dijous, 30 d’abril del 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 47


                            
Començo a tenir dubtes de si parlar en passat perfecte o en present continu, respecte al confinament, però com que soc optimista ―que no vol dir imprudent―, adoptaré la primera forma i per comptes de dir, com fins ara “estem aprenent” diré “hem après”. Així doncs, hem aprés a controlar la impaciència aquests dies de confinament, que no és ben bé el mateix que tenir paciència, per altra banda molt properes una de l’altra. A banda de la resta d’aprenentatges que mai ens hauríem cregut capaços de fer, el de tenir a ratlla la impaciència, penso jo que ha tingut un entrenament continu.
D’entrada la impaciència per tornar a fer tot allò que ens agradava i que ens estava prohibit, que per cadascú de nosaltres deu ser diferent. Per mi particularment, per exemple, anar al cinema, al teatre, anar a dinar o a sopar amb amics, anar al poble, veure l’Elna i els meus fills... Però hi ha coses que segur que tots les hem trobat a faltar: sortir amb els amics i fer-la petar, cara a cara, sense pantalles pel mig ―i que consti que els hem d’estar agraïts, a les pantalles― deu ser un dels grans records i grans desitjos que compartim tots. També abraçar-nos amb la família, els amics, les persones estimades. Ambdues coses formen part del conjunt de situacions i gestos quotidians, als que no donàvem importància fins que ens han estat prohibits. És la seva privació el que ha fet que els trobéssim  a faltar. En general, ja no hem tingut ocasió de veure’ns perquè els que ens hem pogut confinar hem sortit al carrer el mínim imprescindible, però en el cas de trobar-nos per casualitat ens hem hagut de saludar de lluny i mirar-nos als ulls per dir-nos sense paraules que sí, però que no, que millor mantenir les distàncies per no haver-ho de lamentar després.



També hem hagut de controlar la impaciència quan, quinzena rere quinzena, ens han anat allargant el confinament. I ens hi hem resignat! No hi deu haver res que predisposi tant l’ésser humà a resignar-se com l’amenaça de morir, en aquest cas, d’emmalaltir i morir. Exagero? No ho crec. Ningú sabia si li podia tocar i davant del dubte no hi ha impaciència que valgui.
Només espero que ara que ho anem deixant enrere ―aquí no puc dir, encara, “ho hem deixat”―, la impaciència no ens la jugui i haguem de tornar a començar.

Darreres dades publicades de COVID19 a Catalunya:


    
CONTAGIATS TOTALS   
 CONTAGIATS SANITARIS
GREUS
MORTS
ALTES
15-03-20
DIA 1
903

52
12
3
16-03-20         
DIA 2
1394

74
18
?
17-03-20
DIA 3
1866

65
41
?
18-03-20
DIA 4
2702

92
55
?
19-03-20
DIA 5
3270

98
82
82
20-03-20
DIA 6
4203
600
312
122
150
21-03-20
DIA 7
4700

479
191
180
22-03-20
DIA 8
5400

?
?
600
23-03-20
DIA 9
5925
?
551
245
?
24-03-20
DIA 10
7864
1346
?
339
?
25-03-20
DIA 11
9937
1524
781
516
1274
26-03-20
DIA 12
11500
1996
1021
672
1697
27-03-20
DIA 13
12940
2248
1187
880
2384
28-03-20
DIA 14
14263
?
?
1070
3106
29-03-20
DIA 15 
?
?
?
?
?
30-03-20
DIA 16
16157
?
1512
1410
4125
31-03-20
DIA 17
18773
?
?
1672
4966
01-04-20
DIA 18
19991
?
?
1841
5701
02-04-20
DIA 19
21804
?
?
2093
6917
03-04-20
DIA 20
23460
?
?
2335
7849
04-04-20
DIA 21
24734
?
?
2508
8635
05-04-20
DIA 22
?
?
?
?
?
06-04-20
DIA 23
26824
?
?
2760
9528
07-04-20
DIA 24
28323
?
2391
2908
10738
08-04-20
DIA 25
29647
4603
2442
3041
12250
09-04-20
DIA 26
31043
?
?
3148
13063
10-04-20
DIA 27
31727
?
?
3231
13513
11-04-20
DIA 28
32984
?
?
3331
14298
12-04-20
DIA 29
?
?
?
?
?
13-04-20
DIA 30
34726
?
?
3538
15602
14-04-20
DIA 31
35197
5504
?
3666
15967
15-04-20
DIA 32
36505
?
?
3756
16651
16-04-20
DIA 33
39375
5712
1307
7097
17297
17-04-20
DIA 34
39736
?
?
7576
18724
18-04-20
DIA 35
40988
?
?
7881
19088
19-04-20
DIA 36
?
?
?
?
?
20-04-20
DIA 37
42610
?
?
8273
20881
21-04-20
DIA 38
43695
?
?
8441
22417
22-04-20
DIA 39
44793
?
?
8845
23891
23-04-20
DIA 40
45875
?
?
9050
24787
24-04-20
DIA 41
46629
?
?
9186
25984
25-04-20
DIA 42
47633
?
?
9492
27075
26-04-20
DIA 43
?
?
?
?
?
27-04-20
DIA 44
49088
?
?
9764
27849
28-04-20
DIA 45
50162
?
?
9923
28934
29-04-20
DIA 46
51672
?
?
10073
29574
30-04-20
DIA 47
54324
?
?
10211
30190





8 comentaris:

  1. Jo em sembla que diria "estem aprenent" perquè no tinc molt clar que ho tingui assolit...El problema són els que no n'estan aprenent i ens poden donar algun disgust, quanta gent intentarà anar a la segon residència? JO enlloc d'una multa els trauria tots els punts i que estiguessin una bona temporada sense cotxe...O els "obligaria a fer de voluntaris" en algun centre de salut, segur que s'ho pensarien dues vegades.
    Petonets, Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí ni parlar-ne del que han fet a Suècia, Roser. Apel·lar a la responsabilitat i protegir-se sense confinar, ni aturar res. Si obligant passa el que passa...
      Petonets!

      Elimina
  2. Estem aprenent moltes coses, però no tots les aprenem igual i encara ens en quedaran moltes per aprendre. Jo crec que ja ha començat a desmadrar-se la cosa. Veig molt transit i mass gentv pel carrer.

    Paciència per tot el que ens queda i per no poder fer res amb els que no la tenen i posen en risc les vides de la gent!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que molta gent confon el deixar sortir unes hores amb el desconfinament, Carme. Si no, no m'ho explico. Amb els dies que portem reclosos, els ve d'una setmana?

      Elimina
  3. El problema són les persones que no respecten distàncies prudencials, que toquen objectes sense guants, que entren a comerços sense mascareta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sort, penso que la majoria ho respecten, Xavier, però sí, vas veient gent que se t'atansen com si no passés res i que ni guants ni mascareta. Però trobo que ara que la gent es llenci al carrer... les conseqüències poden ser terribles.

      Elimina
  4. Avui no em sento identificat amb el teu escrit. Si no hi ha novetat, la setmana vinent tornaré a la feina i no estic gens impacient per desplaçar-me cada dia en transport públic i interactuar diàriament amb gent, que mira que són macos, però que ara els veig com empestats. La crisi aquesta a mi m'ha tornat més asocial.

    ResponElimina
  5. Crec que l'associalització ens afectarà a tots, XeXu. I, evidentment, a mi tampoc no em faria cap gràcia. A la ciutat esteu més perjudicats amb aquesta crisi perquè sou molts i la distància és molt més difícil de mantenir. Però tu no tens ganes de recuperar la vida (la bona vida d'abans)? Veure els amics, xerrar-hi i relaxar-te? Jo sí, la veritat.

    ResponElimina