Això meu
d’escriure cada dia al blog no ha estat una quarantena, sinó una cinquantena.
Ha arribat el moment de fer la desescalada de publicacions. Ho faré gradualment
perquè no sigui traumàtic per a vosaltres, però sobretot per a mi. M’heu fet
molta companyia durant aquest període de reclusió amb els vostre comentaris a
favor i en contra. Us en dono les gràcies i confio que jo també us en hagi fet!
Bé,
doncs, com que no necessito cap majoria per començar la desescalada, ja us puc
detallar el pla. Demà s’iniciarà la fase zero, que constarà de tres
publicacions setmanals, sense perjudici de tornar a la fase pre-zero, segons vagi
l’evolució de la blog-dèmia i la meva inspiració. Un cop superada la fase zero, passarem a la fase 1: dues
publicacions per setmana; a continuació la fase 2, d’una sola publicació
setmanal, per acabar en la fase 3, que és la meva habitual: una cada quinze
dies. Alguna publicació de les diferents fases la faré amb mascareta. Quina?
Ahhh! Ho decidiré en el seu moment.
Anem a les franges horàries de lectura. Els esportistes,
que em llegeixin quan tornin de fer esport, un cop dutxats; la gent gran, abans
de sortir, mentre es mengen un bon esmorzar; la canalla no cal que em llegeixi,
que a vegades dic coses adoctrinants. Els que no entreu en cap d’aquestes
franges em podeu llegir a qualsevol hora del dia sense cap cost adicional.
Com ja
he dit, la desescalada és susceptible de modificació. Si el dia que em toca publicar, em donen hora
per la perruqueria o per la botiga de la Magda Ribot, la meva preferida, que
espero obri aviat, pot ser que canviï de dia. Us ho comunicaré, però ja hi
podeu dir missa perquè la decisió ja estarà presa i avançada el dia anterior a
tots els seguidors a les xarxes. I que consti que mai no havia fet en la
història d’aquest blog tantes reunions amb els lectors. Només espero que no
siguin tan estèrils com les que fa cada diumenge el president de l’estat d’alarma
amb els seus sub-socis.
Felicito
totes les mares que em llegeixin! Aquí, una mare i una filla que s’han pogut
abraçar; la resta d’abraçades han arribat en forma de flors precioses i plenes
de vida. Aviat, aviat, abraçades de veritat, espero!
Ens trobem
la setmana que ve, estimades lectores, estimats lectors. Seguiu-vos cuidant! Que
s’acabi la crisi és a les mans de tots nosaltres.
Darreres dades de COVID19 publicades a Catalunya:
Ja has demanat permís al Sr. Gobierno ?? heheheh
ResponEliminaFelicitats per la part que et toca !!
Una abraçada :)
No els vull embolicar més, pobrets, que ja naveguen prou. No trobes? Amb una mica de sort la meva desescalada passarà inadvertida.
EliminaUna per a tu, Artur!
Gràcies!
EliminaHe, he, he...
ResponEliminaA veure si amb els teus posts entenem millor les fases del gobierno, que s'expliquen com un llibre sense fulls.
Et seguirem...i si tens hora a la perruqueria, ens expliques també aquesta nova experiència. Que ja no me'n recordo com anava...
No n'he demanat encara, Carme. Primer vaig pensar que no calia córrer i ara, pel que sento dir, suposo que trigaran dies a donar-me hora. Les hores seran llargues perquè els colors i les metxes aniran al capdamunt del rànquing. Si hi vaig primer que tu, t'ho explico, però tu fes el mateix, eh?
EliminaFantàstic això de fer els posts de la desescalada, esperem que siguin ràpids...Ja fa tres dies que faig els meus passejos matinals( bé d11 a 12) dona gust sobretot, com se senten els cants dels ocells i l'olor de les flors...
ResponEliminaPetonets.
Treeees? Que no començava dissabte això? O ja m'he fet l'embolic? No en facis gaire cas, que tinc un garbuix de desescalades que ja no sé on soc.
EliminaPetonets i a gaudir de la natura, Roser, ara que encara no l'hem espantat!
50 dies de confinament. El teu blog és (i serà) un document històric.
ResponEliminaSí, jo crec que sí, que em serà interessant rellegir-lo. Ja sé que aquesta crisi donarà per molta literatura, però escriure-ho dia a dia és (perdó per la immodèstia) més autèntic. És paraula viva, com deia Maragall, o del moment. M'agradarà veure com ha anat evolucionant tot, estats d'ànim inclosos i comentaris inclosos. Que consti que si no hagués estat pels vostres comentaris fidels i constants potser no hauria aguantat tants dies, eh?
ResponElimina