dimecres, 20 de maig del 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 10 DE LA FASE 1 DE DESCONFINAMENT

 

I perquè ningú no es descompti, després de 50 dies de confinament i 7 dies de fase zero de desconfinament.  

Sandro Rosell va qualificar la jutgessa Carmen Lamela d’inhumana en el reportatge que diumenge passat ens va oferir TV3. La jutgessa el va tenir vint-i-dos mesos a Soto del Real en presó preventiva i, com ja sap tothom, el primer dia del judici se’l va declarar innocent. Encara li dono tombs. Com és possible que una injustícia, cuinada i menjada per la justícia espanyola, on una jutgessa demostra que una altra ha enviat  dos anys a la presó un innocent no tingui conseqüències? Ja sé que tampoc no en tenen les injustícies que tots tenim al pensament, que han provocat violentes i llargues protestes ciutadanes i requeriments internacionals; la diferència que hi veig és que Espanya diu que ningú de fora li ha de donar lliçons de res, però i les lliçons d’altres jutges espanyols tampoc no valen?

Aquesta dona, Carmen Lamela, amb el seu historial de duresa, em recorda els executius d’alguna empresa que conec bé, i d’altres de les quals m’ho expliquen: com més malparits, més promocionen. En realitat, la justícia espanyola no està tan lluny de la tònica imperant en la jungla empresarial.

Com que ha rebut creus de plata, medalles i ascens al Tribunal Suprem, m’he entretingut a mirar el seu historial més conegut, des que va entrar a l’Audiència Nacional l’any 2014: els nois d’Altsasu (terrorisme) , el grup de rap “La insurgència” (enaltiment del terrorisme), els cinc membres espanyols del moviment Straight Edge, vegans, anarquistes i lliures de drogues i alcohol (terrorisme) I quin fixament amb el terrorisme! Els Jordis (sedició), Puigdemont (i s’inventa el delicte de corrupció per emetre l’euroordre), Trapero i Laplana (sedició i, estranyament, no els posa en presó preventiva), el Govern de la Generalitat en ple (rebel·lió, sedició, malversació), Sandro Rosell (ni terrorisme, ni sedició, ni rebel·lió, però fot-li que és català), Villarejo (a aquest no el pot acusar de terrorisme, si no vol acusar de còmplices de terrorisme, governs espanyols de diferent signe, ministres, empresaris, jutges, polítics, gàngsters...) En fi, ella és la jutgessa star de la justícia espanyola.

En la meva modesta opinió i sense cap intenció “d’enaltiment del terrorisme”, crec que hi hauria d’haver un  parell de requisits imprescindibles per ascendir a jutge. Sempre, a tots els nivells, però a més alt càrrec, més exigència en els requisits, un sedàs més espès. El primer seria un examen psicològic exhaustiu, no cal que especifiqui més, oi? El segon que, tinguessin les idees  polítiques que tinguessin, en els judicis fossin neutrals, imparcials i equànimes.

Ja sé que no soc gaire original i que els requisits que demano haurien de ser de mínims, però és que sembla que a tothom se li hagi oblidat què és un jutge. Recordo que la primera vegada que vaig tenir consciència d’aquesta figura ―ja fa molts anys, era adolescent i va ser arran d’una sentència injusta― vaig pensar que una feina tan delicada no la podia fer qualsevol i que, a banda de un gran coneixement de les lleis, aquesta feina exigia molta experiència i també molta psicologia, ambdues fonamentals per conèixer l’anima humana, i, per damunt de tot, molta imparcialitat. Vaig pensar aleshores que si un jutge s’equivocava en una sentència, podia tenir conseqüències tan greus com deixar lliure un assassí o un violador o empresonar i arruïnar la vida d’un innocent.

Han passat molts anys i he vist tantes injustícies darrerament... En la gent que defensava la llibertat del meu país i els meus interessos, però també en molta altra gent amb qui no tinc gaire en comú, però que veig que són objecte d’injustícia. Per això segueixo pensant el mateix que fa cinquanta anys. Com pot ser que tot segueixi igual? Aquesta pregunta sí que me la puc respondre i és que resulta que fa més o menys cinquanta anys que en aquest país l’entramat de l’statu quo està tan ben lligat que als poderosos no se’ls castiga, que la injustícia dels jutges queda impune i que, no caldria dir-ho que ho sap tothom, sempre paguen els pobres.


 

 

    

CONTAGIATS TOTALS   

 CONTAGIATS SANITARIS

GREUS

MORTS

ALTES

15-03-20

DIA 1

903

 

52

12

3

16-03-20         

DIA 2

1394

 

74

18

?

17-03-20

DIA 3

1866

 

65

41

?

18-03-20

DIA 4

2702

 

92

55

?

19-03-20

DIA 5

3270

 

98

82

82

20-03-20

DIA 6

4203

600

312

122

150

21-03-20

DIA 7

4700

 

479

191

180

22-03-20

DIA 8

5400

 

?

?

600

23-03-20

DIA 9

5925

?

551

245

?

24-03-20

DIA 10

7864

1346

?

339

?

25-03-20

DIA 11

9937

1524

781

516

1274

26-03-20

DIA 12

11500

1996

1021

672

1697

27-03-20

DIA 13

12940

2248

1187

880

2384

28-03-20

DIA 14

14263

?

?

1070

3106

29-03-20

DIA 15 

?

?

?

?

?

30-03-20

DIA 16

16157

?

1512

1410

4125

31-03-20

DIA 17

18773

?

?

1672

4966

01-04-20

DIA 18

19991

?

?

1841

5701

02-04-20

DIA 19

21804

?

?

2093

6917

03-04-20

DIA 20

23460

?

?

2335

7849

04-04-20

DIA 21

24734

?

?

2508

8635

05-04-20

DIA 22

?

?

?

?

?

06-04-20

DIA 23

26824

?

?

2760

9528

07-04-20

DIA 24

28323

?

2391

2908

10738

08-04-20

DIA 25

29647

4603

2442

3041

12250

09-04-20

DIA 26

31043

?

?

3148

13063

10-04-20

DIA 27

31727

?

?

3231

13513

11-04-20

DIA 28

32984

?

?

3331

14298

12-04-20

DIA 29

?

?

?

?

?

13-04-20

DIA 30

34726

?

?

3538

15602

14-04-20

DIA 31

35197

5504

?

3666

15967

15-04-20

DIA 32

36505

?

?

3756

16651

16-04-20

DIA 33

39375

5712

1307

7097

17297

17-04-20

DIA 34

39736

?

?

7576

18724

18-04-20

DIA 35

40988

?

?

7881

19088

19-04-20

DIA 36

?

?

?

?

?

20-04-20

DIA 37

42610

?

?

8273

20881

21-04-20

DIA 38

43695

?

?

8441

22417

22-04-20

DIA 39

44793

?

?

8845

23891

23-04-20

DIA 40

45875

?

?

9050

24787

24-04-20

DIA 41

46629

?

?

9186

25984

25-04-20

DIA 42

47633

?

?

9492

27075

26-04-20

DIA 43

?

?

?

?

?

27-04-20

DIA 44

49088

?

?

9764

27849

28-04-20

DIA 45

50162

?

?

9923

28934

29-04-20

DIA 46

51672

?

?

10073

29574

30-04-20

DIA 47

54324

?

?

10211

30190

01-05-20

DIA 48

55137

?

?

10311

30751

02-05-20

DIA 49

57093

?

?

10401

31236

03-05-20

DIA 50

57363

?

?

10452

31464

06-05-20

DIA 3-Fase 0

58559

?

?

10785

32716

08-05-20

DIA 5-Fase 0

60007

?

?

10965

33679

10-05-20

DIA 7-Fase 0

60605

?

?

11109

34427

13-05-20

DIA 3-Fase 1

61355

?

?

11351

35130

16-05-20

Dia 6-Fase 1

63114

?

?

11477

35731

20-05-20

Dia 10-Fase 1

62978 *

?

265

11703

36402

 

 

 


10 comentaris:

  1. En el reportatge Sandro Rosell parla del Padre Paulino,que diu q li te molta estimació,un capella q va sempre a la presó a veure i parlar amb els presos,doncs en un dels moments q surt, diu aquest capella, que ell no creu en la justícia, que ha vist algunes persones innocents tancades a la presó.... He de dir que penso com ell. No crec en la justícia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Roser, quan ho diu un capellà que són la gent de fe per excel·lència, com hem d'estar els altres? És una porqueria tot plegat! No sé si és al pandèmia o el confinament, però cada vegada trobo més insuportable no poder marxar d'Espanya.

      Elimina
  2. Realment és que la justícia no és justa, és cega, per què creus que porta els ulls tapats? Tu demanes molt i després et cau l'ànima als peus, he, he...
    Tu ja estàs a la fase 1? jo encara estic a la 0'5!
    Diuen que quan tots estem a la dos, només, els iaios, tindrem un tractament especial pels horaris!
    Petonets, Teresona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ja m'he fet l'embolic, Roser. Sé que demà aquí entre en fase 2 i vosaltres en fase 1, això sí. Però no tinc clar quan puc sortir i quan no. A l'hora que sigui, però, si no podem guardar les distàncies, mascareta al canto, eh? Ahir el passeig de la platja de l'Arrabassada semblava la sortida d'una boca de metro.
      I potser sí que els ulls tapats són una ironia, Roser! Petonets!

      Elimina
  3. El que seria estrany és que quedi algú que cregui en la justícia.

    No hi he cregur mai. Des que tenia 7 anys i el meu pare va ser pres polític, que no hi he pogut creure. Ara per acabar-ho de rematar la injustícia espanyola ens fa espectacles quotidians que ens ho demostra. No hi ha justícia,només hi ha ha jutges. I de jutges n'hi ha de totes menes, però poquets d'imparcials.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has viscut en primera línia, doncs, Carme.
      Jo crec que sobretot a aquests que són a la cresta no el mou la justícia, sinó la cadira i l'statu quo. Hi hauríem de poder fer alguna cosa, no? quan som tants que ho veiem?

      Elimina
  4. No és convenient per al teu blog que escrigui el que penso d'aquesta jutgessa. Ni de molts dels seus coleguis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir que ho diries més gros que jo, Xavier? Jo ja no em puc mossegar la llengua, encara que sàpiga que me l'estic jugant. La mare sempre em diu que vigili, però jo erre que erre.

      Elimina
  5. Et dic el mateix que el Xavier.
    Al meu pare li van treure diners del sou durant molt de temps per una equivocació. Encara és hora que els hi tornin. Si ells s'equivoquen, el sistema va lent. Si t'equivoques tu (suposadament), el sistema va ràpid.

    ResponElimina
  6. Oh i tant Helena! I que és impassible. Que et morts de gana? Ja ho farem... Que et treuen de casa? Ells calentets a la seva. Que posen innocents a la presó i se'n demana la llibertat des de diferents àmbits? Aquí sí que corren a dir que la seva justícia és la bona. Quin fàstic!

    ResponElimina