Dissabte passat un dels reporters del FAQS es
passejava amb moto per Barcelona de nit
per mostrar als teleespectadors com de deserta estava la ciutat. La visió
inspirava calma i serenitat. Venien ganes de passejar-s’hi. Si pensem que normalment
és un perill anar per la ciutat de nit, ara sembla que s’hi podria anar ben
tranquil, sense lladres, ni violadors ni males herbes d’aquestes que creixen en
la fosca.
Es veu que, al principi de l’epidèmia a Europa,
Estat Islàmic va cridar els seus terroristes a replegar-se i tornar a la
pàtria. Està bé que els que ens tenen amb l’ai al cor, se’ls glaci la sang a
les venes alguna vegada. Per cert, quina és la seva pàtria? Jo em pensava que
era tot el món i que qualsevol persona, atemptant des de qualsevol lloc en el
seu nom ja era un bon gihadista. Gran error aquesta crida! Ho sabem ara,
després de dos mesos, que una de les vies de propagació del virus va ser la
tornada a casa de molta gent que, pel motiu que fos, n’era a fora. Si els
gihadistes europeus van fer cas als seus caps, probablement també van escampar
la malaltia durant el seu viatge de retorn a la llar, per acabar-la instaurant a
la pàtria, si no hi era ja.
Els qui semblen no tenir por del virus són els infeliços
drogoaddictes. Per l’addicció arrisquen la vida. Mal que mal, si s’ha de morir
que no sigui per síndrome d’abstinència. Pobra gent! Aquest virus del cervell, d’adquisició
voluntària i desempallegament inassolible, és més difícil d’erradicar que el
COVID19, si no impossible i, pel que sembla, no hi ha anticossos que valguin.
Atenció, que les xifres de creixement de morts avui
tomben d’esquena! Per si algú no ho ha vist o llegit, la Generalitat, que només comptava les defuncions en hospitals, ha
incorporat a les xifres que ja tenia, els casos aportats per les funeràries. Preneu
nota perquè sembla que al gobierno no li ha agradat i podria ser que
demà tornéssim allà on érem.
A mi em sembla molt correcte el que ha fet la Gene. Transparència, i si estem fotuts, reconeguem-ho. De què serveix amagar morts, si acabaran sortint igual. Doncs agafem el toro per les banyes i comptem-los. Si Espanya i els altres països fan trampes per no quedar tan malament, no tenim per què imitar-los.
ResponEliminaParlant d'una altra cosa que comentes, aquests dies estem oblidant un munt de realitats que són diferents de la nostra, com la dels drogodependents. No hi pensem perquè hi ha temes més urgents. I tants altres col·lectius que són vulnerables normalment. Avui en dia, tots som vulnerables per igual, sembla. No és cert.
No és cert, no, que va! Les condicions de vida determinen molt la vulnerabilitat, XeXu. Avui parlaven de tots els sectors que estan tocats al país amb la pandèmia, a banda d'aquells que ho estan per haver hagut d'aturar l'activitat econòmica, i fa feredat. Tindrem molta feina a cobrir simplement els mínims.
EliminaPer molt que el gobierno vulgui amagar els morts, estic d'acord amb el Xexu: tot s'acaba sabent.
ResponEliminaAvui m'expiclaven una altra manera (aproximada) de comptar les defuncions. Es comparen totes les defuncions del mes de març de l'any 2019, amb totes les defuncions del mateix mes del 2020.
Després fer-ho amb l'abril, el maig, etc. Per estadística es podrà saber quina diferència hi ha hagut entre un any i un altre.
Hola, Xavier, aquesta seria la manera, però pel que he sentit avui, que tampoc és que ho hagin explicat gaire clar, no se sap segur si els morts que dona la funerària són per coronavirus perquè a molts la prova no se'ls ha fet. T'asseguro que aquests dies, sovint dubto de la meva capacitat de comprensió perquè ho expliquen d'una manera que hi ha feina a entendre-ho.
EliminaAquesta xifra que has escrit en vermell quasi dobla la d'ahir, perquè no es contava els morts en residències, en sociosanitaris i als domicilis.....Com heu dit es millor la transparència.
ResponEliminaEstà clar! El que no sé és perquè als altres països no ho fan també. Vols dir que només és per no alarmar més? Això ho trobaria molt greu.
EliminaJo també estic d'acord en com ha actuat la generalitat en aquest trist afer...Els morts són tots no hem de ser selectius, ara que tampoc em sembla just comparar-ho amb els de l'any passat, perquè molta gent s'ha mort d'altres coses, ho sigui que tampoc seria un estadística real...
ResponEliminaEsperem que aviat podem deixar de contar-los.
Bona tarda, Teresa.
D'això em queixo en l'entrada d'avui, Roser. Sembla que aquests números tampoc no són correctes del tot.
Elimina