Ja sé
que la meva opinió és parcial i subjectiva, però no puc evitar escoltar amb
molta més atenció els dirigents de Catalunya que els d’Espanya. Pot ser perquè
m’afecta més directament? Pot ser, però penso que hi fa molt el to que empren
quan se’ns adrecen en els discursos i en les rodes de premsa.
Tot i
que en la crisi del COVID19, qui més qui menys va a les palpentes i tot, i a
tot arreu, sembla que sigui un assaig-error continu, la manera de comunicar és
cabdal en una situació d’emergència com aquesta. Jo el missatge que transmet el
president Torra i els tres consellers que comanden la crisi el trobo més
contundent i em dona més seguretat que les explicacions indissimuladament llegides
del ministre Illa i els llarguíssims discursos monocords del president Sánchez.
Encara que el president espanyol parli de diners, inversions i ajudes no
aconsegueix interessar-me. No hi puc fer més! Podria ser que des de l’anunci
dels dos-cents mil milions d’euros anunciats a bombo i plateret que, en
realitat, per l’Estat només representa una despesa de disset mil milions, no m’acabés
de refiar del que diu i promet. Però crec que no, que és el to monòton amb què
parla. Potser per poder convèncer, has de creure en el que dius i jo a ell no
el veig creient-s’ho. I és que moltes vegades l’expressió traeix el discurs per
molt après que el tinguis.
Aquest
matí m’ha arribat per WhatsApp el vídeo del discurs de la reina Elizabeth II d’Anglaterra,
adreçat als britànics amb motiu del coronavirus. Estava subtitulat en anglès i
he intentat llegir-lo, però els títols anaven massa de pressa per mi i no
donava l’abast. Així que quan s’ha acabat l’he tornat a posar i llavors m’he
adonat que passant dels títols i mirant i escoltant la reina, la seva
expressió, el seu capteniment i veient les imatges intercalades dels autèntics
herois d’aquesta crisi, es captava perfectament el sentit i la intenció del
missatge.
L’empatia,
el sentiment i la serenitat sincera que volia transmetre m’han fet pensar en el
rei d’Espanya i comparar-ne els discursos. El de Felip VI fa unes setmanes va
ser amb banderes, crides a la unitat del gran país que és Espanya i una primera
persona del plural apel·lant a la responsabilitat de tots, que a mi m’ofèn. M’ofèn
precisament perquè ve d’ell, que té el ronyó tan cobert i que ha estat incapaç
de fer cap gest pels que, econòmicament, estan patint i patiran. No sé si els
reis es preocupen pels seus súbdits, però a mi m’ha semblat que el seu discurs,
sense cap empatia, ni simpatia, bicolor i també monocord, idèntic en interès als
que fa cada any per Nadal, al costat del de la reina d’Anglaterra, que fins i
tot a mi que no soc monàrquica m’ha arribat, és un zero a l’esquerra. Potser hi
hauria de posar l’entusiasme que va posar en el del “A por ellos!” del 3
d’octubre de 2017, ves!
Val la pena "escoltar-lo" i observar
Darreres
dades publicades de COVID19 a Catalunya:
Em passa com a tu. Quan veig la consellera de Salut, l'Honorable Senyora Alba Vergés l'escolto amb atenció. (sempre que la seva intervenció no sigui gaire llarga.
ResponEliminaSi surt el ministre Salvador Illa, apago la tv.
A mi em passa amb Pedro Sánchez, Xavier. Intento escoltar-me'l, però quan me n'adono ja m'he distret i acabo apagant la tele.
EliminaL'Alba Vergés és maca per fora i per dins, té una veu molt dolça.
ResponEliminaHelena, jo per aquests tres consellers no en donava un duro abans de la crisi. No els veia gaire capaços de res. I ara em trec el barret de tan bé com ho fan i de la capacitat de comunicació que tenen.
EliminaTens raó, jo trobo que la reina d'Anglaterra és molt més expressiva que el Sánchez, no us recorda algú???
ResponEliminaPetonets, Teresa.
Doncs ara mateix... no ho sé. A qui, Roser? Em deixes intrigada.
ResponEliminaAhir em vaig quedar mirant una peli i no t'havia llegit. Però jo us vull dir que, si puc, no em perdo ni un dia la intervenció dels tres consellers.....em trec el barret. En canvi la roda de premsa dels militars i ministres de Madrid no me l'empaso cap mes dia,sobretot, el ministre Illa, que a diferència de la consellera Verges, no aclareix mai res.
ResponEliminaBé estem apanyats amb els del Gobierno d'Espanya...Com diu el conseller Buc.
Sí, fa gràcia aquesta manera que ho diu. Des d'allà segur que es pensen que és una deferència per no canviar-los l'idioma del càrrec, però jo ho veig una mica foteta. El més fotut, Roser, és que estem a les seves mans.
EliminaJo soc tan parcial com tu.
ResponEliminaLa veritat es que no escolto ningú. Només llegeixo allò que han dit. Però l'efecte és el mateix.
Doncs, no ho sé si és el mateix, Carme, perquè l'entonació i l'expressió hi fan molt, trobo. Però vaja! quan no es diu gaire res, és igual l'expressió que hi posin.
Elimina