A mi m’agradaria tenir prou
lucidesa i, encara més, prou saviesa per poder aconsellar Zelenski i dir-li el
que ha de fer. Malauradament, no em sento prou lúcida avui, l’endemà del
desastre, ni tinc saviesa ni tampoc sé de diplomàcia per poder-ho fer.
Després de la lamentable reunió d’ahir a la Casa Blanca, on,
indignats i estabornits, vam poder assistir en directe a la vergonyosa humiliació
pública del president d’Ucraïna i el seu poble per part de dos energúmens, mig
món –i m’agradaria que fos molt més de mig- ens preguntem què ens queda per
veure. A la matusseria i la barbàrie dialèctica de Trump s’hi va afegir el
segon borderline del govern dels EEUU -i molt em temo que assistim a la major
concentració d’aquesta espècie en la història de l’administració americana-
“Has dit gràcies? Saps dir gràcies?” diu el vicepresident. I malgrat la
intenció de respondre de Zelenski no n’hi donen cap opció i l’acorralen, l’avassallen,
l’adverteixen, l’intimiden, l’amenacen i el conviden a marxar de la Casa Blanca.
I ell, pobret, fa unes declaracions, tot seguit, més humiliants encara, on
l’únic que li falta és immolar-se en directe davant de les càmeres.
Astorats i esfereïts, veiem cada cop més clar que el món és
en mans d’uns irresponsables i que si Ucraïna no en tenia prou amb Putin, ara
també ha de lidiar amb Trump. Entre aquest parell, Zelenski té poques opcions
per salvar el seu país. Si insisteix a seguir-se defensant de l’agressió russa,
els massacraran encara més. Si no té el recolzament militar dels EEUU, la seva
resistència durarà dos dies; no hi té res a fer amb la potència armamentística
de Putin. Si Europa persisteix en ajudar Ucraïna, ben bé podria esclatar la
Tercera Guerra Mundial que, segons Trump hauria provocat el mateix Zelenski
-Lloat sigui el deu del cinisme i la tergiversació!- Per cert, que si la guerra és dels EEUU aliats
amb Rússia contra la Unió Europea, la guerra aquí durarà dos dies més dos més.
Finalment, si Zelenski es rendeix, com a perdedor en pagarà un preu molt alt.
Potser americans i russos es repartiran Ucraïna, tal com Àustria, Rússia i
Prússia van fer amb Polònia el segle XVIII? Així tindrien tantes terres rares
com voldrien. I terres rares en mans d'homes estranys, què pot anar malament?
Estic d'acord en què tot és cíclic i que la història sovint es repeteix, però, en nom del tan suposat progrés de la humanitat, no hauríem d'anar avançant una mica a cada cicle per no repetir els mateixos errors del passat? Suposo que perquè això fos possible qui pren les decisions hauria de tenir un ampli coneixement de la història i, en aquest cas, ni ample, ni estret, i ni tan sols bàsic.
