Aquests
dies en què es parla tant de solidaritat i de responsabilitat social m’han fet
pensar que bona part dels catalans en els últims dos anys ja hem fet un bon
entrenament en aquest camp. Sense que ens hi anés res més que un afany de
justícia, hem sortit al carrer dia sí, dia també, des de pobles i ciutats, per
defensar aquells que ens representaven i que per representar-nos havien anat a
la presó.
Els
detractors deien que en molts casos era una excusa perquè gent que s’avorria a
casa tingués un motiu per sortir, alguna cosa a fer. I encara afegien que molts
ho trobarien a faltar si s’arreglaven les coses. La veritat, trobo que si es
tractava de distreure’ns ens podíem haver buscat un entreteniment menys
inclement. Sortir cada dia, cada dos o cada tres, és igual, fos hivern o estiu,
fes fred o calor, de bon matí o cap al tard, caminar kilòmetres, aguantar
dempeus una estona considerable, sopar a la intempèrie en ple hivern i uns
quants despropòsits més des del punt de vista de la tranquil·litat i la
comoditat, supera el mer entreteniment, es miri com es miri. Els que pensin d’aquella
manera és que no han entès res i potser en els moments que estem vivint també
els deu costar d’entendre que ens hem de quedar a casa per no perjudicar els
altres i no només per no emmalaltir ells mateixos.
La
crisi del COVID19, sempre que ho puguem explicar, serà positiva en aquest
sentit: el d’oblidar-nos de les nostres necessitats i beneficis particulars,
sacrificant-los pel bé comú. Que una societat com la nostra, tan acostumada a
mirar-se el melic, es bolqui en els altres és molt encoratjador i esperançador en
què la millora de la humanitat és possible. Tant de bo aquest sigui un valor
que ens quedi adherit a l’ADN i no depengui només de la memòria o el pas del
temps! Aquests dies estem veient que tothom s’està implicant en la solució de
la crisi: tècnics que reciclen respiradors vells per convertir-los en nous,
fàbriques que passen a produir material indispensable per al tractament dels
malalts i la protecció de les persones que han d’estar al peu del canó, dones
que fan mascaretes a casa, hotels que cedeixen les seves habitacions per
descongestionar els hospitals, músics que toquen als balcons perquè puguem
cantar tots junts i oblidar ni que sigui per cinc minuts la desolació que ens
envolta...
No conec
tot el què fan a la resta del món en aquest sentit, però algú em titllarà de supremacista si dic que estic orgullosa de la meva gent? Bé, doncs m’hi
arrisco. N’estic molt i molt orgullosa!
|
|
|
CONTAGIATS TOTALS
|
CONTAGIATS SANITARIS
|
GREUS
|
MORTS
|
ALTES
|
|
15-03-20
|
DIA 1
|
903
|
|
52
|
12
|
3
|
|
16-03-20
|
DIA 2
|
1394
|
|
74
|
18
|
?
|
|
17-03-20
|
DIA 3
|
1866
|
|
65
|
41
|
?
|
|
18-03-20
|
DIA 4
|
2702
|
|
92
|
55
|
?
|
|
19-03-20
|
DIA 5
|
3270
|
|
98
|
82
|
82
|
|
20-03-20
|
DIA 6
|
4203
|
600
|
312
|
122
|
150
|
|
21-03-20
|
DIA 7
|
4700
|
|
479
|
191
|
180
|
|
22-03-20
|
DIA 8
|
5400
|
|
?
|
?
|
600
|
|
23-03-20
|
DIA 9
|
5925
|
?
|
551
|
245
|
?
|
|
|
|
|
|
|
|
|
