dissabte, 8 de febrer del 2025

CAP DE CARBASSA

                              


Sovint penso que no hi ha res més perillós que un governant ignorant, però a vegades canvio de pensament i dic que un governant boig és pitjor; que sigui d’extrema dreta representa un gran perill i si és expansionista ja no en parlem.

      Segur que tots tenim dirigents al cap amb alguna d’aquestes “virtuts”. Però i si algú amb molt de poder les té totes? Sí, ho heu endevinat, és ell! Trump, l’home -o alienígena, que no ho sé- amb el cap de color carbassa que està anant tan lluny en política com per tenir la poca traça de provocar la Tercera Guerra Mundial. L’home ignorant, boig, xenòfob, masclista, negacionista i expansionista dirigeix el país més poderós del món i des que ha pujat al tron em llevo cada dia, i no crec que sigui sola, pensant quina serà la barrabassada que dirà avui. El meu dubte és si té intencions reals de fer el que diu que farà o que és simplement un mestre en l’art del regateig i del xantatge, o sigui: pico ben alt per acollonir-los i sempre soc a temps de rebaixar les meves pretensions.

      Sigui com sigui, la seqüència ja s’ha repetit unes quantes vegades en pocs dies: el bocagrossa d’en Trump encén el foc, la foguera, el focardal i els seus subordinats han de córrer a sufocar-lo, matisar-lo, justificar-lo. Em pregunto com els republicans han pogut donar suport a un espècimen com Trump. És per manca de lideratges? No tenien ningú millor? Perquè no soc vident, però els auguro quatre anys de calvari intens.


      El cas és que aquests líders bojos, ignorants, d’extrema dreta,  expansionistes... i visionaris tenen molts seguidors i si tenen èxit en les seves visions encara en guanyen més. A tothom li deu agradar de pertànyer a un país fort amb un líder fort. Que hi fa que sigui un brètol i un assassí? I penso en Rússia, amb Putin, i en Israel, amb Netanyahu. Poc, poquíssim he sentit russos i israelians denunciar la guerra d’Ucraïna i el genocidi palestí. És clar que potser la seva veu no ens arriba, però a mi escoltar els russos que ens deixen escoltar dient que Ucraïna els pertany i als israelians, als que també ens deixen escoltar,  lamentar-se pels seus hostatges, i només pels seus hostatges, em posa la pell de gallina.

      Em pregunto si als catalans ens agradaria tenir un líder així. Ens agradaria? N’estaríem orgullosos?... Però què estic dient? Pobra Catalunya! Si feina tenim a que no ens engoleixi España i, temps a venir, ves que no ens convertim en un satèl·lit de Rússia, i més temps a venir -o no- ves que no passem a ser la Riviera dels EEUU al Mediterrani Occidental.

      Amics meus, ja em direu si són els meus ulls, però és que cada vegada que me’l miro, no veig un home amb el cap de color carbassa, veig directament un cap de carbassa. I ja no explico què vull dir perquè segur que, per l’edat que teniu tots els que em llegiu, sabeu molt bé què és un cap de carbassa.




12 comentaris:

  1. Ens vol tenir a tots acollonits... tampoc entenc com ha pogut guanyar i a qui li fa gràcia...

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, suposo que aquesta és la seva estratègia: collar per després poder exigir.
      Jo ara començo a entendre perquè va guanyar, després de veure com s'ha infiltrat en tants sectors de la societat americana sense que es notés. Primer es tracta de donar un missatge independent de la política i dels polítics, més o menys convincent i seductor, després apareix com si res el polític que defensa aquell missatge i els seduïts ja han trobat qui els representi. Però en resum, tot és qüestió de calers, penso. Tot el que es va fer abans de la campanya electoral no hauria estat possible sense molts i molts diners.
      Aferradetes, Paula!

      Elimina
  2. I que hi deuen de tenir al cap els vuitanta i pico de milions de capets de carbassó que el van votar ??.... es que no s'entén !.
    Sort que s'apropen dies de carnaval i ens distreure'm una mica ....si podem ;)
    Salut !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En la resposta a sa lluna et dic el que en penso. Deu ser més complexe , segur, però l'altre dia veient el 30 minuts "Les mestresses de Trump", em va semblar que ho podia arribar a entendre.
      Ha ha! Com a bon vilanoví, carnaval, carnaval, carnaval, te quiero...
      Que provi, Artur!

      Elimina
  3. Espero que tinguem una engruna de sort i que la maquinària en funcionament als Estats Units, sigui la primera que li posi traves i problemes per a fer tot el que diu. No hi confio gaire, però potser hi ha encara algú amb una mica de seny, que minimitzi les barrabassades més grosses.
    No sé pas què pensen les pesones que el voten, no en tinc ni idea... tants ignorants hi ha a Amèrica?

    No pinta gens bé, el futur d'aquest planeta, no... tots els dirigents dels països més grans són d'aquest estil psicòpata, perquè qui té totes les "qualitats" que tu has esmentat, ja el podríem definir amb una paraula sola.

    Que tinguem sort...

    Abraçades, Teresa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també, veient com ha anat fins ara, tinc l'esperança que els jutges siguin fidels a la Constitució americana i li vagin parant els peus.
      I sí, tens tota la raó. Aquests energúmens són tots líders dels països més poderosos. Per què deu ser? Potser perquè no tenen escrúpols a l'hora de manar?

      Elimina
  4. Jo no els veig com uns ignorants sense enteniment; aquesta classe de persones no són rucs, sinó que saben perfectament què busquen i com aconseguir-ho, aprofitant-se del descontentament i la por de la gent.

    Em sembla que ja n'hem parlat en alguna altra ocasió: quan els governants "assenyats" que hem tingut fins ara només es barallen entre ells per les cadires, mentre augmenten els impostos i disminueixen els serveis per a la ciutadania, jo no trobo tan estrany que una part d'aquesta ciutadania se n'hagi afartat i vulgui fer foc nou.

    A parer meu, s'equivoquen, perquè aquests psicòpates (estic completament d'acord amb la definició de la Carme) no són la solució de res (més enllà d'omplir-se encara més les seves butxaques), sinó que, en realitat, ho compliquen tot (que és el que els convé per continuar mantenint-se en el poder). Però, repeteixo, crec que és un error pensar que simplement són bojos votats per ignorants (o viceversa, que pel cas és el mateix) i no posar el focus en les causes que els han permès arribar al poder.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que n'hem parlat, McAbeu! És aquesta mania meva de parlar de temes que em motiven i es veu que aquest psicòpata (jo també hi estic d'acord) em motiva molt.
      Home, jo el veig molt incult, el Trump, i incult i ignorant són bastant sinònims. I boig, també. Si a cada idea que té ens posem les mans al cap per desbarrada, és perquè no n'hi ha cap que tingui alguna lògica racional.
      Ara bé, el que dius dels seus seguidors i votants, ja els ho deia a sa lluna i a l'Artur a dalt, crec que he començat a entendre perquè va guanyar. Com tu dius, la gent està cansada dels polítics i veu que moltes coses no estan funcionant i busca canvi. És clar que si busques alguna cosa diferent, hauries de mirar més bé on et poses, perquè escollir-lo a ell per millorar no diu gaire a favor de la intel·ligència dels seus votants. A més, ell representa als republicans, no? I els republicans són igual establishment. Toty i que ell va ben bé per lliure, perquè els republicans són els primers sorpresos amb les seves sortides.
      En fi, Mc... això nostre són paraules i opinions sense cap poder de canvi, però està bé intentar-ho, no?

      Elimina
  5. El meu pare diu que "és pitjor ser burro que dolent". Burros els que l'han votat.
    A mi no em sembla boig, em sembla malvat. La cara que posa en aquesta fotografia de la teva entrada parla sola.
    Per a les persones amb una malaltia mental que continuen tenint bondat, dir de Trump que és boig és ofensiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens una mica de raó, Helena! Hi ha comparacions que ofenen. Però no sé si la paraula "boig" , tan genèrica i categòrica, pot representar una persona amb una malaltia mental. Jo quan dic boig vull dir boig com una cabra, que no toca quarts ni hores. Si és que les diu de l'alçada d'un campanar! Jo és que el veig com un personatge, en la construcció del qual t'hi pots lluïr fent-li dir i fer tot tipus de bogeries. Llàstima que aquest personatge té vida pròpia!
      I sí, entre burros i dolents, anem ben servits actualment.

      Elimina
  6. Els propis nordamericans, per a referir-se als enemics que ells mateixos es creen, a vegades els han definit amb colors.
    Fa uns anys ens advertien del "perill groc", per a referir-se a la Xina Popular. Més enrere era el "perill roig", per a referir-se als soviètics. Quan érem petits, personatges repugnants com el John Wayne ens parlaven del "perill dels pell-roges". Per no parlar de l'odi que tenen als negres, etc.
    Penso que si aquest país de votants extremistes van sobreviure el Ronald Reagan, també sobreviuran (i ara utiltzaré el color, com fan ells) al "perill carbassa". I una carbassa ben gran pels que l'han votat.
    A Catalunya vam sobreviure l'Aznar i el perill blau dels falangistes, ja sabem de què va tot això.

    ResponElimina
  7. Bona observació i ben acolorida, Xavier! Això et demostra com en són d'il·lustrats els americans, o el que ens arriba d'ells. A mi això del seu color carbassa és que, sinó perquè em fa por, em faria riure. Quan li fan entrevistes el veig amb aquell cabell, aquella cara tan maquillada i aquell parlar tan impostat que me'n faig creus que un fantotxe com ell pugui convèncer ningú. Però mira, aquí el tenim, dirigint l'orquestra!

    ResponElimina