dilluns, 24 de desembre de 2018

ELS CAMINS PLANERS DE LA FELICITAT


                                   
                                      
Ja ho vaig dir l’any passat per aquestes dates: les festes de Nadal em provoquen nerviosisme i neguit, em nego a ser feliç perquè per Nadal s’ho ha de ser i em molesta tant de consumisme alimentari, que sovint s’acaba a urgències, i de l’altre, que et fa preguntar una vegada més si calia tant. Per això cada any m’invento —no m’ho invento jo, ho fa el meu cos ben d’acord amb els meus sentiments respecte al Nadal— alguna coseta de la que estar pendent durant les festes. Una gastroenteritis, un grip, un refredat. L’any passat fins i tot em vaig fracturar el canell. Ja sé que em vaig passar una mica, se’m va escapar de les mans. Després ho vaig haver d’explicar a LA MÀ ESQUERRA  per treure’m la mala consciència i per entendre-ho jo mateixa. 
Heus aquí que, com tantes altres vegades, aquest any m’he de retractar. Que bonic és el Nadal! I ho aclareixo: Que bonic és el Nadal quan hi ha criatures per casa! Sense cap mena de pressió he guarnit la casa, he fet el pessebre, he organitzat el tió, els àpats, les compres, els Reis... I tot més contenta que un gínjol.  Diuen que és perquè amb criatures a casa tornes a la il·lusió de la infantesa i suposo que així deu ser.
L’altre dia, veient la meva mare i la meva neta Elna traçant amb pedretes els camins del pessebre vaig pensar: «Que planers són els camins de la felicitat!». Res de costes feixugues i roques escarpades com ens trobem a vegades a la vida. Els camins de la felicitat avui per a mi són tan planers com asseure’m i observar com la meva princesa descobreix el món. Soc poc ambiciosa, ja ho sé, però com era allò? «No és més feliç qui més té sinó qui més es conforma». I si no era així, tant se val, ja em serveix per explicar-me.

Planers, planers...
No em pensava que el món fos tan petit, però m'agrada manegar-lo, m'agrada!



No em penso moure d'aquí fins que t'ho mengis tot.



Tranquil! Tinc tot el matí.

Nena, que jo tinc els meus horaris, saps?

  
I si sempre els tinc presents, avui encara més. A ells, a elles, se’ls tanquen tots els camins, els planers i els costeruts, i se’ls hi nega de veure els seus fills, els seus nets, la seva família per Nadal. Com criminals perillosos estan tancats a la presó sense haver estat jutjats i per res del món ni aquests dies els deixaran sortir.



Estimades Carme i Dolors,

Estimats Jordis, Oriol, Quim, Josep i Raul,



I també a aquells que no poden trepitjar la seva terra, ni tornar a casa per Nadal perquè corren el risc d’anar a fer companyia als altres.

Estimats Carles, Lluís, Meritxell, Anna, Clara, Toni i Marta,





                      Encara que ho haguem dit milions de vegades, 

                            US VOLEM A CASA



Què han fet els presos i els exiliats? Representar-nos, només representar-nos. Seguir el  mandat del poble a España es paga car. Quin país més fraudulent! Que comenci d’una punyetera vegada aquest judici i que tothom ho vegi, que els nets de cor de tot el món clamin al cel i s’esquincin les vestidures, que la honestedat guanyi la partida i que s’acabi d’una vegada aquesta ignomínia!


No m’oblido dels pobrets expulsats del món. Del seu, perquè no poden viure, del nostre, perquè no els volem acollir. Ai, Europa, la dels valors morals i la llarga història, ara la decadent i prepotent Europa! Qui sou tu i els teus polítics per deixar morir aquests innocents? Com és que no sou capaços de fer una llei justa i humanitària perquè els desvalguts deixin de morir al mar, deixin de desesperar-se a la terra?













Ni dels meus amics que estan passant per moments delicats. Montse, Esther, Santi, Carme, Jordi, penso en vosaltres. Tot anirà bé!

Bon Nadal a tothom! La meva princesa republicana també us ho desitja.



17 comentaris:

  1. Tot i que de vegades sembla que tenim la felicitat envoltant-nos, sabem que no és així. Sempre hi ha algú que no té aquesta sort i això no ens deixa ser del tot feliços. No ens oblidem de tots aquells que aquesta nit i la nit de demà i la següent les passaran sols, potser sense res que dur-se'n a la boca o dormint al carrer... Espurnes de felicitat que hem de gaudir quan se'ns presenten, com aquest moment tan preciós de la foto de la teva mare amb la teva neta traçant nous camins o el mateix somriure que em desperta veure com de bé juga amb el tió.
    Bones festes, Teresa.
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això està clar, sa lluna. Si fins i tot sap greu de pregonar l'efímera felicitat que gaudeixes en aquell moment en què ho escrius. Potser perquè és efímera i ja tenim experiència de la vida, no me n'he pogut estar. I tot i recordar-te de molts que pateixen, n'hi ha tants que sempre te'n deixes algun.
      Aferradetes, Paula!

      Elimina
  2. Certament, les festes nadalenques només s'omplen de sentit a través de la mirada dels infants. Jo he passat un procés semblant al teu (sense trencar-me cap canell de moment), i també vaig gaudir novament d'aquestes festes quan van néixer els dos néts.
    Aquests dies tindrem un record ben especial per a tota aquella gent injustament engarjolada o que ho està passant malament. Amb tot, no sé si la sensació de mirar-ho tot des d'una situació privilegiada ens deixarà la consciència gaire tranquil·la...
    Molt bones festes, Teresa, i una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que sí, Galionar, que l'experiència és semblant perquè són els nens els que donen sentit a aquestes festes. En el nostre cas tenim sort: després de la pròpia infantesa, hem gaudit la dels fills i ara la dels nets. I tens raó amb el problema de la nostra gent. La seva situació és en el nostre rerefons sempre. No ens els toquem del pensament, però si ho fem, quan hi tornen altra vegada fa molt mal. Bones festes també per tu, les que resten!

      Elimina
  3. Una entrada potent, Teresa. Reclames justícia, reivindiques amor. Desitges salut.
    Que el 2019 t'ho porti tot. Ens ho porti a tos plegats!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin bon resum, Xavier! És el que em costa més a mi, resumir. No puc prescindir de cap dels meus desitjos. Alguns personals i un altre col·lectiu, però que es compleixin tots si us plau i, pel que fa al col·lectiu perseverem, que és a les nostres mans.
      Una abraçada!

      Elimina
  4. molt bon nadal Teresa , certament amb criatures a casa tot flueix....completament d'acord amb el xavier subscric el que diu i et felicito per l'entrada ben contundent i reeixida

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree! És una gran il·lusió, sí, i tot al seu voltant canvia.
      Bones festes, les que queden, i que l'any que ja ha començat ens porti justícia i llibertat!
      Fins aviat.

      Elimina
  5. Has fet un resum ben actual no només d'aquestes festes sinó també de com hauria de funcionar el món sempre...Estic molt d'acord amb tot el què reivindiques i amb els teus desitjos i tens raó, Nadal és diferent quan hi ha criatures a casa.
    Trobo que és molt bonic veure tres generacions gaudint d'aquestes festes, cadascú a la seva manera.
    Que tinguis un BON NADAL Teresa en tan bona companyia i que l'any vinent et regali molts moments feliços i un desig general: que tothom pugui celebrar Nadal amb dignitat i llibertat!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Roser! Estàs molt d'acord amb mi! Això s'ha de celebrar!
      No me'n ric, eh? Estic contenta que sempre em diguis el que penses. Si convé renyar-me també. Però avui m'has sorprès.
      Per cert, si també m'hi compto jo són quatre generacions les que tenim muntades ara mateix.
      Petonets i un bon any, guapa!

      Elimina
  6. Amb una princeseta repúblicana tan preciosa, qualsevol no passa unes bones festes...

    Malgrat la tristesa i el record que compartim pels nostres ostatges impels més pobres i desemparats, jo et desitjo també que les acabis de passar tan bé com puguis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de princeseta em surt de l'ànima, Carme. Després penso: què princeseta? No és pas cap honor! I llavors li afegeixo l'adjectiu. No hi ha problema, que amb la família que té, no tindrà més opció. Espero, vaja!
      Que tinguis un bon any i que s'acabi el patiment de la nostra gent!

      Elimina
  7. El Nadal és com la primavera, és alegre i depriment alhora. Jo ara en gaudeixo molt, que encara puc. Per cert, l'any passat em va agafar la grip els vuit o nou dies que tenia de vacances!

    ResponElimina
  8. Ah, mira! Com jo, doncs, que sempre me'n passa alguna per Nadal. Menys aquest any. Una cosa que no canvia gaire és que sempre acabo tipa de menjar. Aquest any amb un agreujant: que a meitat del primer plat ja estic tipa. En aquest sentit tinc ganes que s'acabin ja.
    Que acabis de passar unes bones festes, Helena, i que l'any que ve sigui el nostre any com a poble!

    ResponElimina