El meu ordinador m’ha tornat a
plantar. Diu que aquesta història que estem escrivint, més que una història
inimaginable és una història interminable i que aquest no era el tracte. El
pitjor és que té raó, però ja li he dit que ara no ens podem tirar enrere. L’he tret una estona
a la terrassa, a escoltar el rossinyol i les onades i s’ha quedat embadalit.
Diu que amb petits detalls com aquest, potser s’ho rumia i demà podem continuar.
Dia 22 de confinament.
