Havia
d’anar a Turquia i, mirant-me el mapa del món a consciència, em vaig adonar que no hi ha cap altre país tan
estratègicament ben situat. Entre Europa i Àsia, per la part asiàtica
l’envolten Síria, Iraq, Iran, Armènia i Geòrgia. Al nord-est hi té Rússia, que
la poso a banda perquè l’avantatge estratègic a
vegades se’n pot anar en orris si es tracta d’una Rússia dirigida per un boig ꟷtot
i que això pot passar en qualsevol lloc, però no amb la potència de Rússiaꟷ i
perquè em serveix per passar a Europa. Turquia està separada d’Ucraïna només
pel Mar Negre i per sota d’Ucraïna envoltant Turquia per la dreta hi tenim
Romania, Bulgària i Grècia. Pel que fa als mars tampoc no es queda curta: el
Negre al nord, el Bòsfor separant la part asiàtica de Turquia de la part
europea, el Mar de Màrmara des d’Istanbul fins a l’estret dels Dardanels,
l’Egeu que la separa de Grècia i el Mediterrani, d’Àfrica.
No
volia fer un tractat de Geografia. Només volia justificar que, estant Turquia
situada en el centre del món, jo m’hi vaig sentir petitona, minúscula,
microscòpica, només arribar.
Perquè
només arribar a Istanbul ja et trobes amb un aeroport gegantí i per buscar i
sortir per la porta 13 ja necessites una hora. La porta 13 era on ens havien
d’esperar a la meva amiga Gemma i a mi amb el cartellet per portar-nos a
l’hotel. A la porta 13, però, entre els centenars de cartells amb el nom dels
viatgers o del majorista, no hi havia el nostre nom ni el del majorista.
Comença, doncs, l’aventura! Els turcs parlen turc i anglès. Quina mala sort que
no parlin un dels cinquanta idiomes que parlem entre totes dues! Però bé ho
havíem d’intentar, no? Vam tornar a mirar, vam preguntar en els cinquanta
idiomes, ens vam fer entendre... Res, no hi érem, no érem al món dels viatgers
a qui reben amb un cartellet a l’aeroport d’Istanbul.
Després
d’una hora vam decidir trucar a l’agència de Tarragona. Ens va costar perquè
l’amor propi ens podia. Si hagués sabut el que venia a continuació m’hi hauria
posat abans. La resposta del mòbil en el primer intent de trucada era alguna
frase en aquest idioma estrany, l’anglès, acabada en “roaming”. Ostres, el
roaming! Què era això del roaming? Ens sonava molt d’un temps llunyà... Bé, no
podré fer cap vídeo didàctic explicant com m’ho vaig fer perquè encara ara no
ho sé, però al final vaig aconseguir parlar amb l’agència. I instal·lar el
roaming? No ho sé. L’agència es va posar ràpidament en marxa i al cap d’una
hora ꟷQuè
passa? No és tant, que Turquia és molt llunyꟷ ja teníem la noia de l’empresa majorista allí. Una
hora més i ja anàvem cap a Istanbul. Una més i ja arribàvem a l’hotel. Quatre
hores més tard del previst. I nosaltres que ens pensàvem poder aprofitar la
tarda per la ciutat... Però res no t’estranya quan parlem d’una ciutat amb
setze milions d’habitants, amb un aeroport que encara no sé ara quantes portes
té, que té seixanta dues mil places de pàrquing ꟷestic parlant de l’aeroport, eh?ꟷ i quaranta mesquites, també a l’aeroport, perquè és
que la ciutat en té tres mil.
Petita jo?
Arribem per fi a l’hotel i una altra vegada el
problema de l’idioma! A recepció parlen turc, anglès, francès, italià, grec,
xinès, rus... però cap dels cinquanta idiomes que nosaltres dominem. Em proposo
aprendre anglès quan arribi a Tarragona, no sabia que fos tan important. Pressento que aquest no serà un viatge fàcil
pel que fa a la comunicació. Però... pugem a la planta 15, on tenim l’habitació
i ens passen tots els mals. Som a la Plaça Taksim, amb la mesquita Taksim al
davant; veiem el Bòsfor a la dreta, l’avinguda Istiklal que surt de la plaça
cap a l’esquerra i al nostre davant una part de la petita part europea
d’Istanbul, il·luminada. No ho està excessivament però aquella vista de la
ciutat, amuntegada com en una muntanya amb els llums dispersos talment un
pessebre de Nadal, crec que serà un dels records de la ciutat d’Istanbul que no
m’abandonarà mai.
.jpg)
Petita? Com no m’havia de sentir petita enmig d’un
espai tan espectacular?
Veig que m’allargo molt.
Continuarà? Potser sí...
