Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta ISUDE. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta ISUDE. Ordena per data Mostra totes les entrades

dilluns, 21 de setembre de 2020

AQUELLA HISTÒRIA INIMAGINABLE

                                      

Ja fa uns quants dies que m’estic rellegint les cinquanta entrades que vaig publicar del 15 de març al 3 de maig, amb el nom de “LA HISTÒRIA INIMAGINABLE”. No havia gosat fer-ho  per allò de la temporalitat i la immediatesa; escriure sobre la marxa i sense perspectiva és córrer el risc que el que has escrit quedi desfasat i li manqui la pàtina d’obra atemporal i per tant universal, que és allò a què aspirem tots els escriptors.

Algunes de les coses que vaig escriure segueixen tenint vigència. Per exemple, el dia 1 vaig dir aquí “El futur és incert”, el dia 19 parlava del ISUDE, el virus incurable del Tribunal Suprem i el dia 20 recomanava tenir alguna ocupació activa i/o creativa durant el confinament. El dia 28 em queixava de la poca eficiència de l’administració per solucionar els problemes econòmics d’aquells a qui la pandèmia havia convertit en vulnerables; diria que més que tenir vigència, aquest tema encara ha empitjorat. Malauradament, tot això està de plena actualitat.

D’altres idees que vaig plasmar són francament ridícules. El dia 2 dic que he somiat que un franctirador em disparava quan anava a comprar i el dia 32 que, amb el virus, la Xina havia guanyat la Tercera Guerra Mundial; tot d’acord amb la meva associació de confinament amb estat de guerra. Quina bestiesa! No cal somiar, ni anar-se’n a la Xina. L’autèntica guerra la tenim a casa nostra amb els nostres governants llençant-se els plats pel cap, cada vegada més desunits i menys per la feina; aquells dies devien fer una Pau de Déu per fer front a la pandèmia, però allò sí que va ser temporal. Un altre desfàs: sempre que anomenava el Covid ho feia en masculí (el virus COVID19) i més endavant vaig adonar-me que en parlaven en femení (la malaltia COVID19), però no ho vaig voler canviar i ara quan ho he llegit m’ha sonat ben estrany. El dia 9 vaig caure en la utopia quan vaig escriure que pensava que la millora de la humanitat era possible; ho deia per la solidaritat i la responsabilitat social que mostrava la majoria de la gent, però pel que es veu ja la devien gastar tota aleshores. Finalment el dia 11 compartint el pensament d’una amiga, deia que la pesta del virus s’emportaria tots els dolents. Sense comentaris, no?

No sabem quant temps s’allargarà el contagi del virus, ni quant temps es prolongarà la crisi econòmica que ja ha començat, però hi ha dues coses que em consolen. L’una és subjectiva i personal: saber que l’Elna, que parla del virus com “el mosquit” perquè així li vam explicar al principi del confinament, és aliena a aquest patiment que tenim els adults i assumeix tota la nova normalitat com si no n’hi hagués altra. El primer dia que vam sortir al carrer, després del confinament, em va preguntar unes quantes vegades:

       —Iaia, aquí també hi ha el mosquit?


                                                                 Amb tota normalitat

Després de respondre-li cada vegada que sí, que era per tot arreu, ja no m’ho va preguntar més i ara veig que accepta amb tota naturalitat la mascareta, el rentat de mans quan arriba del carrer, el làser, la distància, les fletxes per on ha de passar i totes les precaucions que a nosaltres se’ns fan tan carregoses. En part, tot i l’acceptació, m’entristeix veure que comença a viure d’aquesta manera, però segurament el dia que això passi, inconscientment tindrà un alleujament que potser valorarà tota la vida.

L’altra és totalment objectiva: parlant de “La història inimaginable” no puc deixar d’esmentar els nombres de la pandèmia a Catalunya que em van acompanyar durant aquells cinquanta dies. Passaré dels contagis perquè està clar que a més PCR, més casos detectats i em centraré en els morts: el primer dia, el 15 de març, van morir 12 persones; la primera quinzena, del 15 al 30, 1400; entre el primer dia i el dia 50 van morir 10452 persones. Sabeu com estan els nombres ara? Segur que sí, però anirà bé de recordar-ho. Durant la primera quinzena de setembre 136 morts. I els malalts a l’UCI, que van arribar a ser 1529 a l’abril, ara són només 135. O coneixem millor el virus i sabem com afrontar-lo o ha perdut força, però dins del caos viscut i del canvi que ha representat la seva irrupció en les nostres vides, penso que tenim motius per l’esperança.

dijous, 2 d’abril de 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 19


                           
Estic convençuda que, des que patim la pandèmia, molta gent que abans no ho feia ha mirat cap al cel, demanant que si algú ens estava veient ens tirés un cable. Acostumats a l’autosuficiència i a la prepotència que hem anat adquirint des que vam arribar a l’Edat de Tot-és-possible, no miràvem gaire cosa més que el propi melic. És comprensible, doncs, que si ara el melic no ens dona prou respostes, ni tampoc les autoritats d’aquí, ni les d’allà, les busquem en el més enllà.
Una altra cosa molt diferent és que algú pensi que se salvarà perquè té unes creences determinades, com els passa als jueus ortodoxos, que es neguen a complir el confinament, ja que ―diuen― la salvació els la portarà l’oració i l’estudi de la Torà en germandat, com han fet sempre. De moment, un terç dels contagiats a Israel són jueus ortodoxos i si aquests només constitueixen el 12% de la població del país, és evident que el no-confinament està fent estralls en la seva comunitat. En aquest cas, la seva mitologia, plena de senyals de Déu per protegir-los com a poble escollit, els deu esperonar molt la creença. Crec que el problema no és ser el poble escollit per Déu, sinó creure-s’ho. També s’ho van creure els puritans anglesos que van emigrar a Amèrica i es van sentir escollits per redimir el món del qual provenien i salvar-lo; alguna cosa hi queda, a Amèrica, d’aquest sentiment. I igualment els islamistes radicals, quan proclamen que Alà és l’únic Déu i que el món sencer s’ha d’islamitzar. Els desitjos de Déu, si en té, sovint són mal interpretats.
Els que veig que juguen a ser Déu són els jutges del Tribunal Suprem. Ja ho diu la paraula: suprem=superior a tots els altres. Però no en tenen prou d’estar en el grau màxim que encara en volen més. Ells sí que tenen un virus incurable. Es diu ISUDE ―sense any de referència perquè és etern― (Immutable Sagrada Unidad De Espanya). Vergonyoses, les amenaces! Perverses, les intencions! Inqualificable, tanta malvolença! El COVID19 mata i vivint en comunitat les probabilitats d’infectar-se augmenten escandalosament. Després de condemnar injustament la nostra gent, què hi tenim aquí? Una condemna encara pitjor, encoberta? Enhorabona, senyors del Suprem! Les vostres coaccions han fet l’efecte que volíeu en qui volíeu que ho fes. Ni Consell d’Europa, ni Drets Humans, ningú no s’immisceix en els designis del Suprem: ja no sortiran, ni en aquesta treva tan necessària; es quedaran a esperar de trobar-se en alguna fase pitjor. Però sabeu què? Torres més altes han caigut i sobre les demostracions de poder absolut i d’omnipotència aparentment impune, la història ens ensenya que tard o d’hora s’hi imposa la justícia. Terrenal o poètica. O divina. Tant se val, mentre sigui justícia. No és una amenaça, només faig memòria.



Avui que va de fe, demano que si Déu ha d’intervenir en algun lloc ho faci, si us plau, en els nostres hospitals i residències. És esgarrifós el testimoni dels que es mouen en aquests dos àmbits. En quinze minuts escassos que dura el programa “Primera línia”, estrenat abans-d’ahir a  TV3, se’m va posar la pell de gallina unes quantes vegades. A totes aquestes persones, a part de posar-hi el coll i de jugar-s’hi la salut i la vida, tot el que han de veure, sentir i viure, els generarà, encara quan tot això s’acabi, un trauma molt difícil de superar.

Darreres dades de COVID19 publicades a Catalunya:



    
CONTAGIATS TOTALS   
 CONTAGIATS SANITARIS
GREUS
MORTS
ALTES
15-03-20
DIA 1
903

52
12
3
16-03-20         
DIA 2
1394

74
18
?
17-03-20
DIA 3
1866

65
41
?
18-03-20
DIA 4
2702

92
55
?
19-03-20
DIA 5
3270

98
82
82
20-03-20
DIA 6
4203
600
312
122
150
21-03-20
DIA 7
4700

479
191
180
22-03-20
DIA 8
5400

?
?
600
23-03-20
DIA 9
5925
?
551
245
?
24-03-20
DIA 10
7864
1346
?
339
?
25-03-20
DIA 11
9937
1524
781
516
1274
26-03-20
DIA 12
11500
1996
1021
672
1697
27-03-20
DIA 13
12940
2248
1187
880
2384
28-03-20
DIA 14
14263
?
?
1070
3106
29-03-20
DIA 15 
?
?
?
?
?
30-03-20
DIA 16
16157
?
1512
1410
4125
31-03-20
DIA 17
18773
?
?
1672
4966
01-04-20
DIA 18
19991
?
?
1841
5701
02-04-20
DIA 19
21804
?
?
2093
6917