Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desbordat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desbordat. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de març del 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 5


                                   
Cada vespre, abans de publicar, m’estic una estona barallant-me per Internet amb els números. Més que res contrastant l’actualització de casos per poder-ho afegir aquí. Ara ja he vist que la informació oficial surt entre les set i les vuit del vespre, així que ja no hi donaré tants tombs. Perquè ja se sap que Internet és el món de la informació i mentre busques una cosa te’n surt una altra i totes, relacionades amb el tema que estàs buscant, és clar. I com que el tema és altament angoixant i negatiu, com més temps hi passem, pitjor.
Però al respecte dels números he estat fent una reflexió, inspirada en les persones contagiades, confinades a casa, que sabem que ho estan perquè són persones públiques, bàsicament polítics: Torra, Aragonès, Irene Montero... Veure’ls treballar des de casa i parlar amb normalitat davant de la càmera, amb una mica de mala cara, això sí, a mi em tranquil·litza una mica, ves! I és que hem arribat a un punt que tenim, i amb certa raó, terror a contagiar-nos. I, no obstant, agafar el virus no ha de ser necessàriament morir. Ho dic amb convicció i en vistes de quan m’arribin els primers calfreds a l’esquena, per a mi signe inequívoc de tenir febre i potser... de tenir el virus.
Em plantejo un parell de preguntes: Quan parlem de “contagiats”, aquest nombre que puja tan escandalosament cada dia per exemple, ahir 2702 en total, quants ho estan en el mateix grau que aquests malalts que he esmentat abans?  I si ahir els greus eren 92, això vol dir que tots els altres són lleus? Tranquil·litzaria una mica saber-ho, tot i que això no disminuiria el problema de manca de personal i manca de material, perquè l’assistència d’entrada la necessiten tan els greus com els lleus. Sembla que el problema dels llits ja no ho és tant, ara que s’ha assimilat la sanitat privada a la pública i que molts hotels s’han prestat a cedir les seves instal·lacions per als casos menys greus. Però no deixa de fer patir molt tot el personal sanitari, desbordat per l’allau de malalts i en risc de contagi pel contacte continu amb el virus.

                       Vídeo gravat per l'UCI pediàtrica de Joan XXIII
                                         Qualsevol homenatge es queda molt curt.
                                                     Gràcies, gràcies, gràcies!

No puc entendre com és que no prohibeixen qualsevol activitat, fora de les bàsiques. Que no s’adonen que com menys contactes humans hi hagi, més es podrà lluitar contra el contagi? No entenc què està fent el govern espanyol que té el focus principal allí mateix i veu com la gent es contagia i es mor com mosques i no fa res per impedir-ho. Aquesta vegada la seva obsessió de la Unidad de España  la pagarem molt cara. Tots i todos.
Ara mateix no ens queda cap més remei que ajudar de l’única manera que podem, és a dir, quedant-nos a casa i evitant el nostre contagi, i amb el nostre, molts més. L’altra esperança que tenim és la de l’assaig clínic que es va iniciar dilluns a Catalunya sota la direcció del metge investigador Oriol Mitjà que Déu el beneeixi!, la persona que ha demostrat saber més de virus i epidèmies des d’abans d’estar-ne amenaçats aquí. És veritat que els resultats diu que poden trigar un mes, però és una esperança que hem de mantenir. Mentrestant podem creuar els dits, podem resar o podem anar fent processons pel passadís de casa. Ens tornarem més supersticiosos amb aquesta pandèmia, o ens tornarem més creients?

Aquesta és la situació: 
19-3, dia 5: Contagiats: 3270    Greus: 98    Morts: 82   Altes: 82!!!
18-3, dia 4: Contagiats: 2702    Greus: 92    Morts: 55   Altes: ???
17-3, dia 3Contagiats: 1866    Greus: 65    Morts: 41   Altes: ?
16-3, dia 2: Contagiats: 1394    Greus: 74    Morts: 18   Altes: ?
15-3, dia 1: Contagiats: 903      Greus: 52   Morts: 12    Altes: 



Malgrat tot, esperança, amics!