dimarts, 21 d’abril del 2015

A SANT JORDI NO LI AGRADAVA LLEGIR

                           
                       
Sant Jordi no era un bon lector, bé, ni bo ni dolent, si més no, no sembla que hagués llegit mai cap llibre. Ho he buscat per tot arreu, a la Wiki i a la Viqui, a les Vides de Sants, a les Històries exemplars i a les Biografies de pagans conversos, als manuscrits miniaturistes i a la revista Lecturas, des del seu primer exemplar, l’any 1921 – si no ho trobava aquí, ja no ho trobaria enlloc - I res, en tot el món cap referència de les seves lectures, ni cap il·lustració on hi aparegui el sant, llegint, o simplement amb un llibre, ni que sigui tancat, a la mà. He buscat qualsevol indici, que fos la prova fefaent, o no, que Sant Jordi llegia i en canvi, què he trobat? Sant Jordi  sempre dalt del cavall, collant el drac amb la seva llança llarguíssima, en la qual van inspirar-se més endavant, bastant més, els saltadors de perxa per a les seves contorsions, a risc de fer-se malbé l’espinada. De resultes de tot això, he de concloure, sota la meva responsabilitat, que a Sant Jordi no li agradava llegir.
De la seva història, la que coincideixen més fonts, em quedo que va ser un romà, nascut a Israel l’any 270, que quan li van manar perseguir els cristians s’hi va negar, perquè ell - ho va fer públic en aquell mateix moment i tothom va quedar de pedra -  ja ho era cristià. Devia ser, doncs, un romà convers com Sant Pau, però a diferència d’aquest que va caure del cavall en ser il·luminat, Sant Jordi hi va pujar i li va agradar tant que s’hi va quedar definitivament. A conseqüència de la seva confessió, durant set  anys va ser torturat i mort tres cops – a vegades val més tenir només una vida – i els detalls de les seves morts i martiris us els estalviaré perquè ja vaig dir no fa massa que de sang i fetge, si no estic molt apurada, aquí al blog no us en serviré.
De la llegenda, molts coincideixen a situar-la a Montblanc. Jo per amor patri comarcal no ho penso posar en dubte. Com, sinó, s’explica la seva Setmana Medieval? Una recreació tan aconseguida només pot tenir explicació en una tradició oral fidelíssima transmesa de pares a fills des de l’Edat Mitjana. En aquest cas sí que es pot dir si non è vero è ben trovato.
Però la llegenda de Sant Jordi, amb matisos diferents, està escampada per tot el món. Qui més qui menys, tots els països tenen el seu Sant Jordi, matant el drac o algun cavaller matant la bèstia.

Bona abstracció la de Kandinsky

Molt em temo, però, que les nostres bèsties actuals, les que amenacen el món – i parlo només de les materials, no de les que portem cadascú a dins, per cert, amb gran influència sobre les altres – necessitaran més que un Sant Jordi que no baixa mai del cavall, una legió de Sant Jordis tot terreny, que cavalquin, descavalquin i no siguin melindrosos a l’hora de lluitar contra la bèstia;  res de posar-li donzelles a la seva disposició ni – i no vull fer broma sobre això – deixar que la bèstia les prengui al seu lliure antull.
El que darrerament s’ha escampat molt és la nostra Festa del Llibre i la Rosa. Sembla que el portal Books and Roses recull qualsevol informació que es conegui sobre la festa arreu del món, fins ara noranta ciutats en vint-i-vuit països. I sé de bona font que, aquest any potser no, però l’any que ve tindran Festa del Llibre i la Rosa a Austràlia. La meva amiga Àstrid s’hi ha traslladat recentment i segur que, encara que només sigui per sentir-se més a prop de la seva terra, en muntarà una de sonada. Àstrid, això va per tu, que sé que quan els “petits” problemes de connexió a la xarxa se solucionin, em llegiràs: que la teva aventura a l’hemisferi Sud sigui plaent, que ens en facis partícips en la mesura que puguis – un blog no costa res de muntar i poc de mantenir; només és una idea – i que no ens oblidis, ni a nosaltres, ni al teu país. Ja sé que no ho faràs. Potser quan tornis, ja tenim República Catalana. Tranquil·la, que ha dit la Carme Forcadell que hi haurà papers per a tothom.
Sant Jordi bé deu ser també el patró dels bloguers que escrivim tant o més que els escriptors; alguns, més que l’escriptor més prolífic – no em miro ningú –  No cal que recordi – deixeu-me pecar d’immodèstia col·lectiva bloguera - que als blogs hi ha qualitat literària i artística de franc.

Aviat et faran companyia, trapezista intrèpida
Estimats lectors, estimats bloguers, aquesta setmana, més que mai, felicitats especials per la vostra afició de llegir. Que Sant Jordi us porti sort a l’hora de trobar un bon llibre – no  cal que sigui el meu, però si voleu... ho teniu fàcil, no més heu de clicar aquí -


I no us deixeu caure en el parany del mercadeig dels llibres més venuts, que mai no sabrem si també els més llegits, i anant més enllà, si els més gaudits.

25 comentaris:

  1. Potser algun dels que he comprat serà dels més venuts, mai ho sé perquè els compro dies abans, però t'asseguro que a casa els donarem una bona vida, això sí, i seran llegits quan els toqui el torn. És una festa bonica aquesta i està bé celebrar-la, però per mi no és el dia de comprar llibres, que hi ha massa gent per triar i remenar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota la raó, XeXu. Jo els decideixo una setmana abans, els encarrego i vaig a la parada a buscar-los el mateix dia de Sant Jordi. Sinó, tal com dius, massa gent, massa llibres, sóc incapaç de decidir-ho in situ.Hi ha gent que sembla en la seva salsa, triant, remenant i obrint-se pas, però jo m'agobio.

      Elimina
  2. I les roses? Li agradaven les roses?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho miraré, Eva, però si la rosa és la sang del drac, intueixo que sí.

      Elimina
  3. Necessitava una llança tan llarga per matar una aranya?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, una mica exagerat, però em sembla que eren les que es portaven aleshores. Ja saps, la moda no et deixa triar.
      Jo, si fos Sant Jordi, preferiria un drac abans que una aranya. Quan de petita, me'n trobava alguna sota un avellaner, d'aquelles inofensives, però amb les potes llargues, m'agafava pànic.

      Elimina
  4. Muchas felicidades Teresa! Te deseo muchos éxitos. Me encantaría leer tu libro, a ver si prontito lo tengo en mis manos.
    Espero que sea un regalito para muchos lectores.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Marianela. M'alegra veure't per aquí, tot i que ja vaig llegint les teves entrades. Bé, si te'l compres, ja em diràs. Una abraçada.

      Elimina
  5. Jo soc partidari que hi ha un complot per amagar que Sant Jordi era un bon lector. Hi ha una organització secreta que controla el mon amb l’únic objectiu d’amagar aquest fet.

    No estaràs a la rambla firmant llibres com els altres escriptors de nivell?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser això, ja m'estranyava a mi. No se m'havia ocorregut això del complot.
      Ah, i no ho sabia que t'haguessis comprat el meu llibre. Doncs mira, del nivell no te'n puc dir res, però si vols que te'l signi seré a la coca de la Rambla de 6 a 8 de la tarda. A províncies, eh? a Tarragona. Ja començo a pensar una dedicatoria digna de tu.

      Elimina
  6. JA fa dies vaig fer un avançament de les compres de Sant Jordi. Els més venuts? dons no ho sé pas, però jo sempre em guio per el que em crida l'atenció, sigui mediàtic o no. Demà sortirem a passejar, triar i remenar i de buit es prohibit tornar ! ;)

    Pobre Sant Jordi, mira que ningú fer una imatge seva quant llegia assegut sobre el drac acabat de matar!

    ResponElimina
  7. Ah està bé això. Abans compres els llibres que et fan goig i el dia de Sant Jordi, uns quants més, obligat!
    Arrel d'aquest post, estic esperant que em surti algú contradient-me i apareguin un munt d'imatges de Sant Jordi concentrat en la lectura.

    ResponElimina
  8. Un dels llocs més estranys on he trobat imatges de sant Jordi és enmig del llac Tana, al cor d'Etiòpia, en un dels milers de monestirs ortodoxes escampats per tot el país, on diuen que també s'hi amaga l'arca de l'aliança... Bona festa, Teresa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ignasi, sempre dic que amb els llibres es pot viatjar sense moure's de casa. A tu no t'ho puc pas dir; em sembla que has viatjat per tot el món. Però eh que sí que en qualsevol racó de món hi ha un Sant Jordi amb la seva llegenda sempre similar?
      Una abraçada i també per tu, bona diada!

      Elimina
    2. Això dels viatges és força enganyós... és cert que he viatjat per força llocs d'aquest món (molts menys dels que voldria) però també és cert que la major part formen part del meu passat de manera que, en els darrers temps, visc dels records... abraçada!

      Elimina
  9. Ep, noia i com ho saps si no li agradava llegir? El fet que no ho hagis vist enlloc, no vol dir res, o és que només creus el que veus llegit o dibuixat! Mecatxis, dona de poca fe...Segur que llegia algun romanç dels trobadors, poetes de la seva època i si ho feia en veu alta, potser alguna princesa l'escoltava...I nsegur que les roses també li agradaven, que els cavallers (autèntics) sempre en fan ofrena!
    I n'estàs segura que no baixava mai del cavall? Segur que caminava agafadet de la mà d'alguna donzella salvada d'altes torres...
    Petonets i bon capvespre de Sant Jordi.

    ResponElimina
  10. Això volia jo, Roser, una versió diferent del Sant, però, però... aquest és un Sant Jordi que em costa d'imaginar, tot i qué, mira! potser m'agrada més.

    ResponElimina
  11. Amb endarreriment, perquè estava fora, espere que hages passat una bona diada de St. Jordi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot bé, Novesflors, no pateixis, jo sempre vaig amb retard. Un cert esgotament al vespre, per la feinada d'obrir-se pas entre la gent. Ja he vist que tu et vas fer acompanyar de Miquel Martí i Pol, que sempre és bona i franca companyia.

      Elimina
  12. Gràcies Teresa! Finalment has provocat que deixi un comentari!
    Pel que fa al blog, prou feina tinc en aterrar i començar a caminar com per pensar en fer res més. De moment em limito a respondre les preguntes que em fan des de la meva ja estable connexió!! Visca! Més endavant... qui sap...?
    No us oblido, no pas, no a vosaltres... ni a la terra, quan la terra, per a mi, sou vosaltres. No sóc gaire de la pàtria jo, ja em perdonaràs. Tot i això, sí que penso que qui perd els seus orígens perd la seva identitat, així que aquest Sant Jordi ens hem esforçat per tenir rosa i llibres :)
    àstrid

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només era una idea, senyora, només una idea. Ja m'imagino que no tens temps per avorrir-te, que més aviat te'n falta per tenir els peus ben posats en tots els sentits. Ho deia perquè no tothom pot explicar el seu dia a dia des d'Austràlia; la majoria hem de pressionar-nos les neurones per trobar tema i el teu tema ja seria interessant per se.
      Això de la pàtria no ho sabia, peró bé, encara hi ha esperança (només per mi sobre tu), ara des de lluny, els sentiments poden canviar.
      Una abraçada Àstrid, seguiremos informando.

      Elimina
  13. un post molt interessant i ple de referencies gràcies! només he tingut temps de firar-me un llibre i és poesia de Margarit! mai compro best sellers

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, senyora! això és criteri. Jo tant que critico i a vegades encara m'enganyen amb els més venuts, que ja saben que ho seran abans de vendre'ls.

      Elimina
  14. Hi ha localitzats, almenys, tres caps de sant Jordi. L'un és a Venècia, no recordo els altres...

    ResponElimina
  15. Sí, és el que té la santedat, Olga, el do de la ubiqüitat. Tot i que si només és el cap, mal assumpte.

    ResponElimina