dimarts, 14 d’abril del 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 31


                                              

Avui he canviat l’horari d’anar a comprar. Amb la intenció de trobar menys gent, sortia massa tard i acabàvem dinant a una deshora. Hi he notat alguna diferència. Més cotxes, fins al punt d’haver de cedir el pas en alguna rotonda. Eren les dotze; no crec que ningú entrés o sortís de treballar a aquella hora, però bé, s’ha obert la veda i els que no estaven conscienciats, que ja no ho estaran mai, tenen una excusa més per sortir. Respecte als vianants, poca variació. Una persona en dues parades diferents de bus i la cua per entrar a la fruiteria, una mica més llarga. Exactament set persones al meu davant que, a metre i mig de distància, gairebé arribàvem a la Rambla Vella. La gent espera dòcilment, sense queixar-se, quasi tothom amb la seva mascareta. Penso en quan treballava al banc i alguns clients s’impacientaven tant que quan els tocava, li deien quatre coses a l’empleat. Eren uns altres temps, els bancs eren l’enemic públic número u i amb els de la trinxera tothom s’hi atrevia. No tothom, ho dic malament, eren quatre gats, però ja t’havien amargat el dia i tenies la sensació que la majoria pensaven com ells. Quan torni la vida normal potser la gent estarà més tranquil·la, però suposo que de mal educats n’hi seguirà havent.
Mentre esperava, he vist a l’altre costat de carrer una dona sense mascareta que netejava l’entrada d’un establiment. Ha deixat el pal de fregar un moment per mocar-se. Portava una bona galipàndria perquè anava estirant mocadors del paquetet, es mocava sorollosament i els llençava a la paperera penjada a la paret. També tossia amb grans escarafalls sense tapar-se la boca. Estava ben bé a cinc metres, però m’he girat cap a l’altre costat. No fos cas que algun dels seus virus airejats tan lliurement passés volant i ensopegués amb la meva cara. Em sembla que si ensopega amb el clatell no és tan perillós. Quan he tornat a mirar, seguia amb la seva eina, que emprava de baieta i també d’escombra per totes les brosses que es trobava al fregar; les llençava al mig del carrer aixecant la baieta ben bé mig metre. Vaja! Un autèntic exemple del que cada dia ens recorden que no hem de fer.
Què en quedarà de les nostres aprensions i de les nostres mesures higièniques extremes quan torni ―em repeteixo, que torni, que torni!― la vida normal? Una anècdota com aquesta quedarà només en anècdota o ens haurem tornat uns obsessius de la desinfecció, la profilaxi i la higiene pròpia i aliena? El meu pare era un autèntic maniàtic de rentar-se les mans. Si encara hi fos, segur que diria: “Ho veieu? Ja us ho deia!”. Potser des d’allà on és, ara mateix, enutjat i amoïnat pels seus, es posa les mans al cap: “Us havia avisat! És que no foteu cas de res, hòstia!”




 Darreres dades publicades de COVID19 a Catalunya:


    
CONTAGIATS TOTALS   
 CONTAGIATS SANITARIS
GREUS
MORTS
ALTES
15-03-20
DIA 1
903

52
12
3
16-03-20         
DIA 2
1394

74
18
?
17-03-20
DIA 3
1866

65
41
?
18-03-20
DIA 4
2702

92
55
?
19-03-20
DIA 5
3270

98
82
82
20-03-20
DIA 6
4203
600
312
122
150
21-03-20
DIA 7
4700

479
191
180
22-03-20
DIA 8
5400

?
?
600
23-03-20
DIA 9
5925
?
551
245
?
24-03-20
DIA 10
7864
1346
?
339
?
25-03-20
DIA 11
9937
1524
781
516
1274
26-03-20
DIA 12
11500
1996
1021
672
1697
27-03-20
DIA 13
12940
2248
1187
880
2384
28-03-20
DIA 14
14263
?
?
1070
3106
29-03-20
DIA 15 
?
?
?
?
?
30-03-20
DIA 16
16157
?
1512
1410
4125
31-03-20
DIA 17
18773
?
?
1672
4966
01-04-20
DIA 18
19991
?
?
1841
5701
02-04-20
DIA 19
21804
?
?
2093
6917
03-04-20
DIA 20
23460
?
?
2335
7849
04-04-20
DIA 21
24734
?
?
2508
8635
05-04-20
DIA 22
?
?
?
?
?
06-04-20
DIA 23
26824
?
?
2760
9528
07-04-20
DIA 24
28323
?
2391
2908
10738
08-04-20
DIA 25
29647
4603
2442
3041
12250
09-04-20
DIA 26
31043
?
?
3148
13063
10-04-20
DIA 27
31727
?
?
3231
13513
11-04-20
DIA 28
32984
?
?
3331
14298
12-04-20
DIA 29
?
?
?
?
?
13-04-20
DIA 30
34726
?
?
3538
15602
14-04-20
DIA 31
35197
5504

3666
15967




5 comentaris:

  1. Ens rentem les mans incomptables vegades cada dia.
    Avui ho faré més vegades per fer encara més cas al teu pare.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Xavier, jo crec que la generació dels nostres pares per algun motiu que desconec era especialment curosa en aquesta pràctica. Potser sabien alguna cosa que no està escrita enlloc però que s'havia anat transmetent, no?

      Elimina
  2. Quina raó que té el teu pare ! hehehe...a fer-li cas, eh !
    Salut :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi penso molt aquests dies, Artur. Suposo que és inevitable amb el consell que ens donen constantment per tot arreu.
      Salut!

      Elimina
  3. Tens raó. Teresa, crec que ens hem tornat més educats ens les cues que hem de fer, m'hi has fet fixat i justament penso en la cua de la fruiteria (la que vaig jo, està a Ramon i Cajal).
    Amb el teu pare DEP, totalment d'acord, més d'un deu pensar que sóc una pesada xq sempre estava a sobre en lo de rentarnos les mans. No cal diu que ara ja no cal que sigui jo la que estigui avisant sempre, per la tele ens ho repeteixen infinitat de vegades.

    ResponElimina