Sembla
que el gran-gros-talòs Senyor de la Guerra, de color taronja, amb parlar de
monja, que té per cervell una esponja, ha convençut els xitxarel·los del món
occidental, del poc que en queda, d’augmentar el seu arsenal. Perquè l’amenaça
russa ens assetja, perquè ell aquí ja no vindrà a defensar-nos de res mai més
-dic jo que deu ser l’únic lloc on no anirà a posar la seva poteta pestilent-, perquè
l’hem deixat penjat en la seva guerra contra l’Iran, país que ben tranquil que
estava a casa seva, i que més tranquil estarà ara, econòmicament parlant, cobrant
un peatge amb el qual no comptava; ara que li hem dit que Groenlàndia no es
toca i que les seves bases al vell continent no serviran per disparar coets en
una guerra on s’ha posat ell solet.
Ara que els nostres dirigents havien
aconseguit donar algun “no” al capo major de la pirateria ianqui, ara van
Macron i Merz i es posen d’acord per seguir-li el corrent. Que consti que ja li
havien seguit abans la von der Leyen i el llepaculs secretari de l’OTAN, Mark
Rutte. O sigui que ara van i es rearmen en una mostra d’idolatria vers el capo
i d’inconsciència vers Putin. Sempre he pensat que Putin no hauria envaït
Ucraïna si l’OTAN hagués complert el seu pacte de no expansió cap a l’Est i
Rússia no s’hagués vist pràcticament encerclada per una organització de defensa
que considera enemiga. Si és veritat que ataquem quan ens sentim amenaçats, el
rearmament d’Europa no farà més que augmentar la sensació d’amenaça de Putin. Torno
als lloctinents del Senyor de la Guerra. Si les armes ens les fabriquem a
Europa, estarà content igual el gran-gros-talòs de color taronja amb parlar de
monja i cervell per esponja? O no és ben bé el rearmament el que el preocupa, sinó el negoci que li pot aportar?
Foto: El Mundo
En la meva joventut, temps de lluites i no
d’indiferències, dèiem que les armes sempre s’havien fabricat per a fer-les
servir. Doncs bé, senyores i senyors, caps d’estat, de la Unió Europea i de l’OTAN,
vostès que no representen per res ni el pensament ni el sentiment del poble que
els ha escollit, espero que quan arribi el dia de fer-les servir, es posin al
davant a donar exemple, arriscant la vida per tots, per comptes de fer el que fan
sempre: dirigir la guerra des dels seus búnquers, enviant a morir els que no hi
tenen res a dir i provocant la mort de milers i milers de civils innocents.
Que si vostès no n’han tingut prou, veient
la destrucció i la mort de Gaza, d’Ucraïna, del Líban i de l’Iran, els recordo
que en una guerra tots som vulnerables i susceptibles de perdre-ho tot, també
la vida. Pensin-s’ho bé abans de llençar-nos a tots a l’abisme amb les seves
irresponsabilitats!
Com van dir els Tres Tambors, en veu del Jordi Batiste, en la seva "cançó del noi dels cabells llargs" al 1965:
ResponElimina"Però mai no recordaran
el noi que és mort a la guerra,
a l'absurda guerra,
o a qualsevol guerra
que els homes s'inventen
perque hi morin els nois."
Han passat més de 65 anys i els ianquis (russos, israelians, etc.) segueixen fotent com a l'època del Vietnam, enviar joves a la mort.
Hola, Xavier! No sabia qui l'havia difós, però jo també la cantava amb els meus amics Kumbaià. No ha canviat res, sembla. L'espècie humana és ben imperfecta i que aquests imperialistes tinguin tant de poder encara ho fa més greu. Si almenys la resta dels mortals els sabéssim plantar cara, però no servim ni per això.
EliminaAbraçada i pau, no em cansaré de demanar-la.
Creieu que tenint fills o filles els permetrien anar a la guerra?
ResponEliminaTant els uns com els altres sempre juguen a soldadets des dels seus despatxos, això sí, sense embrutar-se les mans... o això creuen...
Aferradetes, nina!
I és clar que no! Se senten per damunt del bé i del mal, immunes a tot ells i els seus, i ni per un moment pensen que les tornes es poden canviar. Tant de bo! Tant de bo algun dia paguin pels seus crims tots tres! I que sigui abans que es carreguin el món.
EliminaAferradetes i pau, Paula!
A mi tampoc em cau gens bé en Trump, però no crec que això faci més bo a en Putin. Jo no hi estaria del tot d'acord a pintar-lo com algú que només es defensa de l'amenaça d'una expansió enemiga. Tant un com els altres es mouen només pels seus interessos, sovint espuris i sempre econòmics. A tots se'ls podia aplicar allò de "bona excusa té el malalt, pixa al llit i diu que sua" (tot i que a casa sempre hem dit "bona excusa té el malalt que la panxa li fa mal"), en Putin té l'excusa de l'OTAN per fer el que fa a Ucraïna i "occident" té l'excusa de Putin per augmentar la despesa en armes a costa de la despesa social (com és que sempre hi ha diners quan es tracta de fabricar bombes o salvar els bancs de la crisi, i mai n'hi ha per a millorar l'educació o la sanitat? Quin misteri, oi?). Però estic convençut que si aquestes "excuses" no existissin, en trobarien d'altres per fer exactament el mateix. I ben aviat, quan tots plegats aconsegueixin el seu objectiu de carregar-se qualsevol dret democràtic, ja no els en caldrà cap d'excusa.
ResponEliminaEn fi, fa massa calor per acalorar-nos encara més. Acabo dient que si hem d'esperar que aquests "senyors" es posin al davant per donar exemple en cas de guerra... ja podem esperar asseguts.
Una abraçada!
No, si tens tota la raó, Mc. Potser ho ha semblat, però jo no defensaré mai els invasors, ni russos, ni israelians ni americans. Putin no necessitava cap justificació per envair Ucraïna, però l'incompliment de l'OTAN li va anar de perles. Tots tres són uns energúmens, a quin més perillós. Quan veig Putin al seu palau luxós, enmig del seu govern acatant-lo, dient amb aquella tranquil·litat, que Ucraïna l'ataca, penso que aquest home no és humà, com si fos d'un altre planeta i es regís per unes altres normes. I Trump, tu dius que no és boig, però jo cada dia n'estic més convençuda; és un boig a qui el guia l'avarícia, però ja fa dies que el boig fa tombarelles; només espero que els americans caiguin de la perera i ho vegin. Pel que fa a Netanyahu, no tinc paraules; seixanta mil palestins, la majoria civils, morts durant la "guerra" i des que hi ha "pau" uns quants milers més. I encara diu que es defensa! Ja sé que em diràs que no existeix, però jo el voldria veure cremar al focardal de l'infern.
EliminaAbraçada i desig de pau, Mc!
Estic totalment d'acord amb el comentari d'en McAbeu. I per cabar-ho de rematar, copiaré la seva frase que ho resumeix tot: "Però estic convençut que si aquestes "excuses" no existissin, en trobarien d'altres per fer exactament el mateix. "
ResponEliminaI en trobarien d'altres, i si cal farien el mateix sense cap excusa, perquè són psicòpates que només pensen en el seu profit i en els seus guanys i la guerra, a ells, els en dona molts. I no els importa gens que elsnois morin a la guerra ni que les poblacions morint patint fam, sota les bombes o de quasevol altra manera. El seu objectiu és el seu guany i com a bons psicòpates que són, no "veuen" res més. I allò que veuen els semblen conseqüències inevitables. I ja els està bé.
Els mai no aniran a la guerra ni els seus fills tampoc. És trist, però és així.
Una abraçada, Teresa.
Anava a dir que són com bèsties, però les bèsties són molt millor que ells, Carme, si més no amb la pròpia espècie. Avarícia de terra, avarícia de diners, avarícia de poder i no veuen res més. Abans-d'ahir vaig sentir a RAC 1 que Trump havia fet una oferta: si algú volia llegir els seus tuits abans que ningú, podia fer una subscripció de cent mil dolars al mes. Vomitiu! Sembla que en els seus tuits super-intel·ligents hi podria haver informació privilegiada. Ja m'ho imagino: Farem la més gran guerra des de la segona guerra mundial, Destruirem una civilització mil·lenària, No necessito el dret internacional, jo soc l'àrbitre, Ara apujo els arancels, Espanya és un mal soci, Espanya és un bon soci, si no em doneu el Nobbel ja no he de fer la pau...
EliminaD'aquí a uns anys, espero, diran que hi va haver un període en què el món es va deixar dirigir per un boig. Penso sovint en la pel·lícula "Bienvenido Mr. Chance" on Peter Sellers és un no ningú, gairebé autista (amb tots els respectes) i arriba a president. No en recordo els detalls, però Trump me'l recorda en cada atzagaiada que fa, o sigui, cada dia.
Una abraçada, Carme, i pau fins on puguem estendre-la!
Això que escrius els hauria d'arribar d'alguna manera als qui et dirigeixes.
ResponEliminaHa passat una cosa molt curiosa, Helena, amb aquest post (no sé si a Blogger se li ha anat la pinça com a Trump). En quatre dies vaig superar les visites que tenen tots els altres en tota la vida. Però vaja! no crec que els hi arribi. I... que et penses que canviaria res? No els faria ni fred ni calor. Aquests governants de la Unió Europea no ens representen, diria que a cap dels seus votants, però ells són on són per servir els seus interessos, encara que els justifiquin dient que són els nostres.
EliminaUna abraçada i pau!
Aquesta calor ens farà parar bojos !.... a aquesta colla que dius, no els hi cal que en faci...ja venen de fàbrica ! ; (
ResponEliminaBona setmana i una abraçada, Tresa.... i pren-ho amb calma ; )
Sí, Artur! Abans de totes les onades, ja donaven mostres de ser-ho. I dir-ne bogeria és ser entre benèvol i ingenu, no? Però és que ho penso i no trobo cap explicació racional al que fan. Tinc unes ganes de veure'ls caure tots tres i que rodolin l'un cap a l'Atlàntic, l'altre cap al mar d'Azov i l'altre cap al mar Roig... I tots al fons, amb els territoris conquerits penjats al coll i que no puguin sortir mai més. Creus que la CIA llegirà això???
EliminaAbraçada, bon humor i pau, Artur!