LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 10

                                                      

Avui intentaré recuperar l’esperit original d’aquesta crònica del confinament que, en principi, havia de ser un dietari i, sense voler, s’ha convertit en una novel·la per entregues.

Dimarts, 24 de març de 2020 – dia 10

He anat a comprar. No he caigut. Gràcies per l’afecte i els desitjos de recuperació. El meu turmell està bé. No cal dedicar-li ni un minut més d’atenció, enmig d’aquesta hecatombe sanitària que estem vivint. Cap franctirador a la vista. L’única ànima del carrer m’ha dit a dos metres de distància que estan tots amb coronavirus. Ho entenc. Uns esperits lliures que han escollit lliurement viure amagats rere una finestra, no poden acceptar-ho com una imposició. No puc dir que no me n’alegro. Sempre he tingut el dubte de si els somnis eren premonitoris.

Segon dia de sortir al carrer des de l’inici del confinament. Cada dia que ho fem renovem els vots. No els de castedat, ni els d’obediència, sinó els vots perquè el virus ens enxampi. No volem ser consagrats en l’orde del COVID19. Estem aïllats i fem vida contemplativa, però no tenim prou vocació.

Ahir vaig llegir a VilaWeb que Pedro Sánchez no s’acaba de decidir pel confinament total perquè a l’altra banda hi té els senyors de l’IBEX35 que el pressionen perquè opti per salvar l’economia. Me’ls puc imaginar pressionant des dels seus búnquers a recer del virus. No sé si és veritat. Si ho és, sí que ja podem concloure amb aquella frase del còmic del Caco Bonifacio que llegia quan era petita: “La borsa o la vida!”.

Entranyable, el caco Boni!

Ens arriben notícies apocalíptiques de Madrid. Les imatges mostren el que hi ha, les paraules suggereixen el que mai no ens hauríem imaginat. I és que ens trobem a la setmana crucial que, per qui no ho sàpiga, té dues accepcions:

1) Cruciforme: en forma de creu. (Malament rai!)

2) Decisiva: que ho decideix tot. (A això em referia)

Molts ànims a tothom! Ens en sortirem!

		CONTAGIATS TOTALS	CONTAGIATS SANITARIS	GREUS	MORTS	ALTES
15-03-20	DIA 1	903		52	12	3
16-03-20	DIA 2	1394		74	18	?
17-03-20	DIA 3	1866		65	41	?
18-03-20	DIA 4	2702		92	55	?
19-03-20	DIA 5	3270		98	82	82
20-03-20	DIA 6	4203	600	312	122	150
21-03-20	DIA 7	4700		479	191	180
22-03-20	DIA 8	5400		?	?	600
23-03-20	DIA 9	5925	?	551	245	?
24-03-20	DIA 10	7864	1346	?	339	?

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 2

                         

                           

Avui, dia esplèndid per quedar-se a casa. Tampoc no hauria sortit, he quedat massa impressionada amb el que he somiat: sortia a comprar i em disparava un franctirador. Sense preguntar on anava ni res; el virus s’ha carregat fins i tot les bones maneres. He corregut cap a la meva fruiteria de la plaça de la Font, però estava tancada i llavors he volat cap a la rampa del pàrquing ―ràpidament he calculat que guanyava dos segons respecte a l’entrada de vianants―. Un cotxe que pujava furient quasi se’m tira al damunt. Per sort, tot ha estat un malson, però encara en veig les imatges. Deu haver estat el subconscient, que associa aquesta situació amb l'estat de guerra.

He parlat amb l’Elna per telèfon.

―Tot bé, iaia, tot bé. El papa a treballar!

Punyeta! No sabia que ja s’hagués fet la preselecció de candidats a agafar el virus.

―I la mama?

―Aquí, iaia.

―No et moguis de casa, carinyo, que a fora plou.

―Sí, iaia, plou. La Lila s’ha pixat. No et pixis mai més, Lila, sents?

El meu fill també està bé. Dins del que cap, que jo ja sé que des del seu balcó es mira amb nostàlgia el que fins ahir era la terrassa del bar on anava a fer un cafè, o dos, o tres.

La mare, el dissabte del discurs d’estat de guerra em va dir:

―Ens tornaran a pegar...

―No, dona, no!

El que em preocupa és que no m’ho preguntava, m’ho deia. La meva única esperança són els punts suspensius del final.

El vídeo de les terrasses de Benidorm ahir, plenes de gent, m’ha indignat. No sé si és un fake, però podria ser que a España encara no s’haguessin assabentat de com les gasta el COVID19? Com pot ser que no tanquin la Comunitat de Madrid, ni que en cap roda premsa cap periodista ho  pregunti, si concentra més de la meitat de casos.

I aquesta nit... CRIMS! 

La sèrie de TV3 de dilluns al vespre ―que bé que s’està a casa!― dirigida, i suposo que guionitzada, magistralment per Carles Porta. No em faria res de conèixer-lo aquest xicot. 

Veig que, com a mi, li agrada matar “gent”. Ah, que no els mata ell! Ah, que no és ficció? Que són casos verídics. Caram! A vegades em sembla que ho entenc tot i resulta que no entenc res. Em passa a mi només?

Per exemple, sabeu què diu la Marta Sibina en el seu projecte OCTUVRE Doncs diu que el rei Felip és el culpable del coronavirus. Jo no diria tant, però sí que entre fALÍp i BABÀu ―que no ho era tant com semblava― i els quaranta lladres de les elits econòmiques espanyoles, i catalanes, acaparen tota la responsabilitat per les retallades sanitàries de la crisi, gràcies a les quals ara fer front al virus està essent molt difícil, si no impossible, pel que ens estan dient. Ho havíeu entès així?

Em sap greu, no són bones notícies:

16-3 Dia 2: Contagiats: 1394  Greus: 74  Morts: 18   Altes: ?

15-3 Dia 1: Contagiats: 903    Greus: 52  Morts: 12  Altes: 3