Cada vespre, abans de publicar,
m’estic una estona barallant-me per Internet amb els números. Més que res
contrastant l’actualització de casos per poder-ho afegir aquí. Ara ja he vist
que la informació oficial surt entre les set i les vuit del vespre, així que ja
no hi donaré tants tombs. Perquè ja se sap que Internet és el món de la
informació i mentre busques una cosa te’n surt una altra i totes, relacionades
amb el tema que estàs buscant, és clar. I com que el tema és altament angoixant
i negatiu, com més temps hi passem, pitjor.
Però al respecte dels números he
estat fent una reflexió, inspirada en les persones contagiades, confinades a
casa, que sabem que ho estan perquè són persones públiques, bàsicament
polítics: Torra, Aragonès, Irene Montero... Veure’ls treballar des de casa i
parlar amb normalitat davant de la càmera, amb una mica de mala cara, això sí,
a mi em tranquil·litza una mica, ves! I és que hem arribat a un punt que tenim,
i amb certa raó, terror a contagiar-nos. I, no obstant, agafar el virus no ha
de ser necessàriament morir. Ho dic amb convicció i en vistes de quan m’arribin
els primers calfreds a l’esquena, per a mi signe inequívoc de tenir febre i
potser... de tenir el virus.
Em plantejo un parell de preguntes:
Quan parlem de “contagiats”, aquest nombre que puja tan escandalosament cada
dia ―per exemple, ahir 2702 en total―, quants ho estan en el mateix grau
que aquests malalts que he esmentat abans?
I si ahir els greus eren 92, això vol dir que tots els altres són lleus?
Tranquil·litzaria una mica saber-ho, tot i que això no disminuiria el problema
de manca de personal i manca de material, perquè l’assistència d’entrada la
necessiten tan els greus com els lleus. Sembla que el problema dels llits ja no
ho és tant, ara que s’ha assimilat la sanitat privada a la pública i que molts
hotels s’han prestat a cedir les seves instal·lacions per als casos menys
greus. Però no deixa de fer patir molt tot el personal sanitari, desbordat per l’allau
de malalts i en risc de contagi pel contacte continu amb el virus.
Vídeo gravat per l'UCI pediàtrica de Joan XXIII
Qualsevol homenatge es queda molt curt.
Gràcies, gràcies, gràcies!
No puc entendre com és que no
prohibeixen qualsevol activitat, fora de les bàsiques. Que no s’adonen que com
menys contactes humans hi hagi, més es podrà lluitar contra el contagi? No
entenc què està fent el govern espanyol que té el focus principal allí mateix i
veu com la gent es contagia i es mor com mosques i no fa res per impedir-ho. Aquesta
vegada la seva obsessió de la Unidad de España la pagarem molt cara. Tots i todos.
Ara mateix no ens queda cap més remei
que ajudar de l’única manera que podem, és a dir, quedant-nos a casa i evitant el
nostre contagi, i amb el nostre, molts més. L’altra esperança que tenim és la
de l’assaig clínic que es va iniciar dilluns a Catalunya sota la direcció del
metge investigador Oriol Mitjà ―que Déu el beneeixi!―, la persona que ha demostrat saber més de virus i epidèmies
des d’abans d’estar-ne amenaçats aquí. És veritat que els resultats diu que
poden trigar un mes, però és una esperança que hem de mantenir. Mentrestant
podem creuar els dits, podem resar o podem anar fent processons pel passadís de
casa. Ens tornarem més supersticiosos amb aquesta pandèmia, o ens tornarem més
creients?
Aquesta és la situació:
19-3, dia 5: Contagiats: 3270 Greus: 98 Morts: 82 Altes: 82!!!
18-3, dia 4: Contagiats: 2702 Greus: 92 Morts: 55 Altes: ???
17-3, dia 3: Contagiats: 1866 Greus: 65 Morts: 41 Altes: ?
16-3, dia 2: Contagiats: 1394 Greus: 74 Morts: 18
Altes: ?
15-3, dia 1: Contagiats: 903
Greus: 52 Morts: 12 Altes: 3
Malgrat tot, esperança, amics!
