Ja ho vaig dir l’any passat per
aquestes dates: les festes de Nadal em provoquen nerviosisme i neguit, em nego
a ser feliç perquè per Nadal s’ho ha de ser i em molesta tant de consumisme
alimentari, que sovint s’acaba a urgències, i de l’altre, que et fa preguntar
una vegada més si calia tant. Per això cada any m’invento —no m’ho invento jo, ho fa el meu cos ben
d’acord amb els meus sentiments respecte al Nadal— alguna coseta de la que
estar pendent durant les festes. Una gastroenteritis, un grip, un refredat.
L’any passat fins i tot em vaig fracturar el canell. Ja sé que em vaig passar
una mica, se’m va escapar de les mans. Després ho vaig haver d’explicar a LA MÀ ESQUERRA per treure’m la mala consciència i per
entendre-ho jo mateixa.
Heus aquí que, com tantes altres
vegades, aquest any m’he de retractar. Que bonic és el Nadal! I ho aclareixo:
Que bonic és el Nadal quan hi ha criatures per casa! Sense cap mena de pressió
he guarnit la casa, he fet el pessebre, he organitzat el tió, els àpats, les
compres, els Reis... I tot més contenta que un gínjol. Diuen que és perquè amb criatures a casa tornes
a la il·lusió de la infantesa i suposo que així deu ser.
L’altre dia, veient la meva mare i la
meva neta Elna traçant amb pedretes els camins del pessebre vaig pensar: «Que planers són els camins de la felicitat!». Res de costes feixugues i roques escarpades com ens trobem
a vegades a la vida. Els camins de la felicitat avui per a mi són tan planers
com asseure’m i observar com la meva princesa descobreix el món. Soc poc
ambiciosa, ja ho sé, però com era allò? «No és més feliç qui més té sinó qui
més es conforma». I si no era així, tant se val, ja
em serveix per explicar-me.
 |
| Planers, planers... |
 |
| No em pensava que el món fos tan petit, però m'agrada manegar-lo, m'agrada! |
 |
| No em penso moure d'aquí fins que t'ho mengis tot. |
 |
| Tranquil! Tinc tot el matí. |
 |
| Nena, que jo tinc els meus horaris, saps? |
I si sempre els tinc presents, avui
encara més. A ells, a elles, se’ls tanquen tots els camins, els planers i els
costeruts, i se’ls hi nega de veure els seus fills, els seus nets, la seva
família per Nadal. Com criminals perillosos estan tancats a la presó sense
haver estat jutjats i per res del món ni aquests dies els deixaran sortir.
 |
| Estimades Carme i Dolors, |
 |
| Estimats Jordis, Oriol, Quim, Josep i Raul, |
I també a aquells que no poden
trepitjar la seva terra, ni tornar a casa per Nadal perquè corren el risc
d’anar a fer companyia als altres.
 |
| Estimats Carles, Lluís, Meritxell, Anna, Clara, Toni i Marta, |
Encara que ho haguem dit milions de vegades,
US VOLEM A CASA
Què han fet els presos i els
exiliats? Representar-nos, només representar-nos. Seguir el mandat del poble a España es paga car. Quin país
més fraudulent! Que comenci d’una punyetera vegada aquest judici i que tothom
ho vegi, que els nets de cor de tot el món clamin al cel i s’esquincin les
vestidures, que la honestedat guanyi la partida i que s’acabi d’una vegada
aquesta ignomínia!
No m’oblido dels pobrets expulsats
del món. Del seu, perquè no poden viure, del nostre, perquè no els volem
acollir. Ai, Europa, la dels valors morals i la llarga història, ara la decadent
i prepotent Europa! Qui sou tu i els teus polítics per deixar morir aquests
innocents? Com és que no sou capaços de fer una llei justa i humanitària perquè
els desvalguts deixin de morir al mar, deixin de desesperar-se a la terra?
Ni dels meus amics que estan passant
per moments delicats. Montse, Esther, Santi, Carme, Jordi, penso en vosaltres. Tot
anirà bé!
Bon Nadal a tothom! La meva princesa
republicana també us ho desitja.
