dijous, 19 de març de 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 5


                                   
Cada vespre, abans de publicar, m’estic una estona barallant-me per Internet amb els números. Més que res contrastant l’actualització de casos per poder-ho afegir aquí. Ara ja he vist que la informació oficial surt entre les set i les vuit del vespre, així que ja no hi donaré tants tombs. Perquè ja se sap que Internet és el món de la informació i mentre busques una cosa te’n surt una altra i totes, relacionades amb el tema que estàs buscant, és clar. I com que el tema és altament angoixant i negatiu, com més temps hi passem, pitjor.
Però al respecte dels números he estat fent una reflexió, inspirada en les persones contagiades, confinades a casa, que sabem que ho estan perquè són persones públiques, bàsicament polítics: Torra, Aragonès, Irene Montero... Veure’ls treballar des de casa i parlar amb normalitat davant de la càmera, amb una mica de mala cara, això sí, a mi em tranquil·litza una mica, ves! I és que hem arribat a un punt que tenim, i amb certa raó, terror a contagiar-nos. I, no obstant, agafar el virus no ha de ser necessàriament morir. Ho dic amb convicció i en vistes de quan m’arribin els primers calfreds a l’esquena, per a mi signe inequívoc de tenir febre i potser... de tenir el virus.
Em plantejo un parell de preguntes: Quan parlem de “contagiats”, aquest nombre que puja tan escandalosament cada dia per exemple, ahir 2702 en total, quants ho estan en el mateix grau que aquests malalts que he esmentat abans?  I si ahir els greus eren 92, això vol dir que tots els altres són lleus? Tranquil·litzaria una mica saber-ho, tot i que això no disminuiria el problema de manca de personal i manca de material, perquè l’assistència d’entrada la necessiten tan els greus com els lleus. Sembla que el problema dels llits ja no ho és tant, ara que s’ha assimilat la sanitat privada a la pública i que molts hotels s’han prestat a cedir les seves instal·lacions per als casos menys greus. Però no deixa de fer patir molt tot el personal sanitari, desbordat per l’allau de malalts i en risc de contagi pel contacte continu amb el virus.

                       Vídeo gravat per l'UCI pediàtrica de Joan XXIII
                                         Qualsevol homenatge es queda molt curt.
                                                     Gràcies, gràcies, gràcies!

No puc entendre com és que no prohibeixen qualsevol activitat, fora de les bàsiques. Que no s’adonen que com menys contactes humans hi hagi, més es podrà lluitar contra el contagi? No entenc què està fent el govern espanyol que té el focus principal allí mateix i veu com la gent es contagia i es mor com mosques i no fa res per impedir-ho. Aquesta vegada la seva obsessió de la Unidad de España  la pagarem molt cara. Tots i todos.
Ara mateix no ens queda cap més remei que ajudar de l’única manera que podem, és a dir, quedant-nos a casa i evitant el nostre contagi, i amb el nostre, molts més. L’altra esperança que tenim és la de l’assaig clínic que es va iniciar dilluns a Catalunya sota la direcció del metge investigador Oriol Mitjà que Déu el beneeixi!, la persona que ha demostrat saber més de virus i epidèmies des d’abans d’estar-ne amenaçats aquí. És veritat que els resultats diu que poden trigar un mes, però és una esperança que hem de mantenir. Mentrestant podem creuar els dits, podem resar o podem anar fent processons pel passadís de casa. Ens tornarem més supersticiosos amb aquesta pandèmia, o ens tornarem més creients?

Aquesta és la situació: 
19-3, dia 5: Contagiats: 3270    Greus: 98    Morts: 82   Altes: 82!!!
18-3, dia 4: Contagiats: 2702    Greus: 92    Morts: 55   Altes: ???
17-3, dia 3Contagiats: 1866    Greus: 65    Morts: 41   Altes: ?
16-3, dia 2: Contagiats: 1394    Greus: 74    Morts: 18   Altes: ?
15-3, dia 1: Contagiats: 903      Greus: 52   Morts: 12    Altes: 



Malgrat tot, esperança, amics!

10 comentaris:

  1. Dels espanyols no s'entén mai res. Al menys jo no els hi trobo mai cap raó vàlida.

    L'esperança que acabin trobant una solució no es perd mai. Tenim gent molt bona. Clar que aquestes coses són lentes. PACIÈNCIA I SORT



    ResponElimina
    Respostes
    1. Con tal que si descobrim alguna cosa no ens la bloquegin. Perquè són capaços de tot per no reconèixer-nos cap encert.

      Elimina
  2. Avui el creixement de contagiats i el que és pitjor, de víctimes mortals ha estat molt desmoralitzador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahir el creixement de contagis va ser pitjor encara: 836 en front dels 568 d'avui. Però encara no hi ha una regularitat en el creixement i decreixement de la corba. A esperar i aguantar, Xavier! Tenim molta sort de poder fer-ho a casa.

      Elimina
  3. Els de Madrid no ens entenen, Teresa,sempre van a la seva, xro ara no va del procés, ara va de la salut de moltes persones i sap greu que ho gestionin malament. Només ens queda pregar.
    "Per tots els afectats del coronavirus que el Senyor els retorni la salut i siguin atesos amb amor"

    ResponElimina
  4. Amb l'excusa que nosaltres seguim amb el procés, ells segueixen amb el contra-procés. S'ha de ser cec, o neci, o inútil, per no adonar-se que això va de salvar vides.
    Que Déu t'escolti, Roser!

    ResponElimina
  5. Amb aquest tema hi han molts interrogants, dels que segurament, no en sabrem la resposta.
    Només ens queda vigilar i cuidar-se !
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només sabem el que volen que sapiguem. No és que estigui bé en temps normals, però intrigar en aquests moments és una indecència.
      Ja estic bé, Artur!

      Elimina
  6. El que ens tornarem és menys despreocupats. Tindrem en compte normes d'higiene bàsiques, com rentar-nos les mans més bé i més sovint, especialment després de tocar coses com les barres d'un transport públic, i potser ampliarem una mica la distància socialment acceptada, que també estaria bé.

    He de reconèixer que m'estan superant aquests diaris de confinament que alguns blogaires esteu fent, la saturació d'aquesta malaltia fa que, quan entri als blogs, prefereixi llegir altres coses. Però t'agraeixo aquests recomptes que fas, les dades són molt significatives i tu ens les actualitzes cada dia. Això sí que m'agrada mirar-ho, això dels números sempre m'atrau.

    ResponElimina
  7. Si, ja he vist que no he estat gaire original. La idea era fer una mena de crònica diària sobre l'evolució personal i compartida del que estem vivint, i proporcionar una mica de distracció desenfadada, però no me n'acabo de sortir, XeXu. Hi ha dies que el pessimisme m'aclapara com a tothom i se'm fa difícil fer la meva broma habitual. I això dels números encara és més dur, però miraré de seguir-ho posant. Hi haurà un dia que es capgiraran. Esperem-ho.

    ResponElimina