divendres, 21 d’octubre del 2022

TRES QUARTS D’HORA EN GLOBUS

 

                    

Heu pujat alguna vegada en globus? Jo hi havia volat fa uns anys sobre l’Empordà i vaig voler repetir l’experiència ara fa quinze dies. A on? Sí, sí, a la Capadòcia, com els més aguts haureu endevinat. És un viatge molt relaxat i no tens cap sensació de perill. Així doncs, quan em van oferir la possibilitat de pujar-hi vaig dir que sí de seguida, tot i que el preu picava, picava molt. Però... quan tornaria a la Capadòcia? Segurament mai. No m’ho podia pas perdre!

La nostra guia es deia Sema, que vol dir Cel, i ens va explicar fil per randa com funcionava la cosa. Ens llevàvem a quarts de cinc del matí per ser a les cinc a l’aeroport d’enlairament de globus. 





Les condicions perquè els globus volessin eren concretes i estrictes. Tant que si no es complien, el globus no s’enlairava i ens en tornàvem a l’hotel a esperar l’hora d’esmorzar. Si no volàvem, lògicament, ens tornaven els diners. La Sema ens va explicar que temps enrere, ja feia molt, hi havia hagut algun accident i que, des de llavors, l’exèrcit controlava els vols. I, efectivament, a la cistella del nostre globus hi anava, a banda del conductor, un militar de l’aire molt seriós que ho verificava tot.

Vam tenir sort. Vam poder volar. Recordo que a l’Empordà a la cistella hi devien anar com a molt deu persones. Aquí n’hi anàvem gairebé quaranta. La cistella tenia deu compartiments i en cada un hi cabien quatre persones; potser algun només en portava tres.

A mi el que em feia més por del globus era l’aterratge perquè a l’Empordà en el moment de tocar a terra la cistella s’havia tombat uns instants i havíem quedat cap per avall. 


Però aquesta res de res; va aterrar amb suavitat i de seguida tres o quatre homes que ens esperaven a terra la van estabilitzar. Vaig tenir la sensació de control absolut de la situació, per part de la tripulació, durant tot el viatge.

Per això em va estranyar tant el malaurat accident de globus fa tres dies a la Capadòcia on van morir dues noies de Lloret. Suposo que no totes les empreses deuen treballar amb les mateixes mesures de seguretat. Suposo. Perquè sentir parlar d’un aterratge forçós per culpa del vent no em quadra gens amb el que jo vaig viure.

El paisatge era preciós, màgic, increïble. Jo penso que realment el que compta més dels viatges en globus és el que veus a sota perquè un cop a dalt t’oblides que estàs volant. Aquí s’hi afegia, però, i no els vaig comptar, que volàvem alhora un centenar de globus. A gran distància, però l’efecte de veure, quan el sol encara no ha sortit, el cel ple de globus de colors que es van il·luminant, ara els uns ara els altres, pel foc que els hi van insuflant per mantenir l’aire calent que li permet volar, és únic.

Vaig pensar que aquell seria el gran record de la Capadòcia. I ho és, però des de l’accident, noto que no hi puc pensar de la mateixa manera. Veig les fotos, els vídeos que vaig gravar, penso en els llocs per on passàvem, que podien semblar perillosos, però que la perícia del conductor els salvava tots, i no puc dissociar-ho de la imatge del globus empès pel vent i sense control per damunt d’aquelles roques extraordinàries, però encrespades, i maleïdament agressives sota un globus sense control. No ho puc dissociar i m’esborrono.




Me n’alegro d’haver fet aquest viatge abans perquè ara mateix potser no el faria. I em sap greu per tota la gent que viu d’això i que per la meva experiència penso que són professionals i que treballen bé, però em temo que el meu sentiment serà compartit durant un temps per altres viatgers.

I bé, jo volia parlar del meu viatge a Turquia, però el petit viatge de tres quarts d’hora en globus, m’ha ocupat massa espai. A veure si el proper dia ho faig.

15 comentaris:

  1. Doncs no i em sembla molt bonic, però no crec que hi pugi mai pel meu vertigen. Pel que fa a l'accident, quan te toca, te toca, siguis on siguis...

    Blogger darrerament fa desastres, no és culpa teva, ni del teu ordinador ni del meu. De tant en tant apareixen comentaris dels seguidors a spam i l'única solució és anar mirant i aprovant els que saps que són segurs.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja! Doncs em sap greu que no ho puguis provar, sa lluna, però la salut és lo primer i tampoc és qüestió d'anar a passar una mala estona. Potser dues, perquè després no deu ser tan fàcil recuperar-se. Bé, ja saps que ara hi ha aquestes experiències immersives que és com si fossis a dins del que sigui. No sé si podries evitar el vertigen, però.
      Aferradetes, guapa!

      Elimina
  2. Que feliç i contenta se't veu a la foto, Tresa !!. M'agrada que hagis tingut una bona experiència , a mi m'agradaria provar-ho, també ;) . Això dels accidents, va com va...quan menys t'ho esperes pot passar el que sigui, no ho podem controlar tot tot !!. Felicitats !! Una abraçada ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur! Mira't bé la foto. Sí que vaig estar contenta i feliç, però aquesta foto és del primer viatge en globus. Fixa't, potser no es veu gaire bé, però tenim la cistella damunt del cap. S'havia tombat 90º. Algú, oportunament, ho va voler immortalitzar. I ara, mira, fa gràcia.
      Abraçada!

      Elimina
  3. Només he volat una vegada en globus. Igual que tu, a la Capadòcia. Va ser a la primavera de l'any 2009. Era un globus gran, però crec que no érem tanta gent a dalt com al que vas pujar tu. Ni tampoc es van enlairar tants globus com fan ara.
    I també ens ha dolgut molt l'accident on han mort les dues noies de Lloret, i ens ha fet pensar en la fragilitat de tots plegats. Els ha tocat a elles el que li pot passar a qualsevol: en globus, cotxe, avió o tren. Fins i tot en bicicleta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, jo també ho vaig trobar exagerat tanta gent a la cistella. No per por ni res, però comparat amb el meu primer viatge, a l'Empordà, hi devia haver cinc vegades més de persones.
      Sí, en això de la fragilitat tens tota la raó. Llàstima que només ho pensem quan passa alguna cosa i després vivim amb uns patiments inútils que si hi reflexionéssim, ens els podríem estalviar perquè avui hi som i demà qui sap. Un dia d'aquests, després de l'accident, que anava de bòlid pel carrer perquè tenia una llista llarga de coses a fer, em vaig acabar aturant i dient-me: què caram corres, si demà no saps on seràs? En fi, que tinguem memòria per recordar-nos que som finits i que estem en mans de l'atzar.
      Abraçada, Xavier!

      Elimina
  4. Que valenta ets! A mi em fa por independentment de que hi hagi hagut l'accident.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo és que crec que tinc una vena arrauxada, que no sé pas d'on em ve, que em fa ser una mica inconscient. Durant un temps vaig decidir que havia de fer pointing i diria que ja no ho faré, però el globus sí. És la cosa més suau que hagis provat mai. Ara bé, la garantia que tot s'acabi bé no la tens, però igualment passa amb qualsevol cosa que facis a la vida, no? Està clar que si et fa por i has de patir, no cal ni plantejar-s'ho, Helena. Una abraçada!

      Elimina
  5. "independentment que hi hagi" es diu en català!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí. El "que" si no és relatiu fa caure la preposició.

      Elimina
  6. Caram noia, com te'ls gastes, he, he...El globus és el mitjà més tranquil per viatjar per això em va estranyar molt l'accident ! Jo hi he anat dues vegades, una a la trobada de globus d' Igualada i l'altra a la plana de Vic, que en aquest cas vam haver de pujar força amunt, perquè i havia ( com era d'esperar), la boira. Jo les dues vegades, he pujat en globus d'una sola cistella, en una hi cabien sis persones i a l'altre vuit !!!
    Petonets encara estiuencs, Teresa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eh que sí que és tranquil i suau, Roser? Jo també li trobo. I bé, ara que dius això de la boira sí que en un moment donat que vam entrar en un núvol vaig pensar que allí podíem xocar tranquil·lament amb un altre globus. Em vaig tranquil·litzar pensant que tots els globus estaven a molta distància i que els conductors ja sabien el que es feien. Segurament si el meu viatge hagués sigut després de l'accident, hauria pensat una altra cosa. Si és que hi hagués pujat!

      Elimina
  7. En algun moment de la meva vida, havia pensat fer un viatge d'aquests de globus, en aquell moment es feien a la Garrotxa, crec que van ser dels primers a organitzar-ho. No sé si per l'organització, pels diners o per la mandra, no ho vaig fer i al cap d'uns anys, ja se me n'havien passat les ganes. Potser a causa d'algun accident, explicat per qui el va viure... encara que no tan greu com aquest de laCapadòcia, amb dues morts. No ho sé, pel que sigui ja me n'he desdit. Tal com ho expliques, ha de ser ben bonic...

    ResponElimina
  8. Sí, és bonic, però s'ha de fer convençut, si no, vas a patir tota l'estona. I l'altre dia, parlant amb una coneguda em va explicar que quan ella hi va pujar també a la Capadòcia, just a un globus del seu davant se li va esquinçar la tela i el van veure com queia. També van morir dues persones. Et comencen a explicar casos i se't posen els pèls de punta. Millor ho deixem, no?
    Una abraçada, Carme, i gràcies per venir l'altre dia a la presentació!

    ResponElimina