diumenge, 26 de juliol del 2020

EMOCIONS

                               

Sense cap ànsia de fer-li la competència a Gaspar Hernández, avui tinc ganes de parlar d’emocions, concretament d’emocions extremes que m’han cridat l’atenció aquesta setmana.

Si alguna emoció se li pot atribuir a Marc Márquez és la il·lusió, una il·lusió que mou muntanyes. En aquest cas muntanyes en forma d’húmer trencat que es posa a lloc en només una setmana. Caram! Quan penso que la meva escarransida trencadura de radi, que, en comparació, és com una muntanyeta minúscula d’aquestes que fan les formigues, no s’arreglarà en tota l’eternitat... I mira que n’hi posava jo d’il·lusió! I també m’hi jugava un campionat encara que els aficionats no ho sabessin.

L’emoció dominant en el sector turístic aquest estiu és el combinat a parts iguals d’impotència, indignació i desesperació. I s’entén perfectament, pobra gent! Ells que fan l’agost durant l’estiu per poder remuntar l’hivern i ara veuen venir que ni podran remuntar l’hivern, ni potser arribaran al peu del proper estiu perquè pel camí hi hauran deixat les cordes, els piulets i els grampons. Amb tot, tampoc trobo que s’hagin de girar a cops de pedra judicial contra aquells que imposen lleis per intentar contenir la pandèmia.

La maldat és una altra emoció que, en aquest cas, identifica el Tribunal Suprem. No en té prou amb vulnerar repetidament els drets fonamentals dels presos i amb condemnar-los sense haver demostrat en cap moment els seus delictes, que ara vulnera també els seus drets penitenciaris, aquells que té qualsevol pres per crim horrible que hagi comés. No hi ha consciència, si no és que estigui podrida de mesquinesa, que resisteixi aquestes ànsies de fer mal i acarnissar-se per demostrar, suposo, qui mana aquí. No expressaré quines emocions em provoca a mi la maldat del Suprem, millor que no.

Ara bé, com que el desig també és una emoció, en proclamaré tres, un per cada una de les meves inspiracions d’aquest post:

Al Marc Márquez li desitjo seny i una completa curació del seu húmer. Tornarà a guanyar i ell ho sap, però  no s’ha de precipitar. La precipitació fa cometre errors a vegades irreparables.

Al sector turístic li desitjo molta paciència. Li ha tocat de rosegar un dels ossos durs de la pandèmia, però que pensin que molta gent ja no rosega ossos de cap mena ara mateix, perquè ja no hi és. És clar que després de la salut no hi ha dubte que la prioritat és l'economia.

Finalment als membres del Tribunal Suprem els desitjo que algun dia tastin la mateixa medecina que ells han administrat als presos: falsos testimonis, prevaricació, condemna sense proves i algú a l’altra banda creant, talment Déu, lleis a mida per fotre’ls una mica més i que cada vegada que provin d’aixecar el cap els hi tornin a enfonsar. La meva amiga bloguera Roser dirà que no he de desitjar mal a ningú, però no és això el que faig. Només desitjo que se’ls apliqui la seva mateixa justícia. Si ells estan convençuts que és justa, en cap cas no podran considerar que els desitjo cap mal.




10 comentaris:

  1. A les teves tres propostes finals: sí, sí i sí.
    Pel que fa a jutges i fiscals, no crec gaire en el retorn del karma. Però estaria bé que el mal li sigui retornat a qui l'ha exercit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com ho diuen allò, Xavier? A cada porc li arriba el seu Sant Martí. Però he conegut veritables malparits que, almenys en aquesta vida, que seria la gràcia, no? no ho han pagat mai. Però bé, avui tenim una bona notícia amb la decisió europea per a Lluís Puig, sobre que el TS no és competent ni per reclamar ni per jutjar el cas. Ells s'ho passaran pel forro, com sempre, però si els queda res de dignitat, l'acabaran de perdre i el prestigi de cara a Europa, també. És el consol dels pobres, dels pobres de nosaltres que ens agafem a un clau roent.

      Elimina
  2. Em centro en el tema del turisme. És evident que està en hores baixes i que el sector patirà, segurament es perdin molts establiments i feines pel camí, de manera proporcional al temps que duri la pandèmia i les restriccions. Això afectarà profundament l'economia del país. Ara bé, això ens ha de fer reflexionar, això és el que passa quan apostes tots els ous a la mateixa cistella de platges, sol i terrassetes. El pla econòmic ha d'anar més enllà, no deixar morir la industria i ser país productor, que això dóna seguretat i solidesa al sistema. Si som un país de serveis, quan els serveis no calen, adéu siau. No crec que ho arreglem, però caldria incidir-hi de cara a la recuperació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et dono tota la raó, XeXu. El dubte és si la reflexió arribarà. Tant de bo! Però hem vist tantes vegades que no aprenem dels errors... Un cop sortits de la crisi, creus que hi haurà alguna ment preclara i amb capacitat de decisió que faci les propostes que convenen per no dependre d'aquest sector?

      Elimina
  3. Tant de bo el karma fos veritat i d,una manera o altra haguessin de viure tanta venjança i maldat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estaria bé i no ja per donar-nos la satisfacció a nosaltres, sinó perquè s'adonessin del que és ser víctima d'una injustícia rere una altra.

      Elimina
  4. He, he, jo no n'estic segura que ells considerin que la seva justícia és justa...
    Al Marc jo també li desitjo que es curi ben aviat, però que no faci imprudències, que l'altre dia va estar a punt...Que és molt jove i te molt recorregut( mai millor dit) per endavant.
    Petonets, Teresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que sovint dic que són uns malvats, a mi em costa de creure que ho facin sense convicció, Roser. Penso que ells posen la unitat d'Espanya per davant de tot i creuen que així tot està justificat. Però no tot s'hi val! Algú els esmenarà la plana, tard o d'hora.

      Elimina
  5. "No els perdoneu, pare, que saben el que fan", crec que surt en una novel·la de Jaume Cabrer, al principi.

    ResponElimina
  6. Sí, Helena, a Les veus del Pamano. Una gran frase, adient per tanta injustícia, però és el que deia més amunt: ells saben el que fan, però ho justifiquen per un objectiu comú, que és preservar la unitat d'Espanya.

    ResponElimina