Segurament
dec ser de les poques persones que dinen i sopen amb el Telenotícies. La
majoria de gent amb qui en parlo s’assabenten del que passa a través de les xarxes o
per altres mitjans i suposo que no ho fan a l’hora de menjar.
Total, que ja fa temps que no se’m posa bé
el que menjo i jo anant provant de treure elements dels meus àpats a veure si
ho encerto i resulta que el que no se’m posa bé no ho tinc al plat, sinó a
l’altra banda de la taula.
Aquí un exemple del Telenotícies Vespre de
fa pocs dies.
1. Cauen a Veneçuela les esperances de trobar ningú amb vida
sota les runes dels edificis ensorrats. Sense comentaris. És tan
mala notícia com per deixar de menjar a la primera cullerada.
2. Aznar esmena la plana a Feijoo, dient que no ha de pactar
amb els nacionalistes catalans, que som el diable. Que el
que s’ha de fer és un front nacionalista espanyol contra el PSOE. Si no fos
perquè sé del cert que el que apareix a la pantalla és la mòmia vivent d’Aznar,
moguda amb IA, diria que és una bona notícia que una crida a les dretes comenci
dividint-les.
3. Impuls a la gigafactoria de IA de Mora la Nova i si
guanya “ens” arribaran cinc mil milions d’euros
Sembla una bona notícia, però els detractors parlen
d’impacte ambiental. Diria, diria que tractant-se de IA el veritable impacte
encara no el coneix ningú. I davant del dubte, no m’estranyaria gens que
guanyés la “nostra” proposta.
4. A Lleida un accident d’autocar deixa 44 ferits, 5 de
crítics. Sens dubte, molt mala notícia, però n’han de parlar a
cada Telenotícies? Tot i que per una vegada que no parlen del que passa a Barcelona, no m'hauria de queixar.
5. Cisma a l’Església Catòlica. Els
lefebvrians tiren pel dret i el Sant Pare els ha excomunicat. I jo que
havia posat les meves esperances en que érem molts els que seguíem el missatge
del Papa! Doncs mira, ja som sis-cents mil menys.
6. Moren dos cantants mítics: Manuel
Arjona del grup Locomia, i Victor Willis del grup Village People. Que
cremin a l’infern, deuen dir els homòfobs, per haver fet tant de
mal als joves i al món sencer. En pau descansin, dic jo; només pel valor que
van tenir en el seu moment, es mereixen descansar en pau.
7. Trump va guanyar dos mil dos-cents milions de dòlars en
el primer any del seu segon mandat a la Casablanca. Amb
tot el que ha arribat a fer aquest boig, considero que aquesta no és la pitjor
notícia que ens podrien donar sobre ell. La pitjor notícia és que faci el que
faci, per greu, delictiu, escandalós, irresponsable i ridícul que sigui, ningú dels que li
podrien parar els peus, no ho faci.
8. Anglaterra guanya al Congo en el Mundial.
N’estic de contenta, per tant bona notícia... No us ho podeu imaginar.
9. El TOUR costarà als catalans deu milions d’euros. I diuen que el benefici multiplicarà aquesta xifra per dotze: cent vint
milions repartits entre hotels, restaurants i visibilitat del país a tot el
món. Voleu dir que no ens estan veient massa ja?
10.
Dos milions
dues-centes mil persones veuen TV3 cada dia i el Cruanyes ens en
dona les gràcies emocionat. I encara més: el Telenotícies Vespre acumula un
milió dos-cents mil espectadors. Ah, doncs no! Encara hi ha molta gent que veu
el Telenotícies vespre. No sé si també deuen tenir problemes de digestió com jo.
És clar que sempre es pot sopar a una altra hora. Ostres! No se m’havia
ocorregut.
11.
Nova onada de calor
en els propers dies. Nooooooo! Tenia l’esperança que almenys la
Gemma Puig em donaria una bona notícia.
Jo miro
de trobar-li la punta a tot, això no és nou. I qui diu la punta, diu la bona
notícia dins de la mala i la mala notícia dins de la bona i la gràcia on no
n’hi ha gens, el color on només hi ha negre i el negre on ens ho volen fer
veure blanc. Però la realitat és la que és i deixant de banda les meves
especulacions i ganes de portar la contrària, no trobeu que ja fa un temps que
el Telenotícies s’ha convertit en una crònica de successos, a quin més terrible?
La
mama sordeja, sordeja molt i, sovint, mirant el Telenotícies, em pregunta què han
dit, què ha passat, què és i a mi em venen ganes d’enganyar-la. Ja sé que no
tinc perdó de Déu de dir això, però a vegades voldria ser sorda com ella. El
meu pare també sordejava. Segur que jo igualment acabaré sordejant abans que
arribem a l’era de les bones notícies.
Vivim rodejats de males notícies i els telenotícies les han d'explicar. Si les obviessin per explicar-ne majoritàriament de bones ens queixaríem, amb raó, que ens amaguen la realitat. I no és que no n'hi hagi de bones notícies, però les desgràcies sempre són més grosses. La notícia és que un avió s'estavelli, no que cent mil volin sense problemes.
ResponEliminaAra bé, també és veritat que aquest excés de negativitat acaba provocant una mena de saturació que a tu t'espatlla els àpats i que a altres, entre els que em compto, de vegades ens fa canviar de canal un cop vist el sumari inicial d'alguns TN. No és desinterès o no voler estar informat, és més aviat instint d'autoprotecció.
Abraçades.
PS: Coincideixo amb les teves prevencions quan ens parlen de pluges de milions. En esdeveniments com el Tour, els càlculs de "beneficis per a la societat" estan sempre sobrevalorats i no es compleixen mai. En el cas de la gigafactoria de la IA, si fa no fa igual. En altres llocs, aquestes instal·lacions han comportat un gran consum de recursos locals, però molt pocs beneficis tangibles a les comunitats que els acullen.
PS2: L'espectacle dels drons a Tarragona jo diria que sí que va sortir al telenotícies... devia ser al TN Comarques. ;-)
Doncs sí! o hauràs de canviar l'hora dels àpats o has de fer com jo, mirar coses més agradables. Si fa no fa, tots acabem assabentant-nos de tot, sigui per altres medis o de tant repetir-ho, però almenys fas la digestió com toca. ;-)
ResponEliminaRecordo que quan van posar a l'abast el comandament a distància, renyava al meu fill perquè no s'estava quiet i ara sóc jo que ho faig, perquè a tots els canals repeteixen les mateixes coses dolentes, està clar que les bones no venen.
Aferradetes!
Et confesso que també jo faig el mateix a l'hora de sopar o dinar... miro el TN !.
ResponEliminaPerò et vull donar una alegria!!.... et porto una notícia d'última hora que penso et farà somriure i fora les males cares i les males notícies, d'acord ?!, Aquí te la deixo :
"Notícia cultural d’última hora.
El darrer cap de setmana ha estat presentada l’última novel·la de la reconeguda autora Teresa Duch i que porta per títol «L’Amagatall».
Amb un gran desplegament de mitjans de premsa i audiovisuals, la escriptora ha rebut al públic assistent al acte amb molt d’agraïment i ben satisfeta i ha ofert un bon gelat de gustos exòtics a cadascun d’elles i ells per refrescar-se una mica de les altes temperatures que sofrim aquest dies i també per salvaguardar una mica l’economia dels propietaris del local, que no volen gastar massa en aire condicionat.
El llibre ve pulcrament presentat en una edició de tapa tova i fàcilment portable a la mà, a la bossa, a la motxilla, a la butxaca del abric , però millor que no sigui al estiu !.
La editorial és la habitual, «Terra Ignota» i en la contraportada i trobem una breu, però senzilla i efectiva biografia de la escriptora nascuda a Vimbodí , amb una petita i ben alegre foto de perfil seva i a on recull alguns del títols ja publicats anteriorment en la seva , ja llarga itinerància en el món literari.
La història que en explica en el actual llibre, podem dir que és una forma novel·lada de la història familiar, potser un tant autobiogràfica en algun dels passatges i en el que anem descobrint les alegries i desgràcies per las que van travessant les diferents generacions , tot seguint el fil de cada generació des de els anys 1700 fins a un possible futur. En aquest camí anem descobrint trobades amb personatges sorprenents i que, en alguna vegada ens deixa bocabadats, com en el cas de «Forrest Gump» !. També hi anem trobant delicades i ben trobades «picadetes d’ull» a les seves obres anteriors que juguen amb el guió de la història o també van apareixent les preocupacions personals per la maldat, el feminisme, la política.... que tant giren pel cap de l’autora.
Ara, no desxifrarem aquí tota la història ni farem cap «espòiler»... que la Teresa Duch i la editorial, prefereixen que llegiu per vosaltres mateixos i que trobareu molt interessant.... i no espereu a que surti la pel·lícula , perquè no està pas previst !. Toca llegir !.
I com és habitual, ara passarem a pesar el llibre en qüestió.... mmm! ... 450 grams !.
El llibre té 336 pàgines, comptant la dels agraïments i una més en blanc , per si la voleu fer servir per alguna dedicatòria i el preu és de 18 euros. Així que el preu final per pàgina és de.... ai!, ja m’he equivocat...és al revès !.... ara si !, son 0,053 cèntims d’euro, regalat !!...si us gasteu més en un esmorzar, ho veieu !
Així que ja ho sabeu, aquest estiu , a la platja o ala piscina... toca llegir «L’Amagatall» de la Teresa Duch Dolcet. Bon estiu !!.
Sergi Palmies.
TV3 o 3CAT.
Balcó de casa meva."
Jo no poso mai la tele ni per mal de morir. Ni sopant ni sense sopar. Els diaris digitals i les xarxes em situen una mica en el món on vivim. No gaire, perquè ja en tinc ben bé prou de tot plegat.
ResponEliminaI suposo queno soc pas l'única, però hi ha moltes notícies que fan tan de fàstic que ja no les vull ni saber. No canvirà res, tant si els sé com si no. M'estic tornant molt passota.
Una abraçada, Teresa!
I pel que fa a la calor, prou que ens la trobem, no cal que ens la facin augmentar cada cinc cminuts recordant-nos-la...
Coincideixo amb tu, Tresa. Em miro el telenoticies Vespre, malgrat el Trump, l'Aznar, el Feijo i tots els seus escàndols. Veure'ls en acció ens dona la pista del que no hem de ser.
ResponEliminaAixò sí, quan fan els esports, poso la tele muda i aprofito per fer el que sigui. No suporto ni el mundial, ni el tour de França.