La Vanguardia és el diari que sempre he vist a casa, crec que
ja ho he comentat alguna vegada. El llegia el meu padrí i ara el llegeix la
meva mare i en fa els mots encreuats. Sempre vaig pensar que era un diari
imparcial i amb criteri propi. No sabria dir si no ho era o si jo no sabia
veure que no ho fos. Ara tinc clar que no ho és, però el 2012 quan vaig
publicar el meu primer llibre, fent volar coloms com colomí acabat de sortir
del niu que era, recordo que vaig pensar: si algun dia La Vanguardia parlés de
mi... Ara em fa riure aquest pensament. Una mica per la meva ingenuïtat, una
mica perquè La Vanguardia no és el que era i una mica més perquè què val
l’opinió d’una sola persona, en aquest cas crític literari, que segur que és un
expert, però que no deixa de ser la seva opinió, a vegades interessada?
He rebut opinions i comentaris sobre el que he publicat i
m’adono que cada persona rep el que llegeix d’una manera diferent. Algunes coincideixen
i també coincideixen amb la meva intenció en escriure-ho. D’altres són, no diré
oposades, però sí diferents i és que cada persona, amb les seves circumstàncies
és un món. Per això trobo tan enriquidores les opinions dels lectors. A vegades
la idea que no he pogut trobar exprimint-me el cervell en tot el temps que he
trigat en escriure un llibre, el lector me la brinda en tant sols sis o vuit
hores de llegir-lo. I això no hi ha Vanguardia que ho superi, ni crític tampoc.
Amb “La llum de l’impostor” vaig decidir que recopilaria totes
les opinions que em donessin, bones i dolentes, perquè totes són valuoses per a
mi. Seria farragós reproduir aquí els onze folis de comentaris que he reunit,
així que n’he fet un resum. És la meva manera d’agrair als lectors la seva
opinió.
Ho he agrupat per conceptes. No hi ha spoiler. Al final dels
comentaris poso l’enllaç al blog d’una amiga bloguera, l’Helena Bonals, que ha
dedicat una entrada del seu blog de comentaris de llibres a “La llum de
l’impostor”. Si penseu llegir el llibre us recomano que us salteu el sisè
paràgraf.
VELOCITAT
-
M’he fet durar el final
perquè em sabia greu acabar-la.
-
No podia parar de llegir-lo.
M’ha agradat molt el llibre i fins i tot la tensió que aconsegueixes que tingui
el lector.
-
No crec que mai hagi llegit
un llibre tan ràpid. Ja ens explicaràs on et vas documentar.
-
Quan agafo un llibre i no el
deixo fins que l’he acabat, és per alguna cosa.
-
Avui he agafat el teu llibre
i me l’he llegit de dalt a baix.
-
Fa tres hores que llegeixo
sense parar, amb el cor a mil.
REFLEXIÓ
-
M’agraden les escenes que
inspiren pau perquè les que venen després són tristament arrencades de la
realitat. Fas un recorregut a conèixer el perquè del comportament humà.
-
Només llegides les primeres
pàgines ja s’endevina que és una novel·la potent. Fa temps que penso que
l’individualisme, la desconfiança i el desconeixement ens porten a actuar de
forma que els musulmans se senten menyspreats, per això estic molt d’acord amb
les reflexions que fas al llibre. Em costa d’imaginar la presidenta de la
Generalitat tractant la Mimí amb la familiaritat amb què ho fa. Potser és per
la imatge que tinc dels polítics, embolcallats en el seu ego i sense veritable
humanitat. Un cop acabat el llibre, també em costa de creure que hi hagi qui
escrigui unes parrafades tan llargues per WhatsApp. Personalment necessito que
la lectura flueixi per a poder emocionar-me i submergir-me en la història, com
si jo mateixa l’estigués vivint. I en aquest cas ha estat així.
-
Fa dies que el vaig acabar,
però penso en el contingut de “La llum de l’impostor”. Em fa pensar molt. Estic
molt contenta de tenir-lo a la meva biblioteca.
-
ALGUNA OBJECCIÓ, QUASI SEMPRE LA MATEIXA, SEMBLA QUE SUPERADA
-
Al començament em resultava
incòmode el tema, perquè aquest conflicte el tenim aquí.
-
He patit bastant des del
començament. El tema t’atrapa.
-
Ha estat un llibre molt dur,
per a mi el més dur dels teus, per desgràcia amb una temàtica actual. Final
trepidant i feliç, però. Espero el quart, però que no sigui tan dur, eh?
-
Felicitats, Teresa. He
disfrutat molt amb la lectura, però en alguns moments m’ha agafat taquicàrdia i
en altres, esgarrifances. Estic esperant llegir el proper.
-
Al començament el tema m’era
costós, però després no vaig poder deixar-lo fins saber com acabava. El
rellegiré més endavant com faig sempre amb els llibres que m’agraden.
PASSIÓ PER LA MIMÍ
-
Has creat un personatge molt
ric i polièdric dins d’una trilogia. La teva prosa em recorda una mica la del
Jordi Tiñena.
-
Es nota que t'estimes i molt a la Mimí: No és un personatge: és -permet-me
l'expressió-, una filla teva, un ésser viu que batega amb el teu cor, que
habita en el teu cos, que dorm amb tu cada nit i es lleva en el teu llit, que
menja al teu plat...i així ens l'apropes tant que fas que l'arribem a entendre
i posar-nos en la seva pell. Un treball molt ben perfilat, on es treu el màxim
potencial de cada element, evitant incoherències, transmetent objectivitat. Fas
que els lectors invertim el nostre temps a llegir la novel·la perquè aquesta té
un sentit: res no hi ha en les seves pàgines perquè si: AIXÒ ÉS LITERATURA!
-
No deixis que s’acabi la
Mimí, encara que superar aquesta novel·la és difícil.
-
Totalment recomanable. La
Mimí... més Mimí que mai... La Teresa Duch ens torna a fer contenir l’alè.
DOCUMENTACIÓ
-
Molt interessant tot el
llibre i no parava de pensar en la feina que deus haver tingut a documentar-te.
-
M’ha encantat. Quina feinada
a documentar-te sobre l’Islam.
-
Molt ben treballat,
argumentat i desenvolupat.
-
No soc molt feta a llegir,
però el teu llibre m’ha apassionat. Pendent del que passarà fins al final. Per
conèixer el món gihadista és importantíssim.
MÉS OPINIONS QUE, IGUAL QUE LES ANTERIORS , M’ENGRESQUEN A
SEGUIR ESCRIVINT
-
M’ha captivat i m’ha
entendrit. M’ha agradat molt la idea d’un govern més humà dirigit per una dona.
Es fa estrany que una frustració porti a crear una organització terrorista.
-
Tens una gran sensibilitat
pels personatges masculins. I per les dones, la gran fortalesa que ens
caracteritza.
-
Ja et vaig dir que fabulaves
molt bé i has sabut portar fins al final la complicada trama d’uns fets tan
actuals.
-
La llum, la millor trilogia.
-
M’ha agradat la novel·la. El
final és intens. T’enganxa i vols saber-ne l’entrellat.
-
Trobo la novel·la molt ben travada: diferents veus narratives, temàtiques secundàries,
però també importants. El trobo interesantíssim. L’has de fer arribar a alguna
candidata a presidir la Generalitat.
I aquest és el blog L'ECO QUE SE SENT, amb un llarg comentari.
Encara que ja ho he
fet particularment, vull agrair els comentaris a la Susanna, l’Àngels, la Roser,
la Berta, l’Helena, l’Àngela, la Mimí, la Teresa, el Jacint, la Rosa, la Marga,
la Pilar, la Gemma, la Magda, l’Olga, l’Àngels, el Josep, l’Àngels, la Paquita,
la Maria Fe, la Maria Laura, l’Amèlia, l’Anna, l’Aureli, el Ramon, la Maite i a
tots els amics de Facebook i Twitter que m’han fet comentaris més breus que no
he pogut recopilar. Espero no deixar-me ningú. Estimats lectors, moltes
gràcies!
