dissabte, 7 de març del 2020

ESTIMADES DONES


                                   
Avui, contràriament als meus costums i per alleujament d'alguns, seré breu, però no puc deixar passar aquests dies sense la meva petita aportació a la causa.


Alguns autors reneguen de les seves obres de joventut. Jo no. Deu ser perquè la meva primera obra la vaig publicar amb més de cinquanta anys. L’he escollit avui, aquesta setmana, perquè el fet de publicar-la va significar sortir de la meva zona de confort i exposar-me a la crítica i perquè la portada, obra de Marc A. Pérez Olivan, mostra una dona que s’ha llençat a volar. No és que voli gaire alt, però vola. No és que no s’adoni del risc que corre, però vola. No és que en algun moment no hagi d’aterrar, però vola. Vola, vola i vola. Diuen els que em coneixen que en aquest recull de relats hi soc una mica jo en cadascun i a mi m’agrada pensar que si no hi soc, hi voldria ser. Qui no vol ser una viatgera abrandada?
Estimades DONES, filla, mare, neta, amigues, companyes, les que conec i les que no conec, però que sento com germanes: desfeu “les cadenes”, les subtils i les altres; esbotzeu el sostre de vidre; trenqueu “el silenci”, no el de Vallbona, sinó el vostre; no camineu per “camins de pedra”, sinó pels que us meni la vostra voluntat; no us deixeu trepitjar més, mai més. Voleu! I recordeu que “juntes formem una constel·lació que brilla amb llum pròpia”, i més que brillarà. Feliç Setmana de la Dona i que res no ens aturi!



12 comentaris:

  1. Bravo !!. Molt bé, Teresa !. I segur que en aquest primer llibre, escrit en plena joventut !, també hi ha una mica de tu mateixa, seria inevitable el contrari, penso jo.... Força i endavant...a volar alt !!. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur, m'han tallat les ales uns quants dies, com a tots nosaltres, i sembla mentida, només fa nou dies d'aquest post. Tornarem a volar, segur!

      Elimina
  2. Molt bé, Teresa! Jo viatgera no en soc gaire, però abrandada potser sí... per tantes coses! Una d'elles és aquesta, trencar cadenes de totes menes.

    Feliç setmana de la dona i feliç vida de la dona, quan ja no necessitem ni dies ni setmanes especials.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta seria la prova, que ja no fes falta commemorar res, Carme. Però mentrestant, les abrandades seguirem trencant.

      Elimina
  3. Un company de classe de petita es queixava que la seva filla ho era tot "molt": molt independentista, molt ecologista, molt feminista. Potser és que no tenia més remei!
    Les teves paraules tenen molta força, són molt líriques!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Helena! No caldria ser tant "ista" si la situació fos prou justa. Si cada vegada hi ha més dones que lluita serà per alguna cosa.

      Elimina
  4. El feminisme és necessari. Per trencar cadenes, per trencar sostres, per eliminar discriminacions que no haurien d'haver existit mai.
    El feminisme vola molt alt, i més que ho farà. Fins la plena igualtat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja sé que hi ha molt homes feministes, però m'agrada sentir, o llegir, que ho expressin tan alt i tan fort, Xavier.

      Elimina
  5. Volarem Teresa, tan enlaire com podem i sobretot, no ens deixarem trepitjar, per ningú, ja que nosaltres tampoc ho volem fer amb els altres...
    Ens apleguem un munt de dones fortes i semblarem un estol d'orenetes, volant cel amunt...
    Petonets, guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima que ara ens han tancat a casa, eh, Roser? Però això és temporal i quan sortim, tindrem tanta força acumulada a les ales que no ens pararà ningú.

      Elimina
  6. Missatges molt positius en aquests dies en que les dones tenen tanta visibilitat, però ara que és ja 9 de març, s'ha de seguir cridant que les dones volin tan amunt com vulguin, que cada setmana sigui la setmana de la dona.

    ResponElimina
  7. Aquests dies s'hi aboca tothom, XeXu, tens raó. Però jo diria que les dones ja cridem tot l'any. Són alguns homes, que amb un dia ja des pensen que han fet tot el que havien de fer.

    ResponElimina