Ara que el virus ens ha atacat per totes
bandes, que ens ha fet anar per on ha volgut, que ens ha fet amagar, que especialment ens ha espantat
i esgarrifat, ara és l’hora dels experiments. Tinc la
impressió que el món sencer s’ha convertit en un banc de proves, en un gran
laboratori, on nosaltres, les persones, som els conillets d’Índies. Després de
tenir-nos dos mesos tancats a la gàbia, ens han obert primer una porta petita.
No és que uns conillets s’ho mereixin més que altres; és que si cauen aquells
que han deixat sortir, ja s’han
preocupat els experimentadors de tenir capacitat per atendre’ls, que no vol dir
per curar-los. La porteta l’obren i la tanquen, l’obren i la tanquen, i quan l’obren,
tots els conillets sortim com esperitats de la gàbia a recuperar la llibertat
que, ja ho sabem, només gaudirem una estoneta. Si l’experiment surt bé ens
obriran una porta més gran perquè puguem sentir-nos més lliures. El perill serà
el mateix, però els conillets són per això, per provar i encertar o equivocar-se.
A algú li obriran una porteta mitjana, ni gran ni petita, una porteta situada
al sostre de la gàbia. Molt de compte perquè en aquesta part de la gàbia els
conillets estan tan comprimits que potser surten a pressió. I adeu distància física!
 |
| Aquest està al mig de la natura, però, al cap i a la fi, tancat |
Curiós que aquesta pandèmia va començar amb un
animalet, el pangolí ―que no s’ho creu ni ell que hagi tingut tanta sort com
perquè els xinesos deixin de cruspir-se’l―, i s’acabarà amb uns altres animalets,
els conillets d’Índies. Que consti que encara no tinc clar si la pandèmia s’acabarà
amb els conillets o acabarà amb els conillets.
Ja havíem après a escapolir-nos del virus
i els que no l’hem agafat ens en vanagloriàvem , íntimament i modestament, però es veu que seria millor que l’haguéssim agafat. Resulta que allò que ha permès que
siguem els primers conillets a sortir, és allò que ens va en contra: no ens hem
contagiat, no tenim anticossos, no tenim immunitat. A veure si ens han obert la
gàbia per donar-nos l’oportunitat de contagiar-nos, generar anticossos i
immunitzar-nos... Mare de Déu, Mare de Deu! Com que només ens expliquen el que
volen, ja no hi ha fiat de res ni de ningú.
No vull acabar sense aclarir una vegada més que la meva crònica-crítica-ironia ho és sense mala intenció, que jo, evidentment, no ho hauria fet millor. El marró amb què s’han trobat els que han hagut de prendre decisions no és comparable a cap problema conegut fins ara, ni sanitari, ni polític, ni econòmic. Tothom ho ha fet, i ho fa, el millor que ha sabut, i sap. Sí que algunes decisions ha semblat que es prenien amb més coneixement de causa i reflexió que altres, sí que hi han hagut, i hi són, tossuderies inexplicables, però qui més qui menys ha ensopegat i em temo que continuarà ensopegant. Amb tot el meu respecte per les víctimes i els seus familiars, no veig que s’hagi de denunciar cap govern. Em puc imaginar els que ja ho han fet, o tenen intenció de fer-ho, ―oportunistes, partidistes, funàmbuls obscens fent equilibris sobre el dolor aliè― en el seu lloc i em poso les mans al cap només de pensar-hi.
Darreres dades publicades COVID 19 a Catalunya:
Jo m'ho he pres amb molta calma. Avui he aprofitat la possibilitat de sortir a passejar per primer cop.
ResponEliminaCom a conilleta soc un desastre... i continuo sense immunitzar-me.
Jo també, Carme. De fet segueixo fent la mateixa ruta en fase 0 i en fase 1. No cal ser pioners en això.
EliminaEl tema de la immunitat no està massa clar, ni si s'agafa, ni quant dura. En principi semblava una bona idea, perquè és un virus que muta poc i si generes anticossos és probable que el proper cop que t'hi exposis ja no t'afecti. Però els riscos d'anar a buscar una immunitat de grup a través de l'exposició amb la bèstia són massa grans. Això estaria bé si tinguéssim vacuna, però de moment no és el cas.
ResponEliminaSí, sembla que hi ha bastants dubtes i davant del dubte... Mira què els ha passat a Suècia amb això de la immunitat de grup! La veritat és que amb aquests països que ho han fet diferent tenia ganes de veure com anava. Com que crec que, qui més qui menys, en aquesta pandèmia navega, tampoc està clar quina és la millor manera d'afrontar-la. Però potser el sentit comú, el comú a més científics i governs, és el més aconsellable, fins ara.
EliminaJo també sóc conill porquí. A hores convingudes.
ResponEliminaBueno, es tracta de fer-ho bé i protegir-se. No podem fer res més, Xavier. A mi em sembla que mai tornarà ( i creuo els dits) a ser com quan es va declarar l'epidèmia en els primers països, que el virus anava lliure, ningú no en sabia res i devia passar de l'un a l'altre com si fos l'amo. Per poca prevenció que fem, no hem d'arribar a aquells extrems.
EliminaAhir, a FAQS, el Sala Martí va dir que el primer que van fer els del govern espanyol, com que es tractava d'una "guerra" per a ells, va ser gastar molts diners en la propaganda, que les televisions privades no parlessin malament d'ells. Es poden fer les coses malament, però no tant.
ResponEliminaHo han fet fatal, Helena, no podem dir res més. Coneixent els espanyols al govern, tampoc calia esperar molt, però penso que ni volent ho haurien pogut fer pitjor.
EliminaPer una bona temporada, ens han posat als humans a lloc...on som tant vulnerables com el que més !.... una cosa que molts pensaven que no era així, que estàvem per sobre de tot.
ResponEliminaBon diumenge ;)
Sí, se'ns haurien d'obrir els ulls, Artur, però ja he dit algun dia d'aquests que tenim la memòria curta. Tant de bo m'equivoqui! Tot i que si millorem alguna cosa ja em donaré per satisfeta.
EliminaTens raó, penso que tots els governs han fet el què han pogut, el què passa és que no en sabien més, perquè com una cosa així no l'havia viscut ningú...Amb tot el què s'ha estés ha ensopegat amb mandamassos de tots colors i, és clar, ningú en tenia experiència...
ResponEliminaVes a saber si l'hem passat o no, perquè els simptomes no són iguals per a tothom i fins hi tot hi ha persones que no n'han tingut...Ara que ja estem al 0'5, cal que fem gal·la de la nostre responsabilitat, per no tornar enrera!
Bon vespre, Teresa.
A tot arreu hi ha hagut moltes víctimes, Roser, per això jo dic que no crec que s'hagi de denunciar a ningú, però és que el govern espanyol ho ha aprofitat per fer propaganda política per comptes de fer front a la crisi: unidad de Espanya, propaganda, aquí estoy yo, i totes aquests gestos tan seus. No sabien a què s'enfrontaven, però si s'haguessin centrat més en el problema, ens hauríem estalviat morts, penso jo. La gran pífia de voler centralitzar les compres, després de trenta anys que el Ministeri de Sanitat no comprava res és la primera mostra d'ineficàcia. No sabien on, ni a qui, ni com comprar i així va anar tot amb tan retard que la gent es moria per falta de respiradors i els sanitaris es contagiaven per manca de material. Un desastre!
ResponElimina