dijous, 24 de novembre del 2022

EL CENTRE DEL MÓN

 

                                   

Havia d’anar a Turquia i, mirant-me el mapa del món a consciència,  em vaig adonar que no hi ha cap altre país tan estratègicament ben situat. Entre Europa i Àsia, per la part asiàtica l’envolten Síria, Iraq, Iran, Armènia i Geòrgia. Al nord-est hi té Rússia, que la poso a banda perquè l’avantatge estratègic a vegades se’n pot anar en orris si es tracta d’una Rússia dirigida per un boig tot i que això pot passar en qualsevol lloc, però no amb la potència de Rússia i perquè em serveix per passar a Europa. Turquia està separada d’Ucraïna només pel Mar Negre i per sota d’Ucraïna envoltant Turquia per la dreta hi tenim Romania, Bulgària i Grècia. Pel que fa als mars tampoc no es queda curta: el Negre al nord, el Bòsfor separant la part asiàtica de Turquia de la part europea, el Mar de Màrmara des d’Istanbul fins a l’estret dels Dardanels, l’Egeu que la separa de Grècia i el Mediterrani, d’Àfrica.


No volia fer un tractat de Geografia. Només volia justificar que, estant Turquia situada en el centre del món, jo m’hi vaig sentir petitona, minúscula, microscòpica, només arribar.



Perquè només arribar a Istanbul ja et trobes amb un aeroport gegantí i per buscar i sortir per la porta 13 ja necessites una hora. La porta 13 era on ens havien d’esperar a la meva amiga Gemma i a mi amb el cartellet per portar-nos a l’hotel. A la porta 13, però, entre els centenars de cartells amb el nom dels viatgers o del majorista, no hi havia el nostre nom ni el del majorista. Comença, doncs, l’aventura! Els turcs parlen turc i anglès. Quina mala sort que no parlin un dels cinquanta idiomes que parlem entre totes dues! Però bé ho havíem d’intentar, no? Vam tornar a mirar, vam preguntar en els cinquanta idiomes, ens vam fer entendre... Res, no hi érem, no érem al món dels viatgers a qui reben amb un cartellet a l’aeroport d’Istanbul.

Després d’una hora vam decidir trucar a l’agència de Tarragona. Ens va costar perquè l’amor propi ens podia. Si hagués sabut el que venia a continuació m’hi hauria posat abans. La resposta del mòbil en el primer intent de trucada era alguna frase en aquest idioma estrany, l’anglès, acabada en “roaming”. Ostres, el roaming! Què era això del roaming? Ens sonava molt d’un temps llunyà... Bé, no podré fer cap vídeo didàctic explicant com m’ho vaig fer perquè encara ara no ho sé, però al final vaig aconseguir parlar amb l’agència. I instal·lar el roaming? No ho sé. L’agència es va posar ràpidament en marxa i al cap d’una hora Què passa? No és tant, que Turquia és molt llunyꟷ ja teníem la noia de l’empresa majorista allí. Una hora més i ja anàvem cap a Istanbul. Una més i ja arribàvem a l’hotel. Quatre hores més tard del previst. I nosaltres que ens pensàvem poder aprofitar la tarda per la ciutat... Però res no t’estranya quan parlem d’una ciutat amb setze milions d’habitants, amb un aeroport que encara no sé ara quantes portes té, que té seixanta dues mil places de pàrquing estic parlant de l’aeroport, eh?i quaranta mesquites, també a l’aeroport, perquè és que la ciutat en té tres mil.

Petita jo?

Arribem per fi a l’hotel i una altra vegada el problema de l’idioma! A recepció parlen turc, anglès, francès, italià, grec, xinès, rus... però cap dels cinquanta idiomes que nosaltres dominem. Em proposo aprendre anglès quan arribi a Tarragona, no sabia que fos tan important.  Pressento que aquest no serà un viatge fàcil pel que fa a la comunicació. Però... pugem a la planta 15, on tenim l’habitació i ens passen tots els mals. Som a la Plaça Taksim, amb la mesquita Taksim al davant; veiem el Bòsfor a la dreta, l’avinguda Istiklal que surt de la plaça cap a l’esquerra i al nostre davant una part de la petita part europea d’Istanbul, il·luminada. No ho està excessivament però aquella vista de la ciutat, amuntegada com en una muntanya amb els llums dispersos talment un pessebre de Nadal, crec que serà un dels records de la ciutat d’Istanbul que no m’abandonarà mai.




Petita? Com no m’havia de sentir petita enmig d’un espai tan espectacular?

Veig que m’allargo molt.

Continuarà? Potser sí...

 

12 comentaris:

  1. No m'estranya gens que et sentissis petita amb tot el que expliques.
    Quina vergonya aquesta gent de no entendre ni un dels cinquanta idiomes que parlàveu, on s'ha vist mai!.🤭

    Aferradetes, Tresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, sa lluna! Una no està mai prou preparada, no amb cinquanta idiomes 😉😉😉.
      Aferradetes i bon Nadal!

      Elimina
  2. Una ciutat garn en un país molt gran. Envoltada d'història de països molt antics, Quina llàstima les guerres que ho emmetzinen tot. Que ho maten tot.
    Si continues la narració, prest la llegiré.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier, a veure si m'hi poso. Estic abduïda per la novel·la nova i no trobo el moment. I sí, la metzina és a causa de l'ambició, penso. Si tothom es conformés amb el que té... I parlo d'aquests a qui no els falta de res. Que potser aquest és el mal, que s'avorreixen i només pensen quina la poden fer.

      Elimina
  3. Visca les aventures de la Teresa... sempre són divertides i molt engrescadores de llegir, si continues, jo també et llegiré prest.

    Quina vista privilegiada, aquesta finestra de l'habitació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He he, Carme! Jo crec que a tothom n'hi passen, no? Potser no tothom les explica. Jo tinc aquesta cosa de convertir un mal record en una cosa divertida. I no trobo que m'enganyi... Només ho recreo. No trobes?

      Elimina
  4. Si es té en compte que una ciutat vista de lluny i des de dalt és una manifestació del sublim (m'ho van dir a història de l'art), igual com el mar o una nit estrellada, és normal que t'agradés tant la vista i t'hi sentissis petita.
    Que continuï la història! Això dels cinquanta idiomes és molt divertit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, ara he vist que no s'havia publicat el teu comentari. Ja ho he arreglat. Sí, sí, la ciutat em va impressionar molt. No me la imaginava tant moderna, tan "europea", tan gran. Jo diria que és la ciutat més gran que he vist.

      Elimina
  5. On va la Tresa , comença una nova aventura !! hehehe.... esperarem el capítol 2 de la sèrie , ja m'hi he enganxat !!
    Salut ;)

    ResponElimina
  6. Tereseta, l'aventurera! Trobes que és un bon nom per a una historieta de còmic, tipus "Petra, criada para todo", " Carpanta" O "Don Pío". Te'n recordes? Aventures en globus, al restaurant, per la carretera, amb la Lila, enmig del tornado amb l'Elna... Donaria per uns quants exemplars, no?

    ResponElimina
  7. Gràcies per aquesta classe magistral e geografia!!!
    Sempre he sentit a dir que Estambul és una ciutat molt bonica, i per les vistes que veus des de l'habitació m'ho confirmes, una ciutat tan gran ala nit amb el llums encesos, espectacular...
    Abans de la properacis un curset accelerat d'anglès, que després passa el què passa!
    Bon cap de setmana, Teresona viatgera.

    ResponElimina
  8. Sí, Roser, és molt bonic Estambul i com que veig que no hi has estat, t'ho recomano. Sense necessitat de fer tants kms com vaig fer jo, però és una ciutat que s'ha de veure. Ja porto 35 dies amb el Duolinguo i diria que alguna cosa he guanyat, almenys en entendre alguna cosa, que és el problema que tinc jo amb l'anglès.
    Petonets, Roser!

    ResponElimina