Sempre
que he viscut algun moment intens, hi ha hagut algun detall de fons, ja sigui
una música, un paisatge, un llibre, que, a partir d’aleshores em recorda
tothora el que vaig viure. Suposo que no em deu passar només a mi.
En la
crisi que estem patint, pel que fa a les lectures, n’hi ha tres que les tinc
presents des de l’inici i que, n’estic segura, es convertiran en el futur en el
detall que m’evocarà el COVID19. A primers de març vaig tenir el tercer
refredat de repetició, començat feia unes tres setmanes. Hi havia hagut els
primers casos de coronavirus a Catalunya i començava a preguntar-me si els meus
símptomes ―congestió, tos, febre, mal de gola, aixafament― no estaven coincidint una mica massa amb els de la malaltia.
I tot i que em responia que no perquè em faltava l’ofec i no em trobava tan
malament com ho estaven pintant, el dubte hi era. Vaig començar a llegir la
novel·la: “La muntanya màgica” de Thomas Mann. El llibre té més de nou-centes
pàgines i en les primeres tres-centes el protagonista, que ha anat a visitar un
cosí seu a un sanatori per a tísics, es mou en el dubte de si ell també ha
contret la malaltia, sempre negant-ho contra totes les evidències que diuen el
contrari. Després ja queda clar que sí, que està malalt, i si jo llavors tenia
el virus, també ho sabré quan em facin el test. Però va ser ben casual que
hagués agafat precisament aquell llibre, on el protagonista es preguntava tota
l’estona el mateix que em preguntava jo.
Un
altre llibre que no he rellegit ara perquè no el tinc a mà, però que vaig
llegir fa quatre anys, és “La pesta” d’Albert Camus. L’epidèmia en sí ja m’hi
va fer pensar perquè Camus en la seva novel·la parla d’una epidèmia de còlera
que en ple segle XX va envair la ciutat d’Oran, a Algèria, sembla que basada en
fets reals. Però el que em va sorprendre va ser l’onada de solidaritat que es
va desencadenar aquí i que coincideix amb el que Camus explica en el llibre. A
banda de novel·la és un llibre filosòfic que reflexiona, i fa reflexionar,
sobre la vida, les reaccions i els sentiments de les persones quan es troben en
situacions límit com aquella i com la nostra ara. I també fa una crítica a la
restricció de les llibertats individuals per part de l’estat.
El
tercer és el llibre de Manuel de Pedrolo “Acte de violència”. Més que res, per
la consigna que sentim tant aquests dies de “Queda’t a casa!” La diferència
radica en la intenció de la frase. En la novel·la és una crida a alçar-se
col·lectivament contra la corrupta autoritat establerta. La pregunta que es fa
el lector és inevitable: què passaria si suméssim forces en una vaga que ho
paralitzés tot? Res a veure amb la crida actual, encara que també tot s’hagi
paralitzat. En el nostre cas, pretén guardar-nos, salvar-nos i salvar els que
ens envolten. Però suposo que per la coincidència de la frase, vaig recordar el
llibre.
He
llegit un parell de llibres més després de “La muntanya màgica”, però no tots
formaran part de la meva ambientació literària de l’etapa COVID19. De moment,
aquests són els que, segur, per temps que passi, hi estaran lligats.
Darreres dades publicades de COVID19 a Catalunya:
