dilluns, 9 de setembre de 2013

MAI TAN A PROP

Aquesta entrada al blog és especial. La publico enllaçada amb la cadena de blogs BLOG-VIA CAP A LA INDEPENDÈNCIA, on s'hi han adherit, fins ara, 273 blogs de totes les temàtiques. Entre el 9 i el 12 de setembre tots els que en formem part farem un post al nostre blog i ens enllaçarem correlativament fent cadena a la Catosfera, que no és altra cosa que l'univers de blogs de la xarxa social catalana. Al final d'aquesta entrada, després de la foto, hi trobareu el blog amb el que enllaço.


No és la primera vegada que em confesso en públic. Fer-ho així té l'avantatge que la catarsi és més gran i per tant és més fàcil expiar les meves culpes.

Confesso, i aquesta no és la veritable confessió, que de jove vaig anar unes quantes vegades al Fossar de les Moreres l’onze de setembre, quan encara era una manifestació no autoritzada. I de gran, unes quantes més a la manifestació de la meva ciutat. Que sempre he tingut el sentiment patriòtic i la consciència d’identitat, però que durant força temps, ara sí confesso, s’hi van quedar mig adormits, potser perquè ja ho diuen que el temps al seu pas va difuminant i a vegades esborrant els ideals o potser perquè la vida està feta de petites coses i molts cops penses que les grans no s’hi podran encabir.

L’any passat amb la manifestació de la diada vaig patir, vaig gaudir seria la paraula,  una sotragada forta quan vaig sentir que tot allò que dormia dintre meu, tal vegada somniant un somni impossible, es començava a moure atret per una força que, també ho confesso, no havia sentit mai. Ja un parell de mesos abans, sense ni poder-me imaginar com d’imponderable seria la força, el cor em deia que alguna cosa que feia temps que havia de canviar, canviaria. Del que em deia el cor al que van veure els ulls hi va haver en quant a magnitud un abisme, però l’essència era la mateixa: ens uníem per canviar.

En un any la unió ens ha fet forts i no hem deixat que res refredés el nostre desig. Hem fet estelades amb espelmes, concerts, marxes, blogs, cadenes de blogs i llibres per la independència, i aquell sentiment americà, que sempre m’havia semblat cursi, de fer ostentació dels seus símbols, ara em sembla entendre’l, encara que la motivació seva i la nostra no tinguin gaire en comú. El merchandising Catalònia fa estralls: el ruc, el cat, el penjoll amb l’estelada, el tovalló, la tovallola i el plat, la corbata, la samarreta...No hi fa res. L’ampli ventall permet a cadascú escollir el seu i sense dir-nos-ho saber que estem d’acord i que som una bona colla.

El meu balanç de la manifestació ja el vaig explicar en l’entrada al blog del catorze de setembre de l'any passat. El que no vaig dir aquell dia, perquè no ho sabia, va ser que mai no ho havíem tingut tan a prop. És una frase que segurament no és meva però que me la vaig repetint tant i la vaig sentint tan sovint que ja no en tinc cap dubte.
Demà passat és la cadena humana. No la puc explicar ni tampoc inventar-me una ficció de les meves. No puc ni vull. La cadena serà real i sense miratges. Tots els que hi serem i també molts que no hi podran ser tenim un mateix anhel: la llibertat del nostre poble. Mai tan a prop. Ens posarem a la cadena i ens mirarem els uns als altres, mai tan a prop, pensarem. Quan sigui el moment, ens donarem les mans, mai tan a prop, ens direm. Ens les estrenyerem fort, malgrat suades per l’emoció, i mai tan a prop, ho veurem. Per uns segons tancarem els ulls i sentirem que tres mesos passen volant. 2014. S’ha acabat el mai tan a prop. Comença la nostra nova història.


El meu blog és el 116 i enllaça amb el 117 que és: 




9 comentaris:

  1. Molt i molt interessant aquest teu escrit ple de raó i de raons. Et faig saber que ja estem enllaçats per assolir aquest somni que com dius, no hem tingut mai tan a prop, ara hem de saber aprofitar-ho.

    Joan

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ho aprofitarem Joan, no en tinc cap dubte. Som molts i convençuts.

      Suprimeix
    2. Ho aprofitarem Joan, no en tinc cap dubte. Som molts i convençuts.

      Suprimeix
  2. Mai tan a prop, no se'ns pot escapar.

    Bona diada!!!

    ResponSuprimeix
  3. Has deixat un comentari per en Joan al meu blog. Ho arregles i jo l'esborro?

    ResponSuprimeix
  4. Aquests dies vaig una miga desorientada , de blog en blog i em paro quan n'hi ha algun que em crida l'atenció...
    Veig que tens un nivell literari, d'una gran volada...El meu és més d'estar per casa.
    Un cop passada la Via, amb un gran èxit de persones i de civisme, podem dir que el nostre somni va per bon camí, això sí, suposo que hi trobarem moltes pedres, però les haurem de vorejar( o saltar) si volem fer-lo realitat.
    Som-hi doncs!!!

    ResponSuprimeix
  5. crec que a molts s'ens han despertat sentiments qu'haviem mamat i que dormien dins nostre
    ara tots deperts lluitem per el nostre demà

    gracies per la teva aportació a la cadena de blogs

    ResponSuprimeix
  6. Moltes gràcies, Teresa, per participar...

    Ja he transmès el teu missatge a la Maria Roser, l'he rebut al mail i l'he trobat al blog de les Itineràncies compartit amb molta gent, a cada temporada diferent...

    M'alegra haver-te trobat... una abraçada

    ResponSuprimeix