Benvolguda
Primavera, arribes puntual com sempre. Aquest any, tan silenciosament que la majoria ni ens n'hem adonat. No et puc veure, però sé que hi
ets. Des que te’n vas anar, fa nou mesos, el món ha canviat, ja ho hauràs observat.
Si t’haguessis avançat, hauries pogut veure com corríem, només els
privilegiats, a tancar-nos a casa, temorosos d’un mal vent d’hivern que
amenaçava, encara amenaça, d’escombrar-nos a tots. Aïllats i emparats per la
nostra vanitat pensem que tu tampoc no hauràs viscut mai res semblant. Però
tens una llarga història, de milions d’anys, i si poguessis parlar segurament
ens diries que tu n’has vist de pitjors, que a vegades has arribat enmig de la
desolació, de les bombes, les runes, els morts i ningú no se n’ha adonat, i de
la mateixa manera que has arribat te n’has anat, i així durant tres, quatre
cinc, a vegades cent anys. Ens diries que, igual que has arribat aquí enguany,
a vegades has arribat a altres llocs infectats, per tothom oblidats. Si
poguessis parlar ens diries que tot passa i que ningú millor que tu per dir-ho
perquè, tu, tot ho has vist passar.
Benaurada
Primavera, tu que formes part de la nostra vida, que simbolitzes el primer
temps i l’esperança, contesta’m, t’ho prego, amb franquesa si creus que n’aprendrem
res d’aquest destret: Aprendre’m a respectar la natura? Donarem valor a les
abraçades? Ens mirarem les epidèmies llunyanes amb uns altres ulls? Sentirem
les crisis alienes com a pròpies? Apreciarem, gaudirem, alentirem la llibertat
de sortir al carrer?
Estimada
Primavera, tu que ets els verd i la bellesa, el desgel i les tempestes, la
brosta als arbres, les flors que neixen, els sembrats agosaradament alçats; tu
que fas xisclar els falciots i la puput, giragonsar; tu que inspires l’art i
les paraules, que arribes cada any impol·luta i verge, tu que portes les
al·lèrgies i canvies els humors, tu que ho capgires tot, potser això també ho
podries capgirar. Benvinguda, Primavera!
Avui:
20-3,
dia 6:
Contagiats: 4203 Greus: 312
Morts: 122 Altes: 150
Morts: 122 Altes: 150
19-3, dia 5:
Contagiats: 3270
Greus: 98
Morts: 82 Altes: 82!!!
18-3, dia 4:
Contagiats: 2702
Greus: 92
Morts: 55 Altes: ???
17-3, dia 3:
Contagiats: 1866
Greus: 65 Morts: 41 Altes: ?
16-3, dia 2:
Contagiats: 1394 Greus: 74 Morts: 18 Altes: ?
15-3, dia 1:
Contagiats: 903
Greus: 52 Morts: 12 Altes: 3
Al TN vespre he vist uns números esgarrifosos, com cada dia.
ResponEliminaSí que hem d'aprendre d'aquest final d'hivern i aquest començament de primavera tan tràgic. El món és la nostra casa.
Ahir van ser demolidors, Xavier, estiguem preparats perquè de moment anirà a pitjor. Jo pensava que a una setmana de confinament es començaria a notar alguna millora, però ja vaig sentir al Dr.Trilla que fins la setmana que ve, res.
EliminaA aguantar fort i aprendre les lliçons! Gràcies per comentar cada dia! L'aïllament no ho és tant quan hi ha conversa.
hola teresa,
ResponEliminaavui comparteixo amb tu la reflexio de que l'univers es molt inteligent i que segu que aixo ha passat per alguna cossa, per que tots poguem parar i mirar al cel, i aixi veure de debo els estels que hi ha ,ho crec de veritat.
com veus i jo veig que m'has descobert, no et vull despistar i parlare com cal.
montse
És clar que sí! Ara ets la meva Montse!
EliminaSegur que sí, que aquesta parada tindrà algun efecte positiu. Estaria bé que l'aprofitéssim per mirar al cel i al nostre voltant, deixar de mirar-nos el melic i aprendre la lliçó. El que passa és que costa molt ara mateix de sostreure's a tot allò negatiu que comporta.
Una abraçada!
A veure si després d'açò reflexionerm i aprenenm la lliçó.
ResponEliminaCuida't.
Seria el que toca, Novesflors, però tenim una història de repetir els errors que no em deixa ser gaire optimista. Sí, cuidem-nos tots en la mesura que puguem!
Elimina