Alguns autors reneguen de les seves
obres de joventut. Jo no. Deu ser perquè la meva primera obra la vaig publicar
amb més de cinquanta anys. L’he escollit avui, aquesta setmana, perquè el fet
de publicar-la va significar sortir de la meva zona de confort i exposar-me a
la crítica i perquè la portada, obra de Marc A. Pérez Olivan, mostra una dona que s’ha
llençat a volar. No és que voli gaire alt, però vola. No és que no s’adoni del
risc que corre, però vola. No és que en algun moment no hagi d’aterrar, però
vola. Vola, vola i vola. Diuen els que em coneixen que en aquest recull de
relats hi soc una mica jo en cadascun i a mi m’agrada pensar que si no hi soc,
hi voldria ser. Qui no vol ser una viatgera abrandada?
Estimades DONES, filla, mare, neta, amigues,
companyes, les que conec i les que no conec, però que sento com germanes: desfeu
“les cadenes”, les subtils i les altres; esbotzeu el sostre de vidre; trenqueu
“el silenci”, no el de Vallbona, sinó el vostre; no camineu per “camins de
pedra”, sinó pels que us meni la vostra voluntat; no us deixeu trepitjar més,
mai més. Voleu! I recordeu que “juntes formem una constel·lació que brilla amb
llum pròpia”, i més que brillarà. Feliç Setmana de la Dona i que res no ens
aturi!
Bravo !!. Molt bé, Teresa !. I segur que en aquest primer llibre, escrit en plena joventut !, també hi ha una mica de tu mateixa, seria inevitable el contrari, penso jo.... Força i endavant...a volar alt !!. ;)
ResponEliminaArtur, m'han tallat les ales uns quants dies, com a tots nosaltres, i sembla mentida, només fa nou dies d'aquest post. Tornarem a volar, segur!
EliminaMolt bé, Teresa! Jo viatgera no en soc gaire, però abrandada potser sí... per tantes coses! Una d'elles és aquesta, trencar cadenes de totes menes.
ResponEliminaFeliç setmana de la dona i feliç vida de la dona, quan ja no necessitem ni dies ni setmanes especials.
Aquesta seria la prova, que ja no fes falta commemorar res, Carme. Però mentrestant, les abrandades seguirem trencant.
EliminaUn company de classe de petita es queixava que la seva filla ho era tot "molt": molt independentista, molt ecologista, molt feminista. Potser és que no tenia més remei!
ResponEliminaLes teves paraules tenen molta força, són molt líriques!
Tens raó, Helena! No caldria ser tant "ista" si la situació fos prou justa. Si cada vegada hi ha més dones que lluita serà per alguna cosa.
EliminaEl feminisme és necessari. Per trencar cadenes, per trencar sostres, per eliminar discriminacions que no haurien d'haver existit mai.
ResponEliminaEl feminisme vola molt alt, i més que ho farà. Fins la plena igualtat.
Ja sé que hi ha molt homes feministes, però m'agrada sentir, o llegir, que ho expressin tan alt i tan fort, Xavier.
EliminaVolarem Teresa, tan enlaire com podem i sobretot, no ens deixarem trepitjar, per ningú, ja que nosaltres tampoc ho volem fer amb els altres...
ResponEliminaEns apleguem un munt de dones fortes i semblarem un estol d'orenetes, volant cel amunt...
Petonets, guapa.
Llàstima que ara ens han tancat a casa, eh, Roser? Però això és temporal i quan sortim, tindrem tanta força acumulada a les ales que no ens pararà ningú.
EliminaMissatges molt positius en aquests dies en que les dones tenen tanta visibilitat, però ara que és ja 9 de març, s'ha de seguir cridant que les dones volin tan amunt com vulguin, que cada setmana sigui la setmana de la dona.
ResponEliminaAquests dies s'hi aboca tothom, XeXu, tens raó. Però jo diria que les dones ja cridem tot l'any. Són alguns homes, que amb un dia ja des pensen que han fet tot el que havien de fer.
ResponElimina