I perquè ningú no es descompti, dia 14 de la
fase 1 de desconfinament, després de 50 dies de confinament i 7 dies de fase
zero de desconfinament.
Finalment
vaig aconseguir que vingués un metge a casa a visitar la meva mare. Ja feia
temps que ho demanava i em deien que hi havia casos més urgents. Però jo patia
perquè amb 88 anys i amb els mals vents que corren per fora, no se sap mai si
pot entrar un corrent d’aire, d’aquests que fan més mal que bé. Així que vaig
trucar al 112, al 061, al 012, a un CAP, a l’altre... Em vaig fer molt pesada i
al final em van passar amb els seus superiors;
ja sabeu, aquells que tenen l’última paraula.
Ens
van enviar una doctora. Molt amable i competent, molt sensible. Es veia que
estava acostumada a tractar amb pacients d’edat avançada. I li va fer una bona
visita: els pulmons, l’oïda, la vista, les varius, els reflexes i el cor,
sobretot el cor; el cor li va trobar ben eixamplat des de feia una estona; més
o menys la mateixa estona que feia que havia entrat ella per la porta. A
vegades, només de veure el metge, un ja es cura. Aprofitant que havia vingut,
li va arreglar els peus, la va pentinar i li va fer preguntes, totes començades
amb “per què...?”
―Està curada ―va dir, quan va acabar.
Jo no
parava de donar-li les gràcies i ella em va dir:
―Res, res, no passa res...
Vam
quedar tan contentes que, fins i tot, la vam convidar a dinar. Se l’havia ben
guanyat. Tots els metges haurien de ser com ella, ves! Va menjar molt a gust.
Quan
li vaig preguntar què li devíem, es va posar molt contenta.
―Teniu targeta ―ens va preguntar.
Se li
notava que li feia gràcia cobrar amb targeta, així que vaig treure la meva
targeta sanitària i li vaig donar.
―Clic-clac, tingui. Ja està.
Després
de dinar, li vaig dir si podíem fer res per ella.
―Iaia, explica’m un conte... No, dos.
―Els que vulgui, doctora meva. Amb una
visita amb tantes prestacions pot demanar el que vulgui.
Va
dir que la setmana propera tornaria a venir per controlar la malalta.
―Però ha dit que estava curada, no?
―Sí... no... però tornaré.
I diu que si tenim més malalts per visitar ho podem aprofitar, que ella se’ls mirarà amb molt de gust. I que si té temps, els farà el dinar a tots. I potser els farà una radiografia i, si en troba a l’hospital, un test PCR i tot.
Darreres
dades publicades de COVID19 a Catalunya:
Molt bona aquesta doctora Elna. Fins la convidada a dinar m'ho estava empassant.
ResponEliminaPerò qui sap? Potser d'aquí uns anys aquesta doctora esdevé una especialista i prestigiosa geriatra...
Així me n'he sortit, Xavier! T'he enganyat fins on he pogut, però ha arribat un moment que o bé em descobria o bé ja no podia seguir. Qui sap, qui sap! Que esdevingui el que vulgui, però que ho encerti per tenir una vida feliç. Ara, la veritat és que hi posa molt d'interès.
EliminaCaram, que despistada que sóc, estava tant ensimismada llegint les virtuts de la doctora, que no m'havia adonat que era la petita doctora Elna, que ben segur que cada vegada que vegi la iaia, a aquesta se li curaran tots els mals...Molt esperançador el relat!
ResponEliminaPetonets per a tu, per la mare i per la "doctora " Elna.
He, he, Roser! D'això es tractava, de fer-ho una mica equívoc. Tens raó, la meva mare no es queixa mai gaire, però si té algun moment baix, només de veure la doctora Elna ja li passa. Ara imagina't una visita tan completa.
EliminaJo també m'estava empassant tot el teu relat pensant q finalment us havian enviat una doctora de veritat a casa....jeje. Segur q a les besàvies els hi passen tots els mals del món només veien els seus besnets, me m'alegro molt,ara a esperar la visita de la setmana q bé.
ResponEliminaVeig que m'ha sortit bé la jugada, Roser. Explicar una cosa que n'era una altra fins on he pogut. Sí, sí, la mama està encantada amb ella i li fa aquests jocs tan verídics que jo em tronxo de riure. Una abraçada!
ResponElimina