Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta tERCERA GUERRA MUNDIAL. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta tERCERA GUERRA MUNDIAL. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades

dilluns, 21 de setembre de 2020

AQUELLA HISTÒRIA INIMAGINABLE

                                      

Ja fa uns quants dies que m’estic rellegint les cinquanta entrades que vaig publicar del 15 de març al 3 de maig, amb el nom de “LA HISTÒRIA INIMAGINABLE”. No havia gosat fer-ho  per allò de la temporalitat i la immediatesa; escriure sobre la marxa i sense perspectiva és córrer el risc que el que has escrit quedi desfasat i li manqui la pàtina d’obra atemporal i per tant universal, que és allò a què aspirem tots els escriptors.

Algunes de les coses que vaig escriure segueixen tenint vigència. Per exemple, el dia 1 vaig dir aquí “El futur és incert”, el dia 19 parlava del ISUDE, el virus incurable del Tribunal Suprem i el dia 20 recomanava tenir alguna ocupació activa i/o creativa durant el confinament. El dia 28 em queixava de la poca eficiència de l’administració per solucionar els problemes econòmics d’aquells a qui la pandèmia havia convertit en vulnerables; diria que més que tenir vigència, aquest tema encara ha empitjorat. Malauradament, tot això està de plena actualitat.

D’altres idees que vaig plasmar són francament ridícules. El dia 2 dic que he somiat que un franctirador em disparava quan anava a comprar i el dia 32 que, amb el virus, la Xina havia guanyat la Tercera Guerra Mundial; tot d’acord amb la meva associació de confinament amb estat de guerra. Quina bestiesa! No cal somiar, ni anar-se’n a la Xina. L’autèntica guerra la tenim a casa nostra amb els nostres governants llençant-se els plats pel cap, cada vegada més desunits i menys per la feina; aquells dies devien fer una Pau de Déu per fer front a la pandèmia, però allò sí que va ser temporal. Un altre desfàs: sempre que anomenava el Covid ho feia en masculí (el virus COVID19) i més endavant vaig adonar-me que en parlaven en femení (la malaltia COVID19), però no ho vaig voler canviar i ara quan ho he llegit m’ha sonat ben estrany. El dia 9 vaig caure en la utopia quan vaig escriure que pensava que la millora de la humanitat era possible; ho deia per la solidaritat i la responsabilitat social que mostrava la majoria de la gent, però pel que es veu ja la devien gastar tota aleshores. Finalment el dia 11 compartint el pensament d’una amiga, deia que la pesta del virus s’emportaria tots els dolents. Sense comentaris, no?

No sabem quant temps s’allargarà el contagi del virus, ni quant temps es prolongarà la crisi econòmica que ja ha començat, però hi ha dues coses que em consolen. L’una és subjectiva i personal: saber que l’Elna, que parla del virus com “el mosquit” perquè així li vam explicar al principi del confinament, és aliena a aquest patiment que tenim els adults i assumeix tota la nova normalitat com si no n’hi hagués altra. El primer dia que vam sortir al carrer, després del confinament, em va preguntar unes quantes vegades:

       —Iaia, aquí també hi ha el mosquit?


                                                                 Amb tota normalitat

Després de respondre-li cada vegada que sí, que era per tot arreu, ja no m’ho va preguntar més i ara veig que accepta amb tota naturalitat la mascareta, el rentat de mans quan arriba del carrer, el làser, la distància, les fletxes per on ha de passar i totes les precaucions que a nosaltres se’ns fan tan carregoses. En part, tot i l’acceptació, m’entristeix veure que comença a viure d’aquesta manera, però segurament el dia que això passi, inconscientment tindrà un alleujament que potser valorarà tota la vida.

L’altra és totalment objectiva: parlant de “La història inimaginable” no puc deixar d’esmentar els nombres de la pandèmia a Catalunya que em van acompanyar durant aquells cinquanta dies. Passaré dels contagis perquè està clar que a més PCR, més casos detectats i em centraré en els morts: el primer dia, el 15 de març, van morir 12 persones; la primera quinzena, del 15 al 30, 1400; entre el primer dia i el dia 50 van morir 10452 persones. Sabeu com estan els nombres ara? Segur que sí, però anirà bé de recordar-ho. Durant la primera quinzena de setembre 136 morts. I els malalts a l’UCI, que van arribar a ser 1529 a l’abril, ara són només 135. O coneixem millor el virus i sabem com afrontar-lo o ha perdut força, però dins del caos viscut i del canvi que ha representat la seva irrupció en les nostres vides, penso que tenim motius per l’esperança.

dimecres, 15 d’abril de 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 32


                                    
Avui en dia tothom pot donar una notícia falsa sense signar ―i a vegades també signada i ben signada― i tothom pot gravar un vídeo i, tant una cosa com l’altra, fer-la córrer per la xarxa com si estigués escrit o gravat per un expert en el tema que es toca. Per què ho hauria de fer? Doncs penso que bàsicament per tres motius: 1) Per perjudicar una persona, organització, empresa, govern, país. 2) Per creure’s en possessió de la veritat absoluta i pretendre que tothom la gaudeixi, aprofitant que hi ha receptors que no saben distingir entre una informació rigorosa i una opinió. 3) per augmentar la situació de pànic, inquietud, angoixa, que ja vaig dir que la nostra societat té força gent malalta.
A mi em costa molt de creure tota aquesta història del pangolí i el rat-penat i, si és certa, encara em provoca més incredulitat que en ple segle XXI científics de tot el món no puguin fer front a un virus d’origen únicament biològic. I d'entre totes les teories que situen l’origen del COVID19 en un laboratori, n’he descartat moltes, però n’hi ha una que m’ha fet pensar i encara segueix donant-me voltes pel cervell. Per entendre el que escriuré a continuació s’hauria de visionar aquest vídeo. En la meva modesta opinió són cinc minuts ben aprofitats:

                                               La Tercera Guerra Mundial


Diuen que per veure les coses més clares, sempre s’ha de posar distància i amb aquest vídeo, allunyant el focus, deixem de veure que el virus va ser primer a la Xina i després va anar tocant aquí i allà, per adonar-nos del seu recorregut per tot el món, aprofitant el seu gran potencial de contagi. Com he dit abans, estem envoltats i dominats per fakes que obeeixen a interessos diversos. El vídeo també ho podria ser. Podria ser un muntatge per desprestigiar la Xina. Dels EE.UU, potser? Sí, podria. Però a mi se m’obre una pregunta que encara ningú no ha pogut respondre: El coronavirus va aparèixer a Wuhan i es va confinar tota la província de Hubei perquè no s’escampés. Per la Xina no es va escampar; Xangai i Beijing, capitals econòmiques i financeres van continuar amb la seva activitat, negocis i borsa. Com s’explica doncs, que el virus traspassés un continent, s’instal·lés a Europa, traspassés un oceà i s’instal·lés als EE.UU? Acceptaré que a molts altres països hi arribés per contagi, però no puc acceptar que la Xina aconseguís confinar el virus a Hubei perquè no passés a la resta del país i en canvi no el pogués confinar perquè no arribés a la resta del món.
Recordo que quan el COVID19 va arribar a EE.UU., el bocagrossa de Trump, contra totes les recomanacions dels seus diplomàtics, insistia a parlar del virus com el virus xinès. Possiblement ―no ho sabem i potser no ho sabrem mai― aquella guerra econòmica i dialèctica, prèvia a la pandèmia, entre els EE.UU. i la Xina, tal com explica el vídeo l’ha acabat guanyant la Xina i ara ja és una guerra de veritat, amb els seus morts, la seva fallida econòmica i els seus guanyadors i perdedors, la Tercera Guerra Mundial. Si no, no m’explico que ningú ―especialment els americans, que són experts en remenar i trobar, o en no trobar i dir que sí que han trobat― ho estigui investigant. Potser és que si s’investigués tindríem una informació que no interessa que tinguem. Una informació monstruosa que permetria veure que les nostres vides no comptem per a res en els plans, intrigues i maquinacions dels que juguen a ser déus, costi el que costi, peti qui peti...

Darreres dades de COVID19 publicades a Catalunya:



    
CONTAGIATS TOTALS   
 CONTAGIATS SANITARIS
GREUS
MORTS
ALTES
15-03-20
DIA 1
903


52
12
3
16-03-20         
DIA 2
1394


74
18
?
17-03-20
DIA 3
1866


65
41
?
18-03-20
DIA 4
2702


92
55
?
19-03-20
DIA 5
3270


98
82
82
20-03-20
DIA 6
4203
600
312
122
150
21-03-20
DIA 7
4700


479
191
180
22-03-20
DIA 8
5400


?
?
600
23-03-20
DIA 9
5925
?
551
245
?
24-03-20
DIA 10
7864
1346
?
339
?
25-03-20
DIA 11
9937
1524
781
516
1274
26-03-20
DIA 12
11500
1996
1021
672
1697
27-03-20
DIA 13
12940
2248
1187
880
2384
28-03-20
DIA 14
14263
?
?
1070
3106
29-03-20
DIA 15 
?
?
?
?
?
30-03-20
DIA 16
16157
?
1512
1410
4125
31-03-20
DIA 17
18773
?
?
1672
4966
01-04-20
DIA 18
19991
?
?
1841
5701
02-04-20
DIA 19
21804
?
?
2093
6917
03-04-20
DIA 20
23460
?
?
2335
7849
04-04-20
DIA 21
24734
?
?
2508
8635
05-04-20
DIA 22
?
?
?
?
?
06-04-20
DIA 23
26824
?
?
2760
9528
07-04-20
DIA 24
28323
?
2391
2908
10738
08-04-20
DIA 25
29647
4603
2442
3041
12250
09-04-20
DIA 26
31043
?
?
3148
13063
10-04-20
DIA 27
31727
?
?
3231
13513
11-04-20
DIA 28
32984
?
?
3331
14298
12-04-20
DIA 29
?
?
?
?
?
13-04-20
DIA 30
34726
?
?
3538
15602
14-04-20
DIA 31
35197
5504
?
3666
15967
15-04-20
DIA 32
36505
?
?
3756
16651