Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris covid19. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris covid19. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de març del 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 2


                         
                           
Avui, dia esplèndid per quedar-se a casa. Tampoc no hauria sortit, he quedat massa impressionada amb el que he somiat: sortia a comprar i em disparava un franctirador. Sense preguntar on anava ni res; el virus s’ha carregat fins i tot les bones maneres. He corregut cap a la meva fruiteria de la plaça de la Font, però estava tancada i llavors he volat cap a la rampa del pàrquing ―ràpidament he calculat que guanyava dos segons respecte a l’entrada de vianants―. Un cotxe que pujava furient quasi se’m tira al damunt. Per sort, tot ha estat un malson, però encara en veig les imatges. Deu haver estat el subconscient, que associa aquesta situació amb l'estat de guerra.
He parlat amb l’Elna per telèfon.
―Tot bé, iaia, tot bé. El papa a treballar!
Punyeta! No sabia que ja s’hagués fet la preselecció de candidats a agafar el virus.
―I la mama?
―Aquí, iaia.
―No et moguis de casa, carinyo, que a fora plou.
―Sí, iaia, plou. La Lila s’ha pixat. No et pixis mai més, Lila, sents?
El meu fill també està bé. Dins del que cap, que jo ja sé que des del seu balcó es mira amb nostàlgia el que fins ahir era la terrassa del bar on anava a fer un cafè, o dos, o tres.
La mare, el dissabte del discurs d’estat de guerra em va dir:
―Ens tornaran a pegar...
―No, dona, no!
El que em preocupa és que no m’ho preguntava, m’ho deia. La meva única esperança són els punts suspensius del final.
El vídeo de les terrasses de Benidorm ahir, plenes de gent, m’ha indignat. No sé si és un fake, però podria ser que a España encara no s’haguessin assabentat de com les gasta el COVID19? Com pot ser que no tanquin la Comunitat de Madrid, ni que en cap roda premsa cap periodista ho  pregunti, si concentra més de la meitat de casos.

I aquesta nit... CRIMS! 

La sèrie de TV3 de dilluns al vespre ―que bé que s’està a casa!― dirigida, i suposo que guionitzada, magistralment per Carles Porta. No em faria res de conèixer-lo aquest xicot. 
Veig que, com a mi, li agrada matar “gent”. Ah, que no els mata ell! Ah, que no és ficció? Que són casos verídics. Caram! A vegades em sembla que ho entenc tot i resulta que no entenc res. Em passa a mi només?
Per exemple, sabeu què diu la Marta Sibina en el seu projecte OCTUVRE Doncs diu que el rei Felip és el culpable del coronavirus. Jo no diria tant, però sí que entre fALÍp i BABÀu ―que no ho era tant com semblava― i els quaranta lladres de les elits econòmiques espanyoles, i catalanes, acaparen tota la responsabilitat per les retallades sanitàries de la crisi, gràcies a les quals ara fer front al virus està essent molt difícil, si no impossible, pel que ens estan dient. Ho havíeu entès així?



Em sap greu, no són bones notícies:

16-3 Dia 2: Contagiats: 1394  Greus: 74  Morts: 18   Altes: ?
15-3 Dia 1: Contagiats: 903    Greus: 52  Morts: 12  Altes: 3




diumenge, 15 de març del 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 1


                          
No penso ensenyar la meva neta cada dia, però vull donar un missatge d'optimisme
 i em nego a il·lustrar aquesta entrada amb aquelles corones vermelles
que últimament surten per tot arreu.


Per a mi, que sempre estic imaginant històries, aquesta és la història inimaginable. De tots els llibres i especialment pel·lícules, sobre futurs apocalíptics amb que ens van saturar els americans ―sobretot els americans―, abans dels atemptats de 11S, l’argument de la història que estem vivint ho supera tot amb escreix. Perquè ens vam veure enfrontats a piranyes, a Gozzil·les, a Coses, a Gremlins, a Armagedons i a força destruccions més de l’espècie humana. Però ara ens enfrontem a un enemic invisible que viu entre nosaltres, gràcies a nosaltres i que com més nosaltres li obrim les portes, més i més intensament, ell viurà.
Toca canviar dràsticament d’hàbits i passar del moviment imparable que ens impulsava, a la quietud i l’assossec conscient. Deixarem per un temps l’estrès provocat per agents externs i si no ho controlem en viurem un altre d’intern. Però també podria ser que no fos així. Les crisis són oportunitats. No ho dic jo, ho diuen els experts. Una altra mena de vida, impensable fa una setmana, ha de ser possible i allò que no aconseguíem amb la voluntat, pot ser que una força major ara ens hi ajudi.
Digueu-me imprudent, però a mi viure una experiència com aquesta, mai viscuda fins ara, em provoca una certa excitació positiva que, segurament durarà fins que algú del meu entorn agafi el COVID19, que Déu no ho vulgui, perquè a les nostres mans no està. Si l’agafo jo mateixa, miraré de viure-ho amb el mateix entusiasme que, per la mateixa regla de tres, també serà una experiència nova. No està clar que me’n surti. D’entusiasmar-m’hi, vull dir. Va! No cridem al mal temps.
Hi ha molt a dir i molt a reflexionar en aquesta nova situació i com que a mi m’agrada escriure, m’he proposat de fer-ho una mica cada dia. També escriuré altres coses, segur, i potser podré posar data de finalització a la meva nova novel·la, i potser en començaré una altra, i potser l’acabaré, i potser.... El futur és incert, només espero que la incertesa no sigui tan llarga i indefinida com per tenir tant de temps. És clar que no tot és escriure en aquesta vida. També puc llegir i endreçar armaris, fer-me les ungles i provar de fer-me un pentinat nou; si no em queda bé, no passa res, només em veurà la meva mare. Ara bé, a la perruqueria no hi aniré. Ahir no em va quedar clar en aquell discurs tan llarg si era obligat anar a la perruqueria aquests dies. Esperava tant alguna solució sanitària ―a vegades sembla que hagués nascut ahir, jo― que tot el demés ho escoltava de gairell. De fet, tot ho vaig escoltar de gairell perquè de solució sanitària nova no me’n van donar cap.
Així doncs, com que el millor d’escriure és poder-ho transmetre, em comprometo a fer cada dia una petita crònica del que em passi pel cap sobre el que estem vivint i penjar-ho aquí. Serà interessant veure l’evolució en aquests primers quinze dies, no només del virus i les seves conseqüències, sinó del meu estat d’ànim i les seves conseqüències que, possiblement, tant l’un com les altres, seran compartits amb molta gent. Si és així o no i ho voleu explicar, us animo a fer-ho en els comentaris. Si no teniu perfil de Blogger o de Google, podeu comentar com Anònims. I que aquest aïllament físic temporal no sigui obstacle per comunicar-nos anímicament i, en aquest cas, virtualment!
Ja se que les abraçades estan prohibides, però n’envio una de colzes a tot el personal sanitari i treballadors dels serveis bàsics que estan exposats tot el dia perquè nosaltres estiguem més tranquils.
Aquestes són les dades del meu país avui. Ja em poden repetir les paraules unidad i juntos tantes vegades com vulguins, que jo no en tinc cap altre:

15 de març de 2020 – Dia 1
Contagiats: 903          Greus: 52           Morts: 12           Donats d’alta: 3

Soc conscient que durant uns quants dies l’evolució d’aquests números pot ser molt descoratjadora.