Segurament
dec ser de les poques persones que dinen i sopen amb el Telenotícies. La
majoria de gent amb qui en parlo s’assabenten del que passa a través de les xarxes o
per altres mitjans i suposo que no ho fan a l’hora de menjar.
Total, que ja fa temps que no se’m posa bé
el que menjo i jo anant provant de treure elements dels meus àpats a veure si
ho encerto i resulta que el que no se’m posa bé no ho tinc al plat, sinó a
l’altra banda de la taula.
Aquí un exemple del Telenotícies Vespre de
fa pocs dies.
1. Cauen a Veneçuela les esperances de trobar ningú amb vida
sota les runes dels edificis ensorrats. Sense comentaris. És tan
mala notícia com per deixar de menjar a la primera cullerada.
2. Aznar esmena la plana a Feijoo, dient que no ha de pactar
amb els nacionalistes catalans, que som el diable. Que el
que s’ha de fer és un front nacionalista espanyol contra el PSOE. Si no fos
perquè sé del cert que el que apareix a la pantalla és la mòmia vivent d’Aznar,
moguda amb IA, diria que és una bona notícia que una crida a les dretes comenci
dividint-les.
3. Impuls a la gigafactoria de IA de Mora la Nova i si
guanya “ens” arribaran cinc mil milions d’euros
Sembla una bona notícia, però els detractors parlen
d’impacte ambiental. Diria, diria que tractant-se de IA el veritable impacte
encara no el coneix ningú. I davant del dubte, no m’estranyaria gens que
guanyés la “nostra” proposta.
4. A Lleida un accident d’autocar deixa 44 ferits, 5 de
crítics. Sens dubte, molt mala notícia, però n’han de parlar a
cada Telenotícies? Tot i que per una vegada que no parlen del que passa a Barcelona, no m'hauria de queixar.
5. Cisma a l’Església Catòlica. Els
lefebvrians tiren pel dret i el Sant Pare els ha excomunicat. I jo que
havia posat les meves esperances en que érem molts els que seguíem el missatge
del Papa! Doncs mira, ja som sis-cents mil menys.
6. Moren dos cantants mítics: Manuel
Arjona del grup Locomia, i Victor Willis del grup Village People. Que
cremin a l’infern, deuen dir els homòfobs, per haver fet tant de
mal als joves i al món sencer. En pau descansin, dic jo; només pel valor que
van tenir en el seu moment, es mereixen descansar en pau.
7. Trump va guanyar dos mil dos-cents milions de dòlars en
el primer any del seu segon mandat a la Casablanca. Amb
tot el que ha arribat a fer aquest boig, considero que aquesta no és la pitjor
notícia que ens podrien donar sobre ell. La pitjor notícia és que faci el que
faci, per greu, delictiu, escandalós, irresponsable i ridícul que sigui, ningú dels que li
podrien parar els peus, no ho faci.
8. Anglaterra guanya al Congo en el Mundial.
N’estic de contenta, per tant bona notícia... No us ho podeu imaginar.
9. El TOUR costarà als catalans deu milions d’euros. I diuen que el benefici multiplicarà aquesta xifra per dotze: cent vint
milions repartits entre hotels, restaurants i visibilitat del país a tot el
món. Voleu dir que no ens estan veient massa ja?
10.
Dos milions
dues-centes mil persones veuen TV3 cada dia i el Cruanyes ens en
dona les gràcies emocionat. I encara més: el Telenotícies Vespre acumula un
milió dos-cents mil espectadors. Ah, doncs no! Encara hi ha molta gent que veu
el Telenotícies vespre. No sé si també deuen tenir problemes de digestió com jo.
És clar que sempre es pot sopar a una altra hora. Ostres! No se m’havia
ocorregut.
11.
Nova onada de calor
en els propers dies. Nooooooo! Tenia l’esperança que almenys la
Gemma Puig em donaria una bona notícia.
Jo miro
de trobar-li la punta a tot, això no és nou. I qui diu la punta, diu la bona
notícia dins de la mala i la mala notícia dins de la bona i la gràcia on no
n’hi ha gens, el color on només hi ha negre i el negre on ens ho volen fer
veure blanc. Però la realitat és la que és i deixant de banda les meves
especulacions i ganes de portar la contrària, no trobeu que ja fa un temps que
el Telenotícies s’ha convertit en una crònica de successos, a quin més terrible?
La
mama sordeja, sordeja molt i, sovint, mirant el Telenotícies, em pregunta què han
dit, què ha passat, què és i a mi em venen ganes d’enganyar-la. Ja sé que no
tinc perdó de Déu de dir això, però a vegades voldria ser sorda com ella. El
meu pare també sordejava. Segur que jo igualment acabaré sordejant abans que
arribem a l’era de les bones notícies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada