que hi ha a
Twitter on sempre hi ha algú que, des de l’anonimat, descarrega la seva ràbia
contra algú.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 150%;">Potser perquè a mi també
m’agrada fabular, penso que Orwell s’ho devia passar pipa inventant-se aquell
món, aquells noms i aquells personatges. O potser no, potser va escriure el
llibre patint. M’agradaria preguntar-l’hi, però ja no podrà ser. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-63475266703525805832023-01-09T19:05:00.002+01:002023-01-09T19:22:13.063+01:00EN EL NOSTRE COR, LILA<p> </p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 107%;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span face="Verdana, sans-serif" style="font-size: 16pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Quan
prepares les festes de Nadal amb aquella barreja d’il·lusió i estrès, no
t’imagines que el destí et pugui reservar una mala passada. La que ens
reservava a nosaltres, crec que per sempre la relacionarem inevitablement amb
el Nadal.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No faré escarafalls ara perquè la Lila
“només” era una gossa i la mort d’una gossa, comparada amb la d’un pare, un
fill, una germana, una persona propera, comparada amb la mort de totes les
dones del món assassinades a mans d’homes que no se’n mereixen el nom ─no se’n
mereixen cap de nom perquè dir-los bèsties és degradar les bèsties─, comparada
amb tots els morts d’Ucraïna i amb els nens que cada dia moren de fam,
comparat, deia, amb tot això la mort de la Lila sembla poca cosa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Però actualment, i gràcies a Déu, qui es
posa un gos a dins de casa és perquè sigui un membre més de la família i, per
tant, la seva pèrdua comporta molt de dolor. I sí, crec que quan l’adoptes has
de ser conscient que patiràs una pèrdua perquè la seva vida, de natural, és
molt més curta que la nostra.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6qLZlohZC5IgrB5Xf4Ep-_2IzxiTB1ghsDaPTVnL8NMxi-xfdKrU8hFyXIiMHwoTsXIIzDbRJa1cYbN9cLK6zFaRwA9hX6XpPptREbaBjAdtdvWqQf-deyR6mohr5aXyUklXDtFjUtxhPkZ8EVZA0dmiVuoRwpZmETzLP9imV4yq5CSYT_5YU7O0h-A/s4000/IMG_20210822_120011.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6qLZlohZC5IgrB5Xf4Ep-_2IzxiTB1ghsDaPTVnL8NMxi-xfdKrU8hFyXIiMHwoTsXIIzDbRJa1cYbN9cLK6zFaRwA9hX6XpPptREbaBjAdtdvWqQf-deyR6mohr5aXyUklXDtFjUtxhPkZ8EVZA0dmiVuoRwpZmETzLP9imV4yq5CSYT_5YU7O0h-A/w400-h300/IMG_20210822_120011.jpg" width="400" /></a></div><br /><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La Lila només tenia nou anys i ningú no s’ho
esperava. Alguna cosa es va interposar en el seu camí, que li va estroncar la
vida. Un comportament estrany, uns grinyols insòlits en ella, una visita
corrents al veterinari, una intervenció urgent... i en quatre hores la Lila va
passar de vida a mort, va desaparèixer de les nostres vides. I costa de pair. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">La meva filla diu que li fa mal físicament el
cor i m’ho crec. Científicament i objectiva, el cor és l’òrgan que ens manté
amb vida mentre batega; però el cor és molt més que això i els científics, per
mi, que diguin el que vulguin. No és estrany que tots els recons de casa seva
estiguin plens d’ella i del seu record i que als que hi convivien els costi
d’assumir la pèrdua. Perquè jo només hi havia conviscut esporàdicament ─els
lectors del meu blog ho saben bé─, i també la recordo en cada pas que faig: per
casa, pel carrer, pels àpats, pels passejos, per la mitja ceguesa que patia,
per la seva pell flonja i suau, que sento encara sobre la meva cuixa quan s’hi
recolzava o sota la meva mà quan li acaronava la sotabarba mentre ella ho
entomava de grat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">La Lila movia la cua quan estava contenta i
arronsava les orelles quan alguna cosa no la veia clara. Com qualsevol gossa,
oi? Però cada gos és diferent per als seus amos i jo ara, permeteu-me que em
planyi de la pèrdua de la nostra. Em queda el consol ─i maldo perquè em
serveixi de consol─ de saber que va ser una gossa estimada i que, des de la
seva adopció a l’octubre de 2013 va estar cuidada i acompanyada. No sé si es pot
parlar de felicitat en els gossos, però si d’aquest benestar se’n pot dir
felicitat, ella va ser feliç.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">He parlat molt d’ella en aquest blog. Al
principi més i després no tant, perquè el 2017 va començar a compartir
protagonisme amb l’Elna que, pobreta, no sap ben bé què li passa amb la pèrdua
d’algú que ja era a casa quan ella va arribar i a qui ha vist sempre a casa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Aquestes són les entrades que li he dedicat.
Ara sento no haver-n’hi dedicat més.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><a href="https://salsa-ficcio.blogspot.com/2014/01/el-gos-de-la-meva-filla.html">EL GOS DE LA MEVA FILLA</a><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><a href="https://salsa-ficcio.blogspot.com/2014/07/la-bella-lila.html"><span style="font-size: large;">LA BELLA LILA</span></a><br /></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><a href="https://salsa-ficcio.blogspot.com/2014/12/el-nas.html"><span style="font-size: large;">EL NAS</span></a></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><a href="https://salsa-ficcio.blogspot.com/2015/08/vida-de-gos.html"><span style="font-size: large;">VIDA DE GOS</span></a><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><a href="https://salsa-ficcio.blogspot.com/search?q=confid%C3%A8ncies"><span style="font-size: large;">CONFIDÈNCIES</span></a><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><a href="https://salsa-ficcio.blogspot.com/2019/08/la-lila-de-vacances.html"><span style="font-size: large;">LA LILA, DE VACANCES</span></a><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><a href="https://salsa-ficcio.blogspot.com/search?q=una+vella%2C+coneguda+pudor"><span style="font-size: large;">UNA VELLA, CONEGUDA PUDOR</span></a><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><a href="https://salsa-ficcio.blogspot.com/search?q=lila+i+ocells"><span style="font-size: large;">LILA I OCELLS</span></a></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face="Verdana, sans-serif" style="font-size: 16pt; text-indent: 35.4pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Que sigui aquest el meu homenatge i agraïment
per haver format part de la nostra vida. Toca aprendre a viure sense tu,
estimada Lila, però et quedes en el nostre cor per sempre.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1n1NoTPg82dQXmcZ71JhImwW0CUOJJWhkgQy5RXLJhBp750iV3nk-L57wnhLkAL46tUHfSDDcjlH2Ci8EIQii8WDgI3L_Z61AXQFoF8u8jC1ZWqfaef-bjJYfMWgqFTzrhZ3R7K-pETz-e8oZdzCjrz4XUJYAyOQu0FGCj4H1xpPgz5k1uEJfYrbncg/s816/altAgH8b98Fd-9mpBmqmwaaGnP8caqwSlAEVpTp9j9QUkid.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="816" data-original-width="612" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1n1NoTPg82dQXmcZ71JhImwW0CUOJJWhkgQy5RXLJhBp750iV3nk-L57wnhLkAL46tUHfSDDcjlH2Ci8EIQii8WDgI3L_Z61AXQFoF8u8jC1ZWqfaef-bjJYfMWgqFTzrhZ3R7K-pETz-e8oZdzCjrz4XUJYAyOQu0FGCj4H1xpPgz5k1uEJfYrbncg/w300-h400/altAgH8b98Fd-9mpBmqmwaaGnP8caqwSlAEVpTp9j9QUkid.jpg" width="300" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi37JbkFHg5nE04nM7pp14PGSkQnY8x1HhMJA9cQp2MmVqlGtnHped9uFKt69sna_63E0FMQKdkmME4XSZH9mu2rdGJvrR-XxFdTtsPAzDztRu7QTNNoWIaKPxXyXrk5hIfgn3j57fx07JITrFmiBNw_hz7WEeGO7a0TaV4_Y-DCGqSWo64T8sa2NWkBg/s816/El%20gos%20de%20la%20meva%20filla.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="816" data-original-width="612" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi37JbkFHg5nE04nM7pp14PGSkQnY8x1HhMJA9cQp2MmVqlGtnHped9uFKt69sna_63E0FMQKdkmME4XSZH9mu2rdGJvrR-XxFdTtsPAzDztRu7QTNNoWIaKPxXyXrk5hIfgn3j57fx07JITrFmiBNw_hz7WEeGO7a0TaV4_Y-DCGqSWo64T8sa2NWkBg/w300-h400/El%20gos%20de%20la%20meva%20filla.jpg" width="300" /></a></div><br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgIq19tYC2xiS8FahAJsV55T5RWxFJuFmjVr13WPUJWb859MTcFOWscCeU2BCOFu0ntQoJ9XJtxcKy4lCSEZBjmi5br76G9hA9mAsnolIIm3U1zUSbOB7cbkVIcZzETQEVtdGOQD7NZm43cJh6fnRM88WVyIdDL3m_RjYsqAbYjufFcH0n_na9GFymcA/s816/altAt-1cCwDjsASdoBFHchdhxvCEGClK8yAslsuQhMAulDh.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="816" data-original-width="612" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgIq19tYC2xiS8FahAJsV55T5RWxFJuFmjVr13WPUJWb859MTcFOWscCeU2BCOFu0ntQoJ9XJtxcKy4lCSEZBjmi5br76G9hA9mAsnolIIm3U1zUSbOB7cbkVIcZzETQEVtdGOQD7NZm43cJh6fnRM88WVyIdDL3m_RjYsqAbYjufFcH0n_na9GFymcA/w300-h400/altAt-1cCwDjsASdoBFHchdhxvCEGClK8yAslsuQhMAulDh.jpg" width="300" /></a><br /></div><br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKwodPnzqP_vaSnZ9gsoFiNQMBzbSBAVVusrtsEXfswYBB9WZv2-Lmg_Tyq4DXqg2tzakHg_bTCYxsyhr90rbVl2wrbvSJgy1c1xDC4ueaEUzHWqMy8BWUBaqME52xBAKicVPrwZiIBIKjSu5QOXyx18Ov0DNtAsC3z-cC2x0xMQQWzU04CJ3YLwVZtg/s1600/EL%20NAS%202.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1224" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKwodPnzqP_vaSnZ9gsoFiNQMBzbSBAVVusrtsEXfswYBB9WZv2-Lmg_Tyq4DXqg2tzakHg_bTCYxsyhr90rbVl2wrbvSJgy1c1xDC4ueaEUzHWqMy8BWUBaqME52xBAKicVPrwZiIBIKjSu5QOXyx18Ov0DNtAsC3z-cC2x0xMQQWzU04CJ3YLwVZtg/w306-h400/EL%20NAS%202.jpg" width="306" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5rQQXoQiRI-DnKlbr1KVTCyddojnDX1cfs9Honhp7tAmYI0Upot5fEdkJrtoOEiybWgTZR8OqeB9W-W_7oGeOXzHrRN8Stihn1Z_05JE96LlCaPEB8VG57UuGhTEj647dQUzrvBUknWNsUjQxSqEywsCA6jxAIQGXqgT_e91oL_OEBdzRfyas2UFLng/s1280/IMG-20150304-WA0006.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="960" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5rQQXoQiRI-DnKlbr1KVTCyddojnDX1cfs9Honhp7tAmYI0Upot5fEdkJrtoOEiybWgTZR8OqeB9W-W_7oGeOXzHrRN8Stihn1Z_05JE96LlCaPEB8VG57UuGhTEj647dQUzrvBUknWNsUjQxSqEywsCA6jxAIQGXqgT_e91oL_OEBdzRfyas2UFLng/w300-h400/IMG-20150304-WA0006.jpg" width="300" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgipw1aU1DcjLra2uWpZuCuZJ7Xo7lWOlCZsIlA30sGhnGerwbDIuNmuXAyw1ibbjeHGufNhwqPS6SNE87UXZmTKCY5TZWzoHiqshaKXGRekeKntK_X8rN3zO-WQ8cth0fyHp4Wi8TVwcnDX4wkDeeYnuesjE48EWgaHMMYkw-ejEo4VWZyMOW7VTUbVw/s1600/IMG-20210916-WA0015.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgipw1aU1DcjLra2uWpZuCuZJ7Xo7lWOlCZsIlA30sGhnGerwbDIuNmuXAyw1ibbjeHGufNhwqPS6SNE87UXZmTKCY5TZWzoHiqshaKXGRekeKntK_X8rN3zO-WQ8cth0fyHp4Wi8TVwcnDX4wkDeeYnuesjE48EWgaHMMYkw-ejEo4VWZyMOW7VTUbVw/w400-h300/IMG-20210916-WA0015.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo4QX3t_2ceUYIfyZxvMtd076HOOgLhTZGkdbTc9ndL3ouLIpQOSeuo_IlgBOCVyDOC47HyknfuxwLVajKr4DEF8jL-3ESEkHlhDYXtcvggWkxv_0i1bcAzqPD4PE3lSacG52BXZ7gE0FlSp6Ah3c3XxeKZqyZhciEjrQskdmCHAfRZVGBTzXB8Yh3kQ/s1600/IMG-20211211-WA0008.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo4QX3t_2ceUYIfyZxvMtd076HOOgLhTZGkdbTc9ndL3ouLIpQOSeuo_IlgBOCVyDOC47HyknfuxwLVajKr4DEF8jL-3ESEkHlhDYXtcvggWkxv_0i1bcAzqPD4PE3lSacG52BXZ7gE0FlSp6Ah3c3XxeKZqyZhciEjrQskdmCHAfRZVGBTzXB8Yh3kQ/w300-h400/IMG-20211211-WA0008.jpg" width="300" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5FJJOIsyy1gRzt3JVg61K9sAHNd3bjt9eBh8pn73s4UeynIMzyrvRVWMdTcp9qr7dHI3YRg6ffVPOsbE6z-8LM-MmBRtPmhvmWNLzySSPQ6BFOQVw8ZeCcXO8nRhmLHjVLucg_jDW44LEAkxG8kdYmnOuWLQwf8_741cOCELlW_YYHFdzPqbPd7yd9Q/s2560/La%20%20Lila%20encuriosida.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2560" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5FJJOIsyy1gRzt3JVg61K9sAHNd3bjt9eBh8pn73s4UeynIMzyrvRVWMdTcp9qr7dHI3YRg6ffVPOsbE6z-8LM-MmBRtPmhvmWNLzySSPQ6BFOQVw8ZeCcXO8nRhmLHjVLucg_jDW44LEAkxG8kdYmnOuWLQwf8_741cOCELlW_YYHFdzPqbPd7yd9Q/w400-h240/La%20%20Lila%20encuriosida.jpg" width="400" /></a></div><br /></div><br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaiAEhWFv6O_mL1aIVymNHvC4u2CV_U3WLvu8_G0eoHwNYQQSkeFAVJyESkQEsA0jZmWHdLX06gngcPmSCcILArpbdAJqrtYv6CRbICfjTe23P9YraV0XnAapVXBiiOHoRZvgJYORetB1GQO4rqLRGgWiSux0jfHoYKB_6zYqj0887NZ71vI-u8rl5Gw/s800/la%20bella%20Lila%202.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="693" data-original-width="800" height="277" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaiAEhWFv6O_mL1aIVymNHvC4u2CV_U3WLvu8_G0eoHwNYQQSkeFAVJyESkQEsA0jZmWHdLX06gngcPmSCcILArpbdAJqrtYv6CRbICfjTe23P9YraV0XnAapVXBiiOHoRZvgJYORetB1GQO4rqLRGgWiSux0jfHoYKB_6zYqj0887NZ71vI-u8rl5Gw/s320/la%20bella%20Lila%202.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_bDnN1EWXSmYmo3aporsM4OrV6tAp-tYha2FtV9p95x3Mnn7NgaKASlctWbQRznynCT6BeNxSu7Nv0ETVc2RB068VXCiE2ekmSDSz2yhyyf1KHXHCby2DdaYZnxUTdD52MFeqQC1DUTiTfOglZI1Rq-Pv_xUnh2YHpILGIdQcyc00NJ1zJkZA7NWW1w/s375/quadre-Lila-i-ocells%20(3).png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="305" data-original-width="375" height="325" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_bDnN1EWXSmYmo3aporsM4OrV6tAp-tYha2FtV9p95x3Mnn7NgaKASlctWbQRznynCT6BeNxSu7Nv0ETVc2RB068VXCiE2ekmSDSz2yhyyf1KHXHCby2DdaYZnxUTdD52MFeqQC1DUTiTfOglZI1Rq-Pv_xUnh2YHpILGIdQcyc00NJ1zJkZA7NWW1w/w400-h325/quadre-Lila-i-ocells%20(3).png" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga1tq5aUWEfg28yZf6EtSJRL8HK8uq1WHnRJuKJoakSWORal53yp8sqH2CTr653LXMdeicY541iU5NbtIT1H-7eBbirfxURHH4UNLdL8QkdaCGoBEVv_Ozk7X0N5Q1gPe8E8LonGa_WvMHJwiqyBLGRssZnAGqf2Q-QqwvwAl4uiSeuZ9n_uYAEHCfcQ/s816/la%20bella%20Lila.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="816" data-original-width="612" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga1tq5aUWEfg28yZf6EtSJRL8HK8uq1WHnRJuKJoakSWORal53yp8sqH2CTr653LXMdeicY541iU5NbtIT1H-7eBbirfxURHH4UNLdL8QkdaCGoBEVv_Ozk7X0N5Q1gPe8E8LonGa_WvMHJwiqyBLGRssZnAGqf2Q-QqwvwAl4uiSeuZ9n_uYAEHCfcQ/w300-h400/la%20bella%20Lila.jpg" width="300" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU_qaEvh-lk1CV3xrUXaiTxt_AEwvN0OA9mvOSKUXlAbE-sP0O2yRG0gPGOLpmp_IimcvizFMA74v89BYPd-ETgQgu3vpkynyftW0u6gcoGBsUHFtntvj-QB-0m3DjX-JtwCrfe7egiEzKQ1nGygL3cq16QiBzi7ICw7sPqx-EjG97Sj9ofLkpM9RhJQ/s640/VIDA%20DE%20GOS.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="359" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU_qaEvh-lk1CV3xrUXaiTxt_AEwvN0OA9mvOSKUXlAbE-sP0O2yRG0gPGOLpmp_IimcvizFMA74v89BYPd-ETgQgu3vpkynyftW0u6gcoGBsUHFtntvj-QB-0m3DjX-JtwCrfe7egiEzKQ1nGygL3cq16QiBzi7ICw7sPqx-EjG97Sj9ofLkpM9RhJQ/w361-h640/VIDA%20DE%20GOS.jpg" width="361" /></a></div><p></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-89680666383661606762022-12-20T17:14:00.003+01:002022-12-20T17:15:22.105+01:00ÚLTIMES VISTES DE TURQUIA<p> <span style="font-size: 18pt; line-height: 115%; text-align: justify;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span></span><span style="font-size: 18pt; text-align: justify;"> </span><span style="font-size: 18pt; text-align: justify;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 3;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;">Se m’ha endarrerit tant aquest
post i perdo tant la memòria que ja gairebé no recordo què em quedava per
explicar del meu viatge a Turquia. Bé, ja sé que això no s’ho creurà ningú
perquè els viatges es recorden sempre, no? De tota manera, el que escriuré avui
són algunes de les meves impressions del viatge. Res d’aventures, que al final
algú es pensarà que la meva vida és una bogeria contínua. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La primera dona turca que vaig conèixer va ser la Sema, la
nostra guia en el viatge. Una crac, pel que fa al coneixement de la seva cultura
i la seva història, que anava molt més enllà de fer-nos de guia turística.
Trobar una guia així en un viatge és trobar un tresor. </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigdA3rAigZPzqv2cA5Cod0JcZ9xZBqUKarRkuI_hX6XkOS-6Hjgq8snpPB7fqjMXKX_WvbxKdpszDA4UvsyaifeaVMXIknw1XKPMUiF02b9UASjV5crihMzSoc1h8nRpqXlnxNDV3vJAsaAXK_P_RSwvjIBz3jf1a0EKtEDfaMdP-Az_aZ8yAUrHTrRw/s4000/IMG_20221009_160901.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigdA3rAigZPzqv2cA5Cod0JcZ9xZBqUKarRkuI_hX6XkOS-6Hjgq8snpPB7fqjMXKX_WvbxKdpszDA4UvsyaifeaVMXIknw1XKPMUiF02b9UASjV5crihMzSoc1h8nRpqXlnxNDV3vJAsaAXK_P_RSwvjIBz3jf1a0EKtEDfaMdP-Az_aZ8yAUrHTrRw/w400-h300/IMG_20221009_160901.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Sema a Efes</td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;">Ja ens havia manifestat
que ella era musulmana, però jo volia saber una mica més de les seves creences.
La Sema ens va explicar que ella seguia el pensament d’un filòsof sufí del
segle XIII que es deia Mawlana, també conegut per Rumí, molt formalista i
ortodox en els seus orígens, però que amb el temps i noves coneixences pel camí
es va anar tornant més tolerant. Jo no n’havia sentit a parlar mai, però les
seves ensenyances em van agradar: tolerància, paciència i amor, prohibida la
mentida, prohibit trencar el cor, prohibit discutir i prohibides les paraules
lletges. Les seves no ho són gens: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;">“Podem viure en un jardí
de roses, però si les paraules són lletges, només en veurem les espines”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;">“Canviem les paraules i
ens canviarà el pensament i si canviem el pensament, ens canviarà la vida”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;">“No hi ha gent dolenta,
només hi ha gent ignorant”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;">“O malalta” hi afegiria
jo, amb permís del savi.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;">El sufisme és la part més
mística de l’Islam i la més pacífica. Sembla que per això als règims islàmics
no els agrada gaire i en algunes èpoques i llocs l’han prohibit. El seu
objectiu és accedir al coneixement de Déu i a la seva presència sense normes ni
formalismes. Els seguidors de Mawlana són els dervixos i aquests segur que us
sonen. Són aquells homes </span><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">─</span><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;">no pas dones</span><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">─, que van vestits de blanc i amb faldilles,
porten un barret cilíndric i dansen girant sobre ells mateixos seguint una
música. Una forma com qualsevol altra de meditació per arribar a l’estat místic
que persegueixen.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEReDOhwk-IL7Mxj21H8nJ0tuD9pjD7VvTtl1SZbo63uiM1Y9KR_RrMojGZy-eTZUfmk93P-g8be91Z59ucKnmWERXZiPuL1N0M2ovbkpmbhmiu0BfCTP4c4pex1QZGefuf-gvYSV6GIPkiSrTMracwYfPHYjMJkal4MhfZSlLbpcFCe8tklPjUltI6Q/s1000/derviches-3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="755" data-original-width="1000" height="303" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEReDOhwk-IL7Mxj21H8nJ0tuD9pjD7VvTtl1SZbo63uiM1Y9KR_RrMojGZy-eTZUfmk93P-g8be91Z59ucKnmWERXZiPuL1N0M2ovbkpmbhmiu0BfCTP4c4pex1QZGefuf-gvYSV6GIPkiSrTMracwYfPHYjMJkal4MhfZSlLbpcFCe8tklPjUltI6Q/w400-h303/derviches-3.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aquests són els dervixos</td></tr></tbody></table><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Malgrat que pel meu entusiasme pugui semblar
que ara a més de les meves activitats de jubilada em pugui dedicar a girar
sobre mi mateixa, no serà així. Sí que em quedo amb els pensaments i les
paraules de Mawlana. Em semblen un altre tresor, com la Sema. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">He dit que les dones no dansen. Ho aprofitaré
per explicar la meva impressió sobre les diferències de gènere a Turquia. I
repeteixo, és una impressió. Vaig poder veure dones treballant en turisme, ja
fos com a guies, a l’aeroport, als hotels i en espectacles per a turistes. No
en vaig veure cap a les botigues dels basars, ni en les dels carrers; no sé si
és per què tradicionalment els comerciants són homes o per què el meu coneixement
del país va ser limitat. Tampoc treballant a les mesquites i penso que aquí no
cal explicar el per què. En vaig veure alguna servint en algun restaurant, en
general una mica cohibida entre tants homes. Suposo que els intents d’Ataturk de
modernitzar Turquia no s’han acabat de materialitzar i si bé Estambul és una
ciutat europea d’última generació, no deu passar el mateix en la societat. I
més quan Erdogan no amaga les seves intencions de re-islamitzar el país. A les
mesquites ja es nota perquè no perdonen el mocador al cap ─a les dones, és
clar!─ i els peus descalços. </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeEUsENj19k5nnReaqY5smIFqRdFLTpwlmcPMzoZZ5tcoDuLWHUNGZs-wlQG3O6CMEWLtsyvL4NyZe2uO_JU8Iq2GHeGeiiW_z57DhSSLjbmNcQRJ4fZePZoMXwvujdchQKw-xVAPCgj9lfVEBCxyQgQyYbX6FuFd3iZ2B4InhHFwrqPDbyFIUmDN5XA/s4000/IMG_20221011_143850.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="3000" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeEUsENj19k5nnReaqY5smIFqRdFLTpwlmcPMzoZZ5tcoDuLWHUNGZs-wlQG3O6CMEWLtsyvL4NyZe2uO_JU8Iq2GHeGeiiW_z57DhSSLjbmNcQRJ4fZePZoMXwvujdchQKw-xVAPCgj9lfVEBCxyQgQyYbX6FuFd3iZ2B4InhHFwrqPDbyFIUmDN5XA/w480-h640/IMG_20221011_143850.jpg" width="480" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">I això, Santa Sofia</td></tr></tbody></table><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><br />Per cert, petita aventura! Em vaig emportar una
esbroncada del guàrdia que custodiava les sabates a la mesquita Rüstem Paça,
per haver posat el peu descalç fora de la catifa que hi ha per a descalçar-se.
Només va ser una frase imperativa, però contundent i com que el turc no forma
part del meu bagatge de cinquanta idiomes, em vaig esverar: Ai, pobra de mi!
Què he fet? Després ja em van explicar que des del moment de descalçar-se només
pots posar els peus a l’interior de la mesquita; si trepitges a fora estàs
introduint impuresa en un espai pur. <o:p></o:p></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeaWt1Gv7J3W1CnY3YhencEL3CBEnhFPceFMcxEdL5ue9jrrUszLh1Fe9yN_zHYkTluWN-9yPodS2kZgvJMz79cm5bq-NNGVbB4_Y4gj6nFKyRryXRmzYYzGClZ09Vre3ZqJmX1SRe4pRB5RVnITTLBmuOBXdCjGNfKsPIfOHIfyCX6DKbfJ71SgtiOQ/s4000/IMG_20221011_144209.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeaWt1Gv7J3W1CnY3YhencEL3CBEnhFPceFMcxEdL5ue9jrrUszLh1Fe9yN_zHYkTluWN-9yPodS2kZgvJMz79cm5bq-NNGVbB4_Y4gj6nFKyRryXRmzYYzGClZ09Vre3ZqJmX1SRe4pRB5RVnITTLBmuOBXdCjGNfKsPIfOHIfyCX6DKbfJ71SgtiOQ/w400-h300/IMG_20221011_144209.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">No hase falta desir nada más</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">De mesquites en vaig veure tres per dins i
moltíssimes per fora. Si alguna cosa conservo ben viva en la memòria són els
minarets, la torre des de la qual el muetzí crida a l’oració cinc vegades al
dia. La Sema ens va explicar que en poden tenir dos o quatre, i excepcionalment
sis. Deixant les excepcions, doncs, la imatge dels sis o dotze mil minarets de
les tres mil mesquites que hi ha a Estambul, retallant-se en l’<i>skyline</i> de
la ciutat la vaig trobar poc menys que de conte de “Les mil i una nits”. Diu
que el nombre de mesquites i minarets representen la religiositat del país. Com
més n’hi ha, més religiós és. Com que fins i tot un particular pot construir
una mesquita, no puc evitar preguntar-me si tantes com n’hi ha són símbol de fe
o desig d’ostentació. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Acabo amb les amistats. En els viatges sempre
se’n fan i algunes perduren per sempre. En el grup hi havia vuit catalans, tot
i que no hi vam tenir especial afinitat; eren molt joves, potser va ser per
això. Vam estar molt a gust amb una parella peruana encantadora, la Suzanne i
el Juan Carlos, agradables i educats, amb qui vam compartir els números de
mòbil. Encara que difícil, potser algun dia ens tornem a veure. Els desitjo sort
en la complicada situació<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per la que
està passant el seu país. </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCQ5jXkmY5vVIO9kMxwGSWGzdgx1Oi_06Ki7bUVjxaEtzQHI27poDwELxuPQyL4vCTQgoKBGfJbWhj3H8ZEBjGIbs51GIr5EfqRUVsI4TQXTuftdV3dUfE7Yx1qwYfbW21HOx4aXPGYxFQhlW0yrvkIzYXsyD13zPNzSCr9_FmQRZDxj2g-k-jNeWqJQ/s1024/IMG-20221015-WA0019%20(2).jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCQ5jXkmY5vVIO9kMxwGSWGzdgx1Oi_06Ki7bUVjxaEtzQHI27poDwELxuPQyL4vCTQgoKBGfJbWhj3H8ZEBjGIbs51GIr5EfqRUVsI4TQXTuftdV3dUfE7Yx1qwYfbW21HOx4aXPGYxFQhlW0yrvkIzYXsyD13zPNzSCr9_FmQRZDxj2g-k-jNeWqJQ/w400-h300/IMG-20221015-WA0019%20(2).jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Peruans i catalanes</td></tr></tbody></table><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><br />També vam fer amistat amb una parella de
Canàries,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’Inma i el Guiomar, acollidors
des del primer moment de trobar-nos i també damnificats com nosaltres en
l’espera del guia a l’aeroport, però no tant ꟷno tanta estona, vull dirꟷ. Ens
van posar en grups diferents, però cada vegada que ens trobàvem teníem una
alegria. Ja se sap que conviure en les desgràcies sempre agermana.</span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjgIJAAE4EJ7r2kaXtDx00mP9QIN0Zou3_OcAsvvqR4y9D7yhg55n8CZSQtCg3eOfAUn1vACng_UxdhBW1tWEDYcm4hbjFKmxUHYm8VFvoeRGue49Q2pcvHHVWMlIhZ1yqefEt4Gtix-qgJOvJvndozAMjWqw4uv4fzKw2Bov-2puc9dWKHA30r8G8dQ/s4000/IMG_20221011_115505.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="3000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjgIJAAE4EJ7r2kaXtDx00mP9QIN0Zou3_OcAsvvqR4y9D7yhg55n8CZSQtCg3eOfAUn1vACng_UxdhBW1tWEDYcm4hbjFKmxUHYm8VFvoeRGue49Q2pcvHHVWMlIhZ1yqefEt4Gtix-qgJOvJvndozAMjWqw4uv4fzKw2Bov-2puc9dWKHA30r8G8dQ/w300-h400/IMG_20221011_115505.jpg" width="300" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Creuer pel Bòsfor, amb els amics canaris,<br />amb vista a la part asiàtica d'Estambul </td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">I doncs, amics, aquí s’acaba la crònica del
meu viatge a Turquia. Recomano el país i el viatge, si pot ser guiat per la Sema.
Només m’han quedat pendents uns dies més a Estambul ꟷamb cinc ja estaria béꟷ
que, per poc que pugui, no penso perdonar.</span><span style="font-size: 18pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></p><br /><p></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-7259862502340699149.post-71261957437286387082022-11-24T20:01:00.001+01:002022-11-24T20:10:07.016+01:00EL CENTRE DEL MÓN<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 4;"> </span></span><span face="Verdana, sans-serif" style="font-size: 16pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Havia
d’anar a Turquia i, mirant-me el mapa del món a consciència, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>em vaig adonar que no hi ha cap altre país tan
estratègicament ben situat. Entre Europa i Àsia, per la part asiàtica
l’envolten Síria, Iraq, Iran, Armènia i Geòrgia. Al nord-est hi té Rússia, que
la poso a banda </span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">perquè </span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">l’avantatge estratègic a
vegades se’n pot anar en orris si es tracta d’una Rússia dirigida per un boig </span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">tot
i que això pot passar en qualsevol lloc, però no amb la potència de Rússia</span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"> i
perquè em serveix per passar a Europa. Turquia està separada d’Ucraïna només
pel Mar Negre i per sota d’Ucraïna envoltant Turquia per la dreta hi tenim
Romania, Bulgària i Grècia. Pel que fa als mars tampoc no es queda curta: el
Negre al nord, el Bòsfor separant la part asiàtica de Turquia de la part
europea, el Mar de Màrmara des d’Istanbul fins a l’estret dels Dardanels,
l’Egeu que la separa de Grècia i el Mediterrani, d’Àfrica. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPsw3VUyslWociLVs2821HfAo7f_tDz9M0XurHXpk0vr6MI39778docFRhFkmEWfYL2vbZOD3S55R0Vgig4-V-ZfKsNDqIgMbNNQFBNYViBBHPba2h8_uaSFi2cm5WrI1YpLgY4CFmMoNgT7K8B7VMLHbFP9-5HLFfj3R-2-DFoBB3zu_otsdMedefPg/s650/turquia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="475" data-original-width="650" height="469" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPsw3VUyslWociLVs2821HfAo7f_tDz9M0XurHXpk0vr6MI39778docFRhFkmEWfYL2vbZOD3S55R0Vgig4-V-ZfKsNDqIgMbNNQFBNYViBBHPba2h8_uaSFi2cm5WrI1YpLgY4CFmMoNgT7K8B7VMLHbFP9-5HLFfj3R-2-DFoBB3zu_otsdMedefPg/w640-h469/turquia.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">No
volia fer un tractat de Geografia. Només volia justificar que, estant Turquia
situada en el centre del món, jo m’hi vaig sentir petitona, minúscula,
microscòpica, només arribar.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1GwXsWylh4y5d9lNC9TEOq0UtYuoyJWAO4BTDUcfqO9-Tg6e-84RAc1iGFuFmVoBw7I0J0lRAevKE2S7K2_tlaTByyNWZE9DW82t5m8zyuyl1Hpe5v2ESei1V9ZZCwTXUM3haMI_yAyk0m9OYM5nKq779F208kY3SxZnfo1pLq-iib5nklgZQ5rXBug/s4000/aeroport%20d'Estambul.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="3000" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1GwXsWylh4y5d9lNC9TEOq0UtYuoyJWAO4BTDUcfqO9-Tg6e-84RAc1iGFuFmVoBw7I0J0lRAevKE2S7K2_tlaTByyNWZE9DW82t5m8zyuyl1Hpe5v2ESei1V9ZZCwTXUM3haMI_yAyk0m9OYM5nKq779F208kY3SxZnfo1pLq-iib5nklgZQ5rXBug/w300-h400/aeroport%20d'Estambul.jpg" width="300" /></a></div><br /><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Perquè
només arribar a Istanbul ja et trobes amb un aeroport gegantí i per buscar i
sortir per la porta 13 ja necessites una hora. La porta 13 era on ens havien
d’esperar a la meva amiga Gemma i a mi amb el cartellet per portar-nos a
l’hotel. A la porta 13, però, entre els centenars de cartells amb el nom dels
viatgers o del majorista, no hi havia el nostre nom ni el del majorista.
Comença, doncs, l’aventura! Els turcs parlen turc i anglès. Quina mala sort que
no parlin un dels cinquanta idiomes que parlem entre totes dues! Però bé ho
havíem d’intentar, no? Vam tornar a mirar, vam preguntar en els cinquanta
idiomes, ens vam fer entendre... Res, no hi érem, no érem al món dels viatgers
a qui reben amb un cartellet a l’aeroport d’Istanbul. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Després
d’una hora vam decidir trucar a l’agència de Tarragona. Ens va costar perquè
l’amor propi ens podia. Si hagués sabut el que venia a continuació m’hi hauria
posat abans. La resposta del mòbil en el primer intent de trucada era alguna
frase en aquest idioma estrany, l’anglès, acabada en “roaming”. Ostres, el
roaming! Què era això del roaming? Ens sonava molt d’un temps llunyà... Bé, no
podré fer cap vídeo didàctic explicant com m’ho vaig fer perquè encara ara no
ho sé, però al final vaig aconseguir parlar amb l’agència. I instal·lar el
roaming? No ho sé. L’agència es va posar ràpidament en marxa i al cap d’una
hora </span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">Què
passa? No és tant, que Turquia és molt lluny</span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ ja </span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">teníem la noia de l’empresa majorista allí. Una
hora més i ja anàvem cap a Istanbul. Una més i ja arribàvem a l’hotel. Quatre
hores més tard del previst. I nosaltres que ens pensàvem poder aprofitar la
tarda per la ciutat... Però res no t’estranya quan parlem d’una ciutat amb
setze milions d’habitants, amb un aeroport que encara no sé ara quantes portes
té, que té seixanta dues mil places de pàrquing </span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">estic parlant de l’aeroport, eh?</span><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;">ꟷ </span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">i quaranta mesquites, també a l’aeroport, perquè és
que la ciutat en té tres mil. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Petita jo?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Arribem per fi a l’hotel i una altra vegada el
problema de l’idioma! A recepció parlen turc, anglès, francès, italià, grec,
xinès, rus... però cap dels cinquanta idiomes que nosaltres dominem. Em proposo
aprendre anglès quan arribi a Tarragona, no sabia que fos tan important.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Pressento que aquest no serà un viatge fàcil
pel que fa a la comunicació. Però... pugem a la planta 15, on tenim l’habitació
i ens passen tots els mals. Som a la Plaça Taksim, amb la mesquita Taksim al
davant; veiem el Bòsfor a la dreta, l’avinguda Istiklal que surt de la plaça
cap a l’esquerra i al nostre davant una part de la petita part europea
d’Istanbul, il·luminada. No ho està excessivament però aquella vista de la
ciutat, amuntegada com en una muntanya amb els llums dispersos talment un
pessebre de Nadal, crec que serà un dels records de la ciutat d’Istanbul que no
m’abandonarà mai. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhctC5lY_vblMK1HOSzczHwqwltdezbAUTVLp_LKlxLvNfQb_uTIl4h2bQDi8VvcQd9SIa1lXIOItfjKjWry1lfwrU9hVGrvohBh5W9UvYl_ud5CbmkJSJVoGNAZk7xHVMODiuqak1eRSw_FsXdqWzMFmbLtQLYfh91d0sKE1O3Hs_0ovsQBWCW_8kvWA/s3080/IMG_20221010_175936%20(2).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2514" data-original-width="3080" height="326" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhctC5lY_vblMK1HOSzczHwqwltdezbAUTVLp_LKlxLvNfQb_uTIl4h2bQDi8VvcQd9SIa1lXIOItfjKjWry1lfwrU9hVGrvohBh5W9UvYl_ud5CbmkJSJVoGNAZk7xHVMODiuqak1eRSw_FsXdqWzMFmbLtQLYfh91d0sKE1O3Hs_0ovsQBWCW_8kvWA/w400-h326/IMG_20221010_175936%20(2).jpg" width="400" /></a></div><br /><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Petita? Com no m’havia de sentir petita enmig d’un
espai tan espectacular?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Veig que m’allargo molt. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Continuarà? Potser sí...</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>Teresa Duchhttp://www.blogger.com/profile/05869805258554474020noreply@blogger.com12