CAP DE CARBASSA

                              

Sovint penso que no hi ha res més perillós que un governant ignorant, però a vegades canvio de pensament i dic que un governant boig és pitjor; que sigui d’extrema dreta representa un gran perill i si és expansionista ja no en parlem.

      Segur que tots tenim dirigents al cap amb alguna d’aquestes “virtuts”. Però i si algú amb molt de poder les té totes? Sí, ho heu endevinat, és ell! Trump, l’home -o alienígena, que no ho sé- amb el cap de color carbassa que està anant tan lluny en política com per tenir la poca traça de provocar la Tercera Guerra Mundial. L’home ignorant, boig, xenòfob, masclista, negacionista i expansionista dirigeix el país més poderós del món i des que ha pujat al tron em llevo cada dia, i no crec que sigui sola, pensant quina serà la barrabassada que dirà avui. El meu dubte és si té intencions reals de fer el que diu que farà o que és simplement un mestre en l’art del regateig i del xantatge, o sigui: pico ben alt per acollonir-los i sempre soc a temps de rebaixar les meves pretensions.

      Sigui com sigui, la seqüència ja s’ha repetit unes quantes vegades en pocs dies: el bocagrossa d’en Trump encén el foc, la foguera, el focardal i els seus subordinats han de córrer a sufocar-lo, matisar-lo, justificar-lo. Em pregunto com els republicans han pogut donar suport a un espècimen com Trump. És per manca de lideratges? No tenien ningú millor? Perquè no soc vident, però els auguro quatre anys de calvari intens.

      El cas és que aquests líders bojos, ignorants, d’extrema dreta,  expansionistes... i visionaris tenen molts seguidors i si tenen èxit en les seves visions encara en guanyen més. A tothom li deu agradar de pertànyer a un país fort amb un líder fort. Que hi fa que sigui un brètol i un assassí? I penso en Rússia, amb Putin, i en Israel, amb Netanyahu. Poc, poquíssim he sentit russos i israelians denunciar la guerra d’Ucraïna i el genocidi palestí. És clar que potser la seva veu no ens arriba, però a mi escoltar els russos que ens deixen escoltar dient que Ucraïna els pertany i als israelians, als que també ens deixen escoltar,  lamentar-se pels seus hostatges, i només pels seus hostatges, em posa la pell de gallina.

      Em pregunto si als catalans ens agradaria tenir un líder així. Ens agradaria? N’estaríem orgullosos?... Però què estic dient? Pobra Catalunya! Si feina tenim a que no ens engoleixi España i, temps a venir, ves que no ens convertim en un satèl·lit de Rússia, i més temps a venir -o no- ves que no passem a ser la Riviera dels EEUU al Mediterrani Occidental.

      Amics meus, ja em direu si són els meus ulls, però és que cada vegada que me’l miro, no veig un home amb el cap de color carbassa, veig directament un cap de carbassa. I ja no explico què vull dir perquè segur que, per l’edat que teniu tots els que em llegiu, sabeu molt bé què és un cap de carbassa.