Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta els amics dels meus amics. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta els amics dels meus amics. Ordena per data Mostra totes les entrades

dissabte, 9 de novembre del 2013

ELS AMICS DELS MEUS AMICS



                                
Jo  amb la meva mare m’hi entenc la mar de bé. A part d’uns problemes d’oïda que té, res que no es pugui arreglar vocalitzant i aixecant el to de veu, la nostra comunicació és ben fluïda. No ens afecten els problemes generacionals, en temps llunyà tan intensos, entre altres coses perquè em sembla que la meva generació està atrapant la seva. Darrerament no tinc gaire clar en quina escala generacional em trobo. Ara bé, hi ha un tema en el qual ni la vocalització, ni el to de veu, ni la bona voluntat són suficients per a entendre’ns. És el tema de les noves tecnologies.

Me’n recordo que l’any passat per Tots Sants, va posar el crit al cel quan li vaig dir que havia penjat els seus panellets a facebook.

        -   Penjar?

        -   Sí mama, penjats al mur.

        -   Al mur? Com un mur d’execució? I penjats???

Fa un parell d’anys, a mi el facebook em feia més por que una pedregada. Ja se sap, fills joves, pederastes a la xarxa, cites a cegues amb psicòpates... i desvetllament de la pròpia intimitat a tot el món. Això és el que pensava quan sentia la paraula maleïda.

Un dia, un amic m’aconsellà que per satisfer les meves ànsies de lectors del que escrivia m’aniria bé d’obrir-me un blog. Em va agafar tanta por, i aquí ja s’hi afegia la ignorància, que vaig pensar renunciar a que em llegissin i quasi també a escriure. Alguna inspiració divina, en forma d’àngel de la guarda a sota el coixí, em devia convèncer que no fos tan poruga, que ni el blog, ni facebook, ni internet mossegaven.

I una tarda en plegar de treballar, vaig escriure a la barra de google  “com crear un blog amb blogger” i vaig començar la meva odissea per la xarxa. Dic començar perquè no va ser fàcil i d’hores n’hi vaig esmerçar moltes, del dia, de la nit, inclús a la feina i conduint, el cap no deixava de rumiar el perquè m’havia entrebancat en aquell pas o en aquell altre i no podia avançar. Finalment, el blog va sortir i va veure la llum. Tímidament hi vaig penjar un relat i l’endemà un altre pensant, ho dic francament, que si algú ho llegia, que m’estranyaria molt, millor i sinó, també. Jo ja tenia el meu blog que tant m’havia costat de gestar i es veu que amb això ja em donava per satisfeta. Per sort, de seguida hi vaig anar tenint visites i comentaris, d’altra manera el meu “gran èxit” tecnològic hauria resultat ben buit.



Fer-me un compte a facebook em resultà molt fàcil. Clicar “m’agrada” en alguns comentaris dels meus amics era el més divertit. Jo feia clic i els meus amics ho sabien. A poc a poc vaig anar posant algun comentari intranscendent, facebook no demana més, i algú clicava “m’agrada” i algú més, fins i tot, comentava. Quina meravella! Estava asseguda davant del meu ordinador... i no estava sola! A través dels meus amics vaig conèixer nous amics i d’altres amics dels meus amics em volien conèixer a mi.

        -   Però són gent a qui no coneixes... – diu la meva mare, esgarrifada.

   - Sí, però són amics dels meus amics – responc jo, intentant tranquil·litzar-la.



Vaig començar a trobar altres blogs per la xarxa, que mostraven veritables obres d’art  en vessants diverses. Artistes que mostraven la seva obra, que segurament hauria quedat inèdita i ni el món ni jo no l’hauríem pogut gaudir, si haguessin esperat que un marxant d’art, un agent, un editor... i ja posats a demanar, un mecenes,  els hagués considerat dignes de ser representats i exhibits.

Quan la Via Catalana, els que em seguiu ja ho sabeu, vaig formar part del Blog-via cap a la independència. Encara hi sóc i m’hi mantindré fins que la Via arribi on ha d’arribar. No la dels blogs, l’altra. Hi vaig conèixer blogs i bloguers i blogueres excel·lents, que no hauria conegut mai si no hagués vençut la meva por. Com m’alegro d’haver-ho fet!

Potser he tingut sort i a mi no m’ha tocat ni el pederasta ( pederastes a mi? si us plau...) ni el psicòpata de torn, ni ningú m’està fent xantatge per les meves fotos compromeses. Sí que he tingut un intent d’espionatge, suposo que pels meus textos de caire independentista, que m’ha fet riure molt. Crec que només es tracta de tenir sentit comú. A facebook, ensenyar als amics, i potser als amics dels meus amics, el que realment vulgui ensenyar, i al blog, explicar el que desitgi explicar.

I tornant a la meva mare. Provar de fer-li entendre el mur, les fotos penjades, el perfil, els grups, les converses públiques i les privades, els links, la quantitat de gent que a vegades s’aplega en un comentari,... ah! i els amics dels meus amics, és tasca molt laboriosa que crec que només reeixiria asseient-nos juntes a l’ordinador i altre cop, esmerçant-hi moltes hores. No tinc cap dubte que n’aprendria. Potser ho entendria amb més rapidesa que jo, ves!

Encara que potser l’essència ja l’entén. Aquest any, quan vam acabar de fer els panellets em va dir, assenyalant la plàtera dels més lluïts:

        -   Aquests els penjaràs a facebook, no?


dimecres, 13 de maig del 2020

LA HISTÒRIA INIMAGINABLE-DIA 3 DE LA FASE 1 DE DESCONFINAMENT, DESPRÉS DE 50 DIES DE CONFINAMENT I 7 DIES DE FASE ZERO DE DESCONFINAMENT


(M’agraden els títols llargs, però si això continua, hauré de canviar de gustos)

 

No em puc imaginar aquests gairebé seixanta dies a casa, sense tenir cap objectiu per estar ocupada. És veritat que jo ho tinc fàcil perquè em poso a escriure i em passa el matí o la tarda sense adonar-me’n. I que consti que he fet altres coses, eh? Tinc els armaris impecables, els calaixos també, el traster, la galeria... tot! Però penso que hi deu haver molta gent desvagada per casa, avorrint-se molt. Ho dic perquè les sol·licitud d’amistat per Facebook, en tot aquest temps, m’han caigut al damunt com un xàfec d’estiu.

A banda de les dels militars USA ―que sé que moltes dones reben― i de les dels guàrdia civils ―sense història, sense fotos i sense amics en el perfil― que deuen voler espiar les meves subversives activitats i amistats independentistes, no acostumo a acceptar l’amistat de gent que no conegui o que no tingui res a veure amb coneguts meus, a menys que les seves entrades em sedueixin molt. Dic mentida, ho he d’ampliar: quan oloro que qui em demana l’amistat té relació amb alguna editorial, faig una excepció i de seguida li dic que sí, que no se sap mai quan una editorial et pot voler oferir un contracte milionari.

Però aquests dies que, per estrany que sembli, anava amb presses, m’he descuidat massa. Al principi del confinament, una senyora sense amics comuns em va demanar l’amistat. Vaig mirar la seva cronologia i vaig veure que penjava vídeos de receptes on ella cuinava. Em va semblar inofensiva i, fins i tot, útil i la vaig acceptar. Arran d’això, m’han arribat múltiples sol·licituds amb un únic amic comú: ella. Totes són d’homes, així que he arribat a pensar que les receptes deuen ser una tapadora i en realitat la senyora té una agència de contactes. Per què? Doncs perquè immediatament a l’acceptació dels nous amics, rebo un missatge privat per Messenger:

―Hola, guapa!

―Bona tarda, preciosa!

―Que simpàtica que ets!

―Hola, com et va?

―Bona nit, maca!

Que no...., que les xarxes per lligar són unes altres, però ja que s’hi posen...  una mica d’originalitat, no? Ves, potser jo soc una mica pretensiosa, però caram! Ja que la relació no és oral, sinó escrita, que hi ha més temps per pensar el que dius que abans, quan la conversa s’iniciava en una discoteca, pensa-t’ho una mica, home, i entra d’una altra manera! No ho sé, un rodolí, uns acords amb la gralla o l’acordió, un petit dibuix... Em conformo amb poc, però sí amb alguna cosa més. Pitjor que aquestes frases curtes poc originals, són les d’aquells que es posen a explicar-te la vida, només acabar-los de donar el sí. L’altre dia, a un que m’explicava que s’havia aprimat no sé quants quilos, gràcies a haver descobert l’alimentació equilibrada i foto d’abans i de després i que si la seva parella, i que patatim i patatam, li vaig haver de fer la pregunta que ja feia estona que li volia fer:

―Perdona, tu m’has demanant l’amistat per algun motiu concret?

―Ah, no! He vist que teníem amics comuns i he pensat que podríem començar una amistat i tal...

L’amic en comú era la senyora, és clar. Després vaig descobrir que el nou amic tenia una pàgina on promocionava la vida sana i els seus productes. També és lícit buscar clients per Facebook, però almenys anessin de cara, dic jo, no?

Fa anys vaig fer una entrada en aquest blog titulada ELS AMICS DELS MEUS AMICS, on defensava algunes virtuts de les xarxes i en especial de Facebook. Tenia uns centenars d’amics aleshores i pràcticament els coneixia tots. Ara ja en tinc massa, i també massa de desconeguts, i començaré a deixar-ne uns quants. La primera, la senyora de l’agència. Digueu-me selectiva, però no és una bona època per fer “amics” desconeguts. Igual em demana l’amistat Mr. COVID19 sota un perfil fals i quan me n’adono ja el tinc dins de casa. Vaig a fer-ho ara. No vull ofendre ningú amb aquest post, però tampoc vull que em comencin a arribar mostres de creativitat suggerides per mi mateixa. La gràcia d’aquestes coses és la sorpresa i l’espontaneïtat, no?


Doncs això, sorpresa i espontaneïtat.

 

Darreres dades publicades de COVID19 a Catalunya:

 

 

    

CONTAGIATS TOTALS   

 CONTAGIATS SANITARIS

GREUS

MORTS

 

ALTES

15-03-20

DIA 1

903

 

52

12

 

3

16-03-20         

DIA 2

1394

 

74

18

 

?

17-03-20

DIA 3

1866

 

65

41

 

?

18-03-20

DIA 4

2702

 

92

55

 

?

19-03-20

DIA 5

3270

 

98

82

 

82

20-03-20

DIA 6

4203

600

312

122

 

150

21-03-20

DIA 7

4700

 

479

191

 

180

22-03-20

DIA 8

5400

 

?

?

 

600

23-03-20

DIA 9

5925

?

551

245

 

?

24-03-20

DIA 10

7864

1346

?

339

 

?

25-03-20

DIA 11

9937

1524

781

516

 

1274

26-03-20

DIA 12

11500

1996

1021

672

 

1697

27-03-20

DIA 13

12940

2248

1187

880

 

2384

28-03-20

DIA 14

14263

?

?

1070

 

3106

29-03-20

DIA 15 

?

?

?

?

 

?

30-03-20

DIA 16

16157

?

1512

1410

 

4125

31-03-20

DIA 17

18773

?

?

1672

 

4966

01-04-20

DIA 18

19991

?

?

1841

 

5701

02-04-20

DIA 19

21804

?

?

2093

 

6917

03-04-20

DIA 20

23460

?

?

2335

 

7849

04-04-20

DIA 21

24734

?

?

2508

 

8635

05-04-20

DIA 22

?

?

?

?

 

?

06-04-20

DIA 23

26824

?

?

2760

 

9528

07-04-20

DIA 24

28323

?

2391

2908

 

10738

08-04-20

DIA 25

29647

4603

2442

3041

 

12250

09-04-20

DIA 26

31043

?

?

3148

 

13063

10-04-20

DIA 27

31727

?

?

3231

 

13513

11-04-20

DIA 28

32984

?

?

3331

 

14298

12-04-20

DIA 29

?

?

?

?

 

?

13-04-20

DIA 30

34726

?

?

3538

 

15602

14-04-20

DIA 31

35197

5504

?

3666

 

15967

15-04-20

DIA 32

36505

?

?

3756

 

16651

16-04-20

DIA 33

39375

5712

1307

7097

 

17297

17-04-20

DIA 34

39736

?

?

7576

 

18724

18-04-20

DIA 35

40988

?

?

7881

 

19088

19-04-20

DIA 36

?

?

?

?

 

?

20-04-20

DIA 37

42610

?

?

8273

 

20881

21-04-20

DIA 38

43695

?

?

8441

 

22417

22-04-20

DIA 39

44793

?

?

8845

 

23891

23-04-20

DIA 40

45875

?

?

9050

 

24787

24-04-20

DIA 41

46629

?

?

9186

 

25984

25-04-20

DIA 42

47633

?

?

9492

 

27075

26-04-20

DIA 43

?

?

?

?

 

?

27-04-20

DIA 44

49088

?

?

9764

 

27849

28-04-20

DIA 45

50162

?

?

9923

 

28934

29-04-20

DIA 46

51672

?

?

10073

 

29574

30-04-20

DIA 47

54324

?

?

10211

 

30190

01-05-20

DIA 48

55137

?

?

10311

 

30751

02-05-20

DIA 49

57093

?

?

10401

 

31236

03-05-20

DIA 50

57363

?

?

10452

 

31464

06-05-20

DIA 3-Fase 0

58559

?

?

10785

 

32716

08-05-20

DIA 5-Fase 0

60007

?

?

10965

 

33679

10-05-20

DIA 7-Fase 0

60605

?

?

11109

 

34427

13-05-20

DIA 3-Fase 1

61355

?

?

11351

 

35130