Diuen que escriure és un
acte en solitud. Tenen raó, però jo no m’imagino escrivint el que escric dins
d’una vida solitària. Hi ha autors que es retiren i reclouen a la platja, a la
muntanya, a qualsevol recó tranquil, a escriure el llibre de la seva vida,
nodrit de vides d’altri. Crec que jo no ho podria fer, potser és perquè sóc una
autora una mica singular – i no especificaré la meva singularitat- que no es
conforma amb dedicar totes les energies a un sol projecte. M’agrada
diversificar. Segurament per això la inspiració m’arriba sempre enmig de la
multitud diversa. És clar que després m’he de concentrar en solitud per poder
transformar la inspiració en paraules.
Curiós que d’un acte que
comença a agafar forma en soledat, n’acabi participant tanta gent. Curiós i
gratificant per l’autor que veu premiades les seves estones de sacrifici. Que
consti que no és el meu cas – sí la gratificació, no el sacrifici- perquè
sempre m’ho passo bé escrivint, cap sacrifici, doncs. Crec que també ha de ser un premi
per qui en recull els fruits, el lector, si allò que llegeix li fa passar una
bona estona. A vegades, passar-la dolenta també és un bon senyal. El que és un
mal senyal segur és que un cop començat el llibre no hi pensis durant el dia,
ni tinguis unes ganes boges – o assenyades, però ganes al cap i a la fi- de tornar-lo a reprendre.
Són moltes les persones a
les que hauria de dedicar aquest post i donar-los les gràcies, totes aquelles que han contribuït a les
primeres passes de la meva criatura, de nom “Cadenes”, de cognom “Subtils”. Són
les passes insegures de qui vol avançar, però no ignora el risc de les
caigudes. Crec que només especificant el nom de cada persona ja em quedaria un
post més llarg que els que esteu acostumats a gaudir/suportar. Per això
prefereixo, sense noms, fer un agraïment diferent. Estic segura que tothom s’hi
sabrà reconèixer. I ja que parlava de premis...
 |
| Un guanyador anònim que els representa tots |
 |
| Fa impressió, eh? |
PREMI AL MILLOR TRET DE
SORTIDA:
A la meva editorial, al seu il·lustrador i a
tots aquells que es van
llegir el llibre abans
i em van acabar d’empènyer a... l’abisme.
Només una
darrera empenteta, que consti que
jo ja estava a punt de llençar-m’hi.
PREMI A LA MILLOR
DIFUSIÓ: la que m'ha permes Facebook, twitter, google i a través d’aquest blog, la dels que l’han compartit i retuitejat , la de la premsa i revistes de Tarragona i la
Conca, la de les entrevistes a ràdio i televisió.
PREMI A LA MILLOR ANÀLISI: als presentadors de la novel·la en cada presentació. M’han fet
conèixer aspectes de la novel·la que ignorava i gairebé m’han donat matèria per
escriure’n una altra.
PREMI A LA BONA FEINA: A
les lectores de Tarragona i als lectors d’Amposta, al Grup de Teatre Vent de
Bosc de Vimbodí i als que han aportat la seva veu i la seva música a les
presentacions. Tots ells han treballat desinteressadament i han donat un preciós
valor afegit a les meves paraules.
PREMI AL RECOLZAMENT: A
la família, amics i coneguts, que m’han acompanyat en les presentacions, alguns
repetint, alguns havent llegit la novel·la, ja fos per entusiasme, solidaritat
o simplement amistat.
PREMI ALS SEGUIDORS
REVELACIÓ: A aquelles persones que no sabia que em coneixien, seguidors del
blog, de la meva columna d’opinió, o de la meva captivadora -s’admeten bromes,
no?- personalitat sobre el paper o la pantalla.
PREMI AL MÈRIT BLOGUER:
Als bloguers que ja coneixia i als que encara no, fins i tot als que es van
presentar sense avisar i em van donar la gran sorpresa. Acompanyar-me i
donar-vos a conèixer en un moment tan important per mi, és un regal.
PREMI AL SUPORT LOGÍSTIC:
a tots els locals que m’han acollit, a tots els interlocutors que vaig tenir i
que m’ho van posar tan fàcil, i molt especialment als amics que me’n van
facilitar l’accés.
PREMI AL
RETROBAMENT: a aquells amics que,
després de trenta, quaranta anys han tornat a la meva vida amb l’excusa de la
novel·la. Només espero que no se’n vagin mai més.
PREMI ALS QUE NO HI VAN PODER SER: als amics que desitjaven ser-hi, des de la primera presentació i no
hi va haver manera ni en la primera ni en cap. Per mi, la intenció és el que
val.
I finalment...
PREMI ALS LECTORS: als
que m’han llegit d’una tirada, als que ho han fet en dues, als que han trigat
una setmana, als que quan han acabat han tornat a començar, als que els ha
semblat que estaven veient una pel·lícula, als que m’han fet crítiques, als que
m’han dit que he estat valenta de tocar el tema, als que els ha
agradat una de les històries, l’altra, totes dues, el missatge, la intriga, el
principi, el nus, el final. Gràcies per fer-m’ho saber!
D’on surten tants premis?
Del meu cor, amics, del meu cor!
I per mi no hi ha premi?
En voleu més encara?
 |
| Aquí ja me l'havien donat |
 |
| Aquí m'havien dit que em donaven el premi |
Aquesta podria ser una
bona estratègia, no? Ensabonar, tenir
content a tothom, facilitar que em tornin els favors amb afalacs... Tothom és
lliure de pensar el que vulgui, igual com els meus dits són lliures de teclejar
el que em vingui de gust. Que gran que és la llibertat!
