VOSTÈS AL DAVANT, SENYORS!

 

                      

Sembla que el gran-gros-talòs Senyor de la Guerra, de color taronja, amb parlar de monja, que té per cervell una esponja, ha convençut els xitxarel·los del món occidental, del poc que en queda, d’augmentar el seu arsenal. Perquè l’amenaça russa ens assetja, perquè ell aquí ja no vindrà a defensar-nos de res mai més -dic jo que deu ser l’únic lloc on no anirà a posar la seva poteta pestilent-, perquè l’hem deixat penjat en la seva guerra contra l’Iran, país que ben tranquil que estava a casa seva, i que més tranquil estarà ara, econòmicament parlant, cobrant un peatge amb el qual no comptava; ara que li hem dit que Groenlàndia no es toca i que les seves bases al vell continent no serviran per disparar coets en una guerra on s’ha posat ell solet.

      Ara que els nostres dirigents havien aconseguit donar algun “no” al capo major de la pirateria ianqui, ara van Macron i Merz i es posen d’acord per seguir-li el corrent. Que consti que ja li havien seguit abans la von der Leyen i el llepaculs secretari de l’OTAN, Mark Rutte. O sigui que ara van i es rearmen en una mostra d’idolatria vers el capo i d’inconsciència vers Putin. Sempre he pensat que Putin no hauria envaït Ucraïna si l’OTAN hagués complert el seu pacte de no expansió cap a l’Est i Rússia no s’hagués vist pràcticament encerclada per una organització de defensa que considera enemiga. Si és veritat que ataquem quan ens sentim amenaçats, el rearmament d’Europa no farà més que augmentar la sensació d’amenaça de Putin. Torno als lloctinents del Senyor de la Guerra. Si les armes ens les fabriquem a Europa, estarà content igual el gran-gros-talòs de color taronja amb parlar de monja i cervell per esponja? O no és ben bé el rearmament el que el preocupa, sinó el negoci que li pot aportar?

                                Foto: El Mundo

      En la meva joventut, temps de lluites i no d’indiferències, dèiem que les armes sempre s’havien fabricat per a fer-les servir. Doncs bé, senyores i senyors, caps d’estat, de la Unió Europea i de l’OTAN, vostès que no representen per res ni el pensament ni el sentiment del poble que els ha escollit, espero que quan arribi el dia de fer-les servir, es posin al davant a donar exemple, arriscant la vida per tots, per comptes de fer el que fan sempre: dirigir la guerra des dels seus búnquers, enviant a morir els que no hi tenen res a dir i provocant la mort de milers i milers de civils innocents.

      Que si vostès no n’han tingut prou, veient la destrucció i la mort de Gaza, d’Ucraïna, del Líban i de l’Iran, els recordo que en una guerra tots som vulnerables i susceptibles de perdre-ho tot, també la vida. Pensin-s’ho bé abans de llençar-nos a tots a l’abisme amb les seves irresponsabilitats!