Aquest matí m’he trobat l’ordinador
revoltat i tancat amb cadenat. Està queixós. Diu que això de les dues darreres setmanes és una
explotació en tota regla i que ell ha de respectar el confinament. Ja li he dit
que no, que el seu és un servei bàsic, almenys per a mi, però no hi ha hagut
res a fer. Em penso que demà ja li haurà passat, el conec bé. Són uns quants
anys de convivència. Malgrat tot, dia 15 de confinament, amics!
Blog per compartir tot allò que m'inspira, sempre amanit amb el que jo en dic salsa-ficció.
diumenge, 29 de març del 2020
dissabte, 28 de març del 2020
LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 14
28 de
març de 2020.
Fi de
la primera fase de confinament.
En
quinze dies hem canviat d’hàbits i de costums. Fins i tot jo faig gimnàstica
cada dia.
Boris
Johnson s’ha infectat de COVID19. Justícia poètica? Ni els diners, ni la
prepotència ni la tossuderia poden aturar el virus, senyors capitostos
(capgrossos, caps calents, caps buits, caps d’ase) del món.
Fernando
Simón, la veu del coronavirus a Espanya, em fa llàstima, cada dia donant la
cara. És una ploma enmig de l’huracà, mentre alguns, un dia uns, un dia altres,
s’amaguen al refugi. Ja fa tres dies que diu que ens atansem al pic del
contagi. I és clar que sí, mentre estiguem pujant, ens hi anirem atansant. La
pregunta seria: durant quants dies més ens hi atansarem, amic meu?
Sembla
que Europa s’està rumiant de no ajudar-nos. No ve de nou tanta solidaritat.
Aquesta a prova de virus, aquella dels anys recents, a prova de compassió pels
immigrants. Ambdues, a prova de vides perdudes. És clar que quan el ministre d’Afers
Estrangers holandès pregunta en què s’ha gastat els diners Espanya, el
pensament se m’envola vers un univers infinit de corrupció. Tinc memòria.
L’alta
comissionada pels drets humans de l’ONU, Michelle Bachelet, demana als governs
que alliberin presos, els vells, els malalts i els polítics, perquè puguin fer
el confinament a casa. No vull ni pensar que els nostres presos polítics
agafessin el virus a la presó ―i per ser a la presó sense haver fet
res― i tinguessin un desenllaç fatal. Si el govern espanyol està
massa enfeinat tornant 640.000 testos ràpids-ganga-defectuosos ―però quina mena d’ineptes dirigeixen Espanya i en concret aquesta
crisi?―, és el seu torn, senyora consellera de Justícia. No és aquest un bon moment per forçar el tercer grau perquè puguin anar a casa? Ara mateix, cada segon és or.
Seguim,
que ja en tenim la meitat o gairebé de passat!
Darreres
dades publicades de COVID19 a Catalunya:
CONTAGIATS TOTALS
|
CONTAGIATS SANITARIS
|
GREUS
|
MORTS
|
ALTES
|
||
15-03-20
|
DIA 1
|
903
|
52
|
12
|
3
|
|
16-03-20
|
DIA 2
|
1394
|
74
|
18
|
?
|
|
17-03-20
|
DIA 3
|
1866
|
65
|
41
|
?
|
|
18-03-20
|
DIA 4
|
2702
|
92
|
55
|
?
|
|
19-03-20
|
DIA 5
|
3270
|
98
|
82
|
82
|
|
20-03-20
|
DIA 6
|
4203
|
600
|
312
|
122
|
150
|
21-03-20
|
DIA 7
|
4700
|
479
|
191
|
180
|
|
22-03-20
|
DIA 8
|
5400
|
?
|
?
|
600
|
|
23-03-20
|
DIA 9
|
5925
|
?
|
551
|
245
|
?
|
24-03-20
|
DIA 10
|
7864
|
1346
|
?
|
339
|
?
|
25-03-20
|
DIA 11
|
9937
|
1524
|
781
|
516
|
1274
|
26-03-20
|
DIA 12
|
11500
|
1996
|
1021
|
672
|
1697
|
27-03-20
|
DIA 13
|
12940
|
2248
|
1187
|
880
|
2384
|
28-03-20
|
DIA 14
|
14263
|
?
|
?
|
1070
|
3106
|
divendres, 27 de març del 2020
LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 13
En
moments com aquest, criticar és el més fàcil. La situació és incommensurable i
desborda tothom. Per això no faré una crítica, faré un plany: Quina mala sort
hem tingut els catalans, de formar part d’Espanya!
Només
un breu repàs del que han estat els tres darrers anys ho demostra: innombrables
lleis impugnades, intervenció de l’economia i de tot el que han pogut, no al
referèndum, no a tot; bastonades per tothom, més d’un miler de querelles contra
càrrecs públics i ciutadans, judicis injustos, innocents a la presó, innocents a l'exili, travetes
judicials per obstaculitzar-los els drets... Algú s’imagina com hauria anat tot
si haguéssim format part d’un altre estat?
Bé,
parlem de la mala sort actual de pertànyer a Espanya. Quan vaig sentir que el
govern espanyol centralitzava la gestió del coronavirus em vaig posar les mans
al cap. Em sembla bé pel que fa a l’economia; les comunitats autònomes tenen
una capacitat econòmica insignificant per fer front a un desastre com aquest,
però respecte a la sanitat penso que és un gran error; ningú coneix les
necessitats particulars i especials de cada comunitat com la pròpia comunitat i
no totes necessiten el mateix. La centralització no funciona, ni funcionarà, ja
ho va dir la Meritxell Budó i hi estic d’acord. I, a veure, no hi ha ningú
infal·lible que si no, ja no estaríem parlant de pandèmia, però està clar que
dels encerts o errors de les decisions que s’estan prenent en depenen moltes
vides, i caram! que ja són moltes pífies en només un parell de setmanes. A
Madrid acumulen la meitat dels contagis
d’Espanya i la gent se’ls mor com mosques, però ells entestats en no voler fer
un confinament més sever, que diuen que no saben si és efectiu. I amb aquesta
excusa tampoc no deixen fer-lo a Catalunya i, sobretot si us plau, a la conca
d’Òdena. S’ha de ser caparrut! Què hi perdrien ells de deixar-nos fer la prova?
Surten a fer l’actualització de les dades i situen Catalunya al costat de
Madrid, dient que entre les dues comunitats concentren la major part de casos,
sense explicar la gran diferència que hi ha entre els números d’allà i els
d’aquí. I tot i així, Catalunya és l’última en la distribució del material: diumenge passat a Madrid -van dir-, a primers de setmana a altres comunitats, a
Catalunya no el tindríem fins dijous. I bé, som divendres i, que jo sàpiga
encara no ha arribat res. Ara, que si ens han d’enviar part dels nou mil testos
defectuosos, ministre Illa ―mai no
havia vist un cinisme tan gran explicant, que no excusant, un error―, ja se’ls poden
quedar tots. El moment dels testos era fa tres o quatre setmanes, a l’inici
dels contagis com ha fet Alemanya, quan tots rodàvem pels carrers, sense saber
si teníem el virus; ara que els carrers són buits, els testos són útils però
molt menys. Fan un encàrrec de material a la Xina quan érem un dels pocs països
infectats i, per no adaptar-se a la forma de pagament exigida pel proveïdor,
els cancel·len la comanda i ara tenen la comanda espanyola a la cua de les
comandes de tot el món, que arribarà com a molt tard, diu el ministre... d’aquí
a vuit setmanes!!! Per Déu! Si al pas que anem ja serem tots morts! Esperen una
setmana a constituir el comitè de científics que, per cert, encara no n’he pogut
escoltar cap i, a canvi ens planten en totes les compareixences, el cap de
l’exèrcit “de salvació”, que també ha caigut per coronavirus ―Que es recuperi!
No li vull cap mal, ni a ell ni a ningú―. Finalment, veiem l’exèrcit
desinfectant avui aeroports, ports, estacions i espais públics que demà ja
tornaran a estar infectats perquè continuen oberts. Això sí, ben equipats, no
els falta de res; no com als treballadors sanitaris! Quina vergonya!
Si Berlanga fos
viu podria fer una de les seves excel·lents pel·lícules parodiant Espanya i riuríem molt tots, només que ara no podem riure.
Doncs sí, em vaig
posar les mans al cap... i és que m’ho veia venir. El pitjor que ens podia
passar als catalans, amb el coronavirus, és que se’n fes càrrec el govern
espanyol. Tenim aquí científics, metges, matemàtics, informàtics i gestors preparats,
experts i capaços que no paren de buscar solucions i posar-les en pràctica. I
ja veurem si no començaran a posar-los pals a les rodes aviat!
CATALUNYA
CONTAGIATS TOTALS
|
CONTAGIATS SANITARIS
|
GREUS
|
MORTS
|
ALTES
|
||
15-03-20
|
DIA 1
|
903
|
52
|
12
|
3
|
|
16-03-20
|
DIA 2
|
1394
|
74
|
18
|
?
|
|
17-03-20
|
DIA 3
|
1866
|
65
|
41
|
?
|
|
18-03-20
|
DIA 4
|
2702
|
92
|
55
|
?
|
|
19-03-20
|
DIA 5
|
3270
|
98
|
82
|
82
|
|
20-03-20
|
DIA 6
|
4203
|
600
|
312
|
122
|
150
|
21-03-20
|
DIA 7
|
4700
|
479
|
191
|
180
|
|
22-03-20
|
DIA 8
|
5400
|
?
|
?
|
600
|
|
23-03-20
|
DIA 9
|
5925
|
?
|
551
|
245
|
?
|
24-03-20
|
DIA 10
|
7864
|
1346
|
?
|
339
|
?
|
25-03-20
|
DIA 11
|
9937
|
1524
|
781
|
516
|
1274
|
26-03-20
|
DIA 12
|
11500
|
1996
|
1021
|
672
|
1697
|
27-03-20
|
DIA 13
|
12940
|
2248
|
1187
|
880
|
2384
|
Etiquetes de comentaris:
centralització,
Oriol Mitjà,
pífies
Subscriure's a:
Missatges (Atom)