Dissabte passat un dels reporters del FAQS es
passejava amb moto per Barcelona de nit
per mostrar als teleespectadors com de deserta estava la ciutat. La visió
inspirava calma i serenitat. Venien ganes de passejar-s’hi. Si pensem que normalment
és un perill anar per la ciutat de nit, ara sembla que s’hi podria anar ben
tranquil, sense lladres, ni violadors ni males herbes d’aquestes que creixen en
la fosca.
Es veu que, al principi de l’epidèmia a Europa,
Estat Islàmic va cridar els seus terroristes a replegar-se i tornar a la
pàtria. Està bé que els que ens tenen amb l’ai al cor, se’ls glaci la sang a
les venes alguna vegada. Per cert, quina és la seva pàtria? Jo em pensava que
era tot el món i que qualsevol persona, atemptant des de qualsevol lloc en el
seu nom ja era un bon gihadista. Gran error aquesta crida! Ho sabem ara,
després de dos mesos, que una de les vies de propagació del virus va ser la
tornada a casa de molta gent que, pel motiu que fos, n’era a fora. Si els
gihadistes europeus van fer cas als seus caps, probablement també van escampar
la malaltia durant el seu viatge de retorn a la llar, per acabar-la instaurant a
la pàtria, si no hi era ja.
Els qui semblen no tenir por del virus són els infeliços
drogoaddictes. Per l’addicció arrisquen la vida. Mal que mal, si s’ha de morir
que no sigui per síndrome d’abstinència. Pobra gent! Aquest virus del cervell, d’adquisició
voluntària i desempallegament inassolible, és més difícil d’erradicar que el
COVID19, si no impossible i, pel que sembla, no hi ha anticossos que valguin.
Atenció, que les xifres de creixement de morts avui
tomben d’esquena! Per si algú no ho ha vist o llegit, la Generalitat, que només comptava les defuncions en hospitals, ha
incorporat a les xifres que ja tenia, els casos aportats per les funeràries. Preneu
nota perquè sembla que al gobierno no li ha agradat i podria ser que
demà tornéssim allà on érem.