Aquests
dies, que ja són setmanes i mesos, qui més qui menys, ens hem emocionat,
estremit, esborronat, trasbalsat contínuament. Algun d’aquests estats d’ànim
ens han colpit per la duresa del que veiem, escoltem i intuïm. D’altres ens han
entendrit pel seu final ―m’atreveixo a dir― feliç. Entre els que col·loquen les
nostres emocions a mig camí, hi ha aquestes iniciatives literàries i musicals d’acompanyament,
divertiment o a benefici de la investigació i contra la malaltia COVID19. Si n’he
d’escollir una que m’ha tocat la fibra és la cançó de Lluís Llach “Un núvol
blanc”, cantada a quatre veus per ell mateix, Gemma Humet, Santi Balmes i
Judith Neddermann, en favor de la campanya “Jo em corono”. Meravellosa!
No puc
presumir de cultura musical perquè no en tinc gaire, però sí que diré que hi ha
músics que des que vaig escoltar la primera cançó i em vaig interessar per
ells, no els he deixat mai més. Un d’ells és Lluís Llach. Vaig escoltar per
primera vegada “El bandoler” i “L’estaca” quan tenia catorze anys i el que vaig
sentir en escoltar-les s’ha mantingut en totes les seves cançons. Suposo que és
la lletra, o la música, o la lletra i la música, però penso que, sobretot, és
el sentiment. El Llach ha captivat gent de diverses generacions, però per la
meva, per les seves reivindicacions i també per la persecució i la repressió
patides, és una icona. Per mi és la
representació de la llibertat d’expressió, de la llibertat de voler dir allò
que penses que has de dir, assumint-ne totes les conseqüències.
Ja fa
un parell de dies que corre per les xarxes aquesta versió de “Un núvol blanc”,
però ahir va sortir la Gemma Humet al “FAQS”, cantant la seva versió i crec que
no es va esborronar només la Cristina Puig, sinó molta gent que la va escoltar.
Jo també i segur que ella passarà a ser dels pocs músics que segueixo.
Pel
que fa al Lluís, que va parlar des de casa seva, ja pot anar dient, amb la seva
franca modèstia, que és vell, que està rovellat, que el piano també, que ell
ja... que a mi em segueix emocionant com el primer dia. Va ser el seu
aniversari fa pocs dies; setanta dos va dir. Per molts anys, Lluís! Ni la
nostra vida, ni la nostra història no haurien estat el mateix sense tu i inclús
ara, que sembla que la nostra causa s’hagi aturat, tu segueixes al peu del
canó, dient el que veus, caigui qui caigui, peti qui peti, amb l’honestedat que
et caracteritza, i donant-nos ànims. Que per molts i molts anys puguem comptar
amb tu i amb la teva lluita!
Si noia, n'hem vist de tots colors i ara faré amics...A mi m'agraden les lletres de les cançons de Lluís LLach, però no com les canta ell....Per això ahir també em va " esborronar " la cançó un núvol blanc, cantada per la Gemma Humet...
ResponEliminaSuposo que molts signaríem haver passat el confinament en una casa com la del Llac...( em sembla que algú m'ha mirat malament)
Petonets, Teresa.
Em fa gràcia aquesta frase teva de "fer amics", Roser. Tothom té el gust que té, ves. És una veu especial la del Llach i a mi m'agrada, però ja conec altra gent a qui no.
EliminaJo soc una enamorada d'en Llach de tota la vida. Les lletres, les músiques, com toca el piano, com canta... el que diu i el que fa...
ResponEliminaPreciosa,també la versió conjunta amb la Gemma Humet.
Crec que alguna vegada ho havíem comentat, Carme. És una mica un símbol de la nostra causa també, no? La cançó a quatre veus queda preciosa, però aquella noia em va deixar bocabadada.
EliminaAquesta cançó crec que ens emociona i ens esborrona a tots. Aquests dies estem molt sensibles,i cantada x aquesta noia.....sense paraules.
ResponEliminaQue bé que tinguis aquest record del Llach,de les seves cançons reivindicatives quan eres joveneta, jo en canvi no tenia massa afició x la música en general. Haure de aficionarme més, ara de gran. Gràcies x tants dies de escriure i tantes històries contades. Estic llegint el llibre....no em concentro gaire i com que són històries diferents el deixo x un altre dia que no arriba.
Sí, Roser, i sabent que està dedicada a la seva mare, trobo que encara té més sentit aquests dies. Jo ja veus que em considero una ignorant musical perquè mai no he tingut aquesta afició majoritària, però sí que amb el Llach, igual com amb altres músics, m'ha passat de conèixer-lo i ja no deixar-lo.
EliminaA mi m'ha ajudat molt escriure cada dia. O sigui, que les gràcies són mútues. No sabem quan acabarà tot això, però pinta llarg, així que sobre el terreny anirem fent i buscant la millor manera de portar-ho.
Llàstima això del llibre! Crec que t'agradaria i t'abstrauries una estona, però això no es pot forçar. Potser un altre dia... No hi pateixis.
Una gran cançó. En Lluís Llach és immortal.
ResponEliminaLa Gemma Humet i la Judith Nederman han deixat de ser unes joves promeses per esdevenir unes artistes confirmades. i tot un detall la col·laboració d'en Santi Balmes, que acostuma a cantar en castellà i ha cantat en català per una bona causa.
D'elles n'havia sentit a parlar, però del Santi Balmes ni flores. Ja saps que la meva cultura musical és molt escarransida. Tot i que des que va començar el confinament cada dia escolto una bona cançó i diria, diria que ja en sé una mica més. Estic molt agraÏda a qui en té la culpa.
ResponEliminaSanti Balmes, de Sant Vicenç dels Horts, és el cantant del grup "Love of Lesbian".
EliminaSí, sí, ja el vaig buscar de seguida. Gràcies, Xavier!
ResponElimina