Poc
m’imaginava que després de dos anys sense Concurs de Focs Artificials a
Tarragona, aquest any els hauria de veure soleta des de la meva terrassa!
Des
de feia una setmana tenia tots els dies programats, les visites dels amics, els
menús, els horaris, la il·lusió. I de sobte... Test positiu i tot salta pels
aires! Els focs, les quedades, el club de lectura, la perruqueria, l’anada al
poble... Tot cancel·lat! I encara demanant al cel que no hagués contagiat la
meva mare el cap de setmana, quan tenia símptomes de refredat i no se’m va
ocórrer que pogués ser Covid.
Aquest ha estat un contagi doblement coral. Tinc clar que va ser en un sopar de la coral on canto.
Em sembla que s'hi hauria escaigut més "Viva la vida" de ColdPlay. La vida loca.
I com que no em vaig contagiar jo sola, hem tingut bon motiu de
conversa en el grup de WS multi-contagiat. Coral en literatura també significa novel·la
amb diversos protagonistes i aquest seria el segon motiu coral. Tot va ser
comunicar que havíem de suspendre la visita a casa meva pels Focs perquè havia
donat positiva i una a una, fins a quatre, es van anar adherint a la
positivitat. Quatre del grup teníem COVID, les altres tres no perquè, suposo,
ja l’havien passat. Una de les quatre tenia informació de primera mà i ens va
explicar tots els símptomes possibles: aixafament, mal de gola, tos, febre,
mocs, diarrea puntual, manca d’olfacte i dificultat en respirar. Els he tingut
tots menys aquest últim i n’hi he d’afegir un altre de ben estrany: em punxen
les dents. No és conya, eh?
Gràcies
al grup i al contagi totes hem estat protagonistes d’aquesta història ꟷHeus
aquí la novel·la coralꟷ. Hem xerrat, hem fet
bromes, ens hem rigut dels símptomes, alguna també ho ha contagiat a la
família, ens hem anat comunicant els progressos positius i les que ja havien
passat per l’experiència ens l’explicaven i ens donaven ànims. Tot un episodi
d’amistat i bon rotllo que m’ha portat a escriure aquesta entrada.
Jo
he estat de molta sort. Vaig estar amb l’Elna i una amiga el dia abans del
primer símptoma, també al teatre i quan ja tenia símptomes, que jo creia de
refredat, vaig estar amb la meva mare. No s’ha contagiat ningú i ho celebro
sobretot per la meva mare que tenia molts números. Per l’edat i per dos dies
que havíem passat juntes. Xamba? Asimptomàtica? O potser està més forta que jo,
malgrat les aparences? Sigui quina sigui la causa del no contagi, ha estat un
alleujament arribar fins avui , vuitè dia de símptomes, havent pogut descartar
cada dia el seu contagi.
A
banda, hi ha hagut altres aspectes positius: els amics que pensen en tu i no et
deixen en aquests moments d’aïllament; els fills que a vegades sembla que no hi
siguin, però hi són, hi són sempre i quan els necessites encara més. També amics
del poble i la meva cosina, tots oferint-se a proveir la meva mare del que
necessités. Els dono les gràcies per haver alleujat la situació.
El
confinament, segons imperatiu del test, també m’ha servit, quan els símptomes
han anat afluixant, per posar a caminar la meva nova novel·la, que no serà
coral, sinó que tindrà una protagonista ja coneguda pels lectors i, pel que sé,
molt estimada. Però, ei! No prometo res, que encara soc a les beceroles del
projecte.
Estar
confinat té altres avantatges. Estrès zero: no he quedat, no faig tard, no
m’esperen. Menjar més lentament: no cal córrer, no tindré ocasió de tornar a
fer anar les barres fins al proper àpat i no els incrementaré pas, ara, no? I
l’ansietat: me n’havien quedat rastres d’ençà dels volts de Sant Jordi, quan
havia de sortir “Baltasana” i no paraven de sorgir entrebancs; doncs res, ha
desaparegut l’ansietat. Si torna a aparèixer ja sé què he de fer: deixar-me
tornar a contagiar, confinament i oooommmm...
I
ara ve quan els experts, i depenent de l’edat que tinguin, em diuen:
ꟷNena,
tu ets idiota
O
bé:
ꟷSenyora,
vostè no sap res.
O
potser:
ꟷVos
teniu
demència senil.
No,
no, no, que va! Per lleu que sigui, recomano a tothom que l’eviti, a part que no
se sap mai com pot reaccionar el teu cos a la Covid. I que tot no ha estat
positiu, caram! Per exemple, la nevera està a les últimes: una poma, una
taronja, mitja tomaca d’amanir, dues tomaques de sucar el pa, una pastanaga, un
iogurt, tres tallets de pernil dolç i un cul de llet de civada. Podria demanar
als meus fills que em portessin el que necessito, però tinc l’esperança que el
resultat negatiu del test ja estigui a tocar, ja vingui de camí, ja arribi. Si
us plau, que arribi ja! Quin plaer que serà anar a comprar!
Per
cert! El meu reconeixement i agraïment als experts. No vull pensar on seríem sense
les vacunes contra la Covid. No vull pensar en com hauria viscut aquest contagi
sense haver-me vacunat.
