salsa-ficció: capgirar

divendres, 20 de març del 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 6

Benvolguda Primavera, arribes puntual com sempre. Aquest any, tan silenciosament que la majoria ni ens n'hem adonat. No et puc veure, però sé que hi ets. Des que te’n vas anar, fa nou mesos, el món ha canviat, ja ho hauràs observat. Si t’haguessis avançat, hauries pogut veure com corríem, només els privilegiats, a tancar-nos a casa, temorosos d’un mal vent d’hivern que amenaçava, encara amenaça, d’escombrar-nos a tots. Aïllats i emparats per la nostra vanitat pensem que tu tampoc no hauràs viscut mai res semblant. Però tens una llarga història, de milions d’anys, i si poguessis parlar segurament ens diries que tu n’has vist de pitjors, que a vegades has arribat enmig de la desolació, de les bombes, les runes, els morts i ningú no se n’ha adonat, i de la mateixa manera que has arribat te n’has anat, i així durant tres, quatre cinc, a vegades cent anys. Ens diries que, igual que has arribat aquí enguany, a vegades has arribat a altres llocs infectats, per tothom oblidats. Si poguessis parlar ens diries que tot passa i que ningú millor que tu per dir-ho perquè, tu, tot ho has vist passar.

Benaurada Primavera, tu que formes part de la nostra vida, que simbolitzes el primer temps i l’esperança, contesta’m, t’ho prego, amb franquesa si creus que n’aprendrem res d’aquest destret: Aprendre’m a respectar la natura? Donarem valor a les abraçades? Ens mirarem les epidèmies llunyanes amb uns altres ulls? Sentirem les crisis alienes com a pròpies? Apreciarem, gaudirem, alentirem la llibertat de sortir al carrer?

Estimada Primavera, tu que ets els verd i la bellesa, el desgel i les tempestes, la brosta als arbres, les flors que neixen, els sembrats agosaradament alçats; tu que fas xisclar els falciots i la puput, giragonsar; tu que inspires l’art i les paraules, que arribes cada any impol·luta i verge, tu que portes les al·lèrgies i canvies els humors, tu que ho capgires tot, potser això també ho podries capgirar. Benvinguda, Primavera!