dissabte, 17 de novembre del 2018

LA LLENGUA MALMESA


                                               

A vegades, quan parlo amb el meu fill de com eren les coses abans de la Normalització Lingüística del català, tinc la impressió que no acaba de copsar l’abast del canvi que hi ha hagut en els darrers quaranta anys. Com a filòleg suposo que, de tant com arriben a treballar la llengua durant el grau i els màsters, els deu ser difícil d’imaginar la situació que teníem en la meva joventut. 

Sí, no?



És clar que en el camp de la llengua parlada, actualment i en especial als patis dels instituts, jo tampoc em podia imaginar llavors que ara estaríem com estem.  

La frase és de Mikel Laboa, cantautor en euskera, però
lògicament universal


L’altre dia parlàvem de la retolació en català. Recordo que els primers rètols que van aparèixer em van sorprendre i em van alegrar, però no pas perquè hagués patit la repressió del català, que la vaig patir, encara que en aquell moment no en fos conscient. Més aviat vaig pensar que els establiments que començaven a retolar en català estaven fent un gest pel país, que també. Potser per això, perquè ho vaig viure així i perquè aleshores no me les tenia tant amb les paraules com ara, era condescendent amb les faltes d’ortografia i amb les expressions gramaticalment incorrectes. Pensava: ja que tenen la voluntat de fer-ho en català, no cal ser tan exigent, dona!
I ni m’he tornat purista de la llengua, ni aguanto gaire bé aquelles persones que sempre corregeixen una paraula mal dita, però, darrerament, no sé si n’hi ha més o és que la gent escriu a la babalà, veig tantes incorreccions que m’irrito i tot. En veig a la publicitat dels bancs, de les farmàcies, de les companyies de subministraments, en els cartells dels llocs oficials, en les empreses privades, en els rètols d’alguns establiments... No cal dir que també en les cartes que rebo d’alguna empresa d’assegurances, ONG i altres, que aquestes tampoc no les disculpo, però almenys no estan exposades a la vista de tothom, com les que s’exhibeixen públicament. Tant costa de contractar un corrector? Ja que et poses a fer un cartell o un rètol, què menys que fer-lo en condicions, no?
Uns dels llocs que gairebé em fan riure de tantes incorreccions com hi trobo, son els pàrquings públics.
“Si en vol un rebut, premi el botó”. O bé “en” o bé “un rebut”; ambdues coses no, si us plau.
“Abans d’agafar el cotxe, pagui la seva estança al caixer automàtic”. Vaja! Ara les places de pàrquing també tenen funció de cambra, habitació, apartament? Estada, per favor!
“La teva APP del parquímetre també a l’aparcament”. Ja sé, ja sé què volen dir, però costaria molt de posar-hi un verb?
“Està vostè al sotan segon”. En fi, sense paraules.
I cada dia en descobreixo alguna de nova. Per sort meva, he fet el procés a la inversa i ara per comptes d’enfadar-me, només penso: Mira, una altra!
Aquí queda clar
M’he fixat que qui treballa amb un català correcte és l’autovia per on transito habitualment: centre, nord, sud, emergències, passarel·la de vianants, autovia (ai, per poc, impecable! Per raons òbvies no puc fixar-m’hi amb deteniment, que la llengua és important, però la vida més; diria que em posen “autovia” amb accent i no, no; en català és paraula plana acabada en vocal i no s’accentua). 



Ja sé que això només són paraules, que no arriben a frases i que són poques, però també hi ha aquells rètols electrònics que van canviant de missatge i aquests sí que són perfectes en la forma. En la forma sí, però atenció! Un dels missatges diu: “En cas d’avaria, situa’t darrere de la tanca” . Casualment en aquell punt, darrere de la tanca no s’hi veu espai ni per posar-hi un peu, o sigui que per situar-te darrere t’hauries de penjar de la tanca amb mans i peus. No és broma. L’altre dia, en el viatge d’anada, el missatge deia: “Conduint, connecta’t”. 

Ja m'ho semblava que no era això


Ai, caram, em vaig passar la resta del viatge intentant entendre què volien dir. Com era que, precisament ells, els que ens adverteixen de la prudència a la carretera, em deien que em connectés conduint? A la tornada es desvetllà el misteri. El rètol, que devia tenir algun problema, ja estava arreglat. Deia: “Conduint, connecta’t a la carretera”. Ah, bueno! Vull dir ah, vale!, o sigui ah, clar! Renoi! Que difícil que és el català!
Doncs això, que estaria bé que les empreses que exposen els seus missatges als ulls de tothom fossin una mica més curoses amb la llengua. És clar que ara també estaria bé que algú em busqués totes les faltes que he fet en aquest escrit tan crític. Soc tan polida com puc, però segur, segur que n’hi ha alguna.

18 comentaris:

  1. Com deien a una peli ..."ningú és perfecte !"...tot i això , tens raó ! , i encara que alguns diguin el contrari, "el català , cosa de tots"!, que la Norma , també deu seguir pensat-ho .
    I es que a vegades ni ha per alquilar sillas....perdó ! , perdó!... per llogar-hi cadires !! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que tots hi hauríem de posar una mica més d'interès, Artur! Quan sento que diuen que imposem el català i penso en aquestes coses, em puja la sang al cap.

      Elimina
    2. Per segona vegada, et dono la raó , Teresa !

      Elimina
    3. Me n'alegro, Artur!
      I no t'he pogut comentar en el teu. Va, a escriure que ja toca!

      Elimina
  2. Desde luegu que l'hauríem de parlar i sobretot escriure millor. Entonses no veuríem mai més Barçelona i Merçè o Merçé, escrites amb ç. I el bon día seria sense accent. Vamos!és el que penso, que hem d'anar més amb cuidadu. Oju al parxe!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que tots dominem el "catallà" eh, Xavier? Que no falti mai la conya en les nostres converses. Però en el dia a dia mirem de millorar sense posar-nos-hi nerviosos.

      Elimina
  3. Tenim un idioma molt complex i difícil, segur que totes i tots cometem errades, algunes d'elles a mode de barbarismes que ni som conscients que ho són. I algun accent o lletra fora de lloc que se'ns escapa. Però potser no n'hem de fer un gra massa. És cert que potser no tot s'hi val, però tampoc hem de fer un drama si no tot està a lloc. La solució intermèdia és la que ha de valer, no tot s'hi val si és en català, però tampoc no cal ser un purista de la llengua. Això sí, no costaria res tenir cura de la llengua quan els missatges han d'estar a la vista de tothom. Tenir un bon corrector/a en nòmina t'estalviaria disgustos, i sembla que les empreses passen amb el google translator. I així els va.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em referia més que res als missatges públics, XeXu. Si bé m'agradaria que tothom fos més exigent amb si mateix en aquest tema, la decisió és de cadascú. Però trobo que és un desprestigi per la llengua ser tan poc curós. O en nòmina o contractat a tant per paraula si la nòmina els resulta massa cara, però no costaria gaire de fer-ho millor. És tenir-ne ganes.

      Elimina
  4. Realment tots badem en alguna ocasió. Jo des que escric amb l'iPad, faig més disbarats que mai per errors de teclejat, però tens tota la raó que ens hi hauríem de mirar més sobretot aquests rètols que veu tothom.

    Hi ha un punt de correcció penso jo imprescindible, sense arribar a ser excessivament maniàtic. I costa d arribar fina i tot a aquests mínims.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo m'he tret el text predictiu del mòbil. Al final manava ell i entre faltes i disbarats tenia alguna enrabiada. Exacte! Hi ha un punt imprescindible que s'hauria de respectar, sobretot en allò exposat a la vista de tothom.

      Elimina
  5. Ací encara és pitjor, hi ha pocs rètols en català i els que hi ha no utilitzen l'ortografia com toca. De vegades no són grans empreses, són petits establiments, que no disposen de corrector, és cert, però hi ha diccionaris, si més no, per allò de les dobles esses, la ç, etc. A mi també em fa mal als ulls veure això. Més encara quan pense que, en el fons, segurament només ho fan perquè els donen una subvenció, no perquè els importe la llengua nostrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan vaig guanyar el premi de Vila-real me'n van explicar unes quantes d'aquestes, Novesflors. És veritat que vosaltres encara heu de lluitar més. També aquí penso que hi ha poc interès i que es fa per obligació o perquè hi ha alguna cosa a guanyar. No per les ganes de tenir-ho correcte.

      Elimina
  6. Caram noia suposo que et sents bé després del "rapapolvo" lingüístic, he, he...Tens raó jo també ho penso moltes vegades, quan veig faltes d'aquelles tan garrafals. Penso que de tant en tant, tots en fem alguna i tampoc cal ser excessivament purista. A mi les faltes d'ortografia no em molesten gaire la vista, ( jo també en faig), però les de coordinació, els girs incorrectes, si que trobo que fan una mica de pena...Amb educació, intento corregir-les!

    Si la Norma aixequés el cap, s'espantaria, doncs no hem avançat pas gaire...Totalment d'acord amb la frase den Mikel!

    Petonets, "maja".

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em molesta tot una mica, Roser, d'aquesta deixadesa lingüística. Suposo que és perquè, en escriure molt, soc primmirada i sense adonar-me'n faig la correcció visual quan alguna cosa no està bé.
      Ja veus, un altre "rapapolvo". Soc una rondinaire, però m'agrada saber que allò que m'inquieta a mi, també us inquieta a vosaltres.
      Petonets, guapa!

      Elimina
  7. En la majoria dels comentaris d'aquesta entrada es respira molta indulgència amb les errades del català. I tant que cal ser purista! I encara més amb els missatges públics (mitjans de comunicació, publicitat, comerç...), que són els que realment serveixen per fer pedagogia de la llengua. Cal tenir el 10 com a fita, perquè si ens situem sempre en el 5, acabarem en el 0.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, hem de ser exigents, Pompeu, hi estic d'acord, però els objectius també han de ser assolibles. Soc del parer que amb un 8 de fita el que no arriba al 5 no ho veu tan difícil. Quan arribi al 8, ja demanarem un 10. Com ho veus?

      Elimina
  8. El meu darrer llibre, autoedició feta de manera artesana, me l'han corregit dos filòlegs, Jordi Dorca i Ramon Torrents; el meu pare no ha volgut, però sí que ha treballat en l'edició. Tot un luxe.

    ResponElimina
  9. És clar, Helena. Un llibre ja són paraules majors. Imprescindible que estigui impecable. Pot ser un bon llibre però si hi comences a veure faltes, deixa de ser-ho. O sigui que felicitats per tenir tanta cura!

    ResponElimina