dilluns, 23 de març del 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 9


                                              
Aquests dies en què es parla tant de solidaritat i de responsabilitat social m’han fet pensar que bona part dels catalans en els últims dos anys ja hem fet un bon entrenament en aquest camp. Sense que ens hi anés res més que un afany de justícia, hem sortit al carrer dia sí, dia també, des de pobles i ciutats, per defensar aquells que ens representaven i que per representar-nos havien anat a la presó.
Els detractors deien que en molts casos era una excusa perquè gent que s’avorria a casa tingués un motiu per sortir, alguna cosa a fer. I encara afegien que molts ho trobarien a faltar si s’arreglaven les coses. La veritat, trobo que si es tractava de distreure’ns ens podíem haver buscat un entreteniment menys inclement. Sortir cada dia, cada dos o cada tres, és igual, fos hivern o estiu, fes fred o calor, de bon matí o cap al tard, caminar kilòmetres, aguantar dempeus una estona considerable, sopar a la intempèrie en ple hivern i uns quants despropòsits més des del punt de vista de la tranquil·litat i la comoditat, supera el mer entreteniment, es miri com es miri. Els que pensin d’aquella manera és que no han entès res i potser en els moments que estem vivint també els deu costar d’entendre que ens hem de quedar a casa per no perjudicar els altres i no només per no emmalaltir ells mateixos.
La crisi del COVID19, sempre que ho puguem explicar, serà positiva en aquest sentit: el d’oblidar-nos de les nostres necessitats i beneficis particulars, sacrificant-los pel bé comú. Que una societat com la nostra, tan acostumada a mirar-se el melic, es bolqui en els altres és molt encoratjador i esperançador en què la millora de la humanitat és possible. Tant de bo aquest sigui un valor que ens quedi adherit a l’ADN i no depengui només de la memòria o el pas del temps! Aquests dies estem veient que tothom s’està implicant en la solució de la crisi: tècnics que reciclen respiradors vells per convertir-los en nous, fàbriques que passen a produir material indispensable per al tractament dels malalts i la protecció de les persones que han d’estar al peu del canó, dones que fan mascaretes a casa, hotels que cedeixen les seves habitacions per descongestionar els hospitals, músics que toquen als balcons perquè puguem cantar tots junts i oblidar ni que sigui per cinc minuts la desolació que ens envolta...



No conec tot el què fan a la resta del món en aquest sentit, però algú em titllarà de supremacista si dic que estic orgullosa de la meva gent? Bé, doncs m’hi arrisco. N’estic molt i molt orgullosa!


 
    
CONTAGIATS TOTALS   
 CONTAGIATS SANITARIS
GREUS
MORTS
ALTES
  15-03-20
DIA 1
903

52
12
3
  16-03-20         
DIA 2
1394

74
18
?
  17-03-20
DIA 3
1866

65
41
?
  18-03-20
DIA 4
2702

92
55
?
  19-03-20
DIA 5
3270

98
82
82
  20-03-20
DIA 6
4203
600
312
122
150
  21-03-20
DIA 7
4700

479
191
180
  22-03-20
DIA 8
5400

?
?
600
  23-03-20
DIA 9
5925
?
551
245
?








5 comentaris:

  1. Amb les convocatòries del procés ens hem fet un tip de sortir de casa, unes vegades amb més ganes que altres. Jo he tingut la sort de trobar una bona companya de viatge i xerran xerran hem trobat el viatge més curt i ens hem sentit que connectavam l'una amb l'altra i ens hem alegrat. Si s'arregle tot, ja trobarem alguna manera de quedar i ho podrem celebrar.
    Tens raó quan dius que hi ha molts herois al nostre voltant.... I estic segura que quan s'acabi tot sentirem a dir que a més de tots els herois que anomenem, hi ha hagut persones que s'han bolcat x ajudar o per fer algun gest de solidaritat.... Històries que ens emocionen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser, jo també vaig tenir sort de trobar una bona companya de viatge!!! Quina casualitat, no?
      Ja se que pot semblar un disbarat dir que hi ha alguna cosa positiva en aquesta crisi, però fa un mes ningú s'hauria cregut que érem tan capaços de fer el que fem.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Reconèixer els mèrits de la gent que ho fa bé no és ser supremacista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, Xavier! Per menys que això fa poc et denunciaven. Sort que els professionals de la denúncia ara deuen estar ben amagadets dins de casa perquè se'ls veu i se'ls sent molt poc. Quin descans, no?

      Elimina
  3. Tenim motius per estar orgullosos del nostre poble. El poble no falla mai.

    ResponElimina