El meu ordinador m’ha tornat a
plantar. Diu que aquesta història que estem escrivint, més que una història
inimaginable és una història interminable i que aquest no era el tracte. El
pitjor és que té raó, però ja li he dit que ara no ens podem tirar enrere. L’he tret una estona
a la terrassa, a escoltar el rossinyol i les onades i s’ha quedat embadalit.
Diu que amb petits detalls com aquest, potser s’ho rumia i demà podem continuar.
Dia 22 de confinament.
Avui, dia esplèndid per quedar-se a
casa. Tampoc no hauria sortit, he quedat massa impressionada amb el que he
somiat: sortia a comprar i em disparava un franctirador. Sense preguntar on
anava ni res; el virus s’ha carregat fins i tot les bones maneres. He corregut
cap a la meva fruiteria de la plaça de la Font, però estava tancada i llavors
he volat cap a la rampa del pàrquing ―ràpidament
he calculat que guanyava dos segons respecte a l’entrada de vianants―. Un cotxe
que pujava furient quasi se’m tira al damunt. Per sort, tot ha estat un malson,
però encara en veig les imatges. Deu haver estat el subconscient, que associa aquesta situació amb l'estat de guerra.
He parlat amb l’Elna per telèfon.
―Tot bé, iaia, tot bé. El papa a treballar!
Punyeta! No sabia que ja s’hagués fet la
preselecció de candidats a agafar el virus.
―I la mama?
―Aquí, iaia.
―No et moguis de casa, carinyo, que a fora plou.
―Sí, iaia, plou. La Lila s’ha pixat. No et
pixis mai més, Lila, sents?
El meu fill també està bé. Dins del que cap,
que jo ja sé que des del seu balcó es mira amb nostàlgia el que fins ahir era
la terrassa del bar on anava a fer un cafè, o dos, o tres.
La mare, el dissabte del discurs d’estat de
guerra em va dir:
―Ens tornaran a pegar...
―No, dona, no!
El que em preocupa és que no m’ho preguntava,
m’ho deia. La meva única esperança són els punts suspensius del final.
El vídeo de les terrasses de Benidorm ahir,
plenes de gent, m’ha indignat. No sé si és un fake, però podria ser que a
España encara no s’haguessin assabentat de com les gasta el COVID19? Com pot
ser que no tanquin la Comunitat de Madrid, ni que en cap roda premsa cap periodista
ho pregunti, si concentra més de la
meitat de casos.
La sèrie de TV3 de
dilluns al vespre ―que bé que s’està a casa!― dirigida, i suposo que guionitzada, magistralment per Carles Porta. No em faria
res de conèixer-lo aquest xicot.
Veig que, com a mi, li agrada matar “gent”.
Ah, que no els mata ell! Ah, que no és ficció? Que són casos verídics. Caram! A
vegades em sembla que ho entenc tot i resulta que no entenc res. Em passa a mi
només?
Per exemple, sabeu què diu la Marta Sibina en
el seu projecte OCTUVRE Doncs diu que el rei Felip és el culpable del
coronavirus. Jo no diria tant, però sí que entre fALÍp i BABÀu ―que no ho era
tant com semblava― i els quaranta lladres de les elits econòmiques espanyoles,
i catalanes, acaparen tota la responsabilitat per les retallades sanitàries de
la crisi, gràcies a les quals ara fer front al virus està essent molt difícil, si
no impossible, pel que ens estan dient. Ho havíeu entès així?
Em sap greu, no són bones notícies:
16-3 Dia 2: Contagiats: 1394 Greus:74Morts:18 Altes: ?
15-3 Dia 1: Contagiats: 903 Greus: 52 Morts: 12 Altes:3
