Darrerament
sento parlar molt de la gran ―i la que
més i la millor― capacitat d’adaptació dels humans al canvi. I a mi em venen
ganes de riure pensant en els dinosaures que es van adaptar durant cent
seixanta milions d’anys, enfront dels nostres escarransits quatre milions. Crec
que ells també farien grans rialles. Ja veig el diplodocus trencant-se de
riure, movent cua i coll i sense posar en risc la seva còrpora de setze mil
quilos. És veritat que al final es van extingir, però no està clar si va ser
només per l’acció d’un meteorit. I si va ser per un virus?
 |
| El trobeu més o menys agressiu que l'espècie humana? |
Nosaltres els
humans, sempre amb aquests aires de superioritat i aquesta petulància tan
desagradable! I és clar que ens adaptem! Quin remei no ens queda! Només en els
darrers cent anys ens hem adaptat a la guerra, a la post-guerra, a les vaques
magres, a l’abundància, a la crisi econòmica i social i ara, a la pandèmia. Que
consti que la resposta actual és molt satisfactòria, no li trec mèrit, pas. Ja
sé que també ens podríem tirar pel balcó, o trencar uns quants plats cada dia,
o sortir a la terrassa i cridar com energúmens, però, com deia ahir, millor
agafar-s’ho bé i harmonitzar cos i ment amb la nova situació.
Vaig llegir fa
molt temps, no recordo on, que la intel·ligència d’un individu es mesura per la
seva adaptació als canvis. Com més ràpidament s’adapta, més intel·ligent
demostra ser.
Doncs, apa, que
venen quinze dies més de confinament! Siguem intel·ligents i adaptem-nos al
canvi, tot i que... canvi? En aquest cas només és una continuació, més del
mateix, i espera’t que no s’ha acabat! Si encara no ens havíem adaptat, ara en
tenim una altra oportunitat.
Per cert, fins fa
dos dies no em vaig assabentar de què anava la famosa frase de Bruce Lee, Be
water, my friend! = Sigues aigua, amic meu!, o sigui adapta’t al context i
a les circumstàncies de cada moment perquè la vida és canvi. Ja ho va dir
Heràclit d’Efes fa 2500 anys. Passa que potser no ho va dir tan clar i fins ara
no ho havia entès.
Darreres dades publicades de COVID19 a Catalunya:
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo que canvio de canal quan parlen del virus, ara me'l trobo aquí al blog, mecatxis, a canviar de canal( blog) s'ha dit!!!
ResponEliminaPetonets, Teresa.
No, si us plau, no marxis tan de pressa, Roser, que fa dies que no et veig.
EliminaPetonets!
Jo no canvie de canal, vull anar veient què passa i com evoluciona tot. Ara bé, tampoc no estic tot el dia davant la tele, faig tai-txí, estudie português (la profe va posant-nos un munt de deures), surt a la terrassa a prendre una mica el sol i veure les plantes, faig el dinar... no penses, no em sobra molt de temps.
ResponEliminaCuida't.
I poc que costa que no sobri temps, Novesflors! M'apunto les teves propostes.
EliminaTu també!
Em passa com a les Noves Flors, no em sobra temps. A casa em surten feines constantment.
ResponEliminaI sí, ens adaptem.
Potser no som els millors en adaptar-nos, però anem darrere els dinosaures, Xavier.
EliminaA mi tampoc em sobra gens de temps, al contrari, m'en falta... ens adaptem tant bé com sabem...
ResponEliminaNo, si ja ho dic jo, que ens faltarà temps de confinament...
EliminaJo tenia entès que la intel·ligència és la capacitat d'entendre, relacionat amb el que és intel·ligible. També sé que "venjar-se és de febles, perdonar és de forts, i ignorar és d'intel·ligents". De fet per adaptar-te a les circumstàncies has de saber ignorar, penso.
ResponEliminaBon raonament, Helena! Ja dic que no recordo on ho vaig llegir i potser no ho he trobat mai més. Hi ha moltes altres definicions d'intel·ligència, però aquesta em va fer pensar i sovint penso que es compleix bastant el que diu. No acceptar el que ve de nou és una font de patiment.
ResponElimina