dimecres, 5 de desembre de 2018

LA TERRA ESTÀ EMPRENYADA


                            
Tenim la Terra molt emprenyada i cada vegada ens ho fa saber més sovint: Pluges desaforades i pantans que es desborden, muntanyes que es desplacen, rius que canvien el seu curs, conreus que queden intractables durant anys, calor a l’hivern, més calor a l’estiu, volcans que es desperten, terratrèmols on no n’hi havia hagut mai, icebergs que es fonen.
També podríem pensar que està malalta com deia la cantant Bebe en la seva preciosa cançó “Ska de la tierra” ja fa catorze anys. Per cert, no sé què se n’ha fet de Bebe; potser s’ha reencarnat en Rosalia, la premiada als Premis Grammy Latinos d’aquest any, Rosalia Vila Tobella de Sant Esteve Sesrovires. Ho dic perquè trobo que la seva música i la seva veu s’assemblen força. Amb tot, no sé si algun malalt podria desencadenar una revenja tan cruel. És clar que la Terra no és “algun malalt” qualsevol.







Quan els ecologistes van començar a predir el canvi climàtic, molts devien pensar: “Mira aquests il·luminats! Uns altres idealistes amb el lliri a la mà”, com passa sovint quan algú denuncia males pràctiques i per corregir-les en predica de noves. Les empreses afectades, potents i prepotents elles, devien riure a cor que vols: “a mi que em deixin estar, que vaig rumbós i els meus beneficis també”. Per no parlar dels polítics. “Quina feinada ara! I els vots que perdré si em poso amb el tema!” I Trump? Després dels incendis de Califòrnia li van preguntar si mantenia el seu negacionisme sobre el canvi climàtic. Yes!!! Va dir, contundent, i va afegir: “Gran clima, vull un gran clima!” Voleu dir que sap el que és aquest home el canvi climàtic? Ja poden anar fent cimeres ara a Katowice i el més que ve a Sebastopol, ja!
En fi, sigui com sigui, ara el mal ja està fet. La Terra no només està emprenyada, també esta calenta, molt calenta. I igual com amb la salut, que és fàcil de perdre i molt difícil de recuperar, ja veurem com arreglem la pífia que hem comès, ja veurem com li fem baixar la febre.

Una senzilla mostra de la terra amb febre alta


No obstant, he estat pensant —el pensament d'una persona profana en el tema, és clar—. Resulta que la Terra té aproximadament 4600 milions d’anys i al llarg d’aquest temps s’ha escalfat i refredat unes quantes vegades. Suposo que l’escalfament actual forma part de l’evolució natural de la Terra i no només ha de ser culpa de l’acció de la humanitat maltractadora. Però bé, en aquesta etapa, i ja que hi som, tots tenim la nostra part de responsabilitat de tractar-la bé i mantenir-la en les millors condicions.
Que consti que jo accepto la meva part de responsabilitat, però, caram! ja és mala sort que el darrer canvi de la Terra ens enganxi precisament a nosaltres. Això sí que és estar en lloc equivocat en el moment menys indicat! Tot i que no és que tinguem gaires llocs per escollir, tampoc! Potser els milionaris que han d’anar a Mart... A veure si hi són a temps, abans que la Terra es desintegri en deu, nou, vuit, ... zero!
Jo, amb tots els respectes pels que han pagat una quota massa alta i irreversible, ja he tingut la meva quota de participació en el desastre. L’any passat a l’octubre va passar un tornado per la zona de Valls que em va enganxar al mig de l’autovia. A les cinc de la tarda es va fer de nit. El neteja parabrises no donava l’abast i em vaig quedar amb nul·la visibilitat. Vint minuts ben bons ens vam estar aturats al voral, el meu cotxe i uns quants més. Sort que portava l’Elna al darrere que, com que és un àngel, em va protegir! El soroll infernal de la pluja i dels trons feia feredat i el pensament m’anava a cent: què faig si no s’atura? I si estic damunt d’un pont —que era impossible de saber-ho— i es desborda el riu? Com ho faig per sortir del cotxe amb la nena a coll? Me la podré posar dins de la jaqueta per protegir-la? Cap on haurem de tirar? L’angelet, al darrere, dormia i, per sort, no es va assabentar de res. Quan va afluixar el temporal i vaig arrencar el cotxe, vaig començar a tremolar i el tremolor em va durar fins que vaig anar a dormir.
Tot i que em vaig dir que no em tornaria a arriscar a la carretera si anunciaven coses terribles, aquest any he tornat a patir. Anava sola i em vaig haver de parar tres vegades perquè em tornava a quedar sense visibilitat. Alguns cotxes també es van aturar, però molts altres passaven a gran velocitat; suposo que un cotxe gran no ho deu passar tan malament en situacions com aquesta, però el meu estimat cotxe petit no és res enmig de la fúria dels elements. En arribar a casa m’esperava una altra sorpresa, bé, dues: L’aigua em va arribar als genolls només per fer els sis metres que separen el pàrquing del portal i pel traster hi nedaven les garrafes d’aigua —plenes— a causa del pam d’aigua que s’hi havia acumulat. Era una imatge ben original la de les garrafes a la deriva, xocant les unes amb les altres, si no hagués estat perquè només pensava en la feina que em venia al damunt. Llàstima que no la vaig immortalitzar! Ja ho faré la propera vegada, que tal com està el planeta em temo que en tindrem sovint d’ensurts d’aquests.

Era això, però amb garrafes, moltes garrafes i sense onades. S'entén, oi?



16 comentaris:

  1. Moltes i moltes coses han (hem) de canviar. Cotxes, vaixells, avions, fàbriques, residus industrials...
    Hem de canviar l'estil de vida. Ja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Xavier, i sense demora perquè gairebé ja no hi som a temps.

      Elimina
  2. La Terra està emprenyada, la Teresa està emprenyada i som molts els que estem emprenyats, el desemprenyador que ens desemprenyi, bon desemprenyador serà...

    I ara ben seriosament, tens tota la raó, però em sembla que costarà d'arreglar aquesta pífia!
    "Que consti que jo accepto la meva part de responsabilitat, però, caram! ja és mala sort que el darrer canvi de la Terra ens enganxi precisament a nosaltres".Què has fet malament Teresa??? No crec que molts tinguem cap culpa...
    Parles de la Rosalia i no he entès si bé o mala ment...A mi m'agrada aquest estil de cantar que té modern i una mica flamenquito, però no sé si m'agraden les lletres, perquè com que no vocalitza , no les entenc; perquè vegis que dels pobles petits també en surten "estrelles"(o no) de la música.

    Una abraçada perquè la posis sota el poema del "teu" carrer...

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he! Em parles a mi de pobles petits??? I que no ho dic per mi, eh?, però ja sabem que grans personatges de la història han sortit de petits poblets. Sí que m'agrada Rosalia, potser no m'he explicat prou bé. Bebe m'agradava i ella, com que s'hi assembla també. Que tampoc no l'he escoltat gaire, però el que he sentit m'ha agradat.
      Responsabilitat o culpa? Tots en tenim la nostra part. Almenys jo abans no separava les deixalles. No ho sabíem, val, però tot i així aportàvem la nostra part de malbaratament al planeta.
      Petonets i ja faré el que em dius amb l'abraçada!

      Elimina
  3. No sé si li podrem baixar la febre suficientment, no tothom està conscienciat del problema, i és incomprensible (també és incomprensible que tanta gent vote partits ultradretistes) però és així; en el cas de la terra, alguns per ignorància, altres per comoditat i d'altres per avarícia. Però bé, no siguem derrotistes, cadascú que aporte el que puga i a veure si avancem pel camí correcte...

    ResponElimina
  4. ja ho pots ben dir tens tota la raó la terra està cridant que prou i no la volen entendre i així patirem tots sobretot els qui no podrem emigrar a un altre planeta.....hem patit una tardor excepcional de pluges torrencials, desbordaments tornados etc però al món s'escampa l'extrema dreta que a part de menystenir els drets humans també nega el canvi climàtic......quin patir amb la criatura i dins el cotxe es pot dir que vas tenir sort ...l'aigua es pot endur tot el que troba pel mig

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si això d'escampar-se l'extrema dreta és un càstig del cel per tractar tan malament la terra. Vulguis que no terra i cel són germans, si més no, en l'horitzó es toquen, oi? Val a dir que aquest càstig és tan perillós com totes les respostes que està donant la terra darrerament, però que s'ho pensi bé el cel que si s'escampen aquests, fins i tot a ell li tocarà el rebre, amb els pocs escrúpols que tenen.

      Elimina
  5. Negar el canvi climàtic és una ximpleria. Està a la vista. La Terra ha patit sempre canvia climàtics, èpoques de glaciacions i epoques d'escalfament. No estic gaire segura de si nosaltres hi tenim una gran responsabilitat o és ella que va al seu ritme. Com que crec que ella és molt més potent que nosaltres, si un dia li fem nosa se'ns espolsarà de sobre i desapareixerem, com tantes espècies han desaparegut.
    De moment l'opció de cuidar-la seria la millor opció per a nosaltres, però com que som com som i estem manats pels calers, doncs poca cosa farem.

    Quina por això que expliques! I portant l'Elna, encara més! M'alegro que finalment tot acabés bé. La feinada del traster i les garrafes, no te la vas estalviar... he, he, he... m'has fet riure molt amb la foto que has posat per explicar les garrafes surant... espero que no hi hagi una propera oportunitat per fer la foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser terrible, Carme. No sé si mai m'havia sentit tan indefensa i a la vegada tan alerta. Suposo que l'edat i l'experiència ens fa ser més conscients del que pot passar. El pitjor de tot és que tal com està l'atmosfera ara no saps quan et pot donar un ensurt i com que encara que faci mal temps la vida segueix, jo ja n'he tingut un altre.
      Ara diré una cosa d'aquelles que s'interpreten malament: abans no passaven aquestes coses!

      Elimina
  6. Jo fa temps pensava que no érem tan importants com per haver influït en el planeta i en la climatologia d'aquesta manera. Però les proves demostren que l'acció de la humanitat ha fet que tot canviï molt en poc temps, com no havia canviat en molt més temps abans. Sí que la Terra té cicles, però no crec que estiguem en un cicle d'escalfament natural, l'estem provocant nosaltres. Per revertir-lo i deixar que la Terra faci la seva caldria acabar amb la nostra espècie. Agradi més o menys, és la millor solució possible pel planeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ui, ui, ui, XeXu! Aquesta seria una solució molt dràstica si l'hem d'emprendre nosaltres. Si tothom hi està d'acord, l'últim que tanqui la porta. Bromes a part, suposo que sí, que som nosaltres qui provoca l'escalfament: el consumisme, el "usar y tirar", l'astúcia d'alguns en esquivar les lleis mediambientals, els negacionistes i, en menor mesura les accions individuals de poca consciència sostenible. Em temo que tenim molta feina.

      Elimina
  7. Respostes
    1. Et refereixes al canvi climàtic, Helena?
      Això dels blogs està molt bé. Tothom pot expressar la seva opinió lliurement encara que estigui en la banda oposada a la majoria.
      Així doncs creus que el que li està passant a la Terra forma part de la seva evolució natural?

      Elimina
    2. No, és que no crec que li estigui passant res a la terra. Quantes vegades sents "Abans per tots Sants feia fred", i quan fa fred és que "ara ja no hi ha estacions, passem de la calor al fred de cop". Hi ha qui diu que un dia deixarem de parlar del canvi climàtic, com hem deixat de parlar dels OVNIS i de Déu... Les dades que el nivell del mar ha crescut un centímetre, per exemple, em semblen impossibles de percebre. He vist fotos trucades per justificar el canvi climàtic. Fa tant de fred ara com abans, ni menys ni més, és el dent de serra de la temperatura que ha existit sempre. El que passa és que actualment la majoria de la gent disposa de calefacció, i passa fred molt menys sovint que abans. En fi, a mi no em faran combregar amb rodes de molí...

      Elimina
  8. Molts vam entendre alguna cosa amb 'Una veritat incómoda'
    Ara tot i estar pitjor al final ens mostra una mica de llum a:
    https://www.ted.com/talks/al_gore_the_case_for_optimism_on_climate_change

    No oblidem q Gaia continuarà sense nosaltres, ínfims creguts.
    Salut o millor dit 'salut Terra'

    ResponElimina
  9. Hola, Jòquer. Aquell documental crec que va ser el que va obrir els ulls a més gent. Era molt complet i el fet que fos un polític conegut, potser no hauria de ser així, però jo crec que li donava més credibilitat.
    I tens raó, som ben poca cosa. Sovint ho oblidem.

    ResponElimina