dijous, 26 de març de 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 12


                             
Vull dedicar aquesta entrada a totes aquelles persones que, sense ser sanitaris, estan cada dia al peu del canó perquè no ens falti de res. Que no són pocs! No sé què és el que impedeix al gobierno de decretar el confinament total, però si és la por de no veure una ànima a fora de la seva casa, que compti quants milers de persones estan treballant en aquest sector, a veure si li passa la por. Perquè si tingués la valentia de fer-ho, encara totes elles seguirien exposades.
Darrera de les taronges que comprem cada setmana, no hi ha només els venedors que ens tornen el canvi. El sector bàsic no el composen només aquelles persones que trobem a la botiga, que ens abasteixen de verdura, fruita i queviures en general, ni els que ens subministren els medicaments a metro i mig de distància, ni els que són la cara visible que fa possible el funcionament de les nostres llars, ni tampoc els periodistes que ens informen per televisió i ràdio. Hi ha una immensa xarxa formada per pagesos ―Sí, pagesos, aquesta gent que sobreviu sense un salari fix, sempre a mercè del temps atmosfèric, actualment venent els seus productes més barats que fa deu anys―, cooperatives, plantes envasadores, magatzems, empreses químiques i farmacèutiques, laboratoris, empreses energètiques, de telecomunicacions, d’abastiment d’aigua, periodistes, càmeres, redaccions... segur que me’n deixo. I transportistes, molts transportistes que ens ho fan arribar tot i, sovint, no poden ni aturar-se a descansar per dinar perquè tots els restaurants de carretera estan tancats.
No obstant, dins d’aquest engranatge que no deixa de funcionar i que contribueix a disminuir la nostra angoixa, avui dono les gràcies especialment a aquells que ocupen la darrera baula de la cadena que connecta directament amb nosaltres, els consumidors. Més que ningú en aquest entramat, pateixen el contacte diari, minut a minut, i al costat del risc dels treballadors de la salut que s’enfronten constantment al virus, ells tenen la incertesa de no saber si qualsevol de les persones que tenen al davant els pot infectar. Quan comparo el sagramental que faig jo, una vegada a la setmana per sortir a comprar, amb el seu dia a dia em sento francament malament, encara que sàpiga que això és el que he de fer i l’únic que puc fer.
Moltes gràcies a la meva fruiteria de la plaça de la Font, però també gràcies a tots els establiments que aguanten amb les portes obertes i, sobretot, gràcies a les persones que ho fan possible. No oblidarem mai el coratge que han mantingut en moments tan difícils!

Moltes gràcies!

Un breu comentari dels números d’avui: encara que segueixen essent molts, hi ha menys contagis nous i menys morts que ahir.

Catalunya:

 
    
CONTAGIATS TOTALS   
 CONTAGIATS SANITARIS
GREUS
MORTS
ALTES
15-03-20
DIA 1
903

52
12
3
16-03-20         
DIA 2
1394

74
18
?
17-03-20
DIA 3
1866

65
41
?
18-03-20
DIA 4
2702

92
55
?
19-03-20
DIA 5
3270

98
82
82
20-03-20
DIA 6
4203
600
312
122
150
21-03-20
DIA 7
4700

479
191
180
22-03-20
DIA 8
5400

?
?
600
23-03-20
DIA 9
5925
?
551
245
?
24-03-20
DIA 10
7864
1346
?
339
?
25-03-20
DIA 11
9937
1524
781
516
1274
26-03-20
DIA 12
11500
1996
1021
672
1697















7 comentaris:

  1. Et posaré 2 exemples molt propers de feines que sense ser sanitaris, fan una feina imprescindible i insubstituïble. Els pedagogs i treballadors de centres tutelats de la Generalitat. Tinc 2 germans més joves que ho fan: un a Cornellà de Llobregat i un altre a Vic. Sense rebre suficients proteccions (bates, màscares, guants, etc) de la conselleria de Benestar social.
    I els arriben més nois i noies, que han de distribuir com poden, en plegatins, etc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, si ja m'ho pensava que me'n deixaria molts, Xavier. Aquesta situació desborda a tothom. Els que podem ser a casa no sabem la sort que tenim. Però almenys els que no poden, que tinguessin tota la protecció necessària,no?

      Elimina
  2. En aquesta crisis hi han molta gent "anònima" que es mereixen el nostre agraïment . El poble salva al poble....
    Salut i encreuats ! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre no ho hagin de pagar massa car... Els hem d'estar molt agraïts.
      Salut i li van molt bé els encreuats.

      Elimina
  3. Cada vegada que surto a comprar.... molt poc, m'oblido de donar les gràcies a les caixeres que tant amablement ens tracten, vull dir durant aquests dies de confinament, elles al peu de canó, exposades al contagi. Crec que per molt que pensem amb la gent que ha de surtir a treballar encara ens en deixem uns quants. Sou uns valents i que la Marededéu us guardi del covid. Quina sort que tenim els que ens podem quedar a casa i no ens cal exposar al contagi. I per últim visca els metges, els infermers i infermeres que lluiten cada dia al costat dels malalts i acompanyen fins l'ultim alè a les persones que moren.

    ResponElimina
  4. Són una munió de gent, Roser, els que estan cada dia al peu del canó, arriscant salut i vida. Unes circumstàncies dures les que ens toca viure i a ells, molt més.

    ResponElimina
  5. Abstracció i empatia... jo tan tranquil·la a casa, i tanta gent morint, tants metges i infermeres estressats, etc. Faig teletreball i la veritat és que gaudeixo d'estar confinada, sempre he estat molt casolana...

    ResponElimina